Viure ací. 1988 Gener
Publicat al butlletí la Vila-roja.
SIC TRANSIT GLORIA MUNDIT
El tercer govern monocolor de l’ex-alcalde Vicent Vilar ha durat ben poc. Els passats comicis electorals van portar un repartiment del poder municipal mai conegut al nostre poble. Ningú va obtenir la majoria absoluta, la qual cosa va produïr tota classe d’especulacions que com es va veure més tard, no van acabar amb el supost matrimoni de centristes i socialistes. Allò volia dir que Vicent Vilar tornaria a ser alcalde d’Almassora per tercera vegada consecutiva, encara que per poc de temps. Els socialistes que prompte es van adonar de la vulnerabilitat de Vicent Vilar van fer creu al ex-alcalde d’Alianza Popular que estaven dispostos a treballar al seu costat. Vilar que va acceptar el joc, potser pensara que allò duraria, els va donar delegacions als regidors socialistes i al representant d’Unitat del Poble Valencià. |
Aquest pacte anti-natura, fora de tot lloc a la lògica polìtica, no va fer més que forçar les ires dels regidors centristes. Així els dos homes de Suárez a l’Ajuntament, entre la melanconia, la soletat i l’avorriment que els produïa no poder parlar als Plens Municipals, on el batlle Vilar els llevava la paraula a sovint, es van posar a festejar amb el ramat de joves socialistes. No sabem si es van jurar fidelitat o amor, l’única veritat palpable és que tot aquest entramat que es va portar amb els més sepulcrals dels silencis va saltar a la premsa un 6 d’octubre de 1987. Tretze dies més tard, el matrimoni polític es va consumar. Socialistes i centristes havien decidit formar govern. A la boda va estar convidat el regidor d’UPV que finalment es va unir a la Tasca. Més clar aigua, el govern del Favero tenia els dies comptats. El pariment del triunvirat PSOE-CDS-UPV donava cos a un govern tripartit anomenat govern de progrés. |
CRÒNICA D’UNA MOCIÓ ANUNCIADA
Dimarts 6 d’octubre 1987.-El PSOE i CDS inicien negociacions per a presentar una moció de censura contra el batlle d’Almassora. Martinavarro del CDS accepta que la nova alcaldia siga per al PSOE si es dóna compliment al programa centrista. Una filtració a la premsa fa possible conèixer que estava preparant-se una moció de censura contra l’alcalde Vicent Vilar. El PSOE i el CDS han restablert les relacions polítiques i són realitat les reunions mantingudes per aplegar a un accord que possibilite una majoria estable capaç d’enrunar el govern alianciste. L’alcalde diu que té preparada la maleta i, encara que tranquil, està sorprés pels rumors que corren.Dimecres 7 d’octubre 1987.-
El CDS està dispost a donar el seu suport a una moció contra l’alcalde d’Almassora encara que el seu president provincial Pere Gozalbo afirma que la iniciativa no partirà del seu grup. D’altra banda Ernest Nabàs de l’executiu de País del PSOE i Josep Maria Escuín president popular d’Alianza Popular manifesten desconèixer cap moviment en contra de Vilar i diuen que tota la informació l’han rebuda a través de la premsa. Diumenge 18 d’octubre 1987.- PSOE i CDS presentaran demà dilluns la moció de censura contra l’alcalde Vicent Vilar. Els dos grups proponents esperen urgentment la decisió final d’Unitat del Poble Valencià. L’alcalde Vicent Vilar de 54 anys que presideix la Corporació Municipal des de 1979, diu que ell serà el primer en felicitat el nou batlle. Dilluns 19 d’octubre 1987.- PSOE, CDS i UPV presenten la moció de censura contra Vilar. Democratitzar la gestió nou objectiu del govern d’Almassora. Els portaveus dels tres partits signants de la moció insisteixen en que ningú ha portat la inicitiva i que sols es tracta d’una coincidència en adonar-se del progresiu empobriment de la gestió municipal. El futur batlle Josep Manuel Escuriola diu que el seu programa i l’actitud de govern es totalment diferent a la mantinguda fins ara a l’alcaldia. Es lògic-afegeix- que els nous pressuposts estiguen confeccionats per les forces que integren el nou govern. Als objectius marcats es poden resumir en: la democratització de la gestió municipal, la tolerància ideològica, igualtat de tracte i sanejament de l’economia municipal. Dimecres 21 d’octubre 1987.- L’executiva del PSPV-PSOE instarà al grup socialista d’Almassora a que reconsidere la seva postura. Josep Maria Escuin de Alianza Popular diu que la moció és conseqüencia de l’ambició de poder del CDS. La comissió Executiva de PSPV-PSOE al País Valencià farà el possible per que el grup socialiste de E.Felip |
l’Ajuntament d’Almassora reconsidere la postura de fer efectiva la moció de censura a l’alcalde Vicent Vilar. Ernest Nabàs, secretari d’imatge i comunicació del PSPV-PSOE, assegura que l’executiva socialista va tindre coneiximent oficial de la moció el mateix dia que va estar presentada. Nabàs, considera inoportú el moment en que ha estat presentada la moció, encara que va reconèixer que el grup socialista d’Almassora conta amb l’autonomia precisa per tal d’analitzar la situació política del seu Ajuntament.Divendres 23 d’octubre 1987.-Després de reunir-se l’executiva local, el PSPV-PSOE d’Almassora guarda silenci sobre la moció de censura a fi d’informar-se de la presentació de documentació demanant la convocatòria d’un ple extraordinari de la Corporació Municipal, amb l’únic punt de l’ordre del dia de la moció de censura a Vilar.
