Nostre poble. Anys 1921-30

Francesc Agut i Josep Sorribes

1921

Pel que fa a la indústria i el comerç locals, les estadístiques ens diuen que hi havia les següents empreses: trenta-un exportadors de taronges, dos tendes d’ultramarins; tres fàbriques de fertilitzans, una d’aiguardent, tres de farina, un magatzem de materials de construcció, un magatzem de guix, dos sucreries, cinc fleques, dues fondes, tres sastres i tres tendes de roba.

Així mareix, funcionaven els següents centres recreatius: Conservador, Demòcrata, Musical, Republicà, Obrer, Fruiter, i el de “La Protectora Agrícola”.

Al juny, s’aprovà la construcció de voreres, i de peanys empedrats als cantons, per tal de facilitar-ne el pas els dies de pluja.

Al juliol, hi vingué En Ferran Gasset, a fi d’assistir al casament d’En Josep Gimeno i Olcina amb la senyoreta Na Consol Claramonte.

A l’octubre, Vicent Garcia i Petit, propietari del vaixell “Almazora”, va inaugurar una línia de passatgers i de mercaderies, entre Castelló i Barcelona.

1922

Ocupà l’alcaldia el republicà En Manuel Agustí i Simó.

En acabar-se la campanya tarongera, molts almassorins se’n van haver d’anar a treballar a França.

A la manifestació obrera de l’1 de maig, feu un parlament el republicà En Josep Ventura i Gozalbo, que era el Regidor-interventor de l’Ajuntament.venturaMeu6.jpg

Als Jocs Florals celebrats a Vila-real, li fou concedida l’Englantina d’Argent a l’almassorí En Rodolf Beltran i Manrique, pel seu poema “Llegenda”, presentat sota el lema “Desperta ferro!”, i escrit en defensa de la nostra estimada llengua i tradició. Vegem-ne un fragment (del qual n’hem pres uns versos, a la presentació d’aquest capítol):

Noble raça de terra valenciana,

Alça’t! Dus ben alt l’immaculat penó!

Canta al poble amb ta llengua galana,

Ta sagrada i ben volguda tradició!

Que es doblegue el tirànic centralisme,

Sot la terra de les flors i tarongers!

Cabussem l’odiós absolutisme!

Imitem a Ausies March i Verdaguer!”

Al juny, en el Certàmen de Bandes de Música celebrat a Castelló, “La Esmeralda” obtingué el primer premi de la secció segona.

A l’octubre, i per primera vegada, l’aigua va saltar uns quants metres per damunt de la presa del Pantà de Maria Cristina.

Al mes de novembre, el popular torero Manuel Granero fou convidat a un banquet en el Cercle Conservador. En acabar el dinar, el famós espasa donà un magistral concert de violí.

1923

A partir del mes d’agost, En Joaquim Gallego començà a publicar, assíduament, en la premsa, articles sobre problemes agraris i sobre la manera de fomentar la sindicació.img875.jpg

Al setembre, en iniciar-se la Dictadura del General Primo de Rivera, el Governador Militar de Castelló destituí tots els membres de l’Ajuntament d’Almassora. Tot seguit, fou nomenat alcalde En Daniel Pesudo i Sangüesa. Així mateix, molts dels directius del Sindicat de Sant Josep van ser designats membres de la Corporació Municipal.

1924

La Dictadura va portar aparellat un període de forta religiositat i d’una gran eufòria econòmica. Segons el “Diario de Castellón”, “surgirán de los solares de las humildes moradas de antaño soberbios y elevados edificios, henchidos de arte y rellenos de lujo admirables”.

El 26 de març, s’inaugurà l’actual quarter de la Guàrdia Civil.CarrerPurissimaQuarter64AntMontoliu.jpg

A l’abril, una comitiva de l’Ajuntament eixí a la carretera general per saludar En Primo de Rivera. L’Alcalde li digué que passava per un poble “grande, rico y trabajador”; i li feu entrega d’una petició sobre la construcció d’un pont sobre el Millars, a la carretera de Borriana. El General li contestà que tindria molt de gust en servir a un poble d’eixes característiques; també elogià la gentilesa i la bellesa de les almassorines que li oferiren uns rams de clavells.

