P.G.O.U. opinions Any 1980

Publicat al butlletí cultural La Vila-roja. Febrer 1980

L’A.C. La Vila-roja, amb motiu de la revisió del Plà d’Ordenació Urbana, intenta a través d’unes opinions de diverses persones i institucions, donar més llum respecte al contingut de la nova ordenació municipal. El qüestionari enviat per l’Agrupació l’han contestat les següents persones i institucions: Cambra Agrària Local, l’agència inmobiliaria Covensa, representada per Francesc Francisco Arenós, Vicent Serra Pesudo llaurador, Ramon Selusi Martinavarro enginyer, Josep Ml Guardiola pedagog, Maria Isabel Garcia Ecòloga i Enric Dominguez economista.

VoramarApartManfeli70Todocoleccion.jpg

1a. Quina creu vostè que és la finalitat d’un plà general municipal d’ordenació urbana?

Covensa. - És la carta magna o constitució per la qual es regirà la vida urbanistica municipal durant dos períodes de quatre anys.
Serra. - Una ordenaci
ò general de les construccions del poble.
Selusi. - Ordenar la totalitat del terme municipal classificant
el seu sòl en els tres tipus que marca la llei: Sòl urbà, sòl urbà programat i no programat, i sòl no urbà, segons les necessitats; qualificant cadascun d’ells segons el seu ús. Aquests usos seran detallats en uns llocs i globals en altres.

Guardiola. - Ho entenc com racionalitzar la distribució del terreny perquè supose per a tots una vida digna amb un medi ambient més agradable. A Almassora té tot el seu significat el posar ordre.
Garcia. - Millorar en tots els aspectes: (econòmics, arquitectònics, estètics ….) la ciutat i els terrenys que l’envolten,
sense menysprear aquests últims a causa

dels interessos materials que hagin pogut crear els primers.
Domínguez. - El seu nom crec que ho assenyala perfectament. Es tracta d’un PLÀ, és a dir, una anàlisi coordinat i cohesionat, un acció amb visió de futur, un estudi amb una sèries d’objectius i mitjans per actuar sobre una realitat determinada, GENERAL, és a dir, que afecta, o ha d’afectar totes les facetes de l’activitat d’un àrea, d’una zona, que

ha de quedar clarament delimitada, i el que queda en dir que és MUNICIPAL, és a dir, actua sobre el casc urbà i la resta del terme municipal, i serà el municipi el que haurà de aprovar-lo i seguir la gestió. L’últim tret, el de ORDENACIÓ, tracta d’indicar que aquesta planificació que afecta totes les activitats municipals s’ha d’ordenar per assumptes, amb una sèrie de prioritats i, sobretot, amb una adequada gestió i seguiment del Pla.

P7260036.jpg

2a Si coneix vostè el pla parcial anterior o el tipus de ciutat que s’ha produït. Creu que va ser positiu aquest Pla i la forma com es va dur a la pràctica la seva gestió?

Covensa .. - L’anterior Pla va tindre coses positives i negatives com tota gestió urbanística. A la meua manera de veure s’ha portat una mala gestió a la platja i santa Quitèria. Pel que fa al nucli urbà s’hagués pogut reduir alguna altura en certs carrers.
Serra. - No contesta.
Selusi. - Un pla mai s’ha de preveure per un termini curt (avui es permet que sigui indefinit) per la qual cosa jutjar a curt termini és una mica arriscat perquè: 1r solen formular i aprovar d’una manera
pressionada i essencialment el difícil en aquesta gestió també pressionada, de manera que gairebé mai és valgut un judici absolut. El Pla anterior va dotar al municipi d’excessives altures, excessiva capacitat poblacional i poques dotacions.

Van ser altres temps amb altres lleis. La seva gestió la desconec.
Guardiola. - No, no el conec, però com vostè diu conec els resultats i algunes coses les ha
uria fet millor Joanete el Caminero que no va anar mai a l’escola.
Garcia. - Crec que no va ser en absolut positiu, ni el Pla ni com es va dur a la pràctica.
Dominguez. - Crec que va tenir els seus més i els seus menys, segons zones. Per sort
el nostre Pla va ser seguit amb una mica més d’atenció que el de Castelló, que ha estat posat per les escoles d’arquitectura com a model de NO construcció d’una ciutat.
La platja i Santa Quitèria han estat zones molt problemàtiques, al meu entendre.

VorariuCaseta50MariaPesudo.jpg

3a Considera que era necessària o no la revisió del pla?.