Dimecres 25 de novembre 1987.- Després del parèntesi marcat per Vilar, PSOE, CDS i UPV posen fi a tota una dècada de govern conservador a Almassora. Vicent Vilar a l’hora del comiat: L’Ajuntament d’Almassora debatrà el proper divendres dia 27, en un Ple Extraordinari, la moció de censura al batlle Vilar d’Alianza Popular. Tot està llest per què el proper divendres canvie la titularitat de l’Alcaldia. La dreta perdra un dels seus feus tradicionals, Almassora. L’esquerra governarà allí on ho ha tingut sempre més dificil. A tres dies vista, els grups signants de la moció, es mostren cohesionats i ferms al seu proposit. Per la seva banda, Vilar, una vegada se n’ha adonat de la realitat, assumeix la situació amb tranquilitat i s’afanya en preparar l’arqueo de caixa. Diumenge 29 de novembre 1987.- La moció a Vilar ha estat una realitat, Escuriola és ja el nou batlle d’Almassora. El passat divendres va rebre de mans de Vilar els atributs, medalla i vara, propis de la primera autoritat municipal. La primera moció presentada al País Valencià ha prosperat. PSOE i CDS diuen que tal cosa no sentarà precedents en les relacions de les forces proponents: Socialistes, centristes i nacionalistes. Alianza Popular, partit de l’ex-alcalde d’Almassora, ha manifestat que aquesta moció és fruit de l’ambició de poder i els motius de la mateixa no són raonables -ha estat un pacte contra natura-. Ernest Nabàs, parlamentari del PSOE a les Corts, destacava ahir, que allò que ha passat a Almassora és un fet aïllat i una situació concreta que no té perquè traslladar-se a d’altres municipis. Pere Gozalbo, president provincial del CDS, ha dit que la moció era precisa després de deu anys de línia conservadora. |
Els primers quaranta dies de Govern de Progrés a Almassora
Les primeres cinc setmanes del govern de progrés han estat marcades per la descoordinació informativa, corregida darrerament, després de les protestes dels mitjans de comunicació. Els firmants de la moció de censura a Vicent Vilar, no han fet més que aterrar i de veritat que se’ls nota el mareig. Es pot assumir com el necessari mal de cap després d’estar quatre anys esperant manar al nostre poble. La veritat és que no han tingut pitjor sort els xicots del PSOE, CDS i UPV. Als pocs dies de tindre vara va i s’en ix la mar. Després resulta que l’ex-alcalde Vilar no es va recordar de pagar les hores extres als treballadors de l’Ajuntament i per si fora poc s’acaba l’any i els pressuposts del 88 encara no s’han aprovat quan estem escrivint aquesta crònica. El primer que va fer el nou batlle és mudar-se la secretària particular. Aquest privilegi de reis que també tenen els alcaldes de poble, ha servit a la primera autoritat municipal per a fer el primer canvi. Clar que açò no costa diners, tan sols és cosa de moure una funcionària d’un lloc a un altre. Són coses sense importància que també fan els americans a la Casa Blanca. Qüestió de confiança i res més. El primer desig del batlle Manuel Escuriola està: en fer sentir als ciutadans que l’Ajuntament ha d’estar part de la seva vida per tal d’aconseguir una llibertat de vida plena. A l’arquitecte, que ara és alcalde, no podia passar-li per alt el tema urbanístic, per això prompte va manifestar que Almassora és un poble urbanisticament recuperable, malgrat les àrees deprimides existents. Escuriola diu que és necessari que el desenvolupament i creixement del poble siga cap els grups perifèrics urbanitzant zones d’eixample per a conseguir una integració física que més tard esdevindrà integració social. Per fer tot açò i més coses fan falta molts dineres. Per això s’han d’aconseguir màrgens de maniobrabilitat amb plantejament econòmics rigorosos ja que l’actual situació financera així ho aconsella. Es tracta d’acostumar-se, de moment, al corsé econòmic que han heretat del passat i que no permet anar més enllà dels ingressos i despeses ordinàries.Dijous 10 de desembre 1987.-Els darrers temporals haguts han causat greus desperfectes a la carretera costera de la platja. La part més afectada ha estat l’urbanització front front el Xopar. Els violents cops de les ones cap a les pedres del mur han somogut les roques i produït desperfectes a la carretera. Gran part del Xopar ha estat envaït per aigua salada que ha saltat de la mar. Josep Manuel Escuriola acompanyat del regidor d’urbanisme Manuel Devís visiten la platja ordenant la senyalització dels llocs afectats. Segons arreplega la premsa provincial, el municipi d’Almassora assumirà les funcions de la Cambra Agrària Local. El servei de guarderia rural i manteniment de camins tradicionalment en mans de la Cambra Agrària podrien passar a estarGovernats per un Consell Agrari Local tutelat pel govern municipal.
