Acció Catòlica

Aquest llistat almassorí ha estat publicat al Correu de Tortosa del 7 de novembre de 1929

1er. Congrés Nacional d’Acció Catòlica

Reverend En Pasqual Cabedo, Rector. Reverend En Joan Monferrer, Coadjutor.Reverend En Pasqual Usó, Coadjutor. Reverend En Manuel Esteller, Beneficiat. Reverend En Manuel Guàrdia, Beneficiat. Reverend N’Eliseu Manrique, Beneficiat. Reverend En Manuel Broc. Reverend En Josep Colera. Confraria del Santíssim Sagrament. Arxiconfraria de Filles de Maria. Associació Josefina. Venerable Ordre Tercera de la Mare de Déu del Carme. Venerable Ordre Tercera de Sant Francesc. Congregació de Sant Lluís. Adoració Nocturna. Apostolat de l’Oració. Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. Confraria de les Ànimes. Confraria de la Passió. Associació de la Medalla Miraculosa. Pia Unió de Sant Antoni de Padova. Sindicat Catòlic de Treballadores en la confecció de la taronja. Una obrera. Una Filla de Maria. Un entusiasta de l’Acció Social. Una sòcia de la Pia Unió de Sant Antoni de Padova. Sindicat Unió obrera de Sant Vicent Ferrer. Sindicat Catòlic Agrari de Sant Josep.

Aquest llistat d’almassorins ha estat publicat al Correu de Tortosa del 13 de juliol de 1934

Setmana d’Acció Catòlica “ pro Ecclesia et Patria” a Tortosa

Concepció Enrique, Maria Mollà Garcia, Maria Martínez Comins, Carme Martínez Comins, Dolors Portalés Fonfria, Maria Agut Manrique, Pilar Montoliu Toran, Maria Safont Sala, Rosa Costa Escura, Maria Clausell Usó, Maria G Gimeno Cabedo, Marta Cabedo Ramos, Dolors Broc Rubert, Carme Ortells Broc, Carme Gòmez Damià, Francesca Escrig Damià, Francesca Escrig Rovira, Dolors Vilar Morellà, Mª Rosa Claramonte Cabedo, Dolors Gil Usó, Anna Martinavarro Serra, Manuel Adsuara Serra, Dolors Grifo Garcia, Vicent Fonfria Garí, Enric Fonfria Garí, Roser Llàcer Agut, Mercès Fonfria Garí, Purificació Fonfria Garí, Roser Fonfria Llàcer, Mercès Fonfria Llàcer

Nativitat Fonfria Llàcer, Mercès Amiguet Burdeus, Teresa A Cassanya Usó, Josep Sanxo Domínguez, Francesc Arenòs Sanxo, Joaquim Usó Clausell, Enric Agut Rovira, Josep Serra Manrique, Vicent Hidalgo Vilar, Llorenç Gil Clausell, Manuel Gil Clausell, Miquel Pesudo Claramonte, Vicent Vilar Agut, Josep Galí Sanxo, Josep Bovea Adsuara, Francesc Claramonte Agut, Vicent Fortunyo Albert, Vicent Renau Matheu, Batiste Clausell Domínguez, Vicent Mollà Morellà, Josep Mollà Albert, Joan Beltran Beltran, Joaquim Claramonte Pitarc, Batiste Felip Garcia, Vicent Grifo Sivera, Enric Ballester Borillo, Ramon Amiguet Burdeus, Pasqual Cabedo, Pasqual Usó, Plàcit Matxí, Manuel Broc, Eliseu Manrique, Àngel Aznar, Joan Monferrer, Àngels Beltran, Mª Gràcia Clausell, Empar Clausell, Manuel Guàrdia, Josep Còlera, Confraria de la Passió, Congregació de Sant Lluís, Arxiconfraria de Filles de Maria, Apostolat de l’Oració, Adoració Nocturna, V.O.T. Mare de Déu del Carme, V.O.T. Mare de Déu dels Dolors, Confraria de Sant Josep, Confraria del Santíssim Sagrament, Associació Medalla Miraculosa, Confraria Mare de Déu del Roser i Santa Quitèria, V.O.T. de Sant Francesc, Joventut Catòlica, Sindicat Agrícola de Sant Josep, Sindicat Obrers Catòlics, Sindicat Obreres Catòliques, Santa Infància i Pia Unió de Sant Antoni de Padova.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 30 de gener de 1952

Harmonia


Encertat va estar el nostre reverend senyor rector a qualificar-ho com l’harmonia el primer acte congregacionista celebrat dilluns a la nit a la sala d’actes de la cooperativa de Sant Josep. Un tot harmònic
fou aquella continuada entonació. Difícil entre tan nombroses intervencions que van donar agilitat i dinamisme a la reunió exigides per la mateixa joventut que la integrava. A la primera part dedicada a la congregació va resultar sèria la descripció de l’acte llegida pel secretari senyor Manrique. Encertada la presentació i obertura del president senyor García. Clara la descripció de comptes del dipositari senyor Bellmunt. Solemne la presa de possessió i imposició de medalles dels nous vocals senyors Sifre, Gual, Enguídanos i Claramonte. Ponderades els suggeriments relatius a la marxa de l’associació pels congregants Grifo, Barberá i Claramonte. A la part recreativa van ser molt del grat de tots les dues peces musicals interpretades pel sextet d’instruments de pua i pulsació integrat pels congregants Blasco, Beltran, E. Colera, Beltran, A Montoliu i Chabrera. Oportú el diàleg dels dos alumnes de l’Acadèmia, Martínez i Portalés. La cançó de Claramonte. Després, ja en part formativa, viril i emocionant la intervenció del jove de Castelló Evarist Vicent. Apropiades les consultes religioses dEscura, Martinavarro, Mas i Galí. Interessant i fort tema el desenvolupat magistralment pel reverend director En Joaquim Blanc que hi va haver a més de malbaratar durant tota la nit enginy i coneixements en aclariment de tants temes consultats. Finalment, com no podia ser d’altra manera, fermall inconfusible que tanqués la vetllada a càrrec del nostre reverend capellà En Corneli Monfort que va fer vibrar al juvenil auditori que abarrotava la sala. Magnífica i prometedora jornada congregacionista que acabant-se amb les agudes notes de l’Himne incomparable, obre ampli llit de perspectives tals que només la mateixa realitat serà capaç de confirmar en reunions successives.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 29 d’abril de 1952

Joves lluïsos

Com la primera i amb la sala d’actes de Sant Josep atestat de concurrents, es va celebrar dissabte últim la segona reunió trimestral de congregants. Va tindre, com l’anterior, el dinamisme i flexibilitat pròpies de la joventut que la inspira.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 18 de novembre de 1952