Covensa. - Em limite al que diu la llei. Obligatòria és l’adaptació del Pla General a la nuena Llei del Sòl, però no la revisió.
Serra. - Sí, per adaptar-se a les noves necessitats que comporta la proximitat de Castelló i la immigració que ha anat arribant a Almassora.
Selusi. - Un Pla s’ha de revisar quan no es compleixen les seves previsions, no tan sols d’ordenació sinó de gestió. Cap Pla és perfecte i la societat avança cada dia de manera que a curt

termini es queda desfasat el que es va programar ahir. Per tant, s’han de revisar però pensant que el que es va programar ahir. Per tant, s’han de revisar però pensant que el que va programar un dia pot ser vàlid cinquanta anys més tard.
Guardiola. - A més de necessària, era legalment obligatòria la readaptació a la Llei General del Sòl.
Garcia. - Sí, era necessària.
Dominguez. - I tant era necessària.

VoramarPalmerMaite60MaiteBeltran.jpg

4a Considera encertada o no, la decisió de que la revisió del Pla s’haga encarregat a tècnics de fora?

Covensa . - No. Hem criticat sempre el centralisme de Madrid i a l’hora d’escollir tècnics per a la redacció del Pla, ens endossen als senyors de Madrid. Tenint gent competent en la província que coneix a la perfecció el terreny, els nostres costums, la nostra manera agricola de vida. Seran millors els de Madrid?.
Serra. - No, perquè crec hi ha a la província tècnics capacitats i millors coneixedors del terreny. A més els diners hauria quedat per als tècnics de la zona. .
Selusi . - Segons la llei, el que formula el PGOU
és l’Ajuntament, administrador del sòl municipal i elegit pel poble; recalque això perquè considere que és l’Ajuntament el que ha de recollir com vol viure el poble i que se li classifique el seu terme municipal. És el poble el que ha d’expressar i som nosaltres, poble, els que hem de demanar a qui redacte el Pla ( empresa EUSA ) que plasme sobre el paper: ordenances, econòmic- financer i Pla , el que nosaltres volem. En aquest aspecte, que l’empresa redactora siga d’a o de Madrid no crec tinga més importància sempre que es plasme el que el poble vulga i s’adapte a la llei vigent , l’important és que Almassora tinga un planejament i aquest es compleixca.
Guardiola. - Em passa com en la qüestió 3a, no conec dels indigen
es

mes que els resultats especialment a Castelló i la veritat , als responsables d’allò els cau molt bé el significat pejoratiu de indigena. Ara em ve al cap un poema que diu … Poderòs cavaller és en Diners . Tindrà alguna cosa a veure ?

Garcia. - No. Crec que hi ha a gent apta per a això. Més adient per conèixer els problemes ja que els pateixen ells mateixos.
Dominguez. - Amb això de que la gent fac
e un Pla siga de dins o de fora cal anar amb molt de compte. No cal ser xovinistes ni derrotistes, no per ser de casa ho fan millor; solen tenir més tirades utilitzant un terme taurí. Al meu entendre, l’important no és que siguen de dins o de fora sinó que es preocupen del tema que tenen entre mans, que consulten amb la gent, amb associacions per polsar la seva opinió: que siguen competents. Tot això, estime que el compleix el gabinet que ha redactat el Pla. Potser els haga fallat conèixer més a fons el terreny en determinats punts no fonamentals, però crec que han anat de molt bona fe i això és el principal. Segurament un equip provincial hagués tingut més lligams o compromisos, segons i conforme. Per tant, la seva elecció em sembla encertada.

Vora riu-Sta Quit__ria-Enric-Parlem.jpg

5a. - Que opina de la proposta del Pla actual?. Aspectes positius i negatius que vostè adverteix.

Covensa. - Si no es modifica el veig rebutjable en un percentatge molt elevat, quant a positiu ha de llaurar més recte. En el negatiu, podrà el poble fer front a aquest financer elaborat amb molts oblits per part dels senyors de Madrid?.
Serra. - En un percentatge elevat (70%) veig aspectes negatius i un 30% positius.
Selusi. - No crec que sigui possible jutjar en termes absoluts, bo o dolent, positiu o negatiu, tot en aquesta vida és relatiu. Tenim excessiu sòl urbà, afegim el de la platja, però això farà de fre a l’ambició invasora de la Esso i Cies confrontants. Tenim excessiu sòl urbanitzable però cal preparar-lo per al futur, i poder aconseguir cessions per als dèficits dotacionals o actuacions necessàries, i la resta del sòl és no urbanitzable encara això no ho vulg
a entendre ningú. Tot és relatiu!.

