P.G.O.U.
Publicat al butlletí cultural la Vila-roja. Maig 1980.
És ben cert que els temps canvien i amb ells canvien els homens,i és clar que tota persona pot pensar avui de manera diferent de com ho feia temps enrere, però el que ja no està tan clar és que es canvie d’ idees tan a la lleugera i menys quan està en joc el pervindre d’un poble. Dubtem de que les persones que així actuen tinguen motius sòlids per fer-ho. Per a ells és convenient que es refresquen alguna vegada la seua memòria i se’ls recorde algunes de les paraules que van pronunciar no fa molts anys enrere.
Va ser el dia 10 d’agost de 1975 a les 11 del matí i al Saló d’Actes de la Cambra Agrària (en aquells temps anomenada Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders). El motiu de la convocatòria era el polèmic projecte de transvasament de l’aigua del riu Millars a la 4 ª Planta Siderúrgica de Sagunt. Com era normal, aquest projecte havia provocat l’oposició de tots els llauradors (vore foto adjunta).
Crec que seran molt les persones que encara recordaran aquell acte, com també recorden a les persones que van fer ús de la paraula i el que van dir en aquells moments. Jo encara recorde les paraules que va pronunciar el senyor Vicent Serra Pesudo i més encara després d’haver llegit les declaracions que sobre el PGOU d‘Almassora feia en els fulls d’aquest butlletí. No em sorprèn que pensa del P.G.O.U. I del futur d’Almassora el que deia ací, però si que em sorprèn que ho manifeste tan clarament sense pensar tan sols lo contràries que són les seues actuals declaracions de les pronunciades per ell tan sols fa cinc anys. El dia 10-8-75 el senyor Serra deia:
1er. - Que els llauradors d’Almassora poden estar i estan de fet molt orgullosos de tindre tots els camins del terme municipal pavimentats, però que no poden permetre que per ells es passegen els cotxes dels turistes i els pesats camions de la indústria trencant-los i posant en perill la vida del sofert llaurador que transita amb la seua bicicleta o motocultor carregat amb les seues ferramentes de conreu.
Ara diu:
1er. - Que la zona industrial que preveu el PGOU és insuficient i s’hauria d’estendre des de la Rambla fins a la Ratlla i des de la N-340 fins a l’autopista, així com també considera que la zona residencial de Santa Quitèria s’hauria d’estendre des del riu Millars fins a la Rambla i fins a l’autopista.
Senyor Serra: És que ara els turistes i les indústries ja no utilitzen cotxes i camions pesats?. És que aquests cotxes i camions ja no destrossen els camins del terme municipal i ja no representen un perill per al sofert agricultor que transita amb la seva bicicleta o motocultor?. O és que els llauradors ja poden volar?.
El dia 10-8-75 el senyor Serra deia:
2n. - Que l’aigua del riu Millars és tan sols per a l’agricultura. El poble que vullga tindre indústria siga ell qui li subministre l’aigua necessària per als processos de transformació que realitzen aquestes indústries.
Ara no li importaria gran cosa que gairebé tot el terme municipal s’omplís de xalets i d’indústries.
Senyor Serra: Les indústries i els xalets actualment segueixen usant aigua i, per cert, que prou. Si l’aigua del Millars és tan sols per a l’agricultura i tot el poble que vulga indústria ha de subministrar l’aigua necessària, d’on va a treure Almassora aquesta aigua?.
El dia 10-8-75 el senyor Serra deia:
3r. - Que abans arribarà a Sagunt la sang dels nostres fills que l’aigua del riu Millars.
Senyor Serra: Si l’aigua del Millars és tan sols per a l’agricultura i aigua no en tenim prou, que és el que farem arribar a la indústria, la sang dels nostres fills?.
P.G.O.U. Per unanimitat
Resulten un poc estranyes les interioritats del Pla General d’Ordenació Urbana d’Almassora. El Plé de l’Ajuntament en la sessió ordinària corresponent al mes d’abril, ha aprovat per unanimitat la terminació del contract entre l’Ajuntament i l’empresa de Madrit que s’encarregava de preparar-ho. El contract s’acabat sense que cap de les dos parts demane responsabilitats a l’altra, i uns contentant-se amb el que han cobrat fins ara i els altres adquirint la propietat de tot el treball fet per l’equip de Madrit.