Reunió

Després de la dilatada paralització estival torna Almassora a donar senyals del seu civisme. No podia ser una altra que la Congregació dels Lluïsos qui obrís la marxa en el retorn a la normalitat. Divendres a la nit va celebrar la seua tercera reunió trimestral. I el que va començar a tan curt espai de temps en salonet de reduïdes dimensions ha hagut d’ampliar-se a un altre quatre vegades més gran que va veure també fet vessar el seu recinte fins a l’extrem que la següent haurà de celebrar-se per separat la dels xiquets i la dels xics. A part totes aquestes amenes i mogudes seccions de què es componen aquestes reunions, hi va haver aquesta vegada la intervenció extraordinària del jove i il·lustre En Joaquim Tomàs Villarroia qui sobre el tema Personalitat i Valentia va desenvolupar davant un captivat auditori tot un curs, no per breu menys acabat, del que ha de ser el jove cristià en els nostres dies. També les diferents intervencions del cor van aixecar nodrides salves d’aplaudiments.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 18 de novembre de 1952

Tots els Lluïsos

Quan es parle en endavant de la festa anual dels Lluïsos a Almassora, quedarà l’antecedent de l’any actual. Es dirà simplement ni menys, que van assistir tots els congregants. Tots a les conferències de la setmana anterior, tot i els contratemps sorgits a última hora a la predicació. Tots a la missa de comunió general de diumenge en què va haver de destinar per a ells sols l’església parroquial. Tots a la interminable processó de la vesprà d’aquest mateix dia. I si a aquests tots afegim els nombrosos antics congregants i aspirants d’avui que es van sumar als actes, obtindrem el càlcul aproximat del seu nombre. Quant a l’interès, entusiasme i fins i tot vehemència amb què se celebren aquests actes és mes per veure-ho que per ser relata-ho. Magnífica avantsala, doncs, per a les Noces de Diamants que aquesta popularíssima i arrelada congregació celebrarà l’any vinent.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 26 de desembre de 1952

Reunió congregacionista

Les reunions dels lluïsos no tenen altre defecte que el no ser mes que per a ells”, ens deia en la mateixa vesprà de dimarts últim unes belles xiques almassorines. Els sobrava raó, tot i no conèixer tals actes més que per referències. Perquè qui no haja assistit a una d’aquestes reunions trimestrals es troba molt lluny d’imaginar la simpatia que en elles es malbarata a mans plenes, els ensenyaments pràctiques que es desprenen; i el seu to familiar de confiança mútua, el seu dinamisme i organització sense tatxa. Es pot vore, si no el que va ser capaç de fer-se en hora i mitja a la nit i en un dels salons d’actes de la cooperativa de sant Josep. Després d’oberta la reunió pel reverend director veritable animador i mantenidor, el dipositari de la congregació va donar lectura als ingressos i despeses de l’últim exercici. Seguidament el secretari va llegir al seu torn els noms dels vocals que cessaven en els seus càrrecs: Andrés, Agustí i Enguídanos; i els que anaven a substituir: Grifo, Saragossa i Balaguer. Aquells van fer entrega de les seues medalles al reverend senyor rector, qui les va imposar solemnement als entrants, als qui va encoratjar en la seua comesa el reverend director, al propi temps que expressava el seu agraïment per als que deixaven el càrrec. A continuació i com a conseqüència de la intervenció del congregant Galí i altres, va ser també el mateix director qui va aclarir diversos aspectes de tipus congregacionista donant amb aquest fi a la primera part del programa. Seguidament els alumnes de l’Acadèmia: Comins, Francisco, Portalés i Martínez van fer les delícies dels assistents interpretant un entreteniment familiar de manera insuperable al·lusiu al repartiment de l’aguinaldo que anava a dur-se a terme i de les festes nadalenques. A continuació el director d’estudis de l’Acadèmia en Josep Agramunt va dissertar, no per breu menys documentadament, sobre l’educació de l’home com a tal. Tancant aquesta part amb el lliurament del lot de peces de vestir: uns pantalons a mida, unes espardenyes d’hivern amb sola de goma i una camisa de primera qualitat als vuit becaris més necessitats de la repetida Acadèmia. Aguinaldo que en el seu volum i qualitat ha estat possible gràcies a la decisiva aportació de la cooperativa de Sant Josep. Sobre el tema l’esport i la joventut, el jove congregant Xavier Tomás va fixar la posició de l’església en això. I si encertat va ser el tema, no ho va ser menys la seua brillant manera de expressar-ho. Testimoni d’això va ser la interminable salva d’aplaudiments amb què va ser premiada la seua intervenció. Dues artístics concerts del també jove congregant Manuel Pesudo amb la seua harmònica van merèixer igualment els més calorosos aplaudiments de l’auditori. A continuació el sempre interessant col·loqui sobre qüestions d’índole religiosa i moral. Claramonte, Pesudo i Gimeno amb les seues encertades preguntes, van forçar al fet que el director les resolguessin com ell sol saber fer-ho. La consigna final, desenvolupada també pel reverend en Joaquim Blanc sobre la valentia del jove, va posar una vegada més de manifest la seua destresa en prémer els més sensibles ressorts de la vida actual del congregant. I que dir sobre el resum del nostre senyor rector? Ben poc. Que, sense ser paradoxa, va estar humorísticament seriós, deixant a la concurrència com sol dir-se amb la mel a la boca. L’himne de la congregació va tancar aquesta quarta reunió que marcarà una nova fita en la seua finalitat i desenvolupament. Gairebé sobra dir que la sala va estar plena de congregants, quedant molts d’ells a la porta i als passadissos.

Publicat al periòdic Mediterràneo per R. el 27 de setembre de 1953

A qui matina

A mes i mig de les noces de diamant de la Congregació dels Lluïsos d’aquesta població, es comencen ja a mobilitzar els seus juvenils hosts. Els seus pacífics tirs s’orienten de moment a reclutar tandes per a exercicis espirituals en complet retir. De raó és, ens retirem tots una mica d’aquest mundanal soroll.

Publicat al periòdic Mediterràneo per R. el 25 d’octubre de 1953

Efervescència

Que segueix, que augmenta dia a dia i el cas no és per menys. És la congregació del Lluïsos d’Almassora la més popular i que ha patit menys desgast a través dels seus 75 anys d’existència. Per això les noces de diamant que celebrarem el proper mes escapa a tota hipèrbole que poguérem aplicar ací. En telegràfica enunciació donem publicitat en part al que s’ha fet, es fa i es farà. Publicacions, emissions, anuncis lluminosos, exercicis, concursos literaris, fotogràfics, d’aparadors, façanes, balcons i carrers. Il·luminacions, jurats, trofeus, conferències, carreres ciclistes, funcions de gala, nou himne, nova imatge del sant i nou altar. Entrades triomfals del sant i del senyor bisbe, arcs monumentals, vinguda de mig seminari diocesà integrat per la Scola Cantorum del mateix, dels cinc directors anteriors a l’actual que sobreviuen, xiquets abillats amb vestits de l’època de sant Lluís, concentracions de bicicletes i motocicletes, cartells i cintes commemoratives, castells de focs artificials, etc. Una bogeria d’organització !. Que Déu i sant Lluís acosten la seua espatlla que bona falta ens fa -R