En aquesta visita a Castelló, el Dictador va inaugurar, a la capital, un artístic alt relleu, llaurat en marbre per l’escultor N’Enric Serra Pons, en honor als herois del dit Regiment, morts en accions de guerra.enrique serra pons tallista imatge sta quiteria.JPG

A les festes de Santa Quitèria, es prohibiren novament els bous.

Al mes de juliol, començà a organitzar-se un nou partit: la “Unión Patriótica”, promogut, a nivell nacional, per En Primo de Rivera, per vore d’unir totes les dretes… “i otros que se arrepintieran”.

Al setembre, l’artista cinematogràfic almassorí, N’Enric Ballester i Molina, va passar uns dies al poble, amb la seua família.

1925

L’Ajuntament li posà el nom d’En Primo de Rivera al carrer de Sant Marc, on fou instal·lada una làpida dedicatòria.

Al gener, En Joaquím Gallego, Caixer del Sindicat de Sant Josep, reinicià els articles periodístics, interromputs quan s’implantà la Dictadura. Molts dels escrits foren reproduïts pel periòdic “El Debate”, de tirada nacional.

Al maig, s’inaugurà el Pantà de Maria Cristina, que serviria per a regar les partides de Benadressa i Ramonet.

Al juny, hi tornà a actuar, una vegada més, el famós guitarrista En Daniel Fortea.

A l’octubre, s’aprovà la constitució del Sindicat de Regants. La nova entitat adquirí una sèrie de competències que, fins ara, havien estat desenvolupades per l’Ajuntament.

Hi va haver una campanya tarongera excel·lent, que generà abundants recursos per a la Caixa de Sant Josep, la qual va adquirir 2.000.000 de pessetes en Obligacions del Tresor i 5.000.000 de “Deuda Ferroviaria Amortizable”.

Al novembre, “La Gaceta” de Madrid publicà l’aprovació de la “Carta Municipal de Almazora”.

Al mes de desembre, el Governador destituí tots els membres de l’Ajuntament, per irregularitats en la contractació de la maquinària del pou de les aigües potables. Fou designat alcalde EnVicent Martinavarro i Bernat, el qual, paral·lelament, era el President del Sindicat de Sant Josep.

1926

A principis d’any, hi va haver un nou canvi d’alcalde, en ser designat En Joaquím Grifo i Martinavarro.

El 9 de març, s’inaugurà el “Monolito”, en honor dels massa confiats soldats que foren assassinats per les tropes napoleòniques, al pont del Millars, durant la Guerra de la Independència. L’escultor fou En Manuel Carrasco; i els bronzes, foren obra d’Ortells.cal__01.jpg

Fou sufragat, conjuntament, pels ajuntaments de Castelló, Almassora i Vila-real. I val a dir que ens sentim obligats a fer una crida a favor de l’adequada preservació del dit monument, completament abandonat, indignament degradat i manifestament oblidat.

En Vicent Garcia i Petit, que estiuejava a Alcossebre, impulsà la iniciativa d’extraure aigua del subsol d’aquell indret. L’empresa fou patrocinada econòmicament pel Sindicat de Sant Josep. Però, tot i haver trobat un cabal de més de 20.000 litres, va resultar un fracàs, per manca d’entesa amb els habitants d’Alcalà. Es gastaren més de 500.000 pessetes; encara que, anys després, foren recuperades amb la venda dels terrenys.

En Joan Baptista Serra i Granell, almassorí, Doctor en Filosofia i Lletres, i Professor de l’Institut “F. Ribalta” de Castelló, publicà el poema “Algo de historia de Almazora” i un treball titulat “El Pájaro”, també sobre el poble.

Entrà en funcionament el pou de Sant Agustí, per a regar les terres de secà de la partida de Ramonet, que s’estaven transformant en tarongerars.

El Sindicat de Sant Josep reanudà l’activitat de la seua cooperativa tarongera, per tal de millorar la desastrosa campanya.

