Festes, segle XVIII
Alvar Monferrer. Publicat al programa de festes de l’any 1988
Almassora cap al final del segle XVIII era un poble de 2.875 habitants, en plena expansió demogràfica com quasi bé la majoria que és el que tinc a la vista, hi havia una major part de població activa que s’hi dedicava al conreu de les terres, ( 400 llauradors i 80 jornalers ) , una petita quantitat que es podrien anomenar industrials ( 6 artisans i 24 fabricants ) i la resta era gent del sector serveis: el Rector de la parròquia, 11 benefiats, un vicari, l’escolà, dos acòlits, tres advocats i altrestants escribans, 32 criats, 9 que vivien de sous de l’estat i 8 estudiants. Amb això tampoc es diferenciava massa dels altres pobles, encara que es pot suspitar un nucli d’industrialització inicial prou interessant i que no se sap que va passar amb ell.
La vida hi devia esdevenir prou tradicional, sense massa rebomboris. Hi serien preocupats per si al pare Millars o la Rambla en feien alguna, si algun altre poble s’en portava més aigua que l’autoritzada, algun esdeveniment polític important, com ara la mort del rei, la coronació de l’altre o el seu matrimoni, i poques coses més. Es clar que, a més d’això, hi haurien succeïts per a parlar-ne dins del poble mateix. I sobre tot les festes, tant les religioses com les profanes. Què això sempre ha estat ben important per als pobles de la Plana i de tot arreu.
Anem, doncs, a vore quelcom de tot això. El 28 de setembre de 1770 el senyor President del Real Consell de Castella i Capità General dels Exercits del Rei Carles III, don Pedro Pablo Abarca de Bolea i Jiménez de Urrea, Comte d’Aranda i senyor de l’Alcalaten, va dirigir una ordre a tots els Corregidors per a que l’informaren de totes les confraries, germandats i altres institucions semblants que celebraven festes aleshores, de quines eren aquestes festes i de les despeses que es feien. Com sempre el poder ha volgut saber que fa el poble, no siga cosa que no puga controlar-lo.
Era Alcalde Major de Castelló, carrec equivalent al de Corregidor, don Juan García de Avila, un home molt interessat de que les coses es feren bé. Aquest va escriure a l’Ajuntament d’Almassora el dia 29 d’octubre vinent, transmitint el càrrec del d’Aranda. L’Ajuntament era format pel següents veïns Joaquim Adsuara, Alcalde, Vicent Bort, Diputat, Vicent Sala, Personer del Comú i com a regidors Joseph Renau, Joseph Grifo, Miquel Balleste i Francesc Domingues (sic) . De tots ells no savien signar l’Alcalde i quatre regidors. O siga, que per ells signava l’escrivà de l’Ajuntament Ferran Renau. Tampoc els hi devia fer molta falta això.
L’Ajuntament es va reunir per a acomplir l’ordre i va contestar el dia 4 de novembre. El document transcriu l’acord i ens informa sobre les confraries i festes que es celebraven aleshores a Almassora. El reproduïsc tot, perquè no té deixalles:
Nosotros la Justicia, Regimiento, y Diputados de esta villa de Almazora, para dar satisfaccion a la orden del señor Don Juan Garcia de Avila, Alcalde Mayor de la vila de Castellon de la Plana, que se nos comunico en veynte y nueve de octubre passado deproximo, dimanada del Exmo. Señor Conde de Aranda, Presidente del supremo Consejo de Castilla, para que informasemos con noticia exacta delas hermandades, Cofradias, congregaciones y gremios con cualesquiera otra especie de gentes colegiadas, que selebren una, ó mas fiestas en el año, con funcion deYglesia o con fiestas profanas, sus fondos, y si se hallan establecidas con Bulero Pontificio, y facultad Real; Haviendo pues Nosotros juntos y Congregados en la sala Capitular de esta Villa, para formar con maduro esamen una relacion formal, y remitirla al contenido Don Juan Garcia de Avila sobre el contenido de dicha orden Despues de haver tomado informes del clero, u Priores de las Cofradias, deviamos hazerla, como las hacemos en la forma siguiente:
Ai, en este clero una cofradia con el titulo del santisimo Sacramento, que se constituio, por Urbano quarto en el año mil seiscientos quarenta; sus fondos se reducen, a una trescientas arrobas de Pan, que se hazen de limosna, en los dos hornos, que reducidas en dinero efectivo suele importar hasta ducientas libras, de esta moneda; las cargas y obligaciones de esta cofradia en sera para todo el año, Festividades de Corpus Cristi, y Jueves Santo, importa los mas años ciento treinta librasdela misma moneda; se celebran doze misas cantadas, en cada tercer domingo de mes, que su limosna importa dieciseis libras; en gastos de monumento y Entierro de nuestro sñor en Viernes Santo, seis libras, en azeyte, para iluminar la lampara en la capilla dela comunion, veynte libras; y todo lo sobrante se deposita hasta que haya cantidad bastante para adornos de nuestro señor, y de la Cofadria, como se hecho, Palio, Dosel, Candelaros, y un Globo, para custodia de las Sagradas formas.
