Escoles

cisneros.jpg
Publicat al periòdic l’Heraldo de Castelló el 30 de novembre de 1931

EscolaUnamunoInaug19311130a.jpg

Publicat  a L’Heraldo de Castelló l’any 1932

EscolaLlibres19320429.jpg

Publicat a l’Heraldo de Castelló l’any 1933

Escola19330329.jpg

L’article publicat al periòdic Mediterràneo el 24 de maig de 1955 per Josep Galí Sanxo que es troba a la pàgina CARRERS, escriu envers aquesta plana.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 29 de març de 1955 per Josep Galí Sanxo

Bona lluita !

Si, perquè és contra l’analfabetisme. I la República, que cloque com un dels seus principals postulats l’acabar amb això, no llegeix la mateixa ignorància de sempre augmentada i corregida amb tots els excessos que hem hagut de lamentar. Res es va fer i molt es va destrossar. Ara sense escarafalls ni romanços d’aquells que enlluernaven a tant papanates convertit en estadista de taverna i cafè, tenim al nostre exèrcit, per exemple, que no es concedeix permís als soldats que no hagen deixat de ser analfabets; per al que se’ls concedeixen les màximes facilitats a la caserna. A Almassora, en aquests moments, s’ha pres del tot seriosament el acabar d’una vegada per sempre amb la vergonyosa plaga. D’acord amb les lleis emanades del nostre Estat, de conformitat amb les circulars del govern civil, etc. tenim que el consell local de FET, les autoritats docents i l’Ajuntament, s’han pres una sèrie dencertades i severes disposicions que tracten per tots els mitjans no hi hage un sol analfabet en el nostre terme municipal. Bon camí l’emprès !. A no desmaiar en la lluita. Doncs val la pena tots els sacrificis.

Val la pena

Publicat al periòdic Mediterràneo per Josep Galí Sanxo el 25 de maig de 1956

En veritat que val la pena el girar també aquests dies una visita detinguda a una altra exposició. Va ser el dia de Santa Quitèria, l’any actual quan va ser inaugurada igualment amb tota solemnitat el mateix dimecres. Es tracta dels treballs d’iniciació professional elaborats pels xiquets del Grup Cardenal Cisneros d’Almassora. Treballs amb centenars, milers de detalls que reflecteixen, bé a les clares, la intensa tasca, el perfecte ordre pedagògic a què són sotmesos els alumnes d’aquest admirable centre docent. Però on sobretot apareixen diversos gràfics amb el mapa d’Espanya mostrant de manera molt eloqüent i eficaç el grau de producció i riquesa aconseguits per la nostra pàtria durant aquests últims anys. On un altre mapa d’Espanya, prodigiós, artístic, fabulós, fins i tot; manual i en relleu, quallat per províncies amb centenars de figures que mostren els seus típics vestits, la seua producció i els seus costums. Deixa pres l’ànim de qui el contempla fins a l’extrem de creure que allò no va poder ser realitzat per altres que per professionals. I no obstant això …. Per això nosaltres, a la vista d’un conjunt realment sorprenent com és aquesta exposició; so sabem realment que admirar més, si la tenacitat educativa que ella mostra, la feliç idea creadora que la va presidir, l’hàbil confecció, o els resultats alliçonadors i pràctics que es desprèn de tot el que per mèrits propis sobrats, ningú a Almassora havia de deixar de contemplar i estudiar amb atenció i afecte. Paraula.

L’escola, universitat del poble
Després de la victòria, accions victorioses

Publicat al periòdic Mediterràneo el 16 de gener de 1957 per Josep Galí Sanxo

Diumenge passat al matí va tindre lloc en el grup escolar Cardenal Cisneros un senzill però emotiu acte. Senzill, per la forma en què es va verificar i emotiu pel seu significat. Però, sobretot, gran i bell pel seu fons. Va ser. Déu n’hi do, el lliurament d’un banc combinat per a fusta, ferro i electricitat amb el seu corresponent grup elèctric i eines per part de la Cooperativa Agrícola de Sant Josep per al taller de la classe d’iniciació professional. A l’acte van assistir solemnitzant el gest de tan elevada acció, el senyor Alcalde i el cap local del Moviment al costat de diverses autoritats i jerarquies, junta rectora en ple de la cooperativa agrícola, director i professors de l’esmentat grup escolar, pares dels xiquets que reben els ensenyaments de la iniciació professional i la totalitat d’aquests alumnes.