Publicat al periòdic Mediterràneo per R. el 19 de novembre de 1953

Reflexes

Reflexos, si. D’una commemoració diamantina, el parpelleig, tot i les restriccions, perdurarà molt de temps encara. Ja que parlem de restriccions elèctriques, diguem que per la seua culpa ens hem quedat amb les ganes de dir moltes coses. Amb el que llueix això d’escriure !: Almassora per les nits semblava un brasa de llum, etc,!. Doncs res. No ho exigeix ​​la història. No va vindre l’Escolania de Castelló. Va ser una errata. Eren les Escoles Pies. La coses al seu lloc. Va costar menys col·locar els adorns dels carrers que retirar-los ara, no per mandra. Fa mal arraconar el que tantes suors va costar de perfilar. Diuen que no podem tindre jardins naturals a Almassora. No els tenim. No obstant això, s’han construït per a aquestes festes: Artificials. Alguns precisament on haurien d’instal·lar els primers. Ens fem càrrec que la construcció dels naturals i sobretot la seua conservació reportaria treballs, cures, gust i …… es solucionen aquests inútils maldecaps construint vorera. Llàstima. Això de l’exposició fotogràfica va constituir un inesperat èxit de públic. La seua cloenda va estar a to amb el rang que havia adquirit. Ni més ni menys que amb la visita del senyor bisbe que també va llegir, en part, els treballs del certamen literari. Se’ns van presentar barreres amenaçadores de núvols a l’horitzó al matí del dia 15. No menys inquietants a la tarda a la Garrofera. En forma d’un Carcaixent que jugava massa bé. Totes es van dissipar al final i va lluir el sol. Respirem. A qui hem de donar les gràcies? No voldríem ser irrespectuosos però a Ell li les donem. Van ser els nostres hostes els quatre reverends directors de les quatre tandes d’exercicis en complet retir. La totalitat dels homes, 34, es va reunir amb el seu director en agradable tertúlia. Detalls com aquest escriuen per si sols tot un poema de religiositat en la nostra festa!. Capítol d’omissions. En la nostra crònica de dimarts ni més ni menys que deixem d’anotar les següents representacions congregacionistes que van estar a la processó amb el seu reverend director respectiu al capdavant: de Borriana, Onda, Bell-lloc, Vall d’Alba, Sueres, Tales, …. Per poc les ometim totes. Quins reporters estem fets!. No obstant això, potser d’algun allunyat sector on sempre fan mal els èxits aliens, se’ns haja censurat. I sortit a la llum allò del bombo i platerets i del soroll exagerat. Tot el contrari. Ens hem quedat curts en els relats. Un 57 aniversari no es troba tots els dies a la volta de cada cantonada. I si aquestes noces de diamant les commemora la congregació de lluïsos d’Almassora …. Ah, llavors, la cosa arriba a tindre la transcendència que ha adquirit! Res més, ni res menys.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 27 de gener de 1954 per Josep Galí Sanxo.

una avançada

Això és realment el que ha fet la joventut masculina d’Acció Catòlica d’aquesta població. Instal·lar una avançada de catolicisme pràctic, modern i juvenil, al més cèntric i estratègic lloc de la nostra vila. Inaugurat i beneït el nou local diumenge amb assistència del clergat, autoritats i jerarquies, forces vives, consell comarcal d’aquesta joventut i afiliats. Nombrós públic, que conste, tant dins del local com al carrer on es retransmetia el breu i solemne acte. No va faltar detall. Per descomptat, la instal·lació amb llum, fluorescent i tot !, i distribució d’aquest nou domicili social juvenil causa magnífica impressió als que tot el dia van desfilar pel mateix.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 25 de març de 1954 per Josep Galí Sanxo.

Reclutos i veterans


La setmana anterior, durant tres dies consecutius, van t
indre els quintos d’aquesta població (igual que segurament en tota Espanya), xerrades i conferències d’instrucció pre-militar organitzades, com sempre, per la congregació dels Lluïsos i celebrades al local de la joventut masculina d’Acció Catòlica que per a aquests menesters ve que ni d’encàrrec. Un metge, en Josep Blanc, un veterà en Josep Galí, el reverend director de la congregació en Joaquim Ferrer, i el nostre senyor rector reverend en Corneli Monfort, van donar cadascú des del seu específic punt de vista la mínima i elemental instrucció que tan útil pot resultar als futurs soldats a la caserna i campament si volen i saben aprofitar-se’n. Aquests tres dia -ací ve lo bo- van desembocar en el quart en què es va anar a l’ermitori de la nostra patrona Santa Quitèria. Es va celebrar allí la santa missa pel reverend director, van confessar i combregar la majoria i es va imposar a tots l’escapulari de la Mare de Déu del Carme. Va seguir després un dia complet d’alegria i gresca amb linevitable dinar de germanor, reunits sacerdots, instructors i mobilitzats. Al final d’aquesta el veterà que havia cregut estar donant normes d’això: de veterania, va haver de suportar graciosa quintada muntada pels idem que li havien preparat suculent postre en forma de dolç sàviament condimentat amb no menys saborosos i olorosos alls. Música, cançons, folklore (no podia faltar), acudits i anècdotes … En fi un dia que recordaran sempre tots.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 24 de novembre de 1954 per Josep Galí Sanxo.

Millorant sempre


Podia esperar-se perquè hi havia la possibilitat que la Congregació dels lluïsos d’Almassora, hagués cremat tots els seus cartutxos en les històriques i innenarrables jornades viscudes l’any anterior quan la celebració de les seues Noces de Diamants. Era aquest següent any precisament com la pedra de toc sobre el futur ímpetu o desmai. Ací queda, la realitat immillorable que ha passat ara. Fins i tot inesperat. El torn de prop trenta congregants reclosos en exercicis espirituals en complet retir a Castelló, l’assistència en massa a les conferències congregacionistes, la missa major, la processó interminable, l’ambient sense cansament: ple de vitalitat. Però, sobretot i abans de res i per això vaig quedar-ho pel final, la comunió del dia de la festa que van rebre nou-cents joves. Queda amb això tot dit, ja.

Publicat al diari Mediterràneo per Josep Galí Sancho el 21 de març de 1956

Quinto alçat !

Com tots els anys d’alguns ençà, la Congregació dels Lluïsos d’Almassora, va tindre bona cura de que no se li escaparen els mossos de l’actual reemplaçament sense donar-los les sanes normes que seguiran després o deixaran de seguir, però que almenys van ser donades i, el que és millor, escoltades, amb el major interès i atenció. Van tindre lloc aquestes conferències i xerrades durant el dilluns, dimarts i dimecres de la setmana anterior al cèntric local dels joves d’A.C. A càrrec del reverend senyor rector, director de la congregació; el metge senyor Josep Castell i el congregant Josep Galí. Va tractar cadascú sobre l’aspecte que quadrava a la seua personalitat i càrrec. Dijous al matí es van traslladar tots -disertants i movilitzats- a l’ermita de la nostra patrona Santa Quitèria on es va celebrar la Santa Missa, van prendre la Sagrada Comunió i els va ser imposat solemnement el Sant Escapulari. Després, en simpàtica i juvenil camaraderia, es va passar entre jocs i bromes tot el dia en aquells encantadors paratges, on no cal dir-ho, els va ser servida el corresponent i suculent menjar.