Al setembre, els Lluïsos començaren a publicar una fulleta denominada “El Congregante”.

L’Ajuntament es plantejà el següent programa d’obres : un Grup Escolar, un Mercat a la plaça que s’havia d’obrir en la confluència dels carrers de Vivanco i Colon, la canalització de les aigües potables, llavadors públics (un, al final del carrer Santa Anna i un altre, al solar de l’Hospital), les prolongacions del carrer de Santa Anna i del carrer de Sant Ramon, i la pavimenació de tots els carrers de l’antiga Vila.

La Gaceta” de Madrid (10-X-26) anuncià la subhasta de les obres del pont de la carretera de Borriana (899.210 ptes.), que Almassora havia sol·licitat deus anys abans. El Sindicat de Sant Josep anuncià la suscripció d’un milió de pessetes de deute públic, equivalent al cost del pont.

El mateix mes, la prensa deia que l’actor almassorí N’Enric Ballester i Molina “ha conquistado un excelente puesto en el arte mudo universal”.

A l’octubre, l’agrupació de comerciants i la representació laboral dels obrers catòlics, que hi eren majoria, firmaren un acord sobre els sous de la campanya tarongera.

Al desembre, hi hagué un temporal tan gran, que l’aigua de la mar arribava al quarter dels Carrabiners, situat a uns 300 metres de la platja.

El mateix mes, tornava a ser alcalde En Manuel Serra. El Sr. Gallego va rebre un merescut reconeixement a la seua talla intel·lectual, en ser nomenat Director del “Diario de Castellón”.

1927

El Sindicat de Policia Rural inaugurà la seua casa social, situada al carrer “Extramuros” (Darrere Mur), nº 2. Germandat.jpg

En Manuel Agustí Hidalgo inicià les proves per a la instal·lació de la futura indústria de derivats de la taronja, que es coneixeria popularment com “la Pelaora”.

Al març, el pintor almassorí En Vicent Mollà exposà sis obres a l’Ateneu de Castelló.

Al maig, arribà al port de Castelló un vaixel anglés denominat “Almazora”, en honor al nostre poble. Els membres del Consistori foren convidats a visitar-lo.

A les festes, segons el testimoni que aportava “Ripio”, els actes més típics eren els balls tradicionals, executats per “l’auelo Orfe i Sento Pantalons” i les “cantaes” del Ceguet de Benaguasil i del Xiquet de Marjalenes, sobre el pou del Raval.

Com ja ha estat dit, hi havia dos tipus de sindicats: els catòlics, que tenien la seu al carrer Gasset, nº 31 (“Obreros Carreteros”, “Obreros Agrícolas” i “Obreros Podadores”) i els d’esquerres (“La Naranja, Obreros Agrícolas”; “El Progreso, Confeccionadoras de Naranjas” i “El Concurso, Carreterros”), que la tenien al carrer de Santa Bàrbera, nº 9.

El carrer “Extramuros” (Darrere Mur) passà a denominar-se “Alfonso XIII”.

Una comissió de vàrios pobles anà a Madrid, per tal d’evitar que Castelló utilitzara l’aigua del Pantà de Maria Cristina per a usos domèstics, tal com pretenia fer la Foment. Hi portaren un escrit firmat per vint associacions almassorines.

L’Ajuntament posà en venda la casa del carrer de la Comuna, on estava l’antic hospital. La comprà el Sindicat de Sant Josep, per a construir allí la seua seu.

En arrabassar un garroferal de la partida del Boverot, aparegueren, dins d’una sitja, unes urnes cineràries pre-ibèriques, de la Cultura dels Camps d’Urnes. Foren arreplegades pel Sr. Tuixants, metge vila-realenc, que les entregà al Museu Arqueològic de València, on es troben dipositades.

1928

La campanya tarongera 1927-28 (15.000 fanecades d’horta i 3.500, de secà), donà un benefici de 2.000.000 de pessetes: tot un capitalàs, si tenim en compte que el pressupost municipal era d’unes 300.000 pessetes.