També per unanimitat s’ha acceptat que siguen els tècnics municipals qui continuen el Pla.
Segos l’Ajuntament, hi ha pressa per concloure el Pla ja que fa massa mesos que la construcció está parada.
En la sessió ordinària anomenada, es vàren dir frases que, poc, més o menys, deien: “ El nostre equip ( el de Madrit ) no pot fiar-se d’un Ajuntament que cada vegada canvia de parèixer i amb el qual no es pot confiar per què no es sap per on eixiran “, “ En lloc de recolçar el Pla fet per l’equip, sembla que l’Ajuntament primer està a favor i després canvia de parèixer “.
Tot aquest fet, pareix ser, es déu a les al.legacions presentades per l’Ajuntament durant el periode d’exposició pública i que, poc més o menys, eren , entre altres, les següents, segons ens hem enterat de manera oficiosa: “Que la carretera de circunvalació vaja per un lloc distint al projectat per l’equip (sembla que és més correcte este traçat que el de l’equip) i que fins eixa carretera s’amplie el sol urbà ( açò va contra les idees inicials amb les quals es va fer el projecte del Pla)”. Una altra al.legació diu: “ Que des del riu Millars a la Rambla i fins l’autopista, es declare com a zona residencial” (va en contra de la idea inicial d’eliminar l’anacronisme de la zona i dedicar a zona residencial un àrea més xicoteta).
Aquestes al.legacions vare ser aprovades per unanimitat pels tres partits i presentades dins del plaç adequat.
L’equip de Madrit al.legava excés de treball per a poder continuar amb el Pla. L’Ajuntament ho accepta com si li haguera eixit el Nostre Senyor.
La veritat és que aquell Pla inicial tenia errors, però també és veritat que no agradava a determinada gent. Mal siga que aquesta gent ha aconseguit el que volia. Però sols cal dir que la història i la gent del poble jutjarà els resultats d’aquest Pla. Esperem que l’especulació no triomfe.
Ara tot són presses; es diu que es produirà un paro de la gent que treballa en la construcció. Pot ser, (també es va dir que no hi havia treball per tant de temps com es volia fer creure, pendent d’aprovació) per`això és un problema general i la seua causa no es sols la falta de llicències sinó el que el futur comprador no té diners ni facilitats creditícies per a comprar un pis.
Cal afegir que el treball dels tècnics municipals ja es veurà i es jutjarà, però també cal dir que, de la mateixa forma que l’equip de Madrit inclou d’altres professionals ( sociòlegs, economistes,…) l’equip municipal també deuria incloure’ls.
Per acabar, i sense cocloure amb el tema, pareix molt extranya i sospitosa eixa ampliació de la zona urbana i eixa dedicació tant gran a zona residencial ( no serà que el Pantanet de Santa Quitèria , segons les persones autoritzades i coneixedores del tema, serà el gran benefici per a Almassora i les seus possibilitats turístiques ?). Les persones encarregades de defensar el terme agrícola d’Almassora i de defensar els seus regs no diuen res; al contrari, pareix ser que també estan a favor d’esta mesura. Ho enten algú açò sense malpensar?.
LES AL.LEGACIONS DE LA CAMBRA AGRÀRIA
Amb motiu de concórrer a la fase d’informació pública del Pla General d’Almassora, la Cambra Agrària de la nostra ciutat va formular una sèrie d’al · legacions que van ser signades per una nombrosa quantitat de llauradors.
És un deure de la Cambra Agrària vetllar pels interessos de l’agricultura en general i dels llauradors en particular. I és un deure que, al nostre criteri, moltes vegades no s’ha adoptat de manera clara, concisa i contundent. En aquests moments ens preguntem:
Què accions concretes va adoptar la Cambra Agrària quan es va instal · lar la refineria de petrolis en una zona confrontant amb el terme municipal d’Almassora?.
