Molí Porrona
Està situat a la partida de sant Antoni, entre el Caminàs, al camí la Cantera,esquerra,dos-cents metres avall, de sant Antoni i el camí de Musclera. S’hi accedeix des del camí de Vora Riu. Es l’últim molí que aprofita les aigües de la sèquia de Vilamoncarro. Està inclòs al Catàleg de béns d’interès patrimonial d’Almassora.
Construït entre 1850 i 1873, es utilitzat fins els anys trenta del segle XX. En l’Ordenança de regs de 1929, apareix com molí la Porrona, i el nom de Pesudo es deu al nom del propietari, Emili Pesudo, a la primera meitat del segle XX. Es possible que Manuel Porcar Bellido, primer, i Manuel Porcar Belliure, després, siguen els amos d’aquest molí, almenys entre els anys documentats, de 1922 a 1924 el primer i el 1931 el segon.
El casalici el conformen una nau allargada, d’una sola planta, amb teulada a una aigua sobre la sèquia de Vilamoncarro. I un altre edifici, el qual es la casa dels moliners. La construcció de la crugia del molí, ubicada de forma perpendicular sobre la sèquia i amb una orientació est-oest, es realitza amb maçoneria, mentre que en les arcades frontals sols s’utilitzen rajoles. L’edifici del molí encara es conserva bastant bé. La sala de les moles està precedida d’un arc rebaixat. També s’observa la cuina, on ni ha una llar i un canterer, a més d’un estable molt gran que encara manté el pessebre.
Del molí encara trobem dues moles catalanes, de grandària normal i solcada corba. Una d’elles presenta la peculiaritat de ser de doble nadilla. També conserva les dues farineres de fusta.
El que es conserva molt bé són els dos carcabans o carcaus d’eixida de l’aigua i l’entrada a la sèquia soterrada que retorna l’aigua a la sèquia mare més avall. Aquests elements són molt accessibles gràcies a uns amples graons de pedra. El salt de l’aigua es d’1,80 m.
En l’actualitat la sèquia que aprofita està desviada i passa lluny del molí. No s’observa cap resta de la bassa, mentre que resten roblits els canals d’entrada i eixida de l’aigua.
Recull del llibre Molins hidràulics al terme d’Almassora de Primitiu Garcia i Pasqual, dibuix de Joan Edo.