A la classe-taller, tots els reunits apreciaren el muntatge i funcionament d’aquestes classes d’iniciació professional com així mateix l’orientació que reben els xiquets a través dels treballs que s’exposaven. El senyor director del grup amb animades frases exposà, en documentada xerrada, l’origen i finalitat de les classes d’iniciació professional completant amb precisos exemples l’abast d’aquestes classes per al futur dels nens d’avui, treballadors de demà, ressaltant la preocupació del Govern per l’ensenyament i assenyalant l’esperit que la Llei proposa: la col·laboració en aquesta tasca de les autoritats, entitats oficials, particulars i la família. Va finalitzar donant les més sinceres gràcies a les autoritats per la diligència i esforç realitzats en habilitar la classe-taller per començar el seu funcionament, a la junta rectora de la cooperativa pel valuós donatiu que feia i que venia a satisfer una necessitat urgent del grup escolar .

Darrerament, als pares per la seua assistència oferint a tots en nom propi i en el del professorat per que puga retornar en benefici del grup escolar, dels xiquets i d’Almassora. A continuació, En Ricard Agut com a president de la cooperativa agrícola es va dirigir a la concurrència amb paraula emocionada, manifestant els suports de tot tipus que presta tots els anys la cooperativa i especialment a través de les seccions d’ensenyament, beneficència i ajuda parroquial, a la població, demostrant clarament la tasca callada però cristiana que l’entitat practica i que molts ignoren. Fa una clara exposició de l’obra de cooperació que la cooperativa realitza al poble complint tot l’ordenat pel Govern per acabar manifestant que agraeix les paraules que el senyor director ha dirigit a la Cooperativa, recalcant que no les mereix ja que al seu entendre només han fet de complir amb el seu deure envers el poble i que en últim terme recull el citat agraïment a efecte d’oferir als fundadors de l’entitat que amb visió precisa van saber crear per orgull d’Almassora tan noble i elevada entitat i sobretot dotant-d’uns formidables estatuts plenament aconseguits ja que amb ells a la mà pot aportar ajudes com la que avui realitzava.

Va felicitar a la direcció i professorat del grup escolar per l’interès i zel demostrat en el compliment de l’apostolat de la seua missió, reiterant un cop més el seu oferiment personal i el de la cooperativa per tot el que represente progrés d’Almassora i els almassorins. Va ser molt aplaudit. El senyor Alcalde en nom de l’Ajuntament va intervenir instants després. Testimonià el seu agraïment a la cooperativa pel donatiu efectuat a l’escola. Va felicitar al director i professorat, de tal manera un cop més per tot el suport que l’Ajuntament puga donar a l’escola, esperant que el grup escolar a través de les classes d’iniciació professional puga completar la formació de la joventut de la població. Els pares dels alumnes van eixir profundament impressionats de l’acte, manifestant la seua complaença en recórrer les classes i el taller acompanyats del senyor director En Francesc de Cases i els mestres En Josep Santapau i En Jesús Milián, professors de la iniciació professional en el grup escolar a les modalitats de tècniques industrials i tècniques mercantils, respectivament. Abans d’abandonar el grup escolar, en la direcció del mateix, els assistents a l’acte van poder apreciar la bella màquina d’escriure Hispano Olivetti amb que el Ministeri ha dotat la classe de tècniques mercantils per a l’aprenentatge de mecanografia pels alumnes que juntament amb l’altre banc combinat rebut al principi de curs fa que les dues classes puguen actuar amb els xiquets en un pla força elevat, si bé encara no complet com volen i Almassora mereix. Gestos com el realitzat en aquesta ocasió per la cooperativa agrícola de Sant Josep mereixen ser publicats per estímul dels que podent fer molt per la població i els seus habitants s’obliden egoistament sense recordar-se del refrany: Qui sembra recull. Diumenge la cooperativa agrícola de Sant Josep va fer al camp d’Almassora un bon sembra. Tenint una bona escola, tindrem una bona Almassora.

