Viure ací. 1989 Gener

Publicat al butlletí cultural La Vila-roja.

Després d’aquest any de moció i emocions la redacció del butlletí ha cregut interessant mostra les opinions de l’alcalde d’Almassora sobre els problemes, realitzacions i projectes que afecten el poble d’Almassora. Una entrevista amb dos membres de l’oposició Vicent Vilar i Enric Brisac posen el contrapunt a aquest any de Pacte de Progrés, ara trencat.

img127.jpg

Com està l’assumpte de la mar?

Les competències són de la Direcció General de Costes. L’Ajuntament pot fer pressions per agilitzar les gestions. El pressupost per a tot l’estat és de 5.000 milions de pessetes. Per a l’any 89 s’ha d’iniciar la realització de les obres d’Almassora. La solució prevista és fer esculleres perpendicular a la mar que serviran de fre a l’erosió que patim actualment. Aquestes obres són una solució a curt termini, per a després encetar la solució definitiva d’esculleres paral.leles. El pressupost actual és d’uns 80 milions.

Hi haurà revisió del PGOU?

Si, n’hi haurà.

Però, que es pensa modificar?.

Jo crec que la revisió del PGOU s’ha de fer en funció dels resultats que ha donat l’actual Pla. S’ha de tractar de cohesionar els grups perif`rics a la resta del teixit urbà (carrer 9 d’Octubre, Orpesa, etc.) i s’ha de fer tenint una visió global del poble.

Autobusos. L’ampliació interna de les línies d’autobusos, perquè no es contínua i s’augmenta?

Es va fer una experiència per a veure la rentabilitat econòmica o el deficit que comportava. A hores punta resultava, però durant la resta del dia no. A l’empresa no li interessava. Es va veure la possibilitat de que l’Ajuntament sufragara el dèficit…Una altra dificultad era la impossibilitat del descans del conductor.

L’augment de zones verdes aplegarà a la mar?

A la mar hi ha quatre zones verdes determinades en l’actualitat: la de Pitillo, la de Xapa, la del Maso i la dels Dèu Manaments. El concepte de zona verda a la mar no és el mateix que al poble; a la mar la gent edifica en zones verdes particulars i aleshores les que realitzarà l’Ajuntament han de tenir un component d’esbargiment, on pot anar la gent que no te vil.la a vora mar. Un lloc per passar el diumenge, fer-se la paella, amollar els xiquets etc.

Com està l’assumpte de les clavegueres del Manafelí?.

Va ser projecte fet a mitges amb la Conselleria, i la part de l’Ajuntament s’havia de fer amb contribucións especials. L’expedient redactat per a les contribucions no estava tan bé com calia. Ara el que estem fent és tornar a estudiar l’assumpte per tal d’alliberar algunes alqueries dels pagaments tan forts com els van caure i veure si ho pot assumit l’Ajuntament perquè són sòl rústic.

I l’església del Xopar?. Es farà?.

Això ho ha de dir l’església. Nosaltres tenim clar que qualsevol grup religiòs que solicite una parcel.la els la facilitarem, però tot el que construesca serà propietat municipal. Així s’ha fet sempre. Nosaltres hem de facilitar als col.lectius les coses, i les realitzacions dependrè de les forces de cada grup. Els nostres criteris no poden discreminar a ningú: els donem la possibilitat, ils demés és cosa d’ells, del seu recolzament social.

Continuant a la mar, el passeig maritim i el carrer interior paral.lel, ja tenen data de realització?

El PGOU marca realitzacions sense temporalitzar-les. Jo tinc moltes ganes d’abordar aquest tema. Ara bé, està condicinat sempre a la solució de la defensa de la costa. Mentre la costa no estiga ben defensada, clarament i definitiva, el passeig no es pot fer. El carrer paral.lel ja té trossos fets a la part del Manafelí i ara estem amanint el projecte per acabar-lo. Al Pla de la Torre ja s’ha parlat amb els propietaris i es voldria fer amb la col.laboració de tots sense arribat a les expropiacions.

Quina és la situació actual i quins plans n’hi ha per al Barranquet?

Els Barranquet no s’ha de veure a vista d’aeroplà. L’alcalde es pateja tres o quatre vegades a la setmana el Barranquet. Allò estava en un estat d’abandonament total: era un abocador de fems urbans, de fàbriques, d’animals morts, etc. Nosaltres amb l’atur agrícola hem encetat un procés de realitzacions: Canalització i sanejament del barranc: amb la conformitat dels veïns que s’han aliniat com els vam marcar i sempre benavinguts. Recuperació de l’espai natural del barranc. Ús dels aturats en les obres. Per a tot açò volem la col.laboració de l’Ajuntament de Castelló per acabar de solucionar els problemes que el Barranquet té que afecten els dos municipis. L’alcalde de Castelló a una passada entrevista de la VR va mostrar la seua disposició. A més de disposició cal acció.

