Festes de carrer
Publicat al Butlletí de l’Agrupació Cultural La Vila-roja. Maig 1980
Carrer Major
El diumenge de Pasqua la clavariesa i les dues majorales van per totes les cases del carrer preguntant si volen participar en tota la festa ( inclou tindre el sant, fer el dosel, ajudar) o sols en els gastos. Els noms dels que participen en tota la festa es posen dins una bosseta . La penúltima nit de la novena, un xiquet trau tres bolletes, la primera de la clavariesa i les altres dos de les majorales. Fins que no els toque a tots els participants no es pot tornar a tindre el sant. En eixe moment es fan bolletes noves. Dos o tres dies abans d’acabar-se la novena s’ix a cobrar les quotes.
Les majorales ajuden a fer el dosel. La nit abans de fer el dosel i la nit abans del dia de la festa es fa el Porrat. Es lloga els músics que van passejant per tot el carrer. La joventut, a pesar de tot, segueix acudint i divertint-se molt. Abans, moltes cases treien al carrer eixa nit del Porrat faves, cacaus i tramussos. Familiars d’altres carrers també hi participaven. S’ha perdut ja prou lo de les faves i tramussos però encara s’aguanta en alguna casa. La clavariesa convida la música.
Abans, el dia del sant, i després de la missa, es feia una processó que anava des de l’església pels carrers Damunt, Balma, Major ( el carrer del sant) , camí la Mar i camí del Riu. Els homens, obrint la processó, tiren coets volaors.
En acabar la processó, davant de casa la clavariesa, es tocaven uns valsets. Més tard recorria tot el carrer. A continuació, la clavariesa convidava els músics, portadors de la peanya i els qui es colaven.Abans de la missa, els capellans anaven pel sant a casa la clavariesa. Quasi tota la gent del carrer mudada i sense ideologies anava a l’església: Homens al davant amb cirials, les dones darrere del sant. Es feia missa en valencià on es parlava de la vida i miracles de sant Vicent Ferrer.
12 de setembre: Sant Ramon
Juli Almela. Publicat al butlletí La Vila-Roja l’any 1981
Cardenal de la Santa Església Romana del Real Ordre de Nostra Senyora de la Mercè. Redempció de captius cristians, advocat de dones prenyades, contra els dolors de cap i protector dels llauradors
Els coets em van traure de casa. Al eixir al carrer, li vaig preguntar a un xiquet. “Escolta templat, on tiren tants coets ?”. “ Al carrer sant Ramon que fan Porrat”, em va dir.
I era veritat. Tot el carrer era una festa; els gallardets i les senyeres anaven de balcó a balcó de les cases; uns homes estaven posant un entaulat, uns altres tiraven coets.
Les dones acabaven de preparar el dosel del sant, els xiquets corrien de cantó a cantó del carrer i els cotxes ja no passaven.
“Sol de Cataluña hermoso,
Fino amante de María,
Sednos protector y guia,
San Ramón Nonnat glorioso”
En fer-se de nit, tots els veïns sortiren al carrer a sopar. La festa gran començava ja.
Després de sopar amb vi fresquet, faves i tramussos…. va vindre el ball. Grans i menuts, xics i xiques, tots junts, ballaren als compassos de l’orquestra, que dalt de l’entaulat animava la festa amb la seva música d’ahir i d’avui.
“Vuestros labios con candado
Cerró la malicia loca
Pero con el en la boca
Predicasteis mas alentado;
Sufrís rigor tan pesado
Ocho meses valeroso”
El Porrat ja s’ha acabat. Ara tots a dormir que demà hi ha d’anar a Missa Major.
De bon matí, els coets ja pujaven al cel i les campanes tocaven al vol.
El Sant ja no surt al carrer, les processons s’han acabat, quedant-se a cas la Clavariesa. Mentres tant, les dones van cap a l’església, però, sense mantellina ni catret, a demanar-li al Sant el seus favors i ventures.
“Al mar y vientos mandais,
Curais ciegos y apestados,
Tullidos, cojos, quebrados,
Y a estériles, hijos dais.
Los muertos resucitais
Y en partos sois milagrosos.”
Els precs i rogatives, continuaren els dies de la Novena. Les oracions i els cants del Gojos ( que hem anant veient al llarg de la lectura ), li demanen al Sant la seva intersecció en tots els dolors, en les collites dels llauradors i en els parts de les dones.
“Consolais los labradores
Con lluvias, cosechas, frutos;
Sanais dolencias de brutos,
Curais fiebres y dolores,
Heridas, llagas, tumores,
Y al baldado y al leproso”
I amb més coets, traques i els Visca Sant Ramon, s’acabaren les festes que els veïns li han dedicat al seu Sant.
Ara només cal felicitar als veïns i veines d’aquest carrer, que han sabut retrobar una tradició ja perduda en el nostre poble i al mateix temps s’han divertit i disfrutat, demostrant-nos el que són de veritat les festes populars.
Quan ja tornava a ma casa, un avi, sentat en una cadira al carrer, cantava amb veu baixa i cansada alguna cosa que pareixia gojos antics, molt antics, dedicats a Sant Ramon. Deien així:
“Sant Ramon Nonato,
arre, arre….
arrebatado amor;
ensalsa, ensalsa….
ensalsado honor;
de lanca, de lanca…
de l’Ancarnació”