Guardiola. - Que és una proposta i s’hauria de votar per tot el poble. He arribat a la conclusió del Govern, si per a l’Autonomia no són prou les propostes dels ajuntaments (teòricament representants del poble) per al Pla també deu ser necessari la ratificació de tots, no només de l’Ajuntament.

Garcia. - La proposta del Pla actual no és del tot menyspreable, almenys si ens acollim a la teoria. Presentat una mica utòpicament.

Cal veure com es durà a terme a la pràctica. Si bé és bastant complex en qüestió d’urbanització, construcció, etcc . Crec que han deixat una mica de banda la part de conservació de la natura, estètica i cultural. Caldria prendre unes mesures més fortes quant a conservació del medi ambient, si bé, aquestes haurien d’estar adequades a altres de caràcter comarcal ( Grau, Castelló, … ) Em sembla positiu que es tinga en compte el valor ecològic de la zona de l’horta i protegir-la.
Dominguez. - Tots sabem que el Pla travessa diverses etapes, és lògic que tinga imperfeccions , moltes d’elles es deuen a que no han tingut el temps suficient per poder conèixer més a fons el terme municipal. Com a punts positius diria la creació de zones verdes, la limitació d’altures ( ja tenim a pocs quilòmetres el trist espectacle de Castelló ), la protecció de les Goles del Millars, la delimitació clara de l’ àrea industrial, la cura de mantenir la zona agrícola i no deteriorar-la més. Com a aspectes negatius citaria l’amplada mínima de façana, algunes ordenances que exigeixen la intervenció d’ICONA, la ubicació d’alguna zona verda, … No és culpa d’aquest Pla però cal un Pla a nivell de sub-comarca de la Plana.

SJosep.jpg

6a.- El Pla preveu que l’amplada mínima de façana siga de 4′5 metres, que opina sobre aquesta mesura?

Covensa. - Les cases del nostre poble estan construïdes, en una majoria, d’entrà de carro, és a dir, un ample màxim d’uns quatre metres, dada imprescindible que no han tingut en compte els senyors de Madrid.
Serra. - Sempre que sig
a un solar que tinga possibilitats de poder-lo ampliar, em sembla correcta la mesura, però no per a altres llocs com la Vila.
Selusi. - Tenint en compte el gran percentatge de solars amb façana inferior a 4′5 metres crec que és il. lògic aquest punt de l
ordenança, llevat dels solars de nova parcel.lació en què aquest ample mínim hauria de ser superior.

Guardiola.- Els cascs antics, la Vila és evident que hui resulten els llocs més humanament habitables amb els seus defectes. Cases grans o petites tots saben fer, però llocs habitables, dignes, espaiosos, etc ..,

pareix, almenys aquí que no ho han sabut fer o no els ha convingut.
Garcia.
- No contesta .
Dominguez.- Com he dit abans, és un dels punts negatius del projecte del Pla, la seva causa pens
e que es deu al fet de no haver-se adonat que en determinades zones del nucli, la Vila per exemple, bastants cases tenen menys de 4 ‘5 metres de frontera. Com he apuntat, no crec que es diga de mala fe, el cert és que una casa amb menys d’aquests metres de frontera es queda en gairebé res però hi ha d’atenir-se a la realitat . Pense que es pot arribar a una solució de compromís , per a edificacions sobre solars sense construir en els moments actuals exigir aquest mínim , per a les cases velles de menys de 4′5 metres de façana, que es puga construir permetent només un habitatge per planta.

ortega.jpg

7ª.- Casc urbà: Que opina de l’altura màxima i mínima edificables?

Covensa.- És incomprensible que carrers que tenen la mateixa amplada en l’actualitat, que tenen els mateixos drets adquirits pel Pla vigent, a partir d’ara, per llei dels autors del Pla, hagen de tenir : Uns, planta baixa i dos, i en altres planta baixa i tres. Per què ha de ser així?. Entre les altures de l’anterior Pla i les que proposen aquests senyors hi ha o deuria d’haver un terme mig, ni tan alt ni tan baix; doncs així és com es va manifestar el poble, en l’exposició prèvia al Pla. O siga, que per dur a la pràctica el Pla d’aquests senyors caldria agafar unes màquines i llençar o arrasar el poble, quedaria més bonic amb uns carrers de vint metres amb cases envoltades de jardí. .
Serra.- Malgrat que això comporta una desvalorització dels solars, és un benefici per a tota la comunitat, perquè es beneficien del sol, llocs d’aparcament, etc.. ..
Guardiola.- L’altura per a properes construccions beneficien exclusivament a les constructores. Les proporcions d’espais lliures i verds segueixen idèntiques a la Llei ( i això
pareix que hi ha gent que vol fer creure que és culpa del Pla). Les altes construccions han produït una especulació brutal que la paga el comprador .

