Almaçora hagueren
Rei en Jaume I
E nos estan en Burriana vench Don Pero Corneyl, entorn de Nadal. E ach comprat son conduyt, aytant con poch; e del ald aduyx sos diners , que mercat hi trobava hom de farina e de cibada e de vi, que venia per mar. E exim nos de la terra, e romas aquí Don Pero Corneyl ab aquels C cavallers. E començaren a garrejar a Honda e Nubles, e a Uxo e a Almenara, car no osaven entrar pus enjus en terra de sarrains; e faien de bones cavalcades.
E I escuder seu, per nom Miquel Pereç, sabia algarabia, e anava a vegades a Almaçora per traure cautius dels sarrains, que hom ne prenia molts. E parlaren li II sarrains que si no.ls descobria e que haguessen ben d.ell, que farien haver gran goany a son seyor. E l.escuder dix los que no.ls descobriria e que.ls faria fer be a son seyor, e que li diguessen qual goany era aquel. E els dixeren que Almaçora. E l.escuder dix que ben deien, e que iria a son seyor e parlaria ab ell. Sobre aço vench se.n a Don Pero Corneyl e dix li aqueles noves, e le fou ne molt alegre e pagat.
E sobre aço empres ab l.escuder que el que faes venir aquels sarrains, o la I, e que el faria son pleyt ab ells e que.ls faria gran be. E.l escuder torna la, e vench la I sarrai, per si e per l.altre. E dix Don Pero Corneyl que el que.ls faria heretar a nos, e a cascun de.ls daria sengles cavalls e a vestir. E dixeren els que aquesta era tan gran cosa, que ells no la porien fer menys de alguns sarrains, parents lurs e amics. E dix Don Pero Corneyl:- Que.m demanes que.ls faça ?- E dix lo sarrahi que.ls heretas e que romassesen en la terra. E dix Don Pero Corneyl que.u faria fer a nos; e feu los en carta. E fo empres entre els la nuyt que la devien rendre. E aquí fo Don Pero Corneyl en celada ab sos cavalls armats, be luny mija milla; e la I sarrai exi defora, e dix los que enviassen XX cavallers bons, e altres, e ell que.ls metria en dues torres; e a la crida que ells farien, que pensassen de venir, o ab seyal de foch que.ls farien.
E anaren aquels XX escuders, armats de perpunts, e de gonions, e de capels de ferre e espaes que portaven; e no portaven lances per ço con no les porien contornar en les torres que.y eren. E entraren lains; e aixi con anaven entran, metien los en una casa. E dins en la casa havia be XXX sarrains, qui sempre los prenien e.ls ligaven. E III dels escuders viren que la tracio era feyta; tragueren lurs espaes e pujaren se.n en una escaleta que exia en una torra, e.ls sarrains encalçaren los e no.ls pogueren pendre. E els pujaren en la torra e defeneren la be; e començaren de cridar que.ls acorreguessen. E.ls de la celada hoirenlos e vengren; e.ls sarrains de la vila d’Almaçora combatien los ades ades.
Ab tant vench lo poder dels cavallers e de la gent que era en la celada; e al venir que faeren trobaren una pertxa que e.ls sarrains havien calada per algarreda, e no la havien ben parada; e passaren lo vall e acostaren la pertxa a la torra, e pujaren lassus ab correges que.ls daven aquels qui eren lassus, si que.ls sarrains no.u pogren deffendre. E quan los sarrains viren aço, exiren se de la vila, e fogiren se molts; pero retingueren en molts; e tota la roba que.y era, e.l conduyt. E aixi hagueren Almaçora.
Fragment del Llibre dels Feyts escrit pel rei Jaume I.
Josep Sorribes i Francesc Agut l’han copiat en el seu llibre Un Rei un Poble.
