Tallers Ventura

El Boverot. Publicat al butlletí La Vila.roja .Gener de 1981img949.jpg

Aquest edifici tant solitari i senyorial situat al mateix cor del nostre poble presideix, des de fa molt de temps, l’entrada dels que arriben del cemetiri. Molts ulls s’han posat sobre ell pensant en alguna utilització d’aquest vell edifici. Nosaltres no hem pogut dominar la imaginació, també, i n’hem pensat una la qual, al nostre seny seria la millor o de les millors.

S’està parlant ja fa temps d’un possible Museu Municipal en el qual moltes persones estan treballant per a fer recopilació d’obres, estudis o simplement notícies sobre Almassora que es vorien en un futur proper en un edifici, recollint totes aquest obres per conservar-les i exposar-les de forma contínua en el Museu de la Ciutat.

Es d’agraïr l’interés que l’actual Ajuntament va mostra en l’exposició organitzada per La Vila.roja , la qual va tenir lloc els passats Nadals a la Casa de la Cultura dedicada a la mostra d’aparells de llaurança i cuina. Va agradar molt a la gent del poble. Tenint aquesta data com mostra, La Vila.roja va fer un escrit a l’Ajuntament demanant-li un lloc que de forma contínua es poguera montar una exposició, com aquella, a la fi de no perdre no sols els aparells, en molts casos abandonats, sinó part de nostra cultura inmediata.

Al mateix temps, es demanava la recerca d’un lloc on montar de manera definitiva el museu al que tots aspirem. Ens contestaren per escrit, favorablement, deixant-nos una planta de l’Ajuntament vell, allà a la nostra Vila, en espera de poder realitzar el definitiu desplaçament.

Tornant a l’edifici de Tallers Ventura, crec que aquest compliria la funció d’una forma perfecta al reunir moltes condicions. Tant sols, obrint les seus portes, netejant-se de dalt a baix, acollirien les obres que els almassorins podrien i voldrien aportar.

Ja se que és molt fàcil parlar dels diners d’un altre per a poder comprar aquest edifici, però crec que en aquest cas els diners són dels almassorins. Si igualment paguem un paviment o un jardí, tanta raó o més pot tenir un bé cultural que es fa doble al aconseguir rehabilitar un edifici que ja és part de la nostra història i al que li podem donar una bona utilitat abans de pensar en una destrucció inútil.