Publicat al Periòdic l’Heraldo de Castelló el 29 agost 1935
Colònia escolar almassorina


Ha arribat la fi de la colònia. El senyor mestre,
N‘Enric Soler, ens va dir que marxàvem aviat a les nostres cases. Teníem dos sentiments; un pena per deixar-nos aquell lloc on estàvem molt bé i l’altre d’alegria perquè teníem moltes ganes de veure als nostres pares. Cadascun va agafar la seva roba, el que tenia per emportar-se’l a casa i formem al primer pis. Va vindre el camió, vam agafar tot el nostre i ens vam posar en fila per pujar. Vam pujar tots i ens van donar les banderes. Quan marxem tot cridàvem i aplaudíem i els que havien en el Salvador ens deien adéu. Quin moment tan bonic va ser aquell !. Vam anar a Onda i allà ens estaven esperant el senyor alcalde d’Almassora i el senyor director del Grup Escolar Unamuno. Vam visitar al senyor alcalde d’Onda, vam pujar tots a l’ajuntament a donar-li les gràcies i el senyor alcalde ens va obsequiar amb pastissos. Després vam anar a visitar l’escola de ceràmica on vam veure molts dibuixos, objectes artístics i pintures fets pels xiquets d’Onda. Després vam tornar a Almassora acompanyats del director i de N‘Enric Soler.
A l’entrar al poble vam començar a cantar i a a
lçar les bandera; després de recórrer els carrers principals de la vila, vam anar al grup escolar on estaven esperant les nostres mares. Quan vam arribar les nostres mares van començar a donar crits d’alegria i abraçar als xiquets conforme anaven baixant; en veure que veníem tots bé de salut i ploraven de contentes que estaven. Després, amb el senyor director i el senyor mestre de la colònia vam anar a passejar. Hi ha hagut company que en els 25 dies ha augmentat 4 quilos. El senyor director ens va dir que en els 25 dies havíem guanyat entre els 25 nens 50 quilos de pes. És un èxit de la colònia que com ja ens va manifestar En Josep Maria hem d’agrair al mestre que ens ha cuidat N‘Enric Soler i al senyor alcalde accidental d’Almassora N‘Enric Garí que s’han revelat per nosaltres fent que amb la quantitat tan petita de 2000 pessetes, hàgem tret tant fruit.
A ells el nostre agraïment i el dels nostres pares que fem extensiu a les autoritats superiors de l’ensenyament que en nom de la República vetllen pels seus escolars més humils. Que l’any que
ve es repeteixca i puga participar del benefici els nostres companys. Visca el Grupo Escolar Unamuno !.
En nom dels colons: Joaquim Agut, Joaquim Pons, Vicent Burdeus i Joaquim Costa

Publicat al periòdic Mediterràneo el 31 d’octubre de 1957

Han pres possessió dels seus càrrecs de directors respectius del grup escolar Cardenal Cisneros d’Almassora, els bons i distingits amics En Jesús Milián de Gòmez i Na Filomena Montalar Torres. Al felicitar-los cordial i sincerament per aquest nomenament, els desitgem la més encertada gestió al capdavant dels seus delicats càrrecs.

Publicat al butlletí la Vila-roja. Desembre 1988

Quasi sense adonar-nos, i mira que pel valencià s’han organitzat rebomboris, ens trobem amb una realitat la qual ens fa veure el futur amb més optimisme: LES LINIES EN VALENCIÀ.img306.jpgEl fet de dur el xiquet a l’escola és -en la vida familiar- un esdeveniment el qual, malgrat la seua importància, s’havia convertit en un automatisme més, quasi sense sentit, com els molts que fem en la vida. A molt estirar hi havia el descans de la família a casa del xiquet desficiós o el patiment de la marota convençuda que no hi ha lloc com la casa. En aparèixer la possibililitat de fer un ensenyament en valencià, si més no per a algunes persones, es trenca l’automatisme; han d’aturar-se a pensar. Ningú no té dubtes si no té possibilitats. Sis professors d’E.G.B., tots treballant al poble ens ajuden a fer una BREU HISTÒRIA DE LES LÍNIES EN VALENCIÀ A ALMASSORA.Com va ser l’encetar les línies?