Què va fer la Cambra Agrària quan en el Polígon del Serrallo es va instal · lar la Hidroelèctrica?.
Què va fer la Cambra Agrària davant tota la problemàtica que es va derivar del traçat de l’autopista per dins del nostre terme i davant les consegüents expropiacions que van haver de realitzar i el preu just que es va pagar per les mateixes?.
Què ha fet la Cambra Agrària en referent al traçat del gasoducte per terrenys del nostre terme municipal?.
Què ha fet la Cambra davant la possibilitat de contaminació procedent d’una empresa de productes químics situada en el terme i el perill que representa per a la conservació del medi ambient i d’un deteminat nivell de qualitat de vida.?.
Què pensa fer la Cambra Agrària per evitar el pas de les taronges del Marroc per l’interior d’Espanya?.
A les cinc al · legacions que va formular la Cambra al PGOU d’Almassora és curiós que la primera i la segona puguen pareixer fins a cert punt lògiques i racionals, ja que es refereixen la primera d’elles a un simple canvi en el traçat de la via de circumval · lació i en la segona al · legació que fa a la zonificació de la platja, es demana que es faça aquesta seguint una forma més geomètrica i regular. Tan sols en ella ens sorprèn aquest desconegut afany que ara mostra la nostra Cambra pel harmònic, per l’estètica i per l’artístic.?
Passades ja aquestes dues al · legacions i quan la majoria dels llauradors s’han cansat de llegir l’escrit en qüestió i ja ho han signat, ens apareixen la 3ª, 4ª i 5ª al · legacions que són les més substancioses de totes i les que manifesten clarament el veritable interès de la persona o persones que es van encarregar de redactar-les.
Senyor pagès, en aquestes tres darreres al · legacions vostè demanava:
1a. - Que tota la zona del secà compresa entre el poble i l’autopista es pogueren omplir d’indústries i xalets. En la quantitat de sòl industrial que vostè demanava, podia cabre la IV Planta Siderúrgica de Sagunt, la Ford d’Almussafes i tot el polígon del Serrallo.
Que l’horta pogués omplir-se de viles i si la cosa s’afegia bé per a alguns especuladors, que fins es pogueren fer pisos enmig de l’Horta. Ara bé, això ho demanava vostè de forma molt subtil, fent referència als articles 85-2 i 43-3 de la Llei del Sòl que només poden entendre els professionals que manegen la llei.
Senyor lector, si vostè és llaurador i va signar aquestes al · legacions de la Cambra i sabia el que demanava en elles, tan sols ens queda dir-li que és vostè molt lliure de demanar el que vulgui, encara que nosaltres també tenim dret a dir que no estem d’acord en què aquesta siga la millor manera de protegir l’agricultura i al llaurador.
Senyor lector, si vostè és llaurador i va signar aquestes al · legacions i NO sabia el que demanava en elles i NO està d’acord amb elles, vostè mateix sabrà si li van prendre el pèl o no li’l van prendre, i si ara vostè es penedeix, sabrà millor que nosaltres si algú el va induir a signar-les. I si ara vol protestar, vaja a ell i una altra vegada no signe res sinó ho ha llegit abans.
A vore si a partir d’ara Comença a ser cert Allò que gat escaldat AMB aigua tèbia te prou.
La Fertibèria, una situació lògica?