Garcia.- L’excessiva altura és poc estètica, trenca amb els motlles estètics tradicionals, els carrers són massa estrets per permetre aquest tipus d’edificacions. Les cases de poca alçada fan més humà i habitable els pobles. M’agrada el sol , sobretot el mediterrani. No donem gust als especuladors, .
Dominguez.- Com he indicat en la primera pregunta, el Pla ha de tenir visió de futur; també hem de construir i col·laborar perquè la nostra ciutat no sig
a un monstre , tant pel seu nombre d’habitants com per l’altura de les seves edificacions ( tenim molt prop, i torne a repetir, l’exemple de Castelló ). Al Pla està perfectament calculada l’evolució de la seva població en els propers anys. Com a tècnic en aquestes matèries estime que els seus càlculs em semblen correctes i, per tant, prefereixc una ciutat on puga viure, on els xiquets puguen baixar contínuament als parcs a jugar, on el sol puga entrar als carrers. D’altra banda, aquesta mesura no frenarà l’activitat constructora perquè l’interès per construir no està en el nombre d’altures a efectuar sinó en el poder adquisitiu de l’usuari i del cost del solar, el problema de la construcció té en l’especulació un enemic molt important , i el Govern sembla que poc a poc va adonant-se . En síntesi, em pareixen encertades les altures proposades.

img046.jpg

8a Nucli urbà: El Pla preveu la creació de moltes zones verdes i la reserva de solars per a equipaments i dotacions: Està d’acord amb aquesta mesura?.

Covensa.-On són aquestes zones verdes?. Segons el Pla d’aquests senyors: a la plaça de l’Ajuntament, a l’avinguda Josep Ortiz, al carrer General Mola i al costat del Clot del Soldat. Per lo tant si enviem els xiquets a jugar al carrer lo més normal és que en lloc de muntonets d’arena facen muntonets d’asfalt, i si els enviem a la zona del Clot del Soldat ens exposem a que s’ofeguen. No és que m’opose a les zones verdes i a les dotacions que porta amb si, sinó tot el contrari i per tant en aquest Pla els senyors de Madrid deixen molt a desitjar.
Serra.- Em sembla molt encertat perquè si viatgem a les grans capitals agraïm el trobar-nos amb zones verdes àmplies i advertim el beneficiós que això resulta per als ciutadans. Però el cas d’Almassora és un altre ja que comptem zones verdes confrontants al nucli urbà. Pel que fa als equipaments i dotacions escolars, culturals i mèdiques ho veig molt correcte.
Selusi. - No estic d’acord amb el fet de crear tants metres quadrats de zona verda estèril que es preveuen per a gairebé cinquanta mil habitants, però el fet no és aconseguir aquest sòl sinó donar-li vida. Així que menys zones verdes però més utilitzades.
Guardiola.-Les distribucions de zones verdes i equipaments serà el que li resultarà més car a Almassora. Per què?, Pareix ser que els que van gestionar (dissenyar, aprovar i fer aplicar) al Pla anterior tenien resolts tots els problemes: Escoles privades a Castelló, autobús per poder anar, metges privats, botigues fines de la capital, jardins particulars, perquè no van pensar que el poble té xiquets que
van a l’escola i van a peu, que no van a metges privats, que necessiten un centre on estiguen unificats els serveis mèdics (anar al metge suposa perdre un dia de sou) xiquets i persones que tenen dret a conèixer i jugar a la natura. En resum, que les condicions generals del medi per viure dignament són privatives dels econòmicament forts. Veritat que no he descobert América?

