Teatre Serra

Publicat a Diari de la Plana el 30 de maig del 1898
Funció Patriòtica
En la nit d’ahir i al teatre Serra d’Almassora, es va celebrar una funció patriòtica organitzada per tot l’element social del poble, el producte es destinà a la subscripció nacional, i en la qual va prendre part en l’escena tot el més distingit de la bona societat almassorina. El teatre estava bonicament entapissat amb els colors nacionals per l’adornista d’aquesta ciutat senyor Traver, lluint 11 boniques corones de flors naturals, degudes al gust artístic del cap del partit silvelista i metge d’Almassora En Joan B. Ballester, ajudat dels seus dos fills Joan i Arseni. En les tres corones de la boca de l’escenari es llegien els patriòtics vives a Espanya, l’exèrcit i la marina. Amb un ple complet, començà la funció, el programa es va publicar fa vuit dies. Es va posar primer a escena la comèdia bilingüe en dos actes i en vers de J. Balader i J. Sales Els Bessons de Sedaví, que tant es van lluir els que van prendre part … En arribar ací, no se que fer, si parle o em quedo mut … Però és! Que diantre, faig la revista com eixca, sense menjar-me personatges, encara que per això haja qui em menge. En l’exercici d’aquesta primera comèdia, van prendre part, l’apotecari d’Almassora, en Josep Prades, el secretari de l’Ajuntament N’Alfons Beltran i el del jutjat N’Enric Ballester, l’ex-jutge municipal En Pasqual Domínguez, les senyores N ‘Encarnació Calatayud de Ballester (A Miquel), i N’Antonia Balaguer, de Domínguez; i d’apuntador feia l’il·lustrat metge d’Almassora N’Enric Monferrer. Tots van replegar abundants aplaudiments en l’exercici dels seus respectius papers, sobreeixint el senyor Beltrán en el seu paper de Jordi que va ser molt aplaudit, i el senyor Prades en el seu paper de Sensio; el senyor Domínguez va fer un Julià admirable, seriós, tal qual l’autor el pinta, plegant al final del segon acte grans i merescuts aplaudiments. El senyor Ballester (N’Enric), en el paper de D. Fruits va estar molt feliç; va fer un majordom …. anem que em va semblar estar veient a un majordom real i veritable. Les senyores Calatayud de Ballester, Balaguer de Domínguez i Carmeta Ballester de Beltrán, van ratllar a tanta o més altura que els homes, a les que envie la meua humil però entusiasta aplaudiment pel sacrifici immens que han fet en honra, honor i profit de la pàtria .
Després es va representar la peça valenciana original d’En Rafel M. Lledó titulada de Femater a Lacai, en la qual van prendre part el jove i il·lustrat advocat d’Almassora En Miquel Ballester i el senyor Sansano. El senyor Ballester va fer un albeitar que ningú del poble li igualés ahir a la nit; va estar bé i molt oportú. El senyor Beltrán també en el seu paper de lacai va estar admirable i molt oportú en els seus acudits; qualsevol diria que ahir a la nit estava el cèlebre Llorens al teatre d’Almassora. Per finalitzar es va desenvolupar el drama en un acte Amor Patri, en què en acabar, simulant una companyia de voluntaris que van a Cuba a defensar la integritat de la Pàtria, se’ls lliura per Espanya, que en aquell moment la representa l’esposa d’En Miquel Ballester, recitant amb foc patri el a propòsit d’En Cecili Miquel, una bandera, aconseguint revifar l’entusiasme del públic que corejava la Marxa de Cadis, tocada per la banda d’Almassora. A la mitja part dels actes es van subhastar diversos objectes el producte augmentà la recaptació d’aquesta vetllada que formarà història en els fets d’Almassora, donats pels senyors de Vivanco, en Josep Gimeno, en Vicent Galí, N’Enric Corell, N ‘ Eduard Ripollès, N’Enric Beltrán, En Joan Ballester i N’Assumpció Calatayud de Ballester. Bé pels almassorins i que Déu i la Pàtria premiïn tant sacrifici en pro dels interessos i honra nacional. A dos quarts de tres de la matinada va acabar la funció. De Raudo.