Publicat pel BOVEROT al butlletí La Vila-Roja del juliol de 1982
Si fullegem el començat de la llei sobre el règim del Sòl i Ordenació Urbana ( Llei del Sòl) a l’estat espanyol, es pensa que el planejament urbanístic estarà ordenat mitjançant una sèrie de plans, partint des d’un grandiós, el Pla Nacional d’Ordenació, que organitzarà la totalitat de l’estat, i pels plans directors territorials de coordinació que abarcaren zones molt amples com una regió, província o comarca definida. Per últim apleguem als plans generals municipals que corresponen al cas concret d’un poble i el seu terme, que tindrà de fer-se respectant les directius que ja s’estimen que ja s’estimen en els plans comarcals i nacionals. Tot això és meravellós, realment ben pensat, molt ben pensat. Primer s’ordena la totalitat en grans capítols de necessitats per a cada zona determinada, marcant allò que li seria més beneficiós, estudiant la seva història, tradicions, situació, clima, flora, etc. demarcant les possibilitats d’actuació i armonia; després cada plà municipal tan sols tindrà de preocupar-se de concretar aquestes necessitats locals i fer-les seves. Però la realitat és un altra per que el plà nacional no existeix encara, els plans territorials practicament tampoc (cal exceptuar el recent plà de la comarca de Barcelona i alguna altra bona excepció). Nosaltres no tenim un plà comarcal que ens serveixca com guia per fer el nostre municipal d’acord amb una visió més ampla i coherent. Tan sols ens resten els plans municipals que a més són obligatoris en la majoria dels municipis de l’estat espanyol. Comencem, doncs, per darrere, per fer uns plans molt concrets a cada municipi sense importar-nos el que faran els nostres veïns, es a dir, cada poble ens considerem una illa separada de tots, molts quilòmetres. Aquesta situació, a nivell nacional, és ja una aberració que ajuda a que pocs prenguen un Plà Municipal com un mitjà per a dur a terme unes actuacions al poble, assolint la seua realitat, les seues necessitats, tipologies, parcel.lacions, …..i que tot vinga a resumir-se en una lluita d’interessos d’aquells que poden manipular, amb les seues pressions, sobre uns tècnics més o menys conseqüents del que fan i interessats en la repercussió en el futur del poble. El nostre poble, Almassora; és víctima de la inexistència d’un Plà territorial que haja ordenat el ràpit creixement que ha experimentat la comarca de la Plana. Aquests factors han desbordat la capacitat dels nostres polítics i dels mateixos habitants que han cregut més en un moment d’esplendor, sense fi, que en la possible destrucció real de les nostres riqueses. Almassora, en l’actualitat, té un greu problema amb la veïna Castelló per haver-se fet els dos plans municipals sense l’existència del plà comarcal esmentat. Almassora i Castelló són ja quasi el mateix, però com són termes, homes i interessos diferents no han contemplat cap relació conjunta. Les solucions donades són lògiques per a cadascú però no han coincidit en els beneficis comuns: Castelló no ha trobat un altre lloc per a un polígon d’alta perillositat que el troç del seu terme que menys els destorbara i que satisfaga les grans mampreses i els capitalistes que poden sempre triar el lloc que més benefici els done. Almassora no s’ha tingut en compte quan a 50 metres d’aquest polígon industrial ja hi era abans de la implantació d’aquest, una zona residencial d’estiueig. De res valen ací les lleis que marquen una distància mínima de 3000 metres des de la població més pròxima, ignorant tant Almassora com el Grau; la refineria, la tèrmica, BUTÀ, FERTIBERIA I CAMPSA van ignorar això i el govern ho va permetre i avuí amb l’aprovació dels dos plans municipals els polítics actuals ho ignoren també. Els polítics continuen aprement-se quan se’ls, estreny i escorrent-se quasi sempre, que per una altra banda és molt més honest que fer demagògia i jugar en tantes aigües, volen estar bé amb tots. A Castelló tracten d’apanyar els problemes de Grau, aquestes indústries al polígon EL SERRALLO perquè el lloc és similar, perquè són dos-cents o tres-cents llocs de treball i no deuen anar-se’n del Grau…. A Almassora no farà res per a que no hi posen aquestes indústries perquè no és la primera vegada que passa. Castelló i el seu Grau podran seguir enganyant-se tantes vegades con vulguen, creient que resolen el seu problema. Totes les persones: polítics, intel.lectuals, agricultors, comerciants om el mateig que sota signa veuran fer del seu poble els que altres vulguen perquè al cap i a la fi som valencians i el que més ens interessa són les festes, els bous i la mascletà final. ALMASSORINS BALLEM BALLEM QUE EL MÓN S’ACABA.