Molí de sant Antoni (molí Serra)
Es troba situat a la partida de la Molineta, vora el Caminàs de Sant Antoni, on es creua amb la sèquia de Vilamoncarro. Està inclòs al Catàleg de béns d’interès patrimonial d’Almassora, encara que amenaça ruïna, tot i que quasi tota la maquinària original resta en el seu lloc en un estat regular, que es deteriora ràpidament, però.
Es un dels cinc molins mes antics del terme, que ja funciona al segle XVIII. A meitat del segle XIX se’l coneix com el molí d’Amiguet, i més avant de Sant Antoni. Deixa de funcionar cap a la meitat del segle XX.
Va ser molí fariner al llarg de tota la seua història, però es va dedicar a la fabricació de puntes de París a principis del segle XX. Tenim documentats Josep Serra el 1921, com a fabricant de farina;’Vicent Serra Ballester a partir de 1921, com a propietari d’una fàbrica de farina i també dedicat a la fabricació de puntes de París; Vicent Serra Pons, amb la companyia Pons i Companyia, dedicada a la fabricació de puntes de París, i Hereus de Vicent Serra a partir de 1929, d’on ve el seu actual nom de molí de Serra.
Ubicat sobre la sèquia de Vilamoncarro, avui s’ha desviat la sèquia. L’edificació consta del molí i la casa, així com de les construccions annexes. És de planta rectangular amb teulada a dues aigües. La fàbrica és de maçoneria i rajola.
El salt d’aigua és de dos metres i vint-i-cinc centímetres.
La maquinària es concentra en la sala de moles, on encara hi resten dos jocs de moles catalanes, al seu lloc original, sobre un banc. Conserva a més les peces principals, és a dir, la cabra, la tremuja, la filoseta, el riscle i la farinera. En una altra cambra trobem la llímpia, introduïda en el segle XX, una gronsa i grua o càbria per a alçar les moles. Així, el molí conserva tota la maquinària i els mecanismes d’entrada i eixida de l’aigua, encara que els carcabans o carcaus han estat inutilitzats. Malgrat tot, l’edifici no es troba en bon estat de conservació i amenaça ruïna.
Cal destacar en el seu entorn la presència, vora el mateix edifici, d’uns exemplars d’oms. Aquesta espècie es troba en perill de desaparició, circumstància que atorga un gran valor ambiental als pocs exemplars presents al terme d’Almassora.
Recull del llibre Molins hidràulics al terme d’Almassora de Primitiu Garcia i Pasqual, dibuix de Joan Edo.