Publicat a Diari L’Heraldo el 31 de maig del 1898

Funció Patriòtica

Senyor director de l’Heraldo. Molt senyor meu: Prego a vostè se serveixca publicar al diari de la seua digna direcció la següent carta i li quedarà molt agraït el seu segur servidor M. Manyanós. Ahir a la nit i amb un ple que mai al poble d’Almassora, es va verificar la funció patriòtica que ja fa dies venia anunciant-se i que per motius aliens als aficionats d’aquesta, el diumenge últim, festa de la patrona d’aquest poble, no va poder celebrar-se . Impossible seria senyor director descriure el gran entusiasme que amb aquest motiu va regnar ahir a la nit en aquest teatre. Es va posar en escena la comèdia en dos actes Els bessons de Sedaví, De femater a lacai, i el bonic i patriòtic a propòsit Amor Patri. Com si un poder misteriós influís per al bon èxit de la companyia així es va lluir ella, sent contínuament aplaudida amb justícia per ratllar tots, absolutament tots a gran altura i distingint-se els senyors Prades, Beltran (Alfonso) i Miquel Ballester, els que van brodar els seus papers, demostrant, com altres vegades, que reuneixen condicions artístiques que alguns actors envejarien. Ompliria molt espai si posés el nom de totes les persones que van contribuir amb els seus regals que després van ser subhastats a recaptar fons de tan benèfic fi, sobresortint entre ells els excel·lentíssims senyors En Manuel Vivanco, En Josep Gimeno alcalde d’Almassora i N’Enric Corell . De la mateixa manera han estat moltes les persones que han pagat les seues localitats a elevats preus. Tots, en fi tots, fins a la música, demostrant una vegada més els sentiments que l’anima, es va oferir a contribuir al bon èxit de tan lloable fi pagant a més les seues respectives localitats. Molt bé pels aficionats actors, molt bé per la junta organitzadora i molt ben pel públic en general que també ha sabut respondre, a tan santa i noble excitació. No podíem prometre’ns una altra cosa del patriotisme dels almassorins. No puc precisar a vostè la recaptació per no haver-se pogut esbrinar encara. Quan ho sàpiga li ho comunicaré. 30 maig, 98

La Província Nova publica el 18 de febrer de 1916

La Penya d’Almassora titolada el Bon Humor disposada sempre a donar bones estones de solaç als seus amics, ens va obsequiar a la nit de dijous amb una vetllada teatral, en la qual el quadre de declamació de la mateixa es va posar en escena el monòleg dels germans Quintero Els dolls d’or; la comèdia de Carles Arnixes Casa de Quiros i el sainet d’Antoni Casero Els ganduls. En la interpretació de Els dolls d’Or a càrrec de Aselina Ballester i Enrique Beltran, van estar molt feliços i apropiats en la seua manera de dir, fent ressaltar molts acudits que té l’obra, mereixent al final d’ella grans aplaudiments. En segon lloc es va posar en escena la comèdia titulada Casa de Quiros sent ocupades per les senyoretes Ventura P., Ballester R., Cantavella A., Colera C., Pesudo M. i Gimeno C. i els senyors dels Santos, Canós, Beltran A., Castell, Ballester I., Ballester A. i Arquimbau. En la interpretació d’aquesta obra, tot i ser una de les que es necessita fer un veritable estudi de la mateixa per imposar-se della, van estar tots molt bé en la seua execució, ja que en conjunt va resultar, fent aplaudir en diferents passatges de l’obra . Van sobreixir en els seus respectius papers de Sol, D. Gil i Lucio, la senyoreta Ventura i els senyors dels Santos i Ballester (Arseni), aquest últim fent riure en tots els passatges còmics. Es va posar fi a la vetllada amb el sainet de Casero Els ganduls. De la seua execució estaven encarregats les senyoretes Cantavella A., Colera C., Pesudo M., Ballester R., Ballester A., ​​Ventura P. i els senyors Beltran E., de Sants, Canós, Beltran R., Ballester A. i Arquimbau, lluint tots les seues habilitats i malbaratament de gràcia en aquesta obra, ja que es compon d’una sèrie d’acudits i de costums madrilenyes que van ser dites amb veritable encert i a temps, fent riure al públic durant tota l’obra. Llàstima que el respectable no guardés més silenci i s’hagués pogut apreciar molts acudits que van passar desapercebuts. En general, van estar tots molt encertats en l’exercici dels seus respectius papers, no desmereixent en res l’obra; en la que van rebre molts aplaudiments. En caure el teló en cada un dels actes, una salva d’aplaudiments va premiar la tasca d’aquests joves artistes, fent-los eixir diferents vegades a l’escenari. El públic va abandonar el saló molt satisfet d’haver passat una vetllada molt amena i dient fins dissabte.
Així va
ig repicar jo a tots: fins dissabte amics, (dic) si Enriquito Beltran vol, per que la veritat …. Ara si em permeten quatre paraules d’aquest gazetiller per a la Manolita, Natalio i Ginés dels ganduls i Mercedes dels Dolls.    BAMBALINA. 18 febrer 1916