Divendres 11 de desembre 1987.- El batlle Escuriola no pot precisar a la premsa les solucions immediates front a l’erosió costanera que ja ha produït greus mals a la platja. Les primeres declaracions del responsable provincial de la jefatura de costes apunten que no hi ha |
pressuposts de l’Estat per a cobrir les obres precises a Almassora, almenys de moment.Dimecres 16 de desembre 1987.-El govern municipal d’Almassora visita a la governadora Pilar Bravo. Una representació del govern municipal integrada pel batlle, els tinents d’alcalde i el regidor d’UPV visiten al Castelló la seu del Govern Civil a la Plaça Maria Agustina. Hi xarren amb la governadora i li fan saber els canvit haguts a l’Ajuntament.
Dimarts 29 de desembre 1987.- Almassora tindrà prompte un Centre Municipal per als vells. El govern municipal ha decidit denunciar en breu plaç el contracte signat per l’anterior govern de Vilar que deixava a tot sospes l’ús i disfrut del centre social del carrer sant Jaume a l’associació de pensionistes i jubilats El Millars. Així ho ha fet saber el regidor de benestar social i relacions veïnals Josep Manuel Pons. El local serà destinat a tots els pensionistes i jubilats d’Almassora sense discriminació ni necessitat d’estar afiliat a cap associació de vells. El nou Centre Municipal de la Tercera Edad estarà governat per un representant de cada una de les associacions de jubilats i pensionistes, el regidor delegat i un representant de l’administració. De moment s’anomenarà una comissió gestora composta pel batlle, regidor delegat i un representant de cadascuna de les associacions. Dimecres 30 de desembre 1987.- Telefònica instal.la mil noves línies de telèfon. Josep Manuel Escuriola, batlle d’Almassora i el director provincial de Telefònica, Salvador Montalvà, visitaren ahir les instal.lacions de la CTNE a Almassora amb motiu de l’ampliació de noves línies al poble. Això ha suposat per a Telefònica una inversió de 95 milions de pessetes. Aquesta ampliació farà possible la conexió a 300 nous telèfons que hi havien demanat i deixarà 600 línies destinades a noves peticions del futur. El responsable provincial de Telefònica deia que Almassora disposarà per a 1990 d’una central tecnològica digital que suposarà la millora del servei i la qualitat de les comunicacions. També va ser comentat l’assumpte dels telèfons a la platja. La única solució, de moment, es que es produeixca un empadronament d’almenys 300 persones a la platja. Telefònica instal.laria d’inmediat els aparells necessaris per a portar els telèfons a les vil.les. Dissabte 2 de gener 1988.- Modificades les assignacions del batlle i regidors de l’Ajuntament. Les assignacions als membres de la corporació han quedat modificades malgrat l’oposició dels regidors d’AP que es van negar a l’augment proposat. El batlle cobrarà 145.000 pessetes al mes amb una dedicació de 130 hores. Els regidors amb dedicació rebran 35.000 pessetes amb compromís de 45 hores al mes. Les assistències als Plens valdran 4.000 pessetes al mes, les Comisions de Govern 3.000 pessetes i les informatives i d’urbanisme 2.000 pessetes. Abans es cobrava 100.000, 25.000, 6.500, 3.000 i 2.000 pessetes |
Ultima hora a ca la Vila
El tema dels sous que afecta directament els membres de la Corporació Municipal, manté enfrontats els portaveus dels dos partits majoritaris: PSOE i AP. Alianza Popular ha trencat el seu silenci que mantenia per allò de l’obligada confiança al nou govern per a dir que allò de la pujada dels sous als senyors regidors i batlle no té justificació i suposa el primer progrés que experimentaran els membres de PSOE,CDS i UPV a la seua butxaca. Enric Brisac, portaveu d’AP a l’Ajuntament pensa que l’anomenat pacte de progrés que avui domina el poble, volia dir altres coses i no el progrés econòmic dels membres de l’equip de govern, mitjançant l’augment de les retribucions econòmiques. Els d’AP opinen que la situació econòmica que han heretat els membres del nou govern és molt bona. D’altra manera