Garcia.- Estic d’acord amb la mesura de crear zones verdes encara que no se si han entès bé el significat de zona verda. És una cosa més que uns arbrets per a que pissen els gossos i una basseta per a que pisse el primer que passe. El Pla preveu cent onze mil metres quadrats de zona verda. Estaria bé si són veritables zones verdes.Quant a les dotacions cal millorar sobretot les culturals. Al Pla es cita la Casa de la Cultura com un centre que compleix nombroses funcions De quina manera? I per a qui?. Hi ha exposicions, audicions, teatre, etc .. que veritablement interessen al poble?. També cita els cines-clubs, Perquè no funciona el cine-club d’Almassora? O és que té por al fantasma de la cultura ?.

Dominguez.- Si, era una cosa que calia delimitar clarament a Almassora encara que tinguem el camp a prop; calen espais perquè xiquets i grans puguen descansar i gaudir sense perills de cotxe ni desplaçaments llargs. Els equipaments i dotacions caldran cada vegada més i es torna imprescindible un ambulatori, un camp poliesportiu municipal en tots els sentits, àrees d’esplai cultural, facilitar el funcionament democràtic dels centres culturals ….

hortaliss.jpg

Zona industrial: Creu que la localització de la zona industrial i la superfície dedicada a aquest ús són correctes? Que opina sobre les zones industrials i de la problemàtica que es deriva de les mateixes?

Covensa.- No són correctes doncs si et repasses el Pla et trobes en unes zones tan malament traçades que molta gent se sent discriminada. Es veu que el material emprat pareix que haga estat un serrux. Quant a la problemàtica que puga derivar-se dels mateixos és qüestió de l’Ajuntament. Es aquest el que a d’aprovar les llicències.Serra.-La localització de la zona industrial em sembla correcta. En primer lloc perquè està situada en una zona que queda separada del poble pel ferrocarril i la N-340, i està situada en una zona que és pobre en producció i que són terrenys amb molta roca al subsòl, de reg molt car. Però crec que la zona és reduïda ja que, al meu entendre, hauria de ser des de la Rambla fins a la Ratlla de Castelló i des de la N-340 fins a l’Autopista, evitant així l’especulació de solars sent els amos de les finques que els podrien vendre per a la indústria i no els especuladors. Si la zona és estreta perjudica els veïns que tinguen horta mentre que amb l’alternativa que jo propose, aquests veïns tenen la possibilitat de vendre els seus terrenys com a solars.

Selusi.-La necessitat de sòl industrial, la seua creació i ampliació són funcions de l’oferta i la demanda i aquests dels preus dels mercats, avui dia, per la ubicació del nostre terme existia demanda perquè els preus no eren excessivament alts però de seguida es posa en marxa el procés especulatiu i ràpidament es vol convertir tot el sòl en urbanitzable, fins i tot l’agrícola. És una bogeria. La zona que s’amplia actualment fa precisament això, deixa com a no urbanitzable el que és improductiu i viceversa. Una zona industrial no crea

problemàtica si està ben dotada d‘infraestructura. Un altre tema diferent seria les indústries perilloses, però això es pot regular amb normativa adequada. Guardiola. - Que molt bé! Si home, sí! Aquesta és l’única pedra que pot caure al cap de qui la tira. Vol indústria? Molt bé, ell pensa en beneficis; tu pensa, qui governa els pobles i ciutats de Catalunya i Euskadi?. A banda d’això, crec que Almassora si ha d’acceptar indústries ha de ser de manera molt seleccionada: electrònica, …; absolutament no contaminants.
Garcia. - S’hauria de tendir a una ordenació comarcal i regional del territori a fi d’evitar zones industrials d’un terme municipal contra zones agrícoles d’un altre i viceversa.

Dominguez.-Crec que sí. Almenys a la zona on ja s’han ubicat diverses indústries i on l’activitat agrícola és més problemàtica. Per a mi, tota zona industrial té d’estar clarament delimitada i, sobretot, s’ha de deixar ben clar el fet d’evitar la contaminació: O bé es prohibeixen les indústries contaminants o bé se les obliga a instal·lar els filtres, depuradores o altres mitjans adequats; problemes tècnics no existeixen per gairebé cap cas, només és qüestió d’invertir diners. I cal tenir en compte que al Mercat Comú Europeu (on entrarem, segurament, amb tot el dret el 1990) les mesures anticontaminants per a la indústria són molt restrictives. En un altre ordre de coses, i el Pla no té la culpa, és totalment necessari un Pla comarcal per delimitar exactament les àrees industrials i dedicar a això les zones agràries menys productives de cada terme.

Gola.jpg

10ª Zona de segona residència: la zona de la platja i santa Quitèria queden qualificades com a zones pendents de pla de reforma interior i com a sòl urbanitzable programat. Està vostè d’acord amb aquesta qualificació?

