Manafelí
Hi ha un camí que va d’Almassora a la mar que es deia, de sempre, Manafelí. Fa uns pocs anys es va canviar el nom per Benafeli per que descobriren un document de l’any 1297 que parlava del molí Benafalil. Ara tot el món diu Benafeli, alguns Benafelí i quasi ningú Manafelí.
Com es podria defensar etimològicament el mot MANAFELí ?
16 de Noviembre, 2008 - 5:03 pm
Vicente García de Diego escriu en el seu diccionari hispànic:
4118 mannus “estèril”. Manu “estèril” en aranés. Meyer-Lubke (W) en Romanisches Etymologisches wörterbuck, el fa venir de l’ibèric manna que vol dir infecunda. En basc, mana significa estèril. En gòtic manus té el significat de home. En gal mannus és una espècie de cavall i manna és l’ègua estèril.