no comprenen com podrien fer front, ara mateix, a l’increment de mil.lió i mig de pessetes, que suposarà a l’any, l’increment dels sous. A més diuen que feien el mateix treball, o més, que el govern de progrés. El PSOE no s’ha quedat manco i també ha parlat. Ho ha fet Enric Navarro portaveu del PSOE i membre del govern. Navarro diu que els d’AP no tenen vergonya, insisteix en que el poble deu enterar-se del perquè i aquí beneficien la desviació de certs carrers i la eliminació o obriments d’altres. Per allò de que hi ha moltes maneres de cobrar. A un comunicat fet públic a la premsa, relata Navarro que els d’AP no apareixen a l’Ajuntament ni per arreplegar les actes de la Comissió de Govern. | A més a més el PSOE ha fet públiques les primeres 25 accions de govern preses des del pacte de progrés. La primera parla de les Calderes de Santa Quitèria que els empleats municipals van haver d’arreplegar de casa del ex-alcalde Vicent Vilar Morellà. Per a colmo, continua el comunicat, s’han perdut 19 calderes i l’ex-alcalde les tenia a sa casa sense autorització ni coneiximent oficial. Les altres 24 accions de govern parlen de les coses bones que s’han fet des de que ens governa el pacte de progrés. De moment, Enric Navarro encara no s’atreveix a fer públics els documents que diu tenir i que poden demostrar la suposada corrupció urbanística practicada per l’ex-alcalde Vilar. El tema és ben sucós i sense cap dubte donarà que dir en el moment oportú. Els membres de la brigada d’obres de l’Ajuntament cobraran les 525.000 pessetes que se’ls devia amb motiu de les hores extres treballades a les passades festes del Roser. L’ex-alcalde Vilar va estar criticat per no pagar a temps aquest deute als treballadors. L’Ajuntament obrirà una oficina d’informació jovenil destinada a recollir dades sobre la situació dels joves a Almassora, així com a donar alternatives als joves aturats. El regidor de joventut Fabià Clausell està interessat en conèixer d’aprop com és la joventut i que és el que vol. Al mateix temps es posarà en funcionament la campanya cultural per a 1988 que per al 12 de març en oferirà un Concurs de Polifonia patrocinat per la Generalitat. |
Entrevista amb Enric Navarro, Regidor de l’Àrea de Cultura Joventut i Esports
Després del recent canvi i reestructuració municipal, creiem escaient portar a les nostres pàgines una mena d’esborrany d’allò que en materia cultural té programat la nova àrea de cultura presidida per N’Enric Navarro.Quin programa penseu portar endavant?.El programa és molt senzill:
1.- Entrar en els circuits de la Generalitat perque t’eixen molt barats i et queden molt bé. Aquelles coses que nosaltres no estem amb diners per a fer-ho, mirem les coses de la Generalitat i veiem quines ens interessen. 2.- Ací que s’ha fet sempre? Únicament s’ha fet cultureta en festes del Roser i Santa Quitèria. S’ha fet un tipus de cultureta molt limitada: anem a fer el mateix durant tot l’any; anem a intentar que es creen uns circuits. Per exemple, les exposicions: es feien exposicions per a Santa Quitèria, exposaven uns senyors determinats que exposen tots els anys i ja està. Pensem crear un circuit en el qual portar o bé gent del poble o bé gent que anem contractant. Que vaja la gent de l’Institut i les escoles. Que ho mire i s’afeccione a veure exposicions. En fí, crear circuits obert a molta gent. Comptes amb col.laboradors o alguns assessors?. Si, no hi ha cap problema. Ara bé, Jo no puc permitir-me el luxe de contractar un assessor i pagar-li trenta mil duros. Aleshores hi ha una sèrie de gent que si que col.labora de manera desinteressada. Allò que sempre hem estat fent, de gorra. Tinc escultors, pintors i el que faça falta . Se’ns ha ofert gent amb molt d’interés. Les exposicions i activitats culturals en general tindran certa qualitat? No hem preocupa tan la qualitat, en principi, sinó el crear el circuit en sí. Es a dir, que una exposicioneta no siga per a que fulano venga els quadres de Santa Quitèria de tots els anys sino