Canviem ara de tema i passem a les realitzacions comarcals. Com està l’assumpte dels abocadors comarcals que contempla el Pla de Residus Sòlids de la Generalitat?

L’Ajuntament continua dient si al Pla però diu no al abocador d’Almassora. Nosaltres, i eixint al pas de certes afirmacions, estem per la comarcalització de serveis però en igualtat d’aspectes positius i negatius per a tots. L’alcalde d’Almassora diu que Almassora és com la trastienda de Castelló i havíem de deixar de ser-ho d’una vegada i parla d’igual a igual a tots els pobles de la comarca. La mancomunitat ha ser ser de serveis i de problemes.

Ja s’ha signat l’acord entre la CAMPSA i l’Ajuntament de Castelló per al trasllat dels dipòsits al polígon del Serrallo. L’Ajuntament d’Almassora no pot fer res per evitar el possible perill d’eixe trellat?

L’Ajuntament d’Almassora podia haver-ho fet en el seu dia, quan es va redactar el PGOU de Castelló i no van fer res! Sempre el Serrallo ha tengut la mateixa qualificació al PGOU de Castelló si algú diu el contrari, menteix. Avui, nosaltres solament podem fer postures testimonials. Aspectes com el trasllat de la campsa és el que devia de solucionar una bona comarcalització, una bona mancomunitat de serveis. Hi ha avui, molts problemes, la solució dels quals és supramunicipal. Hauriem d’eixamplar la nostra visió de la realitat per als problemes, per a les solucions.

Quina és la situació actual del riu Millars i dels abocadors incontrolats?.

Els abocadors il.legals del Millars eren obres de moltes empreses i de molts particulars. Tanmateix, l’alcaldia no fa totes les funcions de l’Ajuntament… L’Alcaldia promou les accions que les delegacions han de fer. La Delegació de Medi Ambient va fer un inventari d’abocadors, i no res més. Ara volem activar eixe tema. FOCSA ha deixat de tirar fems. Ara cal situar uns abocadors per a ús particular d’enrunes que encara no estan fets i per això hem relevat el regidor. Ara completarem l’inventari de propietaris i d’abocadors per situar-los fixos i que no contaminen.

L’aigua d’Almassora té problemes de contaminació, té nitrits i nitrats?.

No hi ha cap problema de nitrits a l’aigua d’Almassora.

La VR va llegir a la premsa de Castelló explicacions sobre el cessament del regidor de Medi Ambient, signades per un regidor del PSOE, perquè no les va donar l’alcalde?.

Siguem coherents. L’alcalde no és presidencialista. El va cessar el Pacte de Progrés (l’alcalde va buscar retalls de premsa per a monstrar-nos que així va eixir en algun diari però no el va trobar) Al pacte vam analitzar les gestions dels regidors i la del Medi Ambient era conservadora, no hi havia acció, i després d’un any calia desplegar. Cal programa i, a més, acció. Calia abordar una sèrie de projectes i en un any no estava fent-se res.

Al BIM que és qui dona les comunicacions de l’Ajuntament no fica res.

Les explicacions es donen a la gestió.

I per què no s’explica al BIM?

L’Alcalde ens llegeix la darrera fulla del BIM on parla de l’apertura de la Biblioteca.

Què passa amb la fotocopiadora de l’Ajuntament? Es cert que es lleva una peça per a que no es puguen fer fotocòpies?

El que no pot fer cap regidor és utilitzar la fotocopiadora per a fer fotocòpies particulars. I això es va detectar, i a més fetes fora d’hora d’oficina. S’han llevat una sèries de peces i el paper. Ací qualsevol regidor pot fer fotocòpies d’aquells documents acabats i concretats, i no per avís particular, siga qui siga. Perquè són diners públics i del poble.

En una entrevista recent amb AP, ens van dir que els treballadors de l’Ajuntament han variat, és més trist…

Doncs, que els facen carasses, que en són aficionats. A més, vaig a dir-te alguna cosa. Abans les hores extres es pagaven molt menys, no tenien un acord marc per a tots. L’Ajuntament no és una pel.licula de riure, és una cosa sèria amb unes relacions laborals clares i concretes.

Al BIM hi ha una petita notificació al contribuents on se’ls recorda que per a millor atendre’ls cal que s’adrecen a l’Ajuntament mijançant una instància. La VR ho ha fet així al mes de maig demanant una subvenció per a un curs de dibuix. Han passat més de 7 mesos i encara no tenim resposta?

No sé res. Parlarem amb la regiduria de cultura…(esperem).

La Vila-roja també ha dreçat una carta a l’alcalde i no tenim resposta.

………………..!