A l’escola hi havia un grup de companys en certa mesura més posats dins dels Moviments de Renovació Pedagògica, Escoles d’Estiu, etc. Quan es va veure la possibilitat legal d’escomençar a muntar-la, doncs, es va fer.

Quina era, fins el moment que em parla, la realitat del valencià a l’escola?

Des del començament de la dècada (amb l’Estatut) es permet de donar l’Assignatura de Valencià (en principi de manera volutària). Fora de la classe estava totalment prohibit parlar en valencià, fins i tot als recreos. Existeixen advertiments de la inspecció recordant aquesta prohibició. Tot i això la majoria dels mestres estem farts d’explicar certes coses especialment quan són difícils o a algún xiquet que no ho compren, en valencià. Altres mestres fa molts anys que ho explicaven quasi tot en valencià.

Però no estava prohibit?

La funció del mestre és fer-se comprendre i ensenyar. No estava prohibit pegar un alumne (no ho ha estat fins l’aparició de la LODE) i no s’utilitzava el colp per ensenyar. L’UNESCO va vora mig segle que diu que un dels drets del xiquet és tindre un ensenyament en la seua llengua, no pense que aquest incumpliment lega es puga tirar en cara de ningú.img305.jpg

Per la manera com ho conteu em fa l’efecte que no era cosa de la totalitat dels claustres de professors. Dit d’un altra manera: estaven d’acord tots els professors en l’ensenyament en valencià?.

Quan existeix un col.lectiu humà gran com és el d’ensenyament, sempre pots trobar opinions per a tots els gusts. S’han de distingir dos aspectes: Des del punt de vista de les Ciències de l’Educació ningú no podia oposar-se, qualsevol professional que haja llegit sobre educació sap que l’alumne ha d’aprendre en la seua llengua. Una altra cosa és des del punt de vista administratiu. En aquest terrenys hi havia i hi ha més diversitats d’opinions. Encetar una línia en valencià suposava el canvi d’estructures i és molt humà tenir por al canvi.

Com es plantejava legalment l’encetament de les línies?.

La Llei d’ús i Ensenyament exigia l’elaboració d’un projecte el qual, en línies generals, havia de dur:

-Estudi socilingüistic dels alumnes i de la zona.

-Organització dels cursos i professoral

-Establiment del procés lingüistic a seguir fins huité d’E.G.B.

Aquest projecte havia de ser aprovat pel Consell de Direcció i per la Conselleria.

El projecte establia quines matèries en donarien en castellà i quines en valencià?.

Home, clar. La raó és ben senzilla. Ningú millor que el mestre coneix -en la majoria dels casos- quina és la realitat dels seus alumnes. Quan es va estudiar aquest punt no vam perdre de vista dos aspectes importantíssims: El primer era que l’alumne, al llarg de l’EGB arribara a dominar perfectament les dues llengües. Això, és evident, suposa anar un pas endavant de la realitat actual. Hores d’ara el coneiximent del castellà en alumnes, fins i tot del BUP, no passa de mitjà baixet. També vam tenir present el donar-li la màxima fluidesa d’esquemes per a adaptar-se a noves llengües amb la màxima facilitat.

El segon era el manament legal: “ L’alumne havia d’arribar a 8è d’EGB dominant per igual amb dues llengües. Per aquestes raons arribaran a finalitzar l’EGB amb el 50% d’assignatures en valencià i l’altre 50% en castellà.img302.jpg

Encara que siga agosarat. Penseu que pot assolir-se aquest objectiu?.

Si no hi ha cap entrebanc, pesem que ha de ser així. Si a hores d’ara, que estem a 2n.

d’EGB, qualsevol xiquet de la línia en valencià és capaç de fer les mateixes activitats que un xiquet del mateix curs en la línia en castellà, per què no ha de passar quan arribe a 8è. Molt més dificil serà al contrari, pensem.