Publicat al periòdic Mediterràneo l’any 1957, el 24 de febrer, per Josep Galí Sancho

Es va celebrar al Saló d’Actes de la Cooperativa de Sant Josep de la nostra població la XV Reunió General de Joves Lluïsos que va tindre com sempre aquest simpàtic i atraient desenvolupament que fa que cada convocatòria els congregants van disposts amb la seguretat de passar una bona estona, que al mateix temps se’ls instrueix, i … ja la resta que en mans de Qui depèn el més important. Per això, referent a l’assistència, el saló apareixia ple de joves joves, ja que per baix dels setze anys hauria una dotzena com a màxim, sense que cap baixés dels catorze. Bé, pocs també eren els que sobrepassaven els vint. Pel que fa als que havien asseguts van haver de fer alguns moviments estratègics cap endavant fins a posar-se fregant la Presidència perquè els de peu de la cua pogueren almenys sentir menys aclaparaments i estretors. De passadissos ni parlar. Va començar l’acte amb les pregàries de costum. Va seguir amb la lectura de l’Acta de la reunió anterior. Va continuar adonant detalladament el moviment econòmic de la Congregació durant l’últim exercici de 1956. Després, unes ràpides i encertades pinzellades sobre la Quaresma en el nostre segle XX; el que és la Santa Butlla a càrrec del reverend director En Vicent Beltran a qui, com se sap, no se li trava la llengua per parlar clar i directament als joves.

Va seguir amb els suggeriments i iniciatives congregacionistes que - siguem sempre exactament vertaders - aquest cop van estar una mica apagades. Finalitzant aquesta primera part amb l’actuació del reconstruït cor de Lluïsos a qui des d’aquest moment encoratgem a seguir amb una tasca gens fàcil ja que han de saber evadir-se - com ho estan fent- del tute arrastrat i altres inclinacions juvenils que tant es venen de gust en aquesta crítica edat. I mentre arriba l’ocasió de enumerar a tots, vaja mentrestant el felicita, el magnífic esforç del seu esforçat director el jove congregant Manolo Martínez. Va vindre al començar la segona part d’aquesta interessant reunió, el plat fort, fortíssim de la mateixa. Que ho va ser sense cap mena de dubtes la vibrant locució pronunciada pel jove universitari de València Elies Izquierdo Montoro. Els seus vint anys apassionats i virils, amens i acoblats a l’època que ens ha tocat viure, van ser desenvolupats durant tota una hora sense cap cansament per part de l’auditori, tota una extensa gamma de temes que agrupats sota el una mica alarmant títol de Tu pots ser Sant descobriren davant els sorpresos ulls de la nostra joventut local una incalculable i insospitada sèrie d’activitats senzilles i perfectament normals des de les quals elevar-se cap a la santificació sense haver de caure per això a les amanerades beateries, a l’ús, que espanten a la joventut masculina d’unes pràctiques religioses que mai van ser destinades només per a determinats sectors del coll tort. En nosaltres, particularment, aquesta intervenció que segueix a altres anteriors del mateix calibre, va vindre a confirmar amb una esperançadora veritat que anima i consola. Ja que el tètric desviament que s’observa en molta de la nostra actual joventut universitària i que enfosqueix gran manera el panorama estudiantil, no és total, a Déu gràcies, com es pot veure. Una minoria més o menys extensa, però capacitada i valenta, pot servir de sòlida base per a un futur menys desconsolador. Ja veiem que n’hi ha.
Seguint amb la ressenya, diguem que quan es van apagar les salves d’aplaudiments amb què va ser premiada l’apassionada intervenció, va actuar el trio
Nocamar, ben conegut tant a Almassora com a les poblacions veïnes. On els tres congregants: Nogueroles, Canós i Martínez, músics, compositors i artistes doriginal vena, van aconseguir que l’auditori relaxara els seus nervis posats en tensió fins al màxim per la intervenció d’En Elies Izquierdo. Després, unes escaients veus d’alarma del reverend director assenyalant perills concrets que planen sobre la joventut ara en forma de fulletons circulants, va donar pas al punt final de la destacada vetllada que va acabar com direm.

Parlant el reverend senyor rector. No podia passar d’una altra manera. Ho va fer breu però substancioses. Després d’unes directrius assenyalant el que significa responsabilitat congregacioniste, va saber donar a la diana d’exaltació màxima en anunciar que serà la nostra Almassora en data pròxima l’escenari sobre el qual es concentraran els joves catòlics de la comarca o comarques en jornada preparatòria de la magna concentració diocesana de joventuts congregacionistes, d’Acció Catòlica i parroquials, que tindrà efecte més tard a Tortosa. Acusant els assistents l’impacte d’entusiasme que hi produïa la notícia i els exaltats sons del nostre himne, sembla que aquesta nit van sonar d’una manera diferent i nova, demostrant un cop més la realitat d’una renovació constant de la nostra congregació que és nova i actual com quan fa setanta-set anys llargs es fundés.

MusicaGuitarraNocamarRecital54Ml Martinez.jpg

Necrològica de Josep Agramunt. Article publicat al diari Mediterràneo el 26 de juny de 1957 per Josep Galí Sancho.

Amb la mort en aquesta població el dia 24 del corrent mes d’en Josep Agramunt Riera, desapareix d’Almassora, no només un home. Perquè Don José, per tants i tants com ens honrem sent els seus alumnes, era tota una institució la seua potent personalitat. Per això gustosament, encara que per motius ben tristos, trenquem avui aquella línia de conducta que un dia ens tracem, de no tocar mai des d’aquestes columnes, res que pogueren suposar notes de societat o necrològiques. Espontàniament fem l’excepció tant per creure-ho un deure de justícia com de consciència. I és que, quants a Almassora, millor dotats que nosaltres per descomptat, subscriurien avui aquestes línies !. Perquè En Josep Agramunt, a part l’estimació personal que per ell poguérem sentir, concorrien unes aurèoles per a uns, per altres, i per a tots, de dots i historial, que eren innegables, que van ser persistents. Impressionats encara per la seua mort, heus ací, a vola ploma, una mica del molt que era i significava. Es va crear des de ben primerenca edat, per propi mèrit i personal esforç, la rellevant posició social i cultural que ocupava. La va crear al seu torn pels seus germans, en quedar tots prematurament orfes de pare, carregant ell amb tal treball, en funció de ser el major d’aquella humil llar. Es va destacar políticament en tants difícils temps. Formant part com a regidor de la minoria del partit a què pertanyia, va defensar en tot moment arderosa i indeclinablement els postulats que ell creia justos i humans. Va haver d’escoltar en plena sessió municipal d’aquell públic d’energúmens, cerril, que ja perfilava sanguinàriament els seus instints, al crit de: Tireu-lo pel balcó!.