I la conversa va continuar en termes diferents. Sobre el castellà emprat a la Vila-roja. I sobre el valencià del BIM(?). I sobre el valencià en general, i sobre algun que altre disbarat. El clima de la conversa s’enfosquia. I per a que no s’apagara la llum del tot vam acabar la conversa. Un glop mal engolit.

Mocions a un any d’emocions (entrevista amb A.P.)

img950.jpg

Vicent Vilar convida Brisac a que siga ell qui porte la conversa, tot i que afegirà informació si ens interessa que parle com ex-alcalde. Demanem un resum d’aquest any d’emoció i moció:

Brisac: Des del moment que passem a l’oposició els donem un plaç per que prengueren contacte amb la realitat de l’Ajuntament. Quan hem cregut que ja podien sentir-se responsables i hem vist com portaven les coses hem manifestat el nostre desacord en diversos temes:1.- El primer problema va sorgir amb la pujada d’assignacions als regidors. Quatre mesos abans havien aprovat unes assignacions i quan passen a tindre el poder canvien d’opinió. Es una incongruència.2.- La situació econòmica de l’Ajuntament no era tan greu com es volia fer creure quan van entrar ells. Està clar que l’objectiu de l’Ajuntament no és tenir un superavit però ací es van acumular uns 30 milions del 86 més el superavit del 87 per recaptacions de llicències d’obres i les plusvàlues.3.- 9 d’Octubre. El carrer 9 d’Octubre i la seua apertura, nosaltres la consideràvem prioritària, però allò en que no estàvem d’acord era en la forma de finançament. Com que afectava unicament a tres propietaris, haguera segut lògic que ho pagaren ells i no financiar-se des dels plans provincials, els quals s’haurien de dedicar a altres necessitats. S’ha opta per la via que més costa als Ajuntaments.Vilar: I una altra cosa. Ahí està l’assumpte dels gitans. Eixe polígon es deu urbanitzar tot i no sols un carrer perquè així s’evita el xavolisme.Com es va viure i veure la moció?.Vilar: Efectivament, nosaltres sabiem que en no tindre la majoria absoluta, l’alcalde Vicent Vilar estava sentenciat a mort. Vam convidar a fer un govern entre tots els partits. Els senyors del CDS ens acusaven de no haver-los convidat a pactar. Jo, només vull dir que recorde la gent, la campanya de premsa, sobre la discussió entre els senyors Escuriola i Martinavarro. Jo crec que ells abans de les eleccions ja ho tenien pactat, la prova és la quantitat de botelles de cava que es van obrir el dia de les eleccions. Però eixes botelles de cava, tard o prompte, se’ls convertirà en oli de recí. Quan jo vaig ser nomenat alcalde per tercera vegada, totes les coses que es feien es consultaven als diferents partits, tret del CDS que no s’arrimaven per l’Ajuntament. Ara ja puc dir que el Pacte de Progrés era un pacte de convinència.Quina opinió té vosté de les acusacions que li feien (14 punts) des del Pacte?Efectivament, passem a analitzar-los:

- Un punt parlava de racionalització de la despesa i caos econòmic. Quina sorpresa, que mesos després, el senyor Escuriola haja de firmar un decret on es reconeix que hi ha un superàvit de 97 milions de pessetes a l’any 87.

-Democratització de l’Ajuntament. Jo això no sé si es menja en cullera o forqueta. Les influències soviètiques del senyor alcalde el traicionen i no sap que és democràcia. Abans a l’Ajuntament tots sabien el que havien de fer: Treballar. A cap regidor se li impedia res. Apa l’oposició no té poder per a fer res ni per a agarrar cap documentació. La darrera és que la fotocopiadora no la poden utilitzar perquè li han llevat una peça que no la deixa funcionar. I més coses. Abans hi havia un ambient de treball, ambient i anar fent. Ara tots tenen el fantasma darrere. Estant esglaiats. Tots.- Un altre punt: la gestió era nefasta. Qui a de jutjar és el poble. En furten fins i tot les darreres realitzacions: Plaça del Botànic Calduc (on només faltava inagurar-la). La rectificació que es fa ara si es cosa d’ells, i com arquitecte… això és de pataqueros. No cal dir de la forma que s’ha portat aquesta rectificació: no ha passat per cap comissió. Potser passarà per la comissió de Govern, però com ara no ens deixen entrar…,i això que hem demanat permís (diu Brisac).

Al BIM l’oposició té part? Heu estat convidats?

Vilar: A mi no m’han dit absolutament res.

Brisac: Quan es va començar em van convidar informalment a fer una presentació del grup. Van passar unes setmanes i no em van dir res més. Ni sabem els temes que han d’eixir, ni els responsables del BIM , ni s’ha tractat el tema a cap comissió de Cultura. Per cert, que tret d’una vegada que Pep Cubertorer, ho va demanar, mai s’ha reunit la comissió de Cultura. L’única possible participació és com qualsevol altre veí. Només afegir que la informació que apareix no és fiable.