Voleu dir que els alumnes de la línia en valencià deprenen amb més facilitat el castellà que els alumnes de les línies en castellà el valencià?.

Açò és evident i es demostra cada dia. Els alumnes de la línia de valencià han rebut molt poquet de temps de castellà en hores de classe. Tot i això segueixen qualsevol programa de TV com qualsevol altre xiquet i porten una conversa en castellà del mateix nivell d’un de castellà. Pot dir-se el mateix de les línies no valencianes?. Seguir una pel.lícula, si. Portar una conversa, no.img304.jpg

Als llibres d’història de la llengua apareix un poble maleït: Almassora. Heu sofert molts problemes per treballar en les línies?.

De banda dels pares d’alumnes només podem dir-te que hem trobat una actitud molt receptiva i col.laboradora fruit, pot ser, d’haver pres una decissió al voltant de l’ensenyament del seu fill. Això no vol dir que quan hem estat en una línia en castellà tinguerem més problemes, no. Teníem, si vols, més apatia. Els problemes han sorgit d’altres bandes, per exemple de les Experiències de 3er d’EGB.

Per cert. Com ho veieu això de les Experiències de 3er d’EGB?.

Directament no hi ha cap relació. El punt en comú ve donat pel fet que la llengua vehicular de les experiències havia de ser , en principi, el valencià. Originàriament la Llei d’ús i Ensenyament establia que, a fi de garantir que els alumnes -en arribar a vuité d’EGB- dominaren les dues llengües, a partir de tercer tindrien una assignatura, a banda del valencià, la llengua de la qual seria el valencià. Açò, que pretenia ajudar molts xiquets en l’aprenentatge de la nostra llengua, va ser esntés o explicat a molts pares, com una coacció a la llibertat. Cert nombre de pares del CPC Cisneros ho van denunciar a l’Audiència i aquesta els va donar la raó. Ara per ara un pare pot triar la llengua en què vol que el seu fill tinga les Experiències de tercer.

I res més?.

No. Hi ha més, molt més. La Llei d’Ús estableix que quan un xiquet finalitze l’EGB haurà de dominar per igual ambdues llengües (aquesta és la mateixa llei per a tots). Per descomptat, si l’alumne ha de fer només l’Assignatura de valencià durant tota l’EGB (especialment si és castellà-parlant), també però als valencians-parlants) no tindrà, ni de lluny, un domini per igual de les llengües. Segurament l’anglés pot servir d’exemple. Has vist algun alumne de COU que porte una conversa en anglés com la pot dur en castellà? (He dit l’anglés perque aquesta materia té el mateix nombre d’hores que el valencià, sense comptar les classes particulars a les quals van la majoria des de la més tendra infantesa.img303.jpg

Ens hem anat de la qüestió, ús va afectar a les línies tot el desgavell de les experiències?.

Disortadament, si. Va haver una insidiosa campanya contra tot allò que sonara a valencià (la majoria de les vegades era una campanya en valencià per no saber castellà), i nosaltres, per a certes persones, ens varem convertir en els culpables. Es ben trist que açò passe. No precisament pel pares, que ho tenen tot fet. Són els xiquets qui eixiran perjudicats. Mamem l’odi a la llengua de la terra on viuen i es consagren en eterns desarrelats. El més greu serà quan arriben al BUP, el desconeiximent de la llengua els tancarà portes, si més no, les de l’aprovat. Com sempre, només quin tinga diners per a pagar-se classes podrà tirar endavant. Molt trist.

Tornant, per acabar, al tema central. Quin futur li veieu a les línies en valencià?.

En principi molt positives per als xiquets que venen. La relació mestre/alumne és, ara per ara i per sort per a ells, molt baixeta. A la llarga esdevindran les primeres generacions no diglòssiques del poble i, d’alguna manera, la primera generació normal, lingüisticament parlant. El seu camp de treball i d’estudis serà més ample que els de la majoria dels xiquets. Aleshores, i només aleshores, caldrà passar-li els comptes a la demagògia de la “libertad del valenciano”. Suposem, però, que abans d’això el sentit comú acabarà per triunfar.