En considerar la seua actuació pública inútil i retirar-se de les sessions, va haver de rebre aquella comminació governativa de reintegrar-se passivament al seu lloc en el consell sota pena d’aplicar-li la democràtica llei de la defensa de la República. (Que així eren les llibertats d’aleshores. Si s’actuava, s’era odiosament escarnit i amenaçat. En cas contrari, castigat.) Va vindre després el sedàs de la persecució. La detenció d’un germà i l’assassinat de l’altre (el procés de beatificació es troba en curs), van exacerbar de tal forma el seu sistema nerviós, que caient greument malalt, va quedar per sempre mig inutilitzat. Física que no intel·lectualment, a Déu gràcies. Per això després de l’alliberament fins a la postració total que va precedir a la seua mort, mai va deixar de treballar intensamente- totes les hores dels seus dies- en la seua vocacional tasca educativa. Precisament quan més ferma i fins i tot obsessionat es trobava en l’ensenyament, la mort ens el pren, encara jove, al cap d’un dolorosíssim agreujament de les seues malalties arrel, no fa molt, de la mort de la seua esposa. Redimim a la canalla almassorina de l’esclavitut del tarròs, era una de les seues frase últimes. Ell, que tantes i tan encertades va dir. Bé que es maldava per desenvolupar-la total i abnegadament. A l’Acadèmia de Sant Lluís on ocupava el càrrec de director d’estudis, dedicava a aquest afany una quasi exagerada atenció. De la qual van eixir beneficiats tants, tants i tants que avui ho agraeixen des dels seus actuals destins professionals. Va ser sempre el millor amic dels seus alumnes. No només compartia les seues bromes i rialles, les iniciava fins i tot, amb una ironia, en què destacava també com a mestre. L’acte del sepeli celebrat dimarts, va constituir una sentida manifestació de dol. Nosaltres, per aquesta modestíssima apologia, no hem anat a buscar dades enlloc, espigolant només en propis records i sentiments. Encara haguérem desitjat, això si, de més assossec emocional per fer-ho. És que si gran i irresistible era la seua personalitat en vida, creiem ha de projectar majorment amb el temps, davant els resultats totals de la seua obra; llaurada sempre amb material humà. Ja que principalment pel que concernia a les disciplines comercials i matemàtiques resultava tècnica i pedagògicament perfecte. Segons afirmació de qui sàvia i podia fer-la. Res més. Amb el que s’ha dit creiem haver-nos convertit en portaveus, els més modestos per descomptat, d’aquest homenatge pòstum que principalment li devíem a qui tot o part del que som ell ho va edificar. Descanse en pau.

Publicat al periòdic Mediterràneo l’any 1957, el 27 de juny per Josep Galí Sanxo

Divendres últim dia 21, festivitat de Sant Lluís Gonzaga, va celebrar la Congregació del seu nom d’Almassora una d’aquestes reunions generals de les que ja en tan diferents ocasions, i es pot dir que des de l’exterior, hem anat adonant als nostres lectors en ressenyes anteriors. Conegut també el marc en què es desenvolupen: Cooperativa de Sant Josep, concurrència juvenil i entusiasta, … limitem-nos a consignar l’ordre del dia que va tenir el seu desenvolupament de la següent manera. 1a Precs de costum. 2a Renovació de la Junta Directiva i imposició de cintes als nous components de la mateixa. 3a Pinzellades al voltant Sant Lluís, desenvolupades pel jove congregant Víctor Martí Arenós qui malgrat la seua extremada joventut ho va fer de manera justa i brillant. 4a Precs i preguntes. 5a Actuació del jove congregant i malabarista el nom de batalla és de Mister Ja-Jamabi, que va tindre en suspens els assistents, ben divertits i admirats per cert. 6a Consultes sobre religió i moral. 7a Atalaiant l’horitzó pel reverend senyor rector. Acabant l’acte amb l’himne de la Congregació.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 31 d’octubre de 1957 per Josep Galí Sanxo.

Reunió general

Una altra de les seues reunions generals van tindre els joves lluïsos d’Almassora el passat dimarts a la nit. Un altre cop, un cop més, com sempre van donar en la diana en organitzar el seu contingut. Perquè es tractava de la reunió pòrtic de la propera festa anual que tindrà lloc com sempre el tercer diumenge de novembre. L’acte va tindre l’assistència i solemnitat que el cas es mereixia. Donada l’atracció que la reunió es pensava havia de tindre, es va utilitzar per primera vegada per a aquests casos el Teatre Serra que, efectivament, va veure omplir la seva sala fins tindre de posar-se el públic dempeus en entrades i passadissos. Començat l’acte amb els resos de costum, va obrir les intervencions el reverend director de la congregació En Vicent Beltran qui va animar amb encertades consignes als congregants a celebrar la seua festes gran. Seguidament va ser concedida la paraula al també jove congregant, paisà, en l’actualitat distingit advocat de l’Estat En Joaquim Tomàs Villarroya, qui amb les paraules precises, concises i certes que només poden fer gala personalitats tan conreada com la seua, va fer la més breu i alhora més acabada presentació de l’orador que li havia de continuar, Ilm. Sr Delegat Provincial del Treball En Josep Lluís Pérez Payà. Més aviat que una conferència va ser un col.loqui, una conversa amistosa i confiada, entre l’avui Ilm Sr i ahir destacat futbolista.

Qui precisament en nom de canalitzar per l’esport ben entès a les joventuts actuals, va oblidar el seu elevat càrrec per baixar de nou al nivell pla del futbolisme que en ple triomf i joventut ha sabut deixar -tan temptador com li ha de resultar encara! - Precisament per que no distragués els seus accentuats avenços en l’ample camp cultural i professional que ha emprès fins arribar a la meta cimera que ell mateix s’ha imposat. Mèrit gran és això les primícies ens ha estat possible conèixer a Almassora gràcies a la congregació de joves lluïsos. Donades les facilitats que el conferenciant, l’amic, oferia; la gent es va animar de tal manera que li van anar plovent pilotes d’arreu en forma de preguntes de tota mena i condició a les que hi va haver de contestar durant més d’una hora, atacant en la rèplica unes vegades, driblant en altres i reservant també, com no, en què així convenia. Magnífiques jugades oratòries ja que les seues! Josep Lluís Pérez Payà antic jugador -recent jugador- de futbol, o Ilm. Sr en el camp laboral d’avui! Que si efecte van deixar a l’àvid ambient que l’envoltava dimarts a la nit al Teatre Serra d’Almassora, no menor segurament es gravaria al seu … Ja finalment, va quedar tancat l’animat acte pel reverend senyor rector En Corneli Monfort qui va desenvolupar magistralment el difícil tema de que units caminem cap a la victòria.

Publicat al periòdic Mediterràneo l’any 1960 per Josep Galí Sancho

5 de novembre

Slluis_001.jpg

Ja vam dir que la festa anual dels lluïsos que té lloc el tercer diumenge de novembre, donada la seua popularitat i el seu arrelament, sol preparar-se i ambientar-se amb la antelació deguda. No solament en el seu aspecte exterior, de pompa i sumptuositat, que en ser molt, vindria a ser el menys eficaç. Sinó de plé recolliment i íntima com és la proverbial reclusió de la joventut almassorina a la Casa d’Exercicis Espirituals a Castelló on ja han tingut lloc aquest mes la primera tanda de joves exercitants. Després, a part d’altres torns que puguen organitzar-se, se celebrarà la setmana de predicació congregacionista que precedirà a la festa

 i que enguany estarà realçada al prendre part en ella el notable publicista i orador sagrat Dr. D. Sants Beriquistain, prelat domèstic de la Seua Santedat. Un altre esdeveniment extraordinari d’aquest any serà l’estrena d’una peanya per a la imatge de Sant Lluís que, per les referències que tenim, promet ser alguna cosa realment grandiosa. Només el detall de la seua il·luminació indirecta ha necessitat la instal·lació de quaranta peres.