Publicat al periòdic Llibertat del 29 d’octubre de 1930

Teatrals

Diumenge al popular teatre Serra, gràcies a les gestions de l’actiu empresari, les hosts del tan apreciat actor del nostre teatre regional Vicent Brosseta, ens van regalar amb l’estrena de la comèdia dramàtica en dos actes i en vers, original de Josep Maria, Joan García i Vicent Mallent Albert, “Quan l’amor és de veres ?. L’obra va agradar moltíssim al respectable, el seu vers planer i senzill, molt adequat als personatges de la comèdia, es va apoderar del públic des de les primeres escenes, demostrant-ho amb grans ovacions. Clara, la filla de l’alcalde del poble, algo enfangat en els seus assumptes econòmics i dominat pel cacic, es veu obligada a deixar l’home que estima i casar-se amb el fill del que té a les mans l’honor dels seus pares i la ruïna de casa i unir-se amb Lluís el qual sent per ella un amor veritable, pur, idealista, desproveït de tot perjudici. Clara és vençuda i dóna paraula de casament a Lluís, però sucumbeix davant seu primer amor, davant l’home que va saber captivar-la amb les primeres paraules d’afecte i és de Salvador seu primer amor, abans que de Lluís, de l’home amb qui es veu obligada a unir-se. En el segon acte, ja casats, Clara sent per Lluís un nou amor, vençuda pel bon tracte i profund voler demostrat pel seu espòs i veu amb espant el setge a què la sotmet Salvador, el seu antic nuvi, que l’assetja contínuament i la difama pel poble i tem que arribe a orelles del seu Lluís i determina d’explicar-ho tot i després d’aquesta Lluís li contesta: Caigueres per l’amor / i l’amor, si és veritat, / no perjudica l’honor / quant per a prova millor / és dóna el més sagrat. Potser amb aquests versos els autors solucionen el conflicte moral que plantegen al final del primer acte. La part còmica a càrrec de Muñoz i senyoreta Paredes, insuperable, fent riure de valent, en els seus respectius papers. La interpretació molt excel·lent, destacant la senyoreta Cremades en el paper de Clara i Brosseta en el de Lluís. L’escena del primer acte en què Lluís li declara el seu amor a Clara, i la del segon, quan ella li declara la seua falta, va ser d’una gran perfecció, sent ovacionats tots dos intèrprets, igual que el cant de la compra del cavall pel senyor Brosseta. Els altres, tots bé. El teló es va aixecar repetides vegades en honor d’intèrprets i autors, demanant el públic la presència d’ells en escena, havent de dir el senyor Brosseta que no havien pogut assistir a l’estrena i agraint en nom seu els aplaudiments.

