Gojos a Santa Quitèria
Per Vicent Pau Serra i Fortunyo. Publicat al butlletí la Vila-roja. Sense data
Cantar els goigs a una determinada advocació és una de les tradicions que ens fan ser fills d’una certa determinada cultura. Aquestes composicions, quasi tan velles com el nostre poble, formen part, any rera any, del ritu solemne de la celebració principal del poble, de la festa de la patrona o el patró. Almassora compta amb un munt de goigs que, encara avui segueixen cantant-se, però són els de la Patrona, Santa Quitèria els que tenen major força i, és una llàstima, els únics que han estat una i altra vegada reimpresos. Segons les publicacions darreres dos són els textos que hi ha a l’abast: Els gozos viejos, anònims, i els Nuevos gozos obra de Mn. Manuel Reboll, que va imprimir per primera vegada a la seua Novena (1930). Les meues notícies m’han portat a trobar un text anterior al text antic del qual aquest és variant. Per totes les traces es tracta d’un text del segle XVIII que presenta una sèrie d’elements concordants amb uns altres textos, entre ells el de la Mare de Déu del Lledó de Castelló. Sol cal observar el paral.lelisme entre les dues cobles La arimética no abarca…. (cobla 9 de Santa Quitèria) amb Los milagros que aquí obrais….(cobla 7 del Lledó). Un altre element a tenir en compte és que hi existeixen al menys dues edicions, una de la impremta de Laborda i una altra de l’Antiga llibreria de Villalba, les dos de València i de darreries del segle XVIII, inicis del XIX, la primera, i de entrat el XIX la segona. Segons aquest elements ens trobem amb un text característic del segle XVIII amb 10 cobles, una de les quals la desena ens dona una data concreta: mil quinientos ochenta años (data important per a determinar la data del text, si no es tracta ja d’una adaptació).
Ens agradaria ara, si no fos aquest moment un poc tardà, presentar un text nou. Es el text que podria retrobar la vella tradició valenciana i posar Santa Quitèria dintre de la gogística valenciana actual. Heus aquí el text. El poble, la tradició feta dia a dia pot assumir-lo, si és que vol ésser fidel a la vella manera d’entendre aquest costum:
Ja que vostra protecció
és nostra millor herència:
Almassora us reverència,
Quitèria amb devoció.
Fa segles que el riu Millars
és testimoni d’amor
i ens porta el vostre favor
en accions ben singulars.
Mai no heu perdut ocasió
de mostrar-nos preferència
Almassora us reverència,
Quitèria amb devoció.
Sou la via que ens du a Déu,
sou la nostra mitjancera,
sou la dolça missatgera
que por al cel nostra veu,
per total aclamació
sou divina referència.
Almassora us reverència,
Quitèria amb devoció.
Des del lloc de vostra Ermita,
entre la Rambla i el Riu,
cada any el poble viu
vostra festa com a fita:
Tota nostra població
eixe dia amb vos té audiència.
Almassora us reverència,
Quitèria amb devoció.
Vostra Ermita sempre ha estat
Casal de la nostra fe.
Vós i Déu sou nostre alé
camí de l’eternitat,
Feu de nostra devoció
tot un acte de presència.
Almassora us reverència,
Quitèria amb devoció.
Vostre record acompanya
nostre poble cada hora:
amb Vós se’n riu, amb vós plora,
amb vós dorm, amb vós s’afanya.
I puix que sou horitzó
en la nostra pervivència.
Almassora us reverència,
Quitèria amb devoció.
Ajudeu-nos vós Quitèria,
a l’hora de nostra mort.
Que quan arribem a port
siguem lliures de misèria.
Per vostra degollació
guanyeu-nos de Déu clemència.
Almassora us reverència,
Quitèria amb devoció.
Vós teniu el nostre cor
pres en paraules i fets.
Vós sabeu com satisfets
us sentim nostre tresor.
Per vostra predilecció
i en justa correspondència.
Almassora us reverència,
Quitèria amb devoció.
Aquest poble, enamorat
de vostra presència ací
vol fer tant ahir com hui
cançó del vostre regnat:
I a la vostra exhalació
celebrant vostra presència.
Almassora us reverència,
Quitèria amb devoció.
Puix que vostra protecció
és nostra millor herència:
Almassora us reverència,
Quitèria amb devoció.