per a que la gent vaja a les exposicions i deprenga a veure-ho. S’ha ofert molta gent i no et diré qui, perquè tampoc és qüestió de dir: vindrà Fulanito! I després que no vinga. S’han ofert en la mesura en que puguen vindre. Hi ha ceramistes i pintors de qualitat. També estic disposat a que si ve qualsevol persona que faça exposicionetes i tenim sales, doncs avant. Quin criteri seguiran per a cedir sales per a exposicions? El criteri és clar, anem a fer un patrimoni perque no el tenim. Anem a seguir en allò que es feia, el que passa es que sempre tenim els mateixos pintors. Les sales d’exposicions funcionaran de manera que al mateix temps que es crea el circuit, l’Ajuntament cree un patrimoni. Nosaltres no anem a cobrar res per les sales. Anem a donar totes les facilitats. A canvi d’això, arreplegarem obra per a fer un patrimoni municipal. Sobre tot per a un patrimoni de trajectòria local. I la resta de les sales? Ho tinc molt clar, no anem a donar sales de reunió a ningú. Anem a deixar-les a qui li facen falta mentre n’hi hagen. Això és per una raó principal: ací hi ha persones que sempre han estat afavorides i són les
|
que ho tenen tot, llavors, prou farem en tractar-los a tots igual. Per això, com que no tenim sales per a donar a tots no les donarem en privilegi. Ací en la Casa de la Cultura (Biblioteca) he vist una sèrie de privilegis, està saleta és de fulano, esta de sotano, això no ho vull. En principi vaig a veure si puc que funcionen rotativament encara que després es poden estudiar casos perque dependen de quin siga el rendiment cultural que s’obtinga.
Que hi ha respecte a la reforma del centre jove de la Conselleria de Cultura del carrer Santa Bàrbara? Aquell edifici qui sap si es farà o no es farà. Mentre no estiga fet no vull parlar, no anem a vendre la burra abans de comprar-la. Preferisc no parlar. No per res, sino perque en les condicions que està ara més m’estime no comentar-ho. Bo, si es fera l’obra ja fariem el conveni. Nosaltres hem de tractar ara amb el que tinguem. Hi ha previstes subvencions a les entitats culturals i esportives del poble? Jo, al menys en la meua delegació no vaig a donar ajudes a les associacions en si, sinó a actes determinats que a mi m’interessent, sobretot, per em pot ser molt comode que em monten un tinglao i jo ho subvencione en una part que no montar-ho jo. Per exemple, el que he fet amb els monitors (d’alguns ja hem prescindit) Allò que faré amb eixos diners serà gastar-los en altres monitors de coses que no hi hagen al poble: teatre o balls regionals que altrament reciclant-ho pot funcionar bé. Moltes altres activitats que es feien es poden dependre en molts llocs. Així, si una associació em demana diners per a teatre o alguna altra activitat que no es fa ara al poble doncs molt bé. Quin serà el tractament de l’ús del valencià? El que tinc clar és que aplicaré la normativa de la Llei d’Ús i així no em xafaré els dits ni a favor ni en contra. Quant a l’aplicació a l’aparell municipal és més complexa. De moment, la tinc momtats uns curset per a funcionaris de reciclatge i estic pendent de mirar un traductor per a les actes. Respecte als impressos també pensem canviar-ho però de moment anem a donar curs als estocs que tenim. Quants diners es destinaran a cultural?. Cal mirar en pressupost de cultura de l’any passat i l’actual. Entre unes coses, hi ha prop de 30 milions, encara no ho se clar perque no s’han tancat els pressuposts, però quasi 20 milions, si. Ací entra des de adquisicions d’inmobles, educació, cultura, joventut, banda de música, patrimoni, medi ambient, etc..Tin en compte que suman i suman eixen molts milions. Què hi ha per als joves?. Va a crear-se un departament d’assistència social. Serà una oficina d’informació jovenil que potser no es cree enguany però la idea és eixa. En resum, enguany, sobre tot, el que anem a fer es crear infraestructura per al segon any poder treballar. Això és el que més costa per a que a l’any que ve diguen: Ondia, n’hi ha alguna cosa! |