I les contribucions especials del camí Manafelí?

La situació d’aquestes contribucions és totalment irregular. A nosaltres se’ns va criticar per haver començat a cobrar aquestes contribucions i el tema va ser utilitzat com a detonant de la moció de censura. A hores d’ara la situació és més greu i injusta:

Hi ha gent que ha pagat i que l’Ajuntament encara no li ha tornat els diners. Altres no han pagat. Ha passat un any !! a més existeix un acord del Plé de l’Ajuntament de tornar els diners.

Com està la situació a la resta d’infraestructura de voramar?.

Vilar: El senyor alcalde, els altres camins i clavegueres, els compta com a obres fetes per ells quan ell sap que ja estava tot pactat amb el sub-director d’obres de la Conselleria quan AP manava. Quan a l’infraestructura del Pla de la Torre, aquests senyors han perdut el tren, perquè podia haver entrat als pressuposts del 88 de la Generalitat (amb un estalvi d’un 50%).

Què hi ha de les esculleres?

De risa. Así també han badat. Hi havia un pressupost de 75 milions de pessetes de la Direcció General de Costes que afectava el tram Millars-Palmeretes i també se’ls ha passat l’arròs. Ara diuen que hi ha un altre pressupost de 80 milions i mentre han tirat 5milions per a frenar l’entrada d’aigua al Xopar.

Com ha estat el tema de les festes i els comptes?

Brisac: Nosaltres no qüestionem la participacióa les festes, sino la justificació de les despeses. Al juliol vam preguntar pel compters i el senyor Martinavarro ens va dir que estava pendent d’unes factures que en quinza dies els presentaria. Els quinze dies van passar. A l’agost en una comissió de festes va saltar la llebra: No va presentar les despeses que li demavem i si els de la cavalcada de reis on s’haviem gastat un milió cent mil pessetes; sis-centes mil més l’anterior cavalcada. Al setembre li tornem a preguntar sobre els comptes i quan pensa convocar la comissió. Ens respon que no té objecte convocar-la perquè els comptes estan en intervenció. Allí no hi havia res. Arriba l’octubre i hi ha una modificació de crèdit de sis milions de pessetes per a les festes. Preguntem si són per a santa Quitèria o per al Roser i no aprovem la modificació perquè no obtenim resposta. En novembre tornem a preguntar i ens diu que des del 28 d’octubre els comptes estan en intervenció. Hi anem i no estan els compters sinó un muntó de factures. Demanem la convocatòria de la Comissió de Festes, novament, va presentar una relació de factures i d’ingressos, encara falten factures per pagar. Els comptes de l’actuació de Serrat no quadren.

Sobre autobusos, neteja i multes?

Quant el primer tema, es va estudiar l’ampliació del trajecte i el seu cost. Pr a l’empresa era deficitari però jo crec que a l’Ajuntament li interessa perquè el deficit que havia d’aportar l’Ajuntament era de 40.000 pessetes mensuals que veient la distribució dels sectors urbans d’Almassora, la situació d’Insalut i altres factors no és gravòs assumir-ho.

Respecte a la neteja val a dir que és un tema dificil. Almassora a passat de ser un poble de vivendes unifamiliars on cadascú es netejava el carrer a òmplir-se de blocs de vivendes on nigú es por fer responsable. Nosaltres vam estudiar l’adquisició de màquines de neteja, però, junt amb el personal que necessitavem resultava molt car.

Quan a les multes, jo crec que es una mostra de la política actual. Des del moment que el PSOE pren el poder considera que tot el que s’havia fet estava mal i calia fer-ho d’un altra manera. Calia dir ací estic jo. Jo crec que s’huria d’anar més a estudiar l’educació vial i no a posar tantes multes.

Quina opinió vos mereix l’exclusió de Josep Cubertorer del Pacte de Progrés?

Vilar: Si l’hagueren necessitat no l’hagueren tirat però no els feia falta.

Brisac: El problema del cessament del regidor d’UPV és degut a que va concienciar-se, poc a poc, de la situació de l’Ajuntament. Tenia problemes per contractar personal i pareix que s’allunyava del Pacte. El fet de que s’alçara del Ple, una mica iradament, va ser aprofitat pels senyors Navarro i Martinavarro per a fer-lo passar a l’oposició.

Voleu afegir alguna cosa?.

Vilar: Efectivament. Jo he de dir que quan era alcalde tot aquell que ha vingut a l’Ajuntament, fora del color que fora, l’he tractat igual. Amb el senyor Escuriola és diferent. Avuí per parlar amb ell cal demanar hora a la secretària que li ho passa al secretari. Has de dir el tema que vols parlar, es a dir, es necessita la bula pontificia per a parlar amb el summe pontifex. Segons qui, no necessita bula. Se’ls veu el plumer i això per a un alcalde és vergonyòs.