Ai en la misma Yglesia otra Cofadriafundad con el titulo de Dulsisimo nombre de Jesus, que la instituio Ignocencio Duodezimo, en el año mil seiscientos noveynta y cinco, según consta por su Bula; no ay fondos en ella; se mantiene de las limosnas, que el clavario recoge a las cosechas ordinarias, y de algunas entradas que los cofrades dan voluntariamente, cuias Limosnas se consumen en una fiesta que se hace en esta Iglesia dia dela circuncision del señor de misa, y sermon, en doze misas cantadas, en la Iglesia dela sangre, en el segundo domingo de cada mes, y en la sera que corresponde a dichas funciones, y el clavario es muy poco lo que gasta de propios bienes.
Una Cofadria ay fundada con el titulo del nombre del Rosario y aunque no existen Letras autenticas, de su fundacion Ignocencio Undesimo suplio cualquiera defecto, en la Bula que empiessa:Exponi, nobis Mª, y amas esta visitada, i aprovada por diferentes ordinario, y visitadores de la Religion de Santo Domingo; sus gastos de Yglesia se riducen a unos quarenta pesos; en doze misas cantadas, en el discurso del año, salve en cada sabado, misa y sermon en el dia dela virgen, y al otro dia Aniversario General y sermon de Almas; siguen fiestas profanas de tres dias, de Bayles, toros, y corridas de cavallos; se gasta con profuncion en fuegos y refrescos despues del Bayle; No ay fondos en la cofadria , pues aunque suben las entradas y Limosnas ordinarias hasta sessenta libras, satisfechas las quarenta libras de gastos de Yglesia lo demas se consume en las fiestas profanas, y se tiene expirimentado, que si no se hazen semejantes fiestas, a causa de algun veto Real, no se hazen tantas Limosnas, ni se pagan tantas entradas; Ninguna de estas Cofadrias se halla fundada con dreco Real si con Bulero Pontificio como dicho es arriba.
En esta villa por su Patrona Santa Quiteria se haze en su hermita cada año, en el dia veynte y dos de mayo fiesta, y sermon en accion de gracias de que piadosamente se crehe que liberto a este Pueblo de unas calenturas epidemicas que en los vezinos, estavan infectados; y decide el Reglamento del Supremo Consejo , se haze dicha fiesta de limosnas que se recogen.
En las calles y capillas de san Vicente, san Antonio, Virgen de los Dolores, san Roque, san Cristoval, san Miguel, san Francisco, Virgen del Carmen, san Antonio Abad Trinidad Beatísima, san Agustin, santa Barbera y san Marcos se les haze fiesta y sermon en el dia de su nombre, en cuias respectivas fiestas, se gastaran hasta unos treynta reales de esta moneda, aexcepcion de san Marcos y Trinidad, que los de su calle hazen aniversarioGeneral y Sermon de Almas con sus fiestas profanas, de toros, Bayles y corridas de cavallos; todo se paga de propios bienes, a excepcion de que los clavarios suelen recoger algunas Limosnas, que son muy pocas.
Tambien se haze una fiesta anual a san Afortunado martir, por los mancebos de esta villa con missa, sermon del santo, y Aniversario General con Sermon de Almas, se siguen Bayles, fuegos, toros, y corridas de cavallos; cuios gastos, a excepcion de algunas pocas Limosnas que se recogen, todo lo demas se gasta de bienes propios; Y en todas fiestas no ay fundacion con autoridad Eclesiastica ni Real.
No ay en esta Villa mas que una Hermandad de la tercera orden de Penitencia de nuestro Padre san Francisco, aprovada por el rodinario y autorizada por el Provincial de la Provincia de san Juan Bautista de Padres Franciscanos Descalzos, cuia hermandad se mantiene de las Limosnas ordinarias y delas entradas de los hermanos; se hazen otras fiestas cada año a sus Patronos san Franciscoy santa Rosa de Viterbo, y en estas fiestas, y asistir a los hermanos Pobres enfermos, se gastan las referidas Limosnas, por cuio motivo no tiene en el dia fondo, ni Deposito ninguno y no esta aprovada con autoridad Real.
Y testificamos nosotros dichos governantes, que no ay en dicha Villa demás fiestas, cofadrias, ni hermandad que las que tenemos insinuado, y con las circunstancias dichas, y si las huviere, las manifestariamos, pues delas dichas, y no de otras, tenemos noticia verdadera, y protestamos, que es la verdad de cuanto relacionado tenemos, Y para que el Sr D Juan Garcia de Avila al Excmo. Señor Conde de Aranda con acierto, hazemos relacion que firmamos nosotros, Joseph Renau, Joseph Grifo, Vicent Bort y Vicente Sala; y por nosotros Joaquin Adsuara Alcalde, Miguel Ballester, Joaquin Bernat y Francisco Domingues, que no savemos escribir lo refrenda el Escrivano del aiuntamiento. Fecho en la Sala Capitular de esta Villa de Almazora a 4 de noviembre de 1770.