10 de novembre

processoEdo.jpg
Continuem en aquests preliminars enfeinats i interessants que ja vam dir antecedeixen a la propera festa dels Lluïsos d’aquesta població, va tenir lloc el dilluns d’aquesta setmana una altra d’aquestes reunions generals de congregants, tan pletòrics d’assistència i optimisme juvenil. Entre d’altres avançada d’interès inigualat - puix no passa cada anys el que direm- es va donar estat oficial a les dos següents notícies. Primera, que es dignés visitar Almassora amb aquest motiu, per primera vegada, l’Exm. i Rvm. Sr Bisbe de la recent creada diòcesi Sogorb-Castelló  a qui es prepara una rebuda apoteòsica. Segona, que amb la solemnitat que cal suposar també es beneirà i col·locarà la primera pedra de la tan necessitada nova església per a la tan necessitada nova parròquia del venerat Santíssim Crist del Calvari. Més coses es van dir, és clar. Més detalls van ser anunciats, discutits i aprovats que direm en successives cròniques.

17 de novembre

img960.jpg


Això està que crema perquè ens trobem en plena setmana de predicació congregacionista. El que vol dir que torna a produir-se el fet cert, que tinguem de recórrer a la sobada frase - moltes vegades basada per qui escriu més per la seua hiperbòlica imaginació que en la realitat exacta - que el nostre temple parroquial és insuficient per albergar aquestes nits a tants joves i homes que van a escoltar l’orador sagrat que ja vam dir era el doctor En Sants Beguiristain, del qual resultaria pueril volguérem nosaltres ara fer la seua semblança quan tan coneguda és la seua destacada personalitat . Ens trobem, a més, a dos passes del dissabte dia 19 i diumenge 20. El dissabte a les 17′30 rebrem per primera vegada al nostre Sr Bisbe Dr. Josep Pont i Gol. El diumenge, festa principal de Sant Lluís, s’estrenarà la colossal peanya i es col·locarà la primera pedra de la nova església del Calvari. El que significa que estem en aquests instants ficats uns a la predicació ja dita, altres en la multitud de preparatius que cal suposar. Tots esperant el que, a no dubtar-ho, es convertirà de nou a Almassora en un d’aquests multitudinaris esdeveniments religiosos i humans, dels quals tan difícil després és fer el relat perquè són, en realitat, per ser vistos. Diumenge, si Déu vol, apareixeran al diari Mediterràneo alguns interessantíssims reportatges al·lusius a tot això, als que s’afegiràn, si el material fotogràfic arriba a temps, la corresponent informació gràfica de la nova peanya de Sant Lluís- que en realitat és una obra d’art- i de la maqueta del grandiós nou temple del Crist del Calvari. Informacions literàries i gràfiques que creiem sincerament seran molt del gust dels nostres lectors. Ja ho veuran .

18 de novembre

EsglesiaPrimeraPedra60MGraciaAguilella1.jpg

Dissabte eixiran a rebre el senyor Bisbe per donar-li escorta d’honor innombrables motoristes que formaran la caravana. Es concentraran davant de les aigües potables. S’han fet tres arcs de benvinguda: el primer a l’entrada del poble, el segon davant del banc de València al carrer General Mola i el tercer a l’entrada del carrer Damunt. Enfront de la cooperativa de Sant Josep esperaran al prelat per donar-li la benvinguda les autoritats i jerarquies, el clergat, les forces vives, els xiquets de les escoles. Accions i congregacions, el poble en massa. Una benvinguda que, encara que particular, si diguérem - no ve en visita pastoral - serà tot l’efusiva que cal suposar . Un lletrer enorme i lluminós sobre la façana de l’església: Almassora saluda el senyor bisbe . Tota la plaça apareixerà profusament adornada i engalanada per les associacions i congregacions parroquials. Més tard, les confessions dels joves i homes. Quants sacerdots forasters seran necessaris per atendre els penitents ? …. Caldrà veure-ho.

Diumenge la missa de comunió general en que oficiarà i predicarà el nostre senyor bisbe. Vinga, vinga qui ho dubte a comprovar quin espai vital quedarà disponible al nostre temple en aquests moments. Només ocupat per l’element masculí. La cursa ciclista, més tard, amb importants premis. Dos especials: Trofeu del Santíssim Crist del Calvari i 500 pessetes, (obsequi del Sr cura) i Trofeu del Ilm. Ajuntament i 400 pessetes. Després innombrables premis i més trofeus : Primer de 300 pessetes i trofeu Orbea, segon 250 pessetes i trofeu Texan, etc. El senyor Bisbe lliurarà els trofeus. Exposició en un dels salons de la Cooperativa de Sant Josep, de la maqueta, plànols i altres dades del nou Temple del Calvari; la descripció la farà el mateix Sr. arquitecte, autor del projecte, Miquel Prades Safont. Benedicció i col·locació de la primera pedra pel Sr. Bisbe sent padrins del solemne i històric acte el nostre Ilm. Ajuntament i la respectable senyora - gairebé centenària - N’ Antònia Ballester Arenós, amb el padrí d’honor Sr Joaquim Balaguer Martinavarro. Per quan passe el bisbe per tots els carrers contigus al solar de la nova església, tres arcs més de salutació afectuosa: Al carrer de Jesús i Maria, al de la Puríssima i en el de sant Lluís.

Dinar-homenatge al prelat en un dels salons de la Cooperativa amb la nodrida assistència que es veurà. El detall, que ningú menjarà de gorra, tots hauran pagat el seu tiquet. Amenitzarà la sobretaula una rondalla de joves congregants. Obsequis de la parròquia a tots els pobres d’Almassora que consistirà en bosses plenes de menjar. Vespres solemníssimes. Processó general de Sant Lluís sobre la nova peanya. Recorregut extraordinari amb extraordinària il·luminació dels carrers i edificis entre els quals destacarà la il·luminació de la Cooperativa. Més detalls? No, ja n’hi ha prou . Si qui ens parlava per telèfon és d’ Almassora ja comprovarà que no exagerem. Si és de fora pot vindre. Ens pot seguir llegint en últim terme.