Covensa.- No, ja que els propietaris del sòl es poden sentir discriminats i, de fet, que ho estan; doncs, havent pagat la plusvàlua i altres impostos, que els ha dotat l’Ajuntament?. Més en aquest cas els senyors de Madrid han tornat a utilitzar el serrux, i per convèncer done-li un repàs a la zona de la platja.
Serra. - S’ha d’estudiar aquest cas per aconseguir un bon urbanisme però, crec, que urgeix la seua realització. En Santa Quitèria es construeixen molts xalets i això dóna un benefici econòmic a l’Ajuntament. Crec que aquesta zona hauria de centrar a tota la zona de la partida de santa Quitèria. Així aniria des de la Rambla fins al Millars i fins a l’autopista.

Selusi.- Jo no sóc partidari de l’excessiva urbanització dels sòls, però dins de la relativitat dels fets cal solucionar el caos existent i la falta d’infraestructura precària o inexistent. La platja, davant el nostre rival l’Esso, interessa que siga en part urbana perquè no se’ns menge, però pel que fa a problemes de cessions i dotacions, sòl urbanitzable programat o no programat depèn de les possibilitats financeres de la gent. Santa Quitèria, sí, i no diguem

respecte al caos pel que allí és sòl urbà no programat.

Guardiola.-Crec que la solució és que es facen les dues zones sòl urbà. Serà la manera de fer possible a tothom i de manera menys costosa, la segona residència, a la vegada, evitaria la demagògia de l’horta.
Garcia. - La zona de la platja cal veure-la com zona especialment danyada ecològicament. Amb prou feines es veu reflectit al Pla. Pel que fa a la construcció realitzada en algunes zones de la platja són totalment antinaturals (per exemple, tot el construït dins de les Gol
es). Quant a santa Quitèria seria lamentable que es convertís en zona urbana la cantera amb el riu Millars, ja que és del poc que ens queda per domesticar. L’home s’enganxa d’hòsties amb la Natura i es posa contra si mateix.

Dominguez.-Crec que si perquè hem de ser pràctics i adonar-nos que la zona de la platja i santa Quitèria, aquesta sobretot, ha tingut un creixement anàrquic que cal controlar i canalitzar. El problema estarà en evitar que aquests fets es tornen a produir: una zona on pot passar això és la vora de la Rambla. .

FamilMembr4.jpg

11a Sòl no urbanitzable protegit: La zona d’horta (agrícola en general) queda qualificada com a sòl urbanitzable protegit. Que opinió li mereix aquesta mesura?. Aspectes positius i negatius que veu en aquesta decisió. Proposa una altra alternativa?.

Covensa.- Això de sòl protegit ho diuen aquests senyors de Madrid; ja que si s’arribés a aprovar el Pla, el que seria és desprotegir, per tant, repeteixc, que aquests senyors desconeixen per complet la forma de vida i costums dels llauradors. També es veu que desconeixen un decret llei que diu que la Cambra Agrària és el màxim organisme dels llauradors i Terme que segons sembla ignoren, ja que no han comptat per a res amb la col·laboració de la Cambra i han planificat el terme d’Almassora a la seua manera, això no es pot aguantar, aquests senyors no saben per on van o no ho volen saber doncs comparar el terme d’Almassora on la majoria dels terrenys, el 63%, són de menys de dos fanecades, amb termes d’Albacete i Ciutat Reial, on, entre uns pocs senyors tenen més extensions que el nostre terme, és imperdonable, llevat que aquests senyors vulguen que Almassora siga el pulmó de Castelló per a que respiren tota la vida la flor del taronger i nosaltres traguem l’olor del petroli i el mal que fa la tèrmica més tot el que els autors del Pla portaran a l’urbanització de la zona industrial del Serrallo, Aquests són els mateixos que han fet el Pla de Castelló.

Serra.- Que siga protegida la zona d’horta és una BARBARITAT ja que no anem a protegir sinó a posar-li un gravamen. Si un propietari vol fer-se una alqueria sense exigir al Ajuntament els serveis crec que ha de poder fer-la. Qui vulga arrencar un hort per plantar bajoqueres que ho faça sense haver de demanar permís a ningú. Perquè segons la teoria de molts anem cap a la destrucció de la taronja, però jo no estic d’acord perquè queden zones (fora d’Almassora que es poden plantar tarongers). Si nosaltres no volem gravar el terme, pensant-mos per exemple que el terme de Benicassi tenia el millor raïm d’Espanya, però encara que haja desaparegut la vinya els terrenys han estat transformats en solars. El poble de Benicassi avui viu millor dels solars que abans de la vinya.

