Central Tèrmica

Publicació de la Cambra Agrària Local d’Almassora. Any 198200122134.jpg

La pol · lució i la contaminació industrial constitueixen en l’actualitat, un dels problemes que més greument preocupen els llauradors i a les seues cambres agràries.
La pol · lució es manifesta, unes vegades, en forma de pols, com en el cas de les guixeres, fàbriques de ciment, taulelleres, mines d’argila …, altres, en el fum i gasos industrials de siderometal
úrgiques, centrals tèrmiques … en altres són els abocadors de ditritus domèstics, on s’aboquen les escombraries dels municipis, els que pol · lucionen, o l’evacuació d’aigües negres de determinats nuclis de població, que, per no tenir pertinents infraestructures sanitàries, contaminen rius, lleres de reg. .. als quals cal d’afegir en aquest cas els desaigües industrials.

En tots aquests i similars casos , el llaurador que per diferents circumstàncies no compta amb la deguda protecció necessària i eficaç per defensar les seues terres , els seus arbres i fruits , és el més afectat pels efectes perniciosos de la contaminació. .
Anem a referir-nos en aquesta ocasió a un d’aquests problemes que , des de fa anys , constitueixen per a gran part de la població agricola d’Almassora i Castelló un càstig immerescut. .
Pot estimar-se que un dels racons més productius en citricultura a la nostra nació està constituït per la zona sud
-est del terme municipal de Castelló i la nord-est d’ Almassora . La benignitat del clima , els intensos treballs dels nostres llauradors unit a un eficaç sistema de reg i a una apropiada i extensa xarxa de vies rurals van crear una important font de riquesa. .
No és el cas de tractar a
les causes que van motivar la ubicació en el denominat Serrallo d’un polígon industrial . La veritat és que , com era d’esperar , establert aquest , es van instal · lar en el mateix diverses indústries , entre elles la central tèrmica .
Hem de remuntar a finals de 1974 quan les zones citr
ícolas que hem comentat comencen a patir la pluja d’uns corpuscles àcids, els sutges, cremaven les collites i els arbres . El problema es va considerar aleshores de grans magnituds sent estudiat per les germandats de llauradors d’Almassora i Castelló juntes amb la Cambra Oficial Sindical Agrària iniciant les accions pertinents per tal d’aconseguir que foren indemnitzats els agricultors afectats en els seus danys i que s’evités en endavant es poguera repetir . Així recollia al diari Mediterrani del 14 de febrer el 1975 baix grans titulars : Una àmplia zona d’Almassora i Castelló danyades per la pol · lució de les indústries del Poligono del Serrallo .
En l’estiu de 1975 , la central tèrmica va haver d’indemnitzar els agricultors afectats . Al mateix temps que això succeïa es produïen nous i quantiosos danys que també hi va haver de denunciar . La preocupació dels
llauradors és patent en la publicació del Mediterrani del 19 d’octubre de 1976 a la que es consigna la reunió que La Germandat de Llauradors d’ Almassora va tindre amb els seus afiliats i el tema fonamental de l’assemblea venia constituït pels danys persistits i va haver d’indemnitzar . L’empresa va manifestar la immediata instal · lació de mesures correctores , i per tercer any consecutiu es van trobar els llauradors les collites delmades , l’arbrat perjudicat i les terres van perdre el seu valor .

La necessitat de comptar amb fonamentats informes tècnics, va imposar un lapse de temps durant el qual no es van reconèixer ni indemnitzar els danys. Novament el 24 juny 1979 informa el periòdic Mediterrània que s’havia elaborat un ampli informe tècnic. El citat any l’àrea afectada era de 842,5 hectàrees amb una intensitat de dany variable. Recull l’article la profunditat de l’extens informe de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), les entrevistes amb importants membres del Consell d’Administració de Hidroelèctrica Espanyola SA, i els treballs preparatoris realitzats pel President de la Camara Agrària Provincial, la d’Castelló i la del president d’Almassora En Josep Escura Manrique.

En aquells dies s’havien concretat la causa dels danys que consistia en que el fuel-oil utilitzat com a combustible contenia un alt percentatge de sofre. En els retalls de premsa figuren indemnitzacions i nombroses gestions i treballs realitzats. El 24 de desembre de 1981, es manifesta en el referit diari que els perjudicis que s’ocasionen hauran desaparegut en un 90% en un parell de campanyes, esperança que l’empresa fonamenta en l’efecte de les mesures correctores i en la substitució del fuel-oil per gas natural, combustible més net. Ara, a

curt termini, només podrà utilitzar-se un 20% del consum total de la central i que per instal · lar-lo i les reformes que comporten s’estimen uns pressupostos d’obra d’uns 618 milions de pessetes, segons el diari del 4 de febrer de 1982.

La documentació més important que té la Cambra Agrària es la següent:

Informe de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, Institut de Física Corpuscular de la Facultat de Ciències de València, Delegació Provincial del Ministeri d’Indústria, Departament d’Indústria del CRIDA07 (Llevant) Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteve Terrades que va costar 7′5 millons de pessetes pagats per l’Ajuntament de Castelló i les Cambres Agràries d’Almassora i Castelló ( informes que en aquest anys ha emet la Delegació Provincial del Ministeri d’Agricultura).

Durant aquest anys, les tres Cambres han arribat a les següents conclusions:

A) En primer terme, els llauradors afectats, per damunt de qualsevol altra consideració, demanen que el carburant causant dels efectes contaminants siga substituït per altre que no contamine.

B) Si això no és possible, o ho siga a llarg termini, s’aplique de moment, a la producció, de l’element contaminant, mesures correctores.

C) Per últim, s’indemnitzen en la mesura real pels perjudicis i danys produïts.

No volem acabar aquest resum sense repasar los trabajos que anualmente se realizan por nuestra Cambra en union de la de Castelló y Provincial:

1.-Reunions amb el nostre equip tècnic que realitza treballs en el camp investigant els danys que s’ocasionen, mitjançant la visita directa a parcel · les (unes 600 o 700) elegides dins de l’àmbit de les diferents zones afectades, s’efectuen fotogrames, recomptes en arbres triats a l’atzar , mai situats a la vora de la parcel · la i sobre un mínim de 8 arbres per troç.
Després ve tota la tasca del gabinet que es tradueix anualment en dos complexos estudis: a) La determinació, el més exacte possible, del dany físic i b)
El càlcul de la depreciacion soferta en les collites i fruits com a conseqüència de la pol · lució , motiu aquest de les indemnitzacions a tots els agricultors afectats .
2 . - Es duen a terme reunions amb l’equip tècnic d’ Hidroelèctrica Espanyola SA, que seguint semblants procediments (establiment de plaques baselinadas que permetisca la recollida de sutges per establir la seua quantia i procedir a un rigorós anàlisi ) que arriben a una avaluació del dany que normalment coincideix amb el nostre.
3 . - Se celebren reunions conjuntes entre els dos equips i les Cambres per concretar , danys , indemnitzacions i mesures per a la investigació. .
4 . - Les Cambres celebren conferències , reunions de vegades amb la Central Tèrmica a qui es demana informació sobre nvestigacions , mesures i anàlisi que es realitzen en altres països com Israel i Califòrnia . Deu també considerar-se que la fixació de la indemnització anual suposa una sèrie de llargues i pronunciades discussions .
5 . - Obtinguda la quantitat indemnitzatòria global , pertoca a un treball llarg i ocult que no sembla reflectit en la premsa i que no per això resulta menys necessari .

Aquella suma ha de ser distribuïda entre els propietaris de totes les parcel · les afectades, dins de les respectives zones d’afecció. S’ha de tenir en compte la situació dels predis, les classes de cultiu, varietats de cítrics, hortalisses, terra campa. …
S’estudia la distribució econòmica, segons els preus mitjans obtinguts en la campanya i el grau de depreciació soferta.
A tot això cal afegir els esforços que suposa comptar amb un fitxer actualitzat de llauradors afectats en les seues terres, anualment,
previ al pagament de les indemnitzacions procedir a la seva revisió i consignar les particions de propietats efectuades. Es elaborat per la Cambra un complex i ampli estudi de les assignacions individualitzades consignant les característiques de l’hort. Quan hagi estat aprovat pels plens i tenint en compte les publicacions que escriguin del tema se citen a tots els afectats i es procedeix a l’efectiu pagament de les indemnitzacions.

A.M.D.O.