L’Incendi

Publicat el 26 de gener de 1931 l’Heraldo de Castelló

Antecedents
El Teatre Serra està situat al carrer Gasset davant del Centre Republicà en el lloc més cèntric d’Almassora. El seu aspecte és
agradable i té un aforament aproximat de 800 localitats. Explota el negoci d’aquest teatre el conegut i simpàtic jove En Josep Manrique que viu al mateix carrer i enfront del referit teatre.
El foc.
Es proiectava l’última part de la pel·lícula en sèries La volta al món, i eren aproximadament les 7 de la vesprà quan es va produir un circuit a la cabina de l’operador. Les xispes van encendre en una de les bobines de pel·lícula i immediatament va sorgir la inevitable flamarada de la qual es va donar compte el nombrós públic que omplia la sala i les galeries, sortint de tot arreu el paorós crit de foc!. El punt d’honoròs sergent, comandant de lloc de la guàrdia civil que en compliment del seu deure es trobava de vigilància a la mateixa porta del teatre, així que es va adonar del que passava, va penetrar a la sala i amb una energia digna del seu encomi , va aconseguir imposar-se a la multitud que, esbojarrada, pretenia guanyar la porta de sortida, restablint en part la tranquil·litat. Gràcies a l’enèrgica actuació del referit sergent En Francesc Esteban Franco, no va passar una veritable catàstrofe. Pels pisos de dalt, ocupats principalment per xiquets i joves, l’alarma va ser més gran, i van haver moltíssims que es llançaren des de les galeries al pati. Mentrestant, prenien a la cabina les parts accessibles al foc. Però l’operador i empresari En Josep Manrique, amb una serenitat digna d’encomi i adonat del seu deure amb gravíssim perill de la seua vida, va fer funcionar un dels extintors que posseïa, aconseguint eliminar el voraç element que de no haver estat sufocat tan a temps , aviat s’hagués convertit en cendres l’edifici. Com la pólvora es va estendre la notícia per la població i aviat es va congregar a la porta del teatre una gran multitud, dedicant-se uns a prestar els serveis espontanis d’aquests casos i altres a tranquil·litzar els ànims de les famílies que preguntaven ansiosament pels seus parents que havien assistit a la sessió de cinema.
Donada l’alarma a Castelló per telèfon, a les 7′35 cridava l
a campana als bombers que ràpidament es van congregar al seu parc, sortint precipitadament cap a Almassora on van arribar pocs minuts després, tornant immediatament a Castelló per ser innecessaris els seus serveis. Se’ns diu que hi ha nombrosos contusos sense importància. Els ferits van ser assistits pel metge N’Enric Garí a la farmàcia de J. Amiguet. L’operador Josep Manrique amb cremades de pronòstic reservat a la cara, mans, pit i coll. El xiquet de 13 anys Joaquín Gòmez que viu al carrer Churruca amb el peu esquerre desconcertat. El nen Josep Gòmez de 12 anys, que viu al carrer Sant Jaume, número 3, amb ferida lleu al cap, Vicent Domínguez Ferrer de 8 anys, del carrer Sant Marc, commoció cerebral i contusions de pronòstic reservat. Les destrosses causades en el mobiliari del teatre són de prou consideració, havent també quedat inservible la màquina de projeccions i havent-se cremat diversos rotllos de pel·lícula. La cabina ha estat gairebé en totalitat consumida pel foc. Al local han estat trobats nombrosos objectes i peces de vestir que seran lliurades per les autoritats als seus amos prèvies les oportunes reclamacions.

Aquest matí, ens deia el primer tinent d’alcalde En Manuel Pelàez, que bo seria que féssim constar que tan aviat com Almassora va demanar auxili a Castelló, aquest es va prestar a donar-lo, sortint immediatament d’ací els metges senyors Penichet, Gea Uberos i Penya. Que el comandant de la força de bombers va acudir de seguida, sent el que sobre la marxa va avisar els bombers que no arribaren perque estava tot sufocat.
Poques notícies d’interès hi havia avui per la premsa en aquest Govern Civil, a part la comunicació de l’alcalde d’Almassora adonant de l’incendi registrat ahir a la vesprà al cinema Serra d’aquella població per haver-se inflamat diversos metres de pel·lícula, en l’accident va resultar ferit el xiquet Vicent Domínguez Forés que va intentar llançar-se al pati de butaques, i l’operador del cinema que va patir cremades de primer grau a l’intentar apagar el foc.