Selusi. - Per a mi la paraula protegit sobra. L’essència és que és NO URBANITZABLE, aquesta paraula al costat d’una normativa estricta i que es portés a la pràctica, farien de suficient protecció sense haver de recórrer al ICONA. A més considere que un poble tan cacareadamente AGRICOLA, hauria de pensar en defensar-lo, com ja va fer, no fa molt amb l’aigua.

Guardiola. - Les postures més antagòniques són les referents a l’horta. Dir que el llaurador té dret a fer-se una alqueria és a dir una veritat a mitges. El llaurador té dret a viure dignament i això suposa frenar l’especulació, defensar els interessos del llaurador …. No passava alguna cosa amb el Marroc ?. Els únics beneficiats de la desprotecció total de l’horta són els que tenen moltes fanecades per poder vendre-les o edificar, el que té poc primer pensa en viure i després, si els interessos especuladors el deixa, fer-se una segona residència.

Garcia.- Que no deixen especular, i que no sacrifiquen lo nostre a uns interessos econòmics-porcs de 4 tios. Que no siguen soques!.

Dominguez.- Aquest és un tema molt delicat. Ja en la primera discussió pública del projecte del Pla i en opinions escoltades a diversos agricultors, es va comentar que el llaurador ha de poder fer amb la seua terra el que vulga i, en aquest cas, poder fer-se un xalet o vendre per a vil.les. Respecte aquestes opinions i vull formular unes reflexions i després que cadascú actue com estime convenient.a) La FAO organisme de l’ONU encarregada, entre altres temes, de l’assumpte alimentari, prediu per d’ací uns anys, una manca creixent d’aliments. b ) L’agricultor almassorí sent com a part seua la terra ( i encara que cada vegada queden menys agricultors que viuen de la terra, aquest és un altre problema) i deu costar-li bastant haver de desprendre´s d’ella per a poder tenir mitjans de pagament. c ) L’agricultor ha de defensar la terra i el futur dels seus cultius. d) Per tant, és molt trist i depriment que l’agricultor pense que el futur del sector està en vendre les terres, això es diu lliurar sense lluitar, i després dels anys de lluita en tirar endavant els hort, em pareix donar-se per vençut molt aviat, i sobretot, perquè de cara al futur la terra com a tal és una bonissima inversió. Fan falta molts aliments. Els cítrics tenen un gran mercat a la Comunitat ( i això d’ací a deu anys, com a màxim) encara que per això hauran d’organitzar-se molt millor . En fi, crec que per l’agricultor propietari poden arbitrar solucions que li permeten construir el seu xalet , però s’ha d’evitar tot indici d’especulació. L’agricultor ha de ser conscient que si ell no defensa la terra no la defensarà ningú .

CarreteraBorrianaMolina2007.jpg

12a En la seua opinió que coses impugnaria al pla D’Ordenació Urbana?

Covensa.-Per l’exposat a moltes coses i que a la meua manera de veure són clares.Serra.- Lo dit en la pregunta anterior.Selusi.- Totes aquelles que creguera inadequades.Guardiola.- Ja ho he dit. Ho votaria, ho refrendaria. Això dit per mi pot pareixer xoteo però hem pogut veure que dit pels altres va a missa. El Pla

té de tot però si anem a portar-lo a terme de la mateixa manera que es va fer amb l’anterior ja podem prendrens la mida i fer-nos un sombrero.

Garcia.- No contesta.

Dominguez.- Ho he apuntat en les preguntes anteriors. Més que impugnacions frontals serien suggeriments per rectificar els errors que al meu parer s’han produït.

CamiClotsPou2012MaRenau1.jpg

13a Altres observacions

Covensa.-Una de les coses que em pregunte és la següent: segons tinc entès si el Pla de OU es treu a concurs hauria una subvenció d’un 90%. Com és que el P.G. D’Almassora no s’ha fet així? I s’haja adjudicat a dit a aquests senyors amb el consegüent perjudici econòmic per als contribuents. Com veureu és una pregunta que queda en l’aire.
Serra. - Almassora, com havia dit primer, no li calien tècnics de fora. Una circumval.lació molt bona seria: Eixint de Peris Agost i passant per vora del magatzem del Sindicat, a la Molineta pujaríem pel marge de la séquia fins a la Foia girant per empalmar amb el Polígon Millars que ja té una bona via. Així per l’excalèctric es pot anar a Borriana sense trepitjar Almassora. Així quedaria una zona de l’Estret i tot el carassol per a zona residencial o urbanitzable o edificable, segons els tècnics ho entenguen i no caldria una posterior circumval.l lació.

