Batlle V Claramonte 1960

    Entrevista a l’Alcalde Vicent Claramonte Cantavella

AjuntamentBatlleVicentClaramonte03.jpg

Publicada al periòdic Mediterràneo el 22-05-1960

Per dues raons no necessita el nostre alcalde que el presentem. Perquè ja ho vam fer en la primera entrevista que amb ell vam mantenir fa ara un any i perquè la forta i sincera personalitat de l’amic i camarada Vicent Claramonte es retrata àmpliament amb l’entrevista d’avui. Que no és precisament una nova entrevista. És el balanç, és el retre comptes públicament del que a es va dir huí fa un any. Plegar-se a aquesta atrevida exigència nostra de la manera amb què ho ha fet la nostra primera autoritat municipal, diu per si sol de l’honradesa sense embuts amb que s’exerceix un càrrec.
Heus a
doncs, una a una, totes les qüestions que llavors plategem. Heus ací també totes les contestacions rebudes.

Ja hem vist, camarada Claramonte, que com vas prometre l’any passat per aquesta mateixa data ha sigut instal · lat l’enllumenat elèctric, modern i eficient, en els carrers aleshores enumerats. Es pensa seguir aquest mateix pla a tots els que no en tenen avui en dia?
Per descomptat, tan cert és això que ja la companyia té emmagatzemat tot el material necessari en la nostra mateixa població a l’espera de substituir la vella instal · lació i tenint ja construït el nou i necessari transformador.
També com
aleshores vas anunciar s’han memprès amb molta empenta els treballs de pavimentació de l’extens carrer del Generalíssim que arriba a un bon tram de la carretera de Castelló. Però vas afegir aquell dia que vindria després la pavimentació del no menys extens carrer de Josep Antoni. Hi ha alguna cosa concreta sobre aquest últim carrer?.

trini1.jpg

En concret, ja ha aparegut en el Butlletí Oficial de la Província l’anunci amb el plec de condicions per a la seua pública informació.


CarrersAnimesRosaMilieta57RosaManrique.jpg

Això de l’ambiciosa avinguda Castelló-Almassora sembla oblidat. Podem tenir alguna esperança que arribe algun dia a ser realitat?.
L’únic que puc dir-te és que nosaltres som on som: a construir del nostre compte la part que ens correspong
a.
Igualment
pareix haja caigut en l’oblit el trasllat de l’Ajuntament des de la seu actual fins l’emplaçament projectat a la Plaça del Convent. Hem entès que hi ha hagut rembombori en això. Ens consta que no tots estaven d’acord amb el projecte. És que s’ha convençut l’Ajuntament que és millor deixar les coses com estan?. És que s’ha ajornat definitivament el que sembla espinós assumpte ?. O és que es pensa portar a la pràctica el projecte quan les circumstàncies siguen més propícies?.

Pla__a el Convent02_almassora_com.jpg

En realitat, de veritat, ni l’assumpte és espinós ni ens ha detingut una altra mira que el fer les coses bé. Si rectificar és de savis, estudiar els assumptes a consciència també té el seu mèrit. L’Ajuntament ha estudiat detingudament la qüestió. Sha plantejat els pros i els contres. S’ha assessorat degudament de totes les informacions que ha cregut oportunes, arribant a la conclusió que no és l’actual Hospital Municipal el que reuneix les condicions necessàries -cosa que en l’eufòria del primer moment no es va considerar-d‘amplitud i suficiència que tots els serveis moderns d’una municipalitat com la nostra, mirant el futur, necessita i exigeix​​. Arribat el moment pensem dur a feliç terme les nostres aspiracions en aquest sentit, unint si pot ser la major part -totes és impossible- d’interessos i inclinacions locals sense perjudicar els interessos creats de ningú.

Fins i tot suposant que no fos traslladat l’Ajuntament a on es pensava en un principi. Es abandonaria per això el projecte d’urbanitzar i embellir la grandiosa Plaça del Convent?.
De cap manera. Però aquest projecte estarà a resultes de les possibilitats econòmiques del municipi i se li donarà prioritat quan es considere que ha de tindre sobre altres; també peremptòries necessitats.
El que sembla dorm ja en el mes pacífic dels somnis és la construcció de cases barates que ens vas citar l’any passat
que anaven a construir dues entitats economico-socials d’aquesta població. Saps alguna cosa referent a això?.
Doncs l’únic que puc dir és que la Caixa d’Estalvis i Monte de Pietat de Castelló ha encarregat ja a un contractista, la construcció de les 48 vivendes que tenia projectades.

Del nou Grup Escolar ens deies aleshores que precisament en aquell 30 de maig de 1959 s’adjudicaria la subhasta de les obres. Avançaves que pensàveu que entrés en servei en el curs escolar 1960-1961. Segueixes tan optimista referent a això?. En quina situació es trobaran les obres aquest 30 de maig?.
Puc seguir, per descomptat, tan optimista perquè espere que inaugurem el Grup durant el proper curs. El 30 del corrent mes, podran apreciar quants vulguen examinar les obres que porten un ritme que no desmentiran aquella presumpció meua.

Estavem l’any passat desolats per l’abandó del mur de contenció i defensa de la nostra part de litoral mediterrani. Com estàs d’ànim senyor alcalde?.

voram1.jpg

Hem substituït aquella depressió per l’animosa realitat que les obres s’han reprès i esperem no tornen a suspendre’s fins a la seua definitiva finalització.
L’etern problema del
Camí de la Mar que ja la teua, en aquella primera entrevista, feies ressaltar “era de vital i principal importància per al Desenvolupament tarongaire del nostre terme”. Afegies que el qualificaves com el problema número u que tenia plantejat el nostre poble ‘.

sAnt.jpg

Puix, puc dir el mateix que ja tots han vist. Pels senyors enginyers del nostre Exma Diputació s’han estat prenent mesures, fent càlculs, etc. Tendeixen a emprendre en data no llunyana el primer tram del camí.
Deies l’any passat referint-te a les nostres festes: “Volem donar entrada a diversos elements i constituir una Junta Central de Festes que s’encarregue de tot el que a ella hagués de concernir. Això, tu ho saps, no s’ha dut a terme. Seria exigir molt que ens diguesses els motius?.
L’Ajuntament segueix pensant el mateix que aleshores. Que ha de donar entrada a aquella classe d’elements. Però certs imponderables s’han creuat perquè això no
es pogués realitzar el present any. Per descomptat no ha sigut, com sempre, el factor diners el que ha frenat els nostres primers ímpetus.

Parlem també aleshores del deficient servei telegràfic existent en una població com la nostra donada la seua importància social i el seu volum comercial. Va millorar el servei durant l’any transcorregut?

No va millorar . Tot el contrari , va empitjorar . El servei és el mateix , les exigències segueixen en augment. L’estar units i organitzats els serveis del telègraf i el correu interfereixen entre si i fan que una cosa i l’ altre quede - com és públic i notori , no precisament per incapacitat del personal al seu servei- insuficientment atès.

FaenesCarterBatiste54JoanCuecos.jpg


Al final d’aquella entrevista sobre la qual estàvem fent balanç , vas citar el vostre desig d’emprendre la renovació de la destrossada xarxa de les nostres aigües potables . Penseu en breu escometre l’empresa , o la cosa va per llarg ? .

CarrersAguas potablesPMembrado.jpg


Estem a l’espera que es normalitze l’actual estat de transició imposat pels plans estatals d’estabilització i se’ns lliure la subvenció que ja tenim concedida.
Espremuts tots i cadascun dels punts sobre el que va versar l’entrevista de l’any anterior passarem , si m’ho permets , a altres nous d’actualitat . La nova corona que se li va oferir ahir a la nostra patrona Santa Quitèria ha estat sufragada per l’Ajuntament ? .

EsglesiaSantsQuiteriaCorona50ParroquiaNativitat.jpg

Els metalls preciosos amb què ha estat confeccionada els han ofert alguns devots i generosos veïns. Han estat els treballs d’orfebreria dels que han anat a càrrec de l’Ajuntament.
Ja coneixes la insistència d’aquest corresponsal perquè el portar des de la seua ermita a la patrona es realitze el diumenge anterior al dia de la seua festa. Se li done la ambientació que exigeix ​​aquesta solemnitat. Ha pres alguna vegada l’Ajuntament en consideració el suggeriment?. Hauria dificultats insuperables per portar-la a la pràctica?. O és que potser amb l’església hem topat?.
No, no, no sigu
es malintencionat. Tu coneixes com ningú les cordialisimes relacions que ens uneix amb el nostre senyor rector. Sempre es troba a acceptar qualsevol iniciativa que redunde a la major glòria de l’aspecte religiós que regenta. L’Ajuntament ha pres molt en compte el projecte. El considera viable i encertat. Veurem de portar-lo a la pràctica l’any vinent.

S’ha parlat molt aquí, com no cabia esperar una altra cosa, del grandiós-gairebé quimèric-projecte de construir al nostre terme municipal un polígon o zona industrial prou extensa i important per anar-se’ns darrere el cap. Tens l’esperança que puga arribar algun dia a esdevenir una enlluernadora realitat o sospites que quedarà un cop més tot això en fum de canya?.
Això sí que és un assumpte eriçat de dificultats ja que en realitat, de veritat, no depèn directament de l’Ajuntament. Nosaltres, com cal suposar, estaríem disposats a que fos necessari perquè l’assumpte es realitzés. Esperem tindre aquesta sort. És l’únic que podem fer: desitjar-ho.
Si es portés a terme. Pel que fa a expropiacions. Perjudicaria els propietaris afectats, propietaris actuals dels terrenys que comprèn el polígon?.

CaminsPoligonMillars1971PrimitiuGarcia1.jpg

Segons el que s’entenga per perjudici perquè si a un propietari se li ofereix el que val ARA els seus terrenys , sense tenir en compte la zona industrial en què un dia poguessen estar enclavats resulta concloent que no se’ls dóna cap perjudicis. Però si pensant en el que haja de vindre , es pensa exigir l’or i el moro , tu em diràs la lògica d’aquesta postura i si val tindre-la en consideració. Tenint en compte finalment a això, que la desaforada avarícia d’uns pocs ha de supeditar al benestar general de tot un poble .
On començaria exactament aquesta zona ?. On acabaria ?. Hauria delimitació entre els terrenys destinats a habitatges i els que haurien d’habilitar per als establiments o factories industrials ?.
El projecte comprèn des d’on té uns terrenys la Cooperativa Agrícola Sant Josep fins al Pinar de Llàcer . Limita per l’esquerra amb el riu Millars i per la dreta per la carretera del Cementiri , en acabar aquesta amb els horts de tarongers . Pel que fa a delimitacions , es destina per a habitatges i indústries pesades la part que va des de la carretera València- Barcelona fins on dèiem que començarien les construccions del pol
ígon : terrenys de la Cooperativa . L’altra part : des d’aquella carretera fins al Pinar de Llàcer es aprofitaria per a la indústria lleugera.

Ja generalitzant : Se li creen insolucionables problemes al municipi que regiu ? . Quins creus tu , com a alcalde , que són els més difícils?. Quins els més fàcils ? .
Dificultats insalvables no m’ha presentat cap . El veïnat almassorí , per al seu alcalde , per l’Ajuntament en general, té sempre molt bona disposició d’ànim i comprèn més tard o d’hora la bona fe que a tots ens anima en la millora total de la nostra vila. Si cités alguna anècdota una mica espinosa i desagradable vindria a ser en definitiva com una gota d’aigua en un mar d’oli . Però mira per on , és la pel · liculera alegria d’Espanya : la raça caló , la que més em fa perdre el son. Aquesta veritable invasió de gitanos que patim , em crea conflictes i situacions gens fàcils de resoldre .
Com que ja he abusat massa de la se
ua amabilitat posem punt final , si et sembla , donant-me la teua impressió com a primera autoritat local sobre com veus l’actualitat del Consell que presideixes i el seu futur .
Com saps , l’estat econòmic del nostre municipi es troba sanejat . Com el de la població a qui representem

comença també a estar-ho, si no es presenta - Déu no ho vulga-cap nou contratemps meteorològic, esperem seguir endavant en el pla general de millora i urbanització d’Almassora. De moment, ja tenim adquirit l’immoble del carrer Generalíssim que forma cantonada amb el carrer sant Pasqual, davant de l’edifici del Monte de Pietat per enderrocar-lo i eixamplar l’entrada al Mercat d’Abast. Pavimentarem a continuació o bé el carrer del general Aranda o quantes circumden el Mercat d’Abast. Després …. Però ja està bé per avui, no et sembla?. Vull aprofitar finalment l’ocasió que em brinda des d’aquestes acollidores pàgines per convidar una vegada més com a alcalde d’Almassora a quants vulguen visitar aquests dies, en la seguretat que els acollirem amb la nostra proverbial hospitalitat considerant-los uns almassorins més. A aquests, els meus paisans, desitjar de tot cor uns radiants i feliços festejos patronals.
El Corresponsal

AjuntamentBatlleVicentClaramonte_22.jpg

El periòdic original és de l’hemeroteca digitalitzada a l’Arxiu Municipal de Castelló.