20 de novembre

EsglesiaInaugurCentreParroJoanAparici.jpg


Tron per el sant de la joventut d’ Almassora. Sant i tron vibren a l’uníson d’un pensament: Joventut sense por davant la vida. La imatge és del gran artista Carmel Vicent, el tron ​​de Rafel Cardells, valencians. Lliris en mans del sant que sorgeix com una exhalació d’una corona imperial que li pertany i menysprea per dedicar-se a Crist . Perquè de lliris i roses que emulen la puresa i l’amor del seu cor. Aire de marxa. Inquietud al florit brancatge que sosté la glòria d’un sant jove: Lluís Gonzaga. Així és i significa aquesta peanya.
D
apoteòsic podem qualificar sense la menor exageració la rebuda que Almassora va tributar ahir a la vesprà al Prelat de la diòcesi Excm. i Rvm. Dr. Josep Pont i Gol. Una immensa gentada va anar ja a l’encreuament de la carretera amb la general per donar al prelat la més joiosa benvinguda . Des d’allà, els crits i els més efusius salutacions de la multitud el van acompanyar fins a la plaça on una gentada immensa amb les autoritats al front el va acollir amb crits clamorosos, en tant la banda de música interpretava la marxa dels infants. Després de les presentacions i salutacions de rigor, el prelat, sempre entre aclamacions fervoroses, es va dirigir a l’església parroquial que es trobava plena de fidels. Després de pregar el prelat davant el Santíssim, ja davant l’altar major es va cantar una salve en què es va desbordar la devoció del poble sencer. El Rvd. Sr. Corneli Monfort, va donar després, amb gran eloqüència, la benvinguda al prelat. El Bisbe Dr. Pont i Gol va parlar a la impressionant multitud que al temple s’apinyava, expressant la seua satisfacció perquè la seua presència a Almassora i la seua primera visita a la població coincideix amb una festa de joventut, el que pot considerar-se com un símbol molt expressiu perquè també la nostra diòcesi de Sogorb - Castelló és avui jove. Ha subratllat que això no pot significar l’oblit de l’antiga diòcesi de Tortosa de la qual Almassora ha rebut tants béns al llarg dels temps. Va expressar el prelat la seua esperança que els vells catòlics recorden sempre a aquesta diòcesi i ensenyen a recordar als joves. Acabat l’acte, amb el temple desbordant encara més que anteriorment el fervor del públic als carrers, la multitud va acompanyar l’il·lustre prelat fins a la casa abadia on hi havia de pernoctar.

Tractar de condensar en un article periodístic la intensa vida de la congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga d’Almassora, al llarg dels seus 82 anys d’existència, ens sembla una mena de quadratura del cercle: una cosa totalment impossible. És de lamentar, perquè la seua recopilació i lectura aportaria tot un seguit de coneixements útils i alliçonadors per a les actuals generacions de joves congregants. Es va fundar l’ any 1878, després que tretze joves almassorins els que van sol · licitar del Sr bisbe que era el Dr Benet Vilamitjana Vila que es dignés a decretar la constitució de la congregació. Avui l’herència d’aquell s’eleva a 1200 congregants . El 1891, amb motiu del tercer centenari de la mort de Sant Lluís Gonzaga sent director Joaquím Balaguer Martinavarro. La de les noces d’or sent director Pasqual Usó Mundina . Les noces de diamant sent director Joaquím Ferrer Guarch. Les noces d’argent de 1903 no es van celebrar perquè des de 1901 fins 1903 la congregació va estar virtualment dissolta. Segons la història oficial senzillament per la disconformitat d’opinió sobre qui hauria de ser el predicador del tridu i festa d’aquell desgraciat any 1901 . El 1905 si va haver un cert esforç per alçar els ànims. La festa d’aquest any va estar acceptable, quedant únicament com a membres de la junta per a l’any entrant els joves Josep Galí Garcia ( pare del que escriu aquest resum ) i Josep Arenós Esteban. La primitiva imatge del sant va ocupar primerament una xicoteta fornícula al costat de l’epistola de l’altar major.

En 1925 va ser traslladada a l’altar de Sant Llorenç a on va quedar col·locada baix l’imatge d’aquest. Va ser en ser reconstruït el nostre temple acabada la guerra civil, quan el patró jovenil va tindre el seu altar propi i exclusiu que ocupa en l’actualitat. La festa solia celebrar-se antigament el quart diumenge d’octubre, fins a 1929, en què va haver de ser traslladada al tercer de novembre perquè va coincidir amb la nova festa de Crist Rei.
Va t
indre la congregació local propi per al cercle recreatiu. Gimnàs Aloisià es deia. Estava instal·lat, en 1892, al carrer de Sant Josep, al local cedit gratuïtament per Jaume Pesudo Oliver. Més tard , per ser insuficient, va passar al carrer Damunt.
Fòren moltes les èpoques en que la nostra congregació comptà amb un quadre artístic veritablement cuidat i animós. Va representar centenars d’obres teatrals, betlems , etc. Fins va regentar en explotació comercial el Teatre Serra des de 1913 a 1919, oferint les acostumades sessions setmanals de cinema i per tal de contrarestar certa campanya teatral desmoralitzadora que aleshores es duia a terme a tota la Plana. Es va publicar el 1926 l’edició del full titolat El Congregant. Des de 1931 a 1936, va còrrer a càrrec de la congregació un full parroquial amb números extraordinaris que portaven el títol d’Ànima Jove . L’any 1932, el 21 de juny, festivitat de Sant Lluís, va veure la llum la Història Oficial de la Congregació que va recopilar i  estudià el Rvd Director d’ aleshores Angel Aznar Moliner. Des de 1953 es publica l’actual full. Què dir de les innombrables tandes de joves exercitants en complet retir ? …. Van donar començament amb aquella memorable de 1931 a Jesús-Tortosa . Encara perduren amb el mateix ímpetu de linici. Record i homenatge per als dinou directors que va tindre la congregació. Per als trenta-cinc presidents.El paper que va representar la congregació d’Almassora en les diverses assemblees i concentracions diocesanes i comarcals va ser sempre d’allò més destacat. Com es pot comprovar, llegint el que va ser la d’Onda en 1912, la del Desert de les Palmes en 1913, la de Castelló el 1924 amb motiu de la coronació de la Verge del Lledó, Tortosa en 1926, Borriana en 1927, Benicarló en 1929, Vila-real en 1933 i Vinaròs en 1935; on per cert, es va acordar celebrar la propera el 1937, precisament a Almassora. La guerra, amb el seu capítol de sang. Quaranta-vuit van ser els martiritzats del nostre poble. Vuit sacerdots, quatre religiosos, un seminarista, trenta-tres seglars homes i dues dones. Excepció, naturalment, de les dues senyores, tots els altres havien format part de la congregació. Dos sacerdots havien estat fins i tot directors Pasqual Usó Mundina i Eliseu Manrique Beltrán. Tretze congregants en actiu, dels que dos havien estat presidents: Pelegrí Gimeno Sivera i Josep Serra Manrique. Vuit havien estat també dignataris: Josep Sancho Andrés, Francesc Arenós Sancho, Lluís Esteller Miralles, Antoni Clausell Usó, Antoni Francisco Bernat, Vicent Renau Martí, Joaquim Escura Cepriá i Josep Gil Blasco. Els tres congregants restants: Josep Costa Morales i Vicent i Enric Morellà Cantavella.