Publicat al diari Llibertat del 26 de gener de 1931

Incendi del Teatre Serra

Diumenge de vesprà va tindre lloc al popular Teatre Serra el succés que encapçala aquestes línies, que va poder tenir tan fatals conseqüències, que hagueren omplert de dol i dolor a tot el poble. Serien les set de la vesprà, durant la projecció de la pel·lícula “La volta al món” i en l’última part d’ella quan faltaven uns deu minuts per acabar la sessió, a conseqüència d’un curtcircuit, es va incendiar la pel·lícula. El públic del saló que assistia a aquesta sessió, majoritàriament xiquetes, xiquets i dones, van començar a sentir una forta olor que sortia de la cabina de projecció; i en obrir-se una de les portes i veure flames, van començar els crits, desmais i empentes per sortir-ne; fins i tot van arribar a tirar-se dos del primer i segon pis alguns xiquets al pati de butaques. Però en adonar-se el personal del que passava, van saber imposar una mica de calma i encara que amb la natural confusió, van organitzar com millor van poder l‘eixida del públic. Des de la part de fora es van adonar més aviat compte de les flames que sortien de la cabina i van donar la veu d’alarma, i entre uns quants van tirar a terra les portes del saló per facilitar la sortida. Afortunadament i entre la confusió tan gran que regnava, hi va haver una mica de calma i es va evacuar el local molt abans que l’incendi pogués propagar-se, no havent de lamentar cap desgràcia personal; només un dels xiquets que van sortir des del segon pis, per fortuna, només té una mica de traumatisme a l’ull dret, i l’operador, el nostre particular amic Josep Manrique, lleugeres cremades de primer grau al coll i mà. Al lloc va arribar immediatament l’autobomba de l’Ajuntament amb el seu personal, el senyor alcalde En Rodolf Beltran, el senyor sergent de la guàrdia civil, l’inspector de la guàrdia municipal En Juli Serra, i personal de l’Ajuntament, els quals tots van contribuir als treballs i organització de la sortida del públic del saló. El jutjat instrueix diligències.
Comentaris. Durant la nit, en els cercles i veïnats, es va comentar moltíssim la manca de boques de reg per a aquests casos d’incendis. També es va comentar el lloc improcedent on està situada la cabina de projecció. Tenim notícies que el servei de bombers de Castelló, tan aviat va rebre
l’avís va partir per a aquesta, però a meitat del camí se’ls va avisar que l’incendi estava sufocat, tornant a Castelló. Reben des d’aquestes columnes l’agraïment del veïnat, el mateix que al benemèrit cos de la Creu Roja que va arribar a aquesta a les nou de la nit, una brigada amb personal mèdic al comandament del seu digne capità En Fèlix Sorribes. A tots el nostre agraïment per l’interès que s’han pres.

L’Heraldo del 27 de gener de 1931 publica:

En l’incendi registrat el passat diumenge al Cinema Serra d’Almassora, a més dels ferits que avancem en la nostra informació d’ahir, sabem que va resultar també amb cremades a les mans el sergent de la guàrdia civil en Francesc Esteve que va contribuir efectivament a sufocar el sinistre, aconseguint amb la seua energia i serenitat evitar una catàstrofe.

El Diari de Castelló del 27 de gener de 1931 publica:

Vam estar abans-d’ahir a la vora d’una catàstrofe. A la cambra de projeccions del teatre Serra es va produir el foc; va prendre en els efectes inflamables que existien en el petit departament i les flames, heralds de la mort, van començar a ballar amenaçadores buscant combustible per saciar la seua gana destructora. La cabina té dues portes: Una lateral que dóna accés a l’escala i una altra fronterera que dóna accés al vestíbul davant de les portes de l’edifici que donen al carrer. L’operador Josep Manrique Galí, va obrir la porteta que comunica a l’escala, i per ella vam veure precipitar-se les terribles flames afavorides pel corrent de l’aire que s’estableix de dins a fora. Vam creure inevitable la catàstrofe. Aquella multitud de gent menuda que hi havia a l’interior del local es precipitaria a les portes i escala i, el de sempre, axafat, per asfíxia en lluita brutal per l’existència, moririen ni sabem quantes de les més febles. I aquest quadre vist amb menys temps del que costa descriure‘l s’incrementava en la imaginació popular i com van ser els de fora del local que abans que els de dins es van adonar d’això, aquella flamerada que va il·luminar un moment l’escala del teatre va encendre en tot el poble i hi va haver uns minuts de imponent ansietat en els carrers. En totes direccions corrien les gents. Anaven a casa respectives per saber on estaven els seus i tornaven a córrer cap al teatre. A mesura que s’apropaven a ell ja es trobaven pares que del teatre venien acompanyant els seus fills, sans, però plorant uns, faltant a altres peces de vestir que havien perdut i tots espantats: l’ansietat en carrers era més gran perquè en realitat s’ignorava el que passava a l’interior del teatre. Hi va haver d’atendre a les farmàcies, especialment a la del senyor Amiguet, davant del cinema, i en cases particulars accidentats, no lesionats ni ferits, que no n’hi va haver, però si ensurts i atacs que sufriren mares i fills. Mentre una fumera densa embolicava l’edifici i posava paüra en els cors de les gents que ja en multitud envaïen els voltants del teatre. Tot l’aparatós i