Aquell any, s’executaren diverses obres importants: el pont de la carretera de Borriana, la seu social dels Obrers Socialistes i la prolongació del carrer de Santa Anna. Així també, es redactà un projecte de construcció d’un gran parc, pels voltants del pou de les aigües potables.

Durant els darrers cinc anys, als principals carrers es construïren moltes cases noves, amb façanes de certa elegància.

Al juny, s’estrenaren els nous goigs de Santa Quitèria, escrits pel jesuïta En Manuel Reboll.

El 25 d’octubre morí, de neumonia, i als 50 anys, el popular i actiu empresari En Josep Ventura i Gozalbo, un home dotat d’excel·lents facultats per a l’art de la construcció. Gran republicà, fou un del promotors del centre social del partit.

1929

Continuaren les obres de millora de la població: dos llavadors públics (un, al camí del Cementeri i l’altre, a la continuació del carrer de Santa Anna); la Plaça del Rei En Jaume, la casa del Jutjat, el pou i la ret de les aigües potables, i la pavimentació dels principals carrers de la Vila, amb formigó blindat, segons projecte de l’enginyer D. Gregorio Barrios.

Al maig, s’inaugurà la sucursal del Banc de Castelló.

L’empresa “La Corte” estrenà un autobús per al servei entre Castelló, Almassora i Vila-real.

S’aprovaren les Ordenances de la Comunitat de Regants, de la qual fou elegit primer president En Facund Beltran i Beltran.

El dia 21 del citat mes s’inaugurà l’imponent edifici del Sindicat Agrícola de Sant Josep, construït en el solar que anteriorment ocupava l’Escola de les Monges de la Consolació i l’antic Hospital. L’edifici, projectat per l’arquitecte En Joaquím Dicenta, es un dels més elegants del poble. Al Saló del Llaurador, situat al primer pis, destaca un gran mural, obra del ceramista Diago, segons dibuix del pintor Llorens. La seua inauguració estigué presidida pel senyor Bisbe de Tortosa, D. Felix Bilbao.21-08-2007 12_20_30.jpg

En “La Gaceta” de Madrid del 8 de juny, aparegué l’aprovació del projecte del futur Grup Escolar “Unamuno” (ara “Cardenal Cisneros”), confeccionat per l’arquitecte D. Luis Ros de Ursinos. Les obres se subhastaren al novembre, per 206.795 pessetes; de les quals, l’Estat en subvencionà 120.000.

Al setembre es constituí el “C.D. Almazora”, sota la presidència de N’Enric Martinavarro i Martinavarro.

A l’estacioneta de la Panderola, s’hi afegiren vies destinades al transport de la taronja al Grau de Castelló i al de Borriana.

Al desembre, s‘inaugurà la sucursal de Banesto. CarrerTrinitatSindicat85FMembrado.jpg

1930

A l’abril, era alcalde interí En Manuel Martín i Clausell; però, al maig, ja ho era En Rodolf Beltran i Manrique; el qual, uns mesos després, fou substituït temporalment per En Llorenç Escura.

El mestre En Marià Milian remodelà un edifici antic i el convertí en el “Teatro Moderno”. I començà una sana competència amb el Teatre Serra.

Jardinet_ Cine Moderno.jpg

La indústria local va rebre importants impulsos: l’electrificació de la fàbrica tèxtil que En Vicent Diago tenia al carrer de Mendizàbal (actual Verge de Gràcia), nº 4; i l’entrada en funcionament de la fàbrica de sifons i llimonades que En Vicent Esteller va muntar al carrer de Sant Miquel, nº 15.

Els trenta magatzems de taronja confeccionaven 5.500 caixes diàries; i donaven ocupació a 1.120 homes i 2.100 dones. Els jornals eren: collidor, 5 pessetes; collidora, 3’5; treballador del magatzem, 7; i treballadora, 2’5.

El dia 26 de desembre, s’inaugurà el nou Col·legi de la Consolació. I el 28, cantà la primera missa mossén Joan Agramunt i Riera, ara recentment beatificat, com a màrtir de la persecució anticlerical roja.

Sota l’impuls de l’Alcalde, En Rodolf Beltran, les obres del Grup Escolar feren un gran avanç.