Santa Quitèria
Publicat al diari Mediterràneo el 28 de setembre de 1952
Acabament
La magnífica escalinata i altres obres realitzades al paratge que envolta l’Ermita de la Santa han quedat acabades, sent nou al·licient on ja la naturalesa es va encarregar de omplir-los d’atractius.
Publicat al diari Mediterràneo el 31 d’octubre de 1952
Obres en l’Ermita
Segueixen les obres en els incomparables paratges que envolten l’ermita de la nostra patrona Santa Quitèria. A les ja acabades de l’espaiosa escalinata i cuines cobertes a l’aire lliure cal afegir ara les que es realitzen per al menjador col·lectiu amb les mateixes característiques que les cuines.
Publicat al programa de festes de l’any 1981
Simbologia de la imatge de Santa Quitèria
L’església Catòlica, junt l’element diví o influència del Esperit Sant, que inspira les llibertats revelades, i alimenta la vida íntima de les ànimes, recull un altre, l’humà, que està constituit pels fidels i les seues accions.
Dins del segon element, l’Església en desenvolupament, a més a més, en els seus primers temps, sense transigir amb la mentida, mentre no pugnaren amb la recta interpretació del dogma i no conculcaren la moral, va acollir, junt a pietoses tradicions, llegendes ancestrals acatades pel poble senzill.
I d’aquesta faisó, la imatgeneria cristiana va permetre que els atributs de l’home u la dona paradigma, acompanyaren a la seua icona amb formes sensibles, permetent l’art d’expressar amb imatges les idees i conceptes facilitant, d’aquest mode, l’explicació del fenomen que representaven.
Pensant en aquestes assercions la contemplació de l’estatua de la nostra Patrona, tant extranyament guarnida, em va fer reflexionar, ja fa temps, sobre el valor simbòlic de tan sorprenent adreç. I vaig començar a conjuminar determinada consideracions que no són huí, més que un mes de molts treballs d’investigació començats i no acabats ( més encara, tal vegada inacabables ), que omplin els calaixos de la meua taula de feina. Però cap cosa queda sense profit; i és per això, que al demanar-me el nostre batlle, una col.laboració per al programa de festes, vaig pensar que, potser, no fora descapdellada la pensada d’aludir a la simbologia de la imatge de santa Quitèria, que és, dentre les que la seua veneració es perd en la nit dels temps, una de les més carregades de signes al.legòrics. Així, la corona, la cabellera, la cuirassa, el mant, la t’unica, la palma d’argent, el llibre obert i el gos, tenen un valor de significat ben interessant. Vejam-ho:
La corona, col.locada damunt del més alt i més sublim del cos humà, el cervell, significa exaltació, que major serà, quan més alt en tamany siga la corona ( i la de santa Quitèria, adaptada al model heràldic d’halbestadt ho és en grau summe ). I eixa exaltació, quant la imatge coronada no representa persona amb poder en la vida terrenal, encarna subimació celestial, que equival a aproximació divina.
La cabellera llarga, és tant com força vital superior o desig de trionf; i més si és negra. I si atirabixada, al igual que les virutes del fum, vigor de prèstec diví.
La cuirassa, com a part de l’armadura, que cobreix el cor, senyala protecció espiritual del sentiment front al món envoltant, és a dir: fortalesa.
El mant, evidencia dignitat, i si la seua color és purpuria, poder, tant més abundós, quant més adornat estiga i que, trasladat a qui goja de la benaurança, apunta a capacitat d’intercessió.
La túnica, té un significat que està en relació amb la seua color, que si és blanca, expressa puresa, i si, ademés, va adornada de flors, puresa a pesar dels intents en la seua contra.
La palma, per la resistència i elasticitat que té, vol dir trionf de l’esperit en dalt de la matèria i, en cristià, victoria testimoniada pel martiri, que major serà, si la palma és d’argent, puix que la lluentor del dit metall i la seua resistència al foc, denoten que l’èxit es va aconseguir lluitosament.
El llibre, revela saviesa perquè, des de antic, la sapiència és conservada en llibres i, l’art d’escriure’ls i llegir-los, en els temps remots, només als savis els estava donat. Si el llibre està obert, manifesta deler de propagar el saber.
El gos, fidel company, guardià que avisa i ramader que vetlla i guia, per la seua situació als peus de la santa, la seua actitud contemplativa, i el fet d’estar assegut, anuncia l’espera de l’orde de qui és el seu senyor per a dur a bon fí la seua missió d’avisar al desprevingut i protegir el feble.
Doncs, pels símbols, pot dir-se de santa Quitèria, que està pròxima al Suprem Faedor, que és energia front la debilesa, fortor front l’adversitat, poder d’intercessió, vergenitat a tota prova, testimoni de Déu pel martiri, missionera de saviesa i emparadora dels malalts.
Amb tots aquests atributs, bé pot, qui conserve la fe catòlica, prendee per mitjancera a la nostra Santa i enorgullir-se Almassora de tindre-la per la seua patrona. Que ella a tots mos valga !.
Enric Beltran Ballester
València, en vespres de sant Josep de 1981