esgarrifós preàmbul d’una gran hecatombe de la qual les víctimes anaven a ser en la seua major part innocents criatures. Però Déu no va voler que així fos. Santa Quitèria Beneïda! Cridaven unes dones, i Santa Quitèria els ha sentit. Beneïda siga !. A l’interior del local es va imposar la serenitat perquè uns pocs homes no la van perdre i van evitar així la catàstrofe. Josep Manrique, a la cabina, es va esforçar per aturar el foc: ell va patir cremades a les mans; pel·lícules i com hi havia va quedar fet jaç. La serenitat d’aquest home que amb exposició de la seua vida va adoptar encertades disposicions per apartar el foc i donar totes les llums del Teatre va evitar la catàstrofe. Al pati de butaques uns homes abnegats i per no incórrer en defecte tan sols citarem al sergent cap del lloc de la Guàrdia Civil d’aquesta vila en Francesc Esteban i l’agutzil de l’Ajuntament Simó Duplà, a crits recomanaven la multitud que fos sortint a poc a poc, sense presses ni atropellaments per les portes que se’ls indicava; però encara van haver d’emprar les seues forces físiques per aixecar caiguts i rebre a algun que es va llançar dels alts. El fum, dens, cada vegada més, que sobretot envaïa la part alta, començava a dificultar l’operació de desallotjar el local: només es temia que s’apagués la llum; això hauria estat espantós, el principi de la fi. Per que tots sabien que hi havia foc, el fum asfixiant que obligava contenir la respiració i a tapar-se boca i nas ben ho demostrava i la foscor s’hauria produït el tumult i els assassinats …. Uns minuts va costar tot això, relativament pocs, però que llargs es feien. Assistències hi va haver les necessàries. Tot el veïnat hauria volgut contribuir a evitar la catàstrofe i mitigar dolors i desgràcies. Els metges de la població els vam veure a la porta de l’edifici disposats a prestar els seus serveis. Practicants, farmacèutics i quants, en fi, van poder rendir alguna utilitat. L’empresa del cinema Modern es va afanyar a portar a la del Teatre Serra tots els seus elements d’utilitat en aquests casos. Hem d’acabar aquesta ressenya d’un fet que ha acabat sense importància però que va estar molt a prop de la catàstrofe, fent contar la nostra gratitud a Castelló que assabentat de les primeres notícies d’alarma que eren en realitat les que ací circulaven, es va afanyar a enviar auxilis , els útils i necessaris en aquells instants. La nostra gratitud a l’autoritat militar, civil, eclesiàstica i municipal perquè ens consten que totes es van interessar per nosaltres; i especial gratitud a qui van ordenar l’enviament de auxilis i a la benemèrita Creu Roja que es va disposar a intervenir.

L’Heraldo de Castelló dia 28 de gener de 1931 publica:

Després de l’incendi
Com és natural, el tema obligat de les converses en aquests dies, ha estat l’incendi del Teatre Serra, la informació
la vam donar oportunament als nostres lectors. Hi ha comentaris per a tots els gustos, però tots coincideixen que s’ha d’exigir per aquests salons d’espectacles, el íntegre de precaucions que assenyalen els reglaments vigents. No n’hi ha prou per a garantia del públic els cartells impresos i col·locats amb profusió a les sales, indicant la conducta a seguir en aquests casos, per la senzilla raó que l’instint de conservació es sobreposa i ho atropella tot a la vista del perill. Li cal una decidida intolerància per part de les autoritats i exigir amb tot rigor i el màxim de garantia de seguretat. El cinema de Vila-real, el saló La Pau a Castelló, Novetats a Madrid, etc. parlen ben alt en adob de les nostres tesis. Si per veritable miracle no hem tingut a Almassora una edició equivalent del macabre episodi, no per això hem de fiar en la deessa Fortuna per endavant, ja que deïtat és vel·leïtosa i sol tornar l’esquena quan menys ens ho figurem. El Corresponsal

Fàtima Agut. Del llibre Cent anys de Teatre a Almassora .Any 2002

.

CarrerRavalTeSrra2007MaRenau1.jpg

La sala teatral més emblemàtica del poble ha estat sens dubte des de la seua inauguració el Teatre Serra. La seua construcció es deu a una mena de mecenatge del matrimoni format per Vicent Serra Canós i Antonia Ballester Arenós. Costà cent mil pessetes i es va inaugurar el 24 de febrer de 1895, just un any després del Teatre Principal de Castelló.

