Almassora en Blanc i Negre

Aquest llistat almassorí ha estat publicat al Correu de Tortosa del 7 de novembre de 1929

1^er. Congrés Nacional d’Acció Catòlica

Reverend En Pasqual Cabedo, Rector. Reverend En Joan Monferrer, Coadjutor.Reverend En Pasqual Usó, Coadjutor. Reverend En Manuel Esteller, Beneficiat. Reverend En Manuel Guàrdia, Beneficiat. Reverend N’Eliseu Manrique, Beneficiat. Reverend En Manuel Broc. Reverend En Josep Colera. Confraria del Santíssim Sagrament. Arxiconfraria de Filles de Maria. Associació Josefina. Venerable Ordre Tercera de la Mare de Déu del Carme. Venerable Ordre Tercera de Sant Francesc. Congregació de Sant Lluís. Adoració Nocturna. Apostