Mur i Mar

Article publicat per Josep Galí Sanxo al diari Mediterràneo el 31 d’agost de 1955

Muralles i Murs

Si les muralles de la Xina són com diuen que són, no hi ha perquè dubtar-ho, a ningú de les anteriors generacions ni a la nostra ha estranyat que invertiren en la seua construcció centenars d’anys. Com tot lo colossal, va haver d’anar poc a poc. Però en el que ja costarà una mica més de convèncer les generacions esdevenidora és que el mur de contenció o protecció que s’està construint des de la platja del Serrallo de Castelló a la desembocadura del riu Millars d’Almassora, es trigués el que s’està demorant . Perquè no recordem, del temps que porta la cosa, en quin any començà. Ignorem, al pas que van les obres quan se li donarà fi. Però el que si podem assegurar és que en el trajecte que encara segueix sense protecció continuarà el mar les seues devastadores inundacions terra endins. Destruint les seues edificacions i arrasant la terra fèrtil que trobe al seu pas. Impressionant. Potser de milions. Pel que és difícil de comprendre com una empresa així tan necessària, porta pas lent amb dilatats descansos. És el que diran amargament els perjudicats ara tots els d’Almassora que el mur concloga que després del burro mort l’ordi al rabo.

VoraMarMurPescaRamon70JoanAparici.jpg

El Bosc i l’Estret. Publicat en el butlletí cultura la Vila-roja de gener de l’any 1981

Qualsevol generalització és falsa

Fins i tot aquesta.

(D’algú sabut que no recorde)voram1.jpg

De totes maneres, i en aquest estat, si que podríem generalitzar al voltant d’un particular: Pareix ser que sempre es posa un semàfor quan hi han hagut morts, que un Pla d’Ensenyança precisa d’uns quants milers de xiquets fotuts per a sempre per a canviar-lo, i el que ens fa escriure açò ara: S’apanya un mur de defensa quan ja l’aigua està a Sant Antoni. Esperem que qualsevol generalització siga falsa i quan el mur estiga fet no siga l’aigua al Secanet.

La darrera maror ( que no és l’última d’aquest any ) ha guartejat seriosament el mur de protecció, ha solsit les escolleres, ha omplit de pedres la carretera de Vora mar i, en algún troç ho ha descarnat, ha ofegat horts i alqueries vorers a la mar que, mercè a l’experiència d’altres vegades, han estat sorregats per tal d’amainar la malesa.

Nosaltres hem intentat de fer un resum del que ha estat, durant el darrer segle, la mar d’Almassora i quines han estat les causes del progressiu arrosegament de la nostra costa. També hem mantingut converses amb l’Ajuntament i amb els seus tècnics per tal de veure quines solucions es preveuen cosa que anirem informant en propers butlletins.

UNA MICA D’HISTÒRIA O LA VENJANÇA DE NEPTÚ

VoramarRallaor20CGimenoSerra.jpgEntre els anys 1910 i 1935 i com a conseqüència de la construcció del port de Castelló, la platja d’Almassora es va perdre en la major part. Aquesta erosió va fer desapareíxer, fins i tot, horts i la runa de cases de vora mar. ( Encara avui es poden veure restes enrunats d’aquelles edificacions). Dins aquest periode es va construir un mur que també en la decada dels trenta va estar destroçat. Tan sols cal parlar amb els vells del poble per escoltar que avui hi han dins la mar construccions ofegades i horts submarins.villes.jpg

Com a solució (sempre posterior com deia al principi) es va construir un mur de protecció paral.lel a la costa aprovat l’any 46 ( any de la nevada ) i realitzades les obres en dues fases, finalitzant l’obra cap a darrer de la dècada dels cinquanta. El resultat d’aquest mur va estalviar que sortira la mar, però no – es clar – tornar la platja d’anys enrere.Voramar1erMuretConsolBallesterSempere.jpg

Varem tenir un temps d’estabilitat entre 1947 i 1965, amb la creació de xicotetes platges que apareixien i desapareixien ( veure postals de BenAfelí ) segons temporades, i mentre, la mar anava rosegant, no el mur però si la placa costera que anava incrementant la pendent i per tant, desequilibrant la seguretat del mur.VoramarPlaTorrbril40CGimenoSerra1.jpg

Ja en l’any 71, i davant les brofegades neptunianes, que han solsit el mur de defensa, es fan unes “escolleres” de cent metres – 97′5 visibles -ja que la superació d’aquesta distància encaria el projecte per les senyals lluminoses obligatòries per a la seguretat del trànsit pesquer.

Aleshores, ja es parlava de la insuficiència d’aquestes i la necessitat d’escolleres amb T o L però va restar en comentaris. Aquestes construccions van crear unes platges temporeres i van assegurar la defensa de propietats públiques i privades.VoraVil_laTitaEscullJeBernatMosQuedem.jpg

Alguns anys després es van construir unes xicotetes ( 30 metres ) que tenien els dies comptats, no aplacaven la fam de Neptú.

La mar continuava solsint i omplint de runes la carretera de Voramar , que era netejada unes vegades en maig i d’altres en plé estiu. En aquest punt cal criticar, també, l’acció d’alguns particulars que reomplien el mur amb les enrunes de les seues cases, coneixen que al hivern Neptú tornaria el que no és d’ell. L’ajuntament, no comprenent el llenguatge del rei del mar, feia netejar la carretera però tornant els “escombros” al mateix lloc. No home, no, això no és així !. VoramarPalmClaramonte55Conxa Fabregat.jpg

Potser una de les coses que si han demostrat la seva eficiència, siga la xicoteta franja de formigó col.locada per alguns llocs , que han evitat el descarnament de la carretera ( Pocs diners ben gastats ).

Ja darrerament, i al BenAfelí es va reformar el mur encaixant les pedres i formant pendent que evitava o amanaiva la força destructora de les onades. També hi es va fer un xicotet mur de formigó que ha estat positiu.

VoramarMomblanc44CGimenoSerra7.jpg

En resum, en els darrers anys, s’ha observat un amainament del 25 % de cada escollera i un solsida general del mur de defensa que ha baixat més d’un metre malgrat les continues reformes.VoraMarManafel__ManuelRosalia65RosaliaBeltranSerra.jpg

Aquest darrer temporal sembla que ha fet pensar a les actuals autoritats de manera més seriosa i pareix ser que porta camí de fer-se un estudi exhaustiu que done solucions no molts llunyanes.voram3.jpg

CONCLUSIONS

Les causes d’aquest mal les podríem centrar en l’acció destructiva de l’home com a ser modificador del medi ambient . Hem trencat tot un sistema fisiogràfic , milers d’anys en equilibri:

- La creació del port va ser un dels causants del trencament d’aquest equilibri, ja que ens ha privat de l’aportació i sedimentació de matèries que arrastraven les corrents marines de Nord-Est.

- La construcció d’embassaments al riu Millars ( que recullen l’aigua necessaria per als agricultors) ha privat d’un altra font de matèria per a la necessària sedimentació en la mar i posterior desplaçament que és necessari per al equilibri coster.

- Un altra conclusió a la que nosaltres, des del nostre entendre, apleguem, és que les coses o se fan bé o es tirar els diners. La planificació que ara es pretendeix, tenia que haver estat feta la primera vegada que la mar es va passejar per les alqueries i horts però “L’home és l’animal que tropeça dues vegades en la mateixa pedra”.

Després d’aquesta mica d’història ( incompletíssima per supost ) anem en proper butlletins a parlar del que s’està fent i el que es pensa fer. Sols volem avançar alguns punts:

- El p.d.v. polític és prometre, el del tècnic és fer, és per això que volem anar sobre segur.

- Els organismes d’altes altures, exigeixen per a fer-se bé els següents punts: Un estudi de dinàmica litoral, un model reduït de la realitat, el projecte, establir unes claússules administratives que diguen qui, quan, quant i com paga, i finalment, dur a fi les obres (Tot això baix el risc propi de Larra de ”Vuelva usted mañana”).

No esperem platja però si voldríem no tenir que escoltar la següent frase: “ARA PASSAREM LES CAROTES I ENS TROBAREM LA MAR”

( I JA EREN HORES)

Publicat per L’ESTRET al butlletí la Vila-roja del juliol de 1982img582.jpg

El nostre butlletí ha parlat moltes vegades de la destrucció del mur i la necessària construcció de defenses a la nostra costa. Ja hi som. Per fi han començat les tan desitjades escolleres de defensa i amb les obres el comentari :” Això va tot en formigó….posaran un farol a la punta…. faran una carretera amb un parador a la fi….una de les esculleres serà port esportiu…” Ja se sap que sempre hi han més comentaris que projectes. Nosaltres tractant d’esclarir un poc les idees, hem parlat amb dos tècnics que s’han ofert a dir-nos el que ells saben, que tampoc és tot. Resta clar que parlem de les obres dins la mar i no de la carretera i mur que és cosa de l’Ajuntament i que ja vam veure en un altre número del nostre butlletí. Per tal de ser curtets seguirem els dibuixos. Les obres, que van a càrrec de Dragats i Construccions, tenen tres fases com s’indica en el dibuix 1. La primera fase ja s’està realitzant i ja són les dos esculleres començades. La primera fase correspon a les situades davant del Camí Manafelí i el bar Covamar. ( En el dibuix números 2 i 3). En la segona fase es realitzaran la 1 (Mitgera), la 8 ( Escullera del Maso) i la 9 ( Els Dèu Manaments). En la tercera fase es faran la 4, 5, 6 i 7, més menudes i situades entre la del Maso i la de Manafelí. La part ratllada de l’escullera desapareixerà, restant tan sols paral.leles al Mur. La mampresa constructora ens ha dit que la màquina tal i com es retirarà anirà llevant un 60% aproximadament de la carretera d’entrada i l’altre 40% s’afonarà, acabant la feina la mar. La finalitat es deixar que les corrents portadores d’arena tinguen l’entrada lliures per poder fer la platja. En el segon dibuix veiem la secció de les esculleres ( paral.leles al mur) que sobre una base de 29 metres i un calat de 5′5 metres i un acabament de 7′4 metres, podrem veure, aproximadament, un metre per damunt de l’aigua. Les pedres seran col.locades per una màquina especial que vindrà -segons ens deien- a darrers del mes de juny i seran de tres tones per la part de l’onada i d’una tona per la part que mira la platja. El que no se sap encara és la data del començament de la segona i tercera fase. Cal dir que en el projecte no apareixia cap nova escullera davant la vella de Vorariu. Sembla que no hi ha més remei, que van pel camí la Mar i pel camí l’Alcora, acabats els dos d’arreglar. Sembla que la mampresa prefereix apanyar, després de l’obra feta, els desperfectes d’anar per Vorariu.

img583.jpg