De l’afició dels almassorins al teatre, tant al d’aficionats com al de professionals. L’esdeveniment, doncs, degué ser molt important per als almassorins perquè s’organitzaren tres dies d’espectacles en els quals es representàren diverses sarsueles acompanyades per una orquestra de València i per la banda de música d’Almassora. La primera obra que es representà fou la Tempestat de R. Xapí.EspectaclesSerraVella20Joan Cuecos.jpg

Malgrat la seua senzilla façana, l’interior en forma de ferradura tenia una capacitat de cinc-cents espectadors, tothom feia esment de la qualitat de la seua acústica i la decoració barroca del pintor Vicent Castell.

Un article escrit per F Castelló Tàrrega a Almassora descriu com era el Casino-Teatre Serra: L’escenari tenia moltes i vistoses decoracions que fan honor a l’escenògraf, paisà nostre,el jove pintor senyor Castell i encara que tinga poca ventilació i tirant a xicotet, encara aixina, és el Teatre Serra d’Almassora un dels millors coliseus de la província…El casino del mateix noms té dos salons. La principal que és un rectangle a tot el llarg de l’edifici i d’una amplària de cinc o sis metres. Es la més usada pels socis.

Comptava amb quatre-cents socis que pagaven una quota de dos quinzets mensuals.

Des d’aleshores grups locals i companyes passaven pel Teatre. La Societat Instructiva Teatral debutà amb les obres Gafas negras, Alma negra i la Reja de la Dolores.TeatreS.jpg

Fou seu d’actuacions benèfiques com la celebrada el 1923 amb motiu de la mort de dues persones en caure la plaça de bous que s’havia instal.lat amb motiu de les festes de santa Quitèria, a causa de l’excessiva provisionalitat i humitat, segons les investigacions. L’empresari Sr Balaguer contractà la ballarina Emília Almela i la cançonetista l’Alcarrenya per ajudar les famílies dels afectats. També el Teatre Serra com les altres associacions almassorines: Cercle Conservador, Cercle Republicà, Centre Musical, Centre Instructiu Demòcrata, Centre Obrer i Sindicat Catòlic Sant Josep posaren crespons negres als seus balcons.

Fou també cine sonor a partir de 1932, casino, sala de festes i seu del Cercle Conservador del partit dels cossiers del qual eren dirigents membres de la família Ballester.

L’any 1963, segons es despren d’una instància signada per l’alcalde, el Teatre Serra, denominat cine, no ha fet cap funció l’any 1963, i en l’actualitat, queda definitivament tancat per traspàs als amos del local, causant baixa com a Sala d’Espectacles com s’acredita per la baixa de contribució. L’any següent es certifica que el cine Serra ha estat tancat els últims tres anys, projectant-se distintes pel.lícules infantils o tolerades algun diumenge o dia festiu.

La capacitat del cinema -teatre era de tres-centes butaques, cent-vint de preferència i vuitanta generals; segons apareix en una declaració jurada de l’empresari Juan Claramonte, gerent dels anys seixanta. Tenint en compte la contribució que es liquidà a l’Ajuntament el 1957 mentre que el cine Niza pagà un total de 4969,70 pessetes, el teatre Serra només 193,55 pessetes. D’aquesta quantitat es despren la poca activitat que es donava al local en la dècada del seixanta.

teatreS_001.jpg

Els detalls sobre el futur del local en la dècada del seixanta, com ara l’adquisició per part de la parròquia de la Nativitat i la rehabilitació en un centre lúdic per a la joventut, prèvia remodelació i condicionament del local amb el suport dels lluïsos, la segona decoració, ara del pintors Josep Mingol i Enric Limo. AmiguesMercedesIsabelCarmeal centreParroquialOriginalPARLEM.jpg

Les activitat que s’han dut a terme com les Setmanes de la Joventut, cursets prematrimonials, cine-club, redacció de revistes dels lluïsos foren exposats per Agut i Sorribes en la Tertúlia del Portal l’any 1991. El 1995 els autors esmentats es preguntaven pel futur del teatre, era l’any del centenari, feren una crida perquè el Teatre Serra tornara a rehabilitar-se per segona vegada atenent el seu valor arquitectònic, històrics, soci-culturals, emotiu i pràctic.

Hui, sis anys després, aquell desig s’ha convertit en realitat, de fet fou el 1997 quan es reinagurà. El Teatre Serra torna a ser seu de representacions teatrals i sessions de cine; a més , cada any, els almassorins en apropar-se el Diumenge de Rams hi gaudeixen, com probablement hi feien els almassorins de fa molts segles, de la Passió de Crist interpretada pels joves del poble que any rere anys assoleix més identitat.