Selusi.- Això, que tots impugnen tot el que creguen inadequat per a la comunitat, NO ELS INTERESSOS PARTICULARS. No cal dir: Jo he de veure que m’agarren, sinó pensar: No tinc res però m’agradaria viure en un terme municipal AIXI i expressar bé

o malament. Per acabar que tots ens mentalitzem que: a) El sòl rústic passa a urbà fàcilment però la inversa no passa mai. b) El tipus de cessions a efectuar, segons la llei, és un percentatge molt elevat que pot arribar gairebé al 20% en superfície. c) Les inversions a què s’obliguen els propietaris els poden ofegar. d) Estem en crisi econòmica i ningú té un xavo i que ningú s’enganye que no és el mateix edificar que parcel· lar .

Guardiola.-Està per aprovar un Pla que ens afecta a tots que vol ser un bé social. Qui no haja dit res se suposa que està d’acord, no ? . Qui ha parlat ( té tot el dret ) , ha posat davant els interessos personals al bé social? . Suposo que no. Tots som moralment bons, no?. Sembla un sermó, veritat?. Hi ha algú que ha desaprofitat l’oportunitat de parlar dels valors i de la moralitat. Serà perquè la circumval·lació no li passa pel menjador de sa casa.
Garcia.-No contesta .
Dominguez.-Crec que amb bona fe , sense dobles, triples o quàdruples intencions i amb ganes de preocupar-se pel municipi es poden aconseguir coses importants.

CaminsPoligonMillars1971PrimitiuGarcia.jpgA última hora ens ha arribat les opinions de la Cambra Agrària que ací les reproduïm:

Câmbra Agrària Local.- Primer de tot considerem que la confecció del Pla, sempre que no hi haja raons especials, tenia d’haver-se encarregar a tècnics de la terra que en general deuen conèixer els nostres problemes urbanístics amb més profunditat , així com la idiosincràsia dels habitants de la Vila per poder encertar en proporcionals el més convenient per als mateixos.CaminsManafeliBat__80FMembrado.jpg
Incidència del Pla en els interessos agraris:
1r . - Sòl no urbanitzable protegit. - La zona que contempla el Pla en aquesta qualificació ( l’horta menys la zona costanera) considerem que pot constituir un gran perjudici per a l’agricultor ja que amb la solució que es proposa, gairebé equival, a dir-li al propietari de les finques ubicades a la zona respectiva, Senyor Llaurador, d’ara endavant no podrà vostè fer res a la seua terra llevat de mantenir-la en la situació que es troba en l’actualitat ( si fa no fa ) .
2n . - A la zona costanera urbanitzable apareix una línia de nombrosos entrants i
eixents , alternant dit sòl amb el qual es pretén siga protegit. Ens pareix més just i congruent el traçar una línia paral · lela al mar, el més regular que siga possible, delimitant les dues zones amb una línia de comunicació.assut.jpg
3r. - Sòl no programat industrial. - Per a aquesta qualificació prendríem una linea molt més àmplia que la proposta per ser terres de baixa qualitat en general i no sobrades d’aigua. La zona podria comprendre des de la Rambla de la Viuda fins al terme de Castelló i per dalt l’autopista.
4t . - La zona compresa entre la Rambla i el Millars també es troba dividida en dos sectors, una a l’ esquerra del Camí del Mig, qualificada com a sòl urbanitzable no programat residencial i la resta com a sòl no urbanitzable no protegit, és a dir agrícola. Entenem que aquestes dues zones no
deuen fraccionar-se i que s’han de mantenir unides en el seu destí i la seua utilització.
5è . - La resta de la terra de secà es podria considerar sòl no urbanitzable no protegit, és a dir, agrícola.
6è . - Via de circumval·lació. - Seria lògic traçar aquesta via , en el tram que sig
a possible, sense trencar la unitat de cultiu perquè això crea greus problemes quant a l’accés, servei de regs, etc .

CaminsLaMarTavernaLaCaragola2008MRenau.jpg