L’Acadèmia, fundada el 1949, aleshores director Joaquim Blanc Babima , amb 125 alumnes durant tants cursos . Els seus becaris, les seues conferències i excursions culturals, els seus donatius de robes per als pobres per Nadal, etc . Enumerem la Lliga de la Perseverança per als exercitants amb els seus habituals retirs, les simpàtiques Reunions Generals, les emissions radiofòniques Veu de Joventut, cursets per als quintes, rondalles, cors , aportacions per a les obres del seminari , per a la tòmboles parroquials, els ensenyaments del catecisme encomanada a la congregació que precisament tenia lloc a la desapareguda església del Calvari que promte es començarà a reconstruir, els trets col·lectius de generositat tant col·lectius com individuals que van fer possible tants nobles empreses les comunions mensuals, etc … L’impacte que la Congregació dels Lluïsos almassorins ha anat deixant generació rere generació .

22 de novembre

EsglesiaAccioBisbe60RosaliaBeltran.jpg


Escrivim el dijous de la setmana anterior. Divendres. Diumenge . També ho veníem fent setmanalment des de fa un mes. Sobre els mateixos temes. La vinguda del Sr. bisbe. La festa de Sant Lluís. La benedicció i col · locació de la primera pedra de l’església del Calvari. Pel que pot dir-se que, en realitat, ho vam dir tot . Però, és clar, si ara ens callem, com era la nostra primera intenció, es fiaria ben poc la història quan anara a tafanejar sobre uns esdeveniments dels que tot es va dir a priori. Al costat d’ això, se’ns incita d’arreu amb la quasi pareguda frase de: Ja veurem que diu el diari de dimarts!. No tenim més remei aleshores, que escriure el que segueix. Amb les menys paraules possibles. Tres són els successos que hem de relatar. Tot l’entrellaçats en el temps com es vulga, però diferents entre si , la primera impressió és la que val.
El Sr Bisbe . - Era lògicament històrica aquesta primera visita del prelat .Tirem la casa per la finestra a Almassora, és la veritat. Rebent
-lo, conboiant-lo, acomiadant-lo. A tal extrem d’apassionada efusivitat es va arribar en el comiat que els que l’envoltaven se les van veure i se les van desitjar per lliurar-lo del fervor popular que volia acostar-se, saludar, besar el seu anell pastoral. La gent no li deixava, materialment, pujar al cotxe! … Perquè, a més, en aquells últims instants, a part els obsequis que se li anaven lliurant com a record de la seua estada entre nosaltres, va aparèixer el nostre Sr. cura portant en alt un quadre monumental on apareixia ladorada efígie del nostre Santíssim Crist del Calvari. Era el que faltava.!

La estadística oficial assenyala que van faltar ben pocs perquè s’arribara a la xifra de 1700 els que van combregar en el matí del diumenge. Entre xiquets, joves i homes. Som una població de deu mil habitants. El que vol dir, si haguérem arribat als 50.000 veïns, els que haurien combregat s’arrimarien als 8.500, si el cens haguera pujat a cent mil ànimes, les comunions masculines hagueren fregat les 17.000. A la vesprà, en la processó general, els nostres espies particulars, ens van assenyalar la xifra exacta de mil quaranta-dos ciris. Perquè ja a només anaven joves i xiquets. Pel que fa a la nova peanya, van alçar murmuris d’admiració al seu pas pels nostres carrers. És veritablement molt bonica i luxosa.

De la nova església, ja vam dir els padrins. Ja anomenarem l’arquitecte. Ja citàvem que era el Sr Bisbe qui anava a beneir la primera pedra. Afegim ara que aquesta va ser la mateixa sobre la qual el 10 d’abril d’aquest any va descansar la creu del Crist del Calvari. Ara, en l’orifici que aleshores empresonava la creu va quedar col·locat el tradicional cofre de zinc on es va tancar l’acta de l’històric moment. Amb l’acta, el número d’aquest dia del periòdic Mediterràneo i d’un altre de València. Fulls parroquials i congregacionistes, fotografies amb personatges de l’actualitat local, monedes d’ús corrent, etc. Consignem també el detall que on ara va quedar enterrada aquesta primera pedra, s’alçarà un dia, si Déu vol, la taula de l’altar major de la futura parròquia. Anticipem també, algunes dades sobre la seua edificació. Estarà integrada per la nau central, capella de la

comunió, baptisteri i sagristia. La torre mesurarà vint metres d’altura, saló parroquial, habitatges per al rector i coadjutor, oficina parroquial. S’adaptarà la seua construcció a les modalitats de gust actual d’estil franciscà. Les especials circumstàncies per les què hem travessat, diguem finalment, que el projecte del nou temple va ser aprovat en el seu dia pel Bisbe de Tortosa Manuel Moll i Salord - del qual no estarà de més el que aprofitem l’ocasió per escriure que sempre Almassora no va rebre d’ell més que favors (Ha estat confirmada ara aquella aprovació pel Bisbe de la nova diòcesi Sogorb-Castelló Josep Pont i Gol.)

Almassora, batent rècords en entusiasme, assistència i treballs de preparació. Perquè si de l’entusiasme ja n’hi ha prou amb lo dit, no podem silenciar pel que fa a l’assistència, que la multitud a l’acte de la benedicció de la pedra va ser la població en massa. A haguera sigut impossible comptar els presents a l’acte. A, lo fàcil, consistiria comptar els escassos absents entre xiquets de pit, malalts, protestants i ressaviats. I pel que fa als treballs preparatoris? … Mereixen punt a part.
Hi havia en els nostres carrers, principalment on havien de passar les comitives: adorns, domassos, arcs, banderes, flors, catifes de totes classes, confetis, etc. En unes ressaltava la se
ua presència, en altres certa grandiositat, fins i tot en algunes la seua ingenuïtat, i en no poques, la seua deliciosa senzillesa. Encara que, rivalitzant tots aquests carrers en un idèntic afany, no podem per menys el destacar els que integren els voltants del solar on s’ha de construir la nova església. Quanta il·lusió, quant de treball!. També bastants diners perquè res faltés. Es trobava l’entranyable detall del carrer Jesús i Maria oferint un superb llenç amb la cara del nostre prelat, pintat molt encertadament per algun artista local, la seua identitat, lamentem ara no conèixer per deixar constància del seu nom. Després les il·luminacions extraordinàries que van convertir aquestes nits al nostre poble en alguna cosa enlluernadora. Des del nostre campanar fins a la façana de l’església, des d’Educació i Descans a la Cooperativa, passant pels edificis particulars habitats i fins a les obres en construcció. Cent trenta comensals es van reunir en el sopar homenatge al Sr. Bisbe. Mai s’havia fet una cosa aixína al nostre poble. La parròquia va donar paquets de menjar als pobres d‘Almassora. La padrina de la benedicció, Antònia Ballester Arenós, vídua de Serra, els va obsequiar amb un lliurament en metàl·lic, també als comensals que se citen en el paràgraf anterior. Es va encendre per primera vegada i quedava inaugurada la nova il·luminació indirecta de l’interior de l’església que resultava molt moderna i apropiada.

Una frase final. El temps va voler associar-se a totes les nostres celebracions. Avui dilluns està plovent i fa un dia gairebé hivernal. Ahir diumenge pareixia com si ens trobàrem a la primavera.