Joseph Renau Regidor, Joseph Grifo Regidor, Vicent Bort Diputado, Vicente Sala Presonero. Por mandado de sus mercedes Fernando Reanu Escrivano.
Nota: Aquest document procedeix de l’Arxiu Històric Nacional.
Anem a exposar de manera resumida com s’ho organitzaven els almassorins d’aleshores:
El primer diumenge de cada mes anava a càrrec de la Confraria del Rosari a més de la Salve de tots els dissabtes.
El segon diumenge era de la Confraria del Nom de Jesús, que celebrava els oficis a l’església de la Sang. Era del seu càrrec el dia de Cap d’Any.
El tercer diumenge, que es deia el diumenge de Minerva, era de la Confraria del Santíssim Sacrament, que s’encarregava també de la capella de la Comunió i de les celebracions de Setmana Santa i del Corpus. Es curiosa com aquesta confraria arreplegava els mitjans necessaris: els dos forns de pa arreplegaven almoines, fins unes duescentes arrobes que donaven un bon rendiment: quasi bé duescentes lliures.
Les altres confraries arreplegaven també almoines dels veïns, normalment al temps de les collites.
Ara anem per les festes. En això Almassora era un poble modèlic. En feien moltes i bones. A més de les normals a l’església, cal destacar-hi les següents:
Les esmentades de Cap d’Any a càrrec de la confraria del Nom de Jesús, i Setmana Santa ( processons, oficis i monuments de dijous i divendres sants ) i Corpus Christi a càrrec de la confraria del Santíssim Sacrament.
També la Tercera Orde de sant Francesc celebrava la festa del sant i de santa Rosa de Viterbo, totes dues el 4 de setembre. Aquesta orde no celebrava festes profanes i les seues despeses es feien sobretot en fer caritat als malalts pobres.
Festes grosses eren també les de la Mare de Déu del Rosari-Roser- a càrrec de la seua confraria, al principi d’octubre amb bous, balls, corregudes de cavalls…..que duraven vàrios dies. Es curiós el comentari que ens fan els de l’Ajuntament: que si no es fan festes, no s’arrepleguen almoines. El que vol dir que si la gent donava diners, volia que fera festa.
La festa major era la de santa Quitèria, com ara. Es feia la romeria a l’ermita de la santa, amb missa major i sermó. Aquesta festa la pagava l’Ajuntament, per que es tracta d’un vot de poble per unes calentures epidèmiques desaparegudes per l’intercesió de la patrona. No es parla de les Calderes. Aleshores no tenia un significat comunitari com les d’ara. Era un repartiment de menjar als pobres i res més.
Les més nombroses eren les tretze festes de carrer que es celebraven al voltant de les petites capelles on hi era representada l’advocació patronal. Més o menys totes es feien d’una manera semblant: missa solemne a l’església amb sermó i processó per la vesprada. I com a festes profanes i purament cíviques, bous de carrer, balls populars, corregudes de cavalls….En algunes també es feien sufragis pels difunts. Molt possiblement duraren més d’un dia. En elles els clavaris estaven obligats pels costums de lluïr-se de debó. Era com una profia, a vore qui ho arreglava millor per a que la gent s’ho passaren bé.
Aquestes festes de carrer quasi bé duraven tot l’any. Heu pogut vore la relació de totes elles. No insistim més.
Cal remarcar, per acabar aquest comentaris, les festes que la joventut dedicava a sant Fortunat, Martir, amb missa, sermó i processó, corregudes, bous, vaques, balls,…durant uns quants dies i també missa d’aniversari pels difunts. Com que hi han tants sants d’aquest nom, no tinc segur la data d’aquesta festa. Problablement seria el 23 d’abril. O pels sants Innocents. Caldria estudiar-ho amb profunditat. En tornarem a parlar.
Hem dit abans, que el poder vol controlar-ho tot. Doncs bé. El senyor Juan Garcia de Avila va rebre el document fet per l’Ajuntament del poble i el va transmetre al conte d’Aranda amb un dictamen sobre el que li semblaven totes aquestes celebracions. Es molt clar. Segons ell, s’havien de deixar les funcions d’església de les confraries i de la Tercera orde de sant Francesc. Les festes de carrer i de la joventut també s’havien de deixar pel que fa a les festes d’església. Tot l’altre, es a dir, tot el que fa als balls, bous de carrer i corregudes de cavalls s’havia d’eliminar.
Quina bestiesa, l’home aquell devia patir la malaltia de la tristor. Com és lògic els almassorins no li van fer cas.
Una lli´ço podem traure de tot el que hem dit. I és que en això de les festes continuem pensant com abans: quan més, millor. A vore si els que manen ara ho tenen ben present.