Trinquet

L’Heraldo de Castelló ho publica el 29 de maig de 1928

Diumenge passat van contendre en l’afavorit trinquet Esport d’Almassora, Nel d’Alberic i Pastoret, contra Puret, Petillo i Blasquet d’Almassora. Nel cap al rebot amb l’esquerra. El partit va ser força competit fins als 30 tants,que van portar la inicitiva del joc els d’Almassora. A partir d’aquest moment es va imposar el Nel amb el seu joc eficaç, arribant als 60 tants que era la partida quan els seus contraris en tenien 40. Ahir va tornar a repetir-se la partida però en comptes de Blasquet va actuar Galleguet que va ocupar el lloc de mitger. Va tornar a guanyar Nel que va deixar al seu enemic en 50 tants. Va ser una llàstima que si més no ahir no igualés, ja que el joc desenvolupat per Puret bé mereixia, sinó la victòria, si més no la igualada. Galleguet va obtenir un èxit personalíssim, ja que en el seu difícil paper va carregar amb el pes de la partida, prodigant jugades molt difícils i amb un coneixement gran. La pilota sempre eixia de les seues mans creuada. Si l’actuació de Petillo hagués acompanyat a la dels seus companys, potser un altre hauria estat el resultat. Els aficionats de castelló esperaven veure la passada setmana als famosos pilotaris Xiquet de Sueca, Rovellet de Dénia i Peris d’Ondara que van contendre a Almassora amb motiu de les festes de Santa Quitèria. No comprèn l’afició que ací, que recentment el Pastoret va donar un partit amb un pressupost de 350 pessetes, no es determinés a fer-ne una amb qualsevol dels jugadors dalt esmentats, tenint l’èxit assegurat. Tant Sueca com Rovellet hagueren obrat el miracle de fer tornar al trinquet als desenganyats com ho van fer a Almassora amb els seus impecables actuacions i amb els desitjos que hi ha de veure a l’elegant Perla d’Ondara, els plens, com diem anteriorment, n’hagin estat com partides haurien donat i les despeses reduides a la tercera part. El popular Pastoret s’ha adormit en els llorers. Quan despertarà?

JocsTrinquetJoanBeltranlaMula60Parlem2.jpg

Article publicat al diari l’Heraldo de Castelló el 27 de juny de 1928

Almassora esportiva i cavalleresca

La meua visita a Almassora, va ser causa que tornaren a la meua imaginació, aquells nobles idealismes que vaig sentir sempre per l’esport, exercici corporal que, a més de ser alegre passatemps, com el joc de pilota, ajuda al desenvolupament físic. D’aquesta visita vaig estar tan summament agraït i encantat, davant les moltes atencions rebudes per persones de tan culte veïnat, que ni vaig oblidar mai la cavallerositat dels fills d’aquest poble seductor, ni em vaig acomiadar de fer una altra visita o mil si donés el cas. Allà en els meus temps escolars, ja no tornaran per desconsol de la meua ànima, tan infantil avui com aleshores, recorde que el punt favorit de les meues distraccions era al trinquet Jai Alai (avui desaparegut), que s’estableix l’Albereda, de la capital del Regne , no solament es va fer famós pels grans partits de pilota que allí es van dur a terme pels asos d’aquest esport, avui una mica en decadència, si no per haver-se celebrat en el seu ampli recinte, actes polítics que van passar a la història per la seua importància i per les il·lustres personalitats de la ciència, de les arts i de la política que van prendre part en ells, constituint dates glorioses per a l’Espanya quixotesca de principi del present segle. El joc de pilota podem dir que és un art olímpic, esport físic d’atletes, de bella conjunció estètica, on es veu la noble lluita de dos bàndols contraris, que amb agilitat felina, mostren l’elegant majestuositat de les seues habilitats sense recórrer al ridícul degenerat de la raça, ni al bàrbar espectacle que trenca els cossos amb la mateixa ferocitat de les bèsties ………. Jo desitjava tornar a veure aquest esport de les meues aficions escolars i un dia vaig preguntar: On podria presenciar un bon partit de pilota ?. En Almassora - em van contestar gent coneixedora de la psicologia d’aquesta bella població de la Plana. Allà em vaig encaminar desitjós de complir els meus anhels, ja que el record de les nostres aficions, dels nostres temps passats, sempre els portem a sobre i encara amargs i penosos, ens semblen millors, potser pel pressentiment filosòfic de les coses, que no han de tornar més. No em van enganyar. Almassora era el que m’havien dit. Els asos, els fenòmens d’aquest esport, únic en bellesa i en ritme mesurat, com a exercici corporal, tenien travada una lluita cos a cos i la pilota, com elevada per un màgic poder, passava d’una part a una altra amb velocitat sorprenent i una naturalitat estranya, misteriosa, com atreta pel desconegut … .. Mitja Almassora estava al trinquet pendent d’aquesta lluita titànica, èpica, sublim. Les grades eren raïms humans, els murmuris exclamacions despectació, murmuri d’ultratomba … … Un rugit imponent de la multitud, va ser com carcassa final anunciadora que el partit havia acabat i els triomfadors van ser trets a coll de la multitud com gladiadors favorits d’aquelles famoses olimpíades de lOlímpia grega. Almassora és esportista, però el seu esport és cavallerós i gentilhome, propi de la raça hispana, d’aquesta raça que si no va tenir voluntat i constància per mantenir en peu les seues glòries, va tenir tenacitat i coratge per conquistar-les; per això és raça única i inconfusible l’espanyola. Presenciar a Almassora un bon partit de pilota és deliciós, per això els seus habitants tenen fama d’atletes i de cavallers. Jo que sóc un enamorat de l’esport pilotari, del rebot, de la volea, de la sacada i dels tants, puc assegurar, que aquest bell poblat, és la meca del veritable esportivisme. Allà cadascun amb els seues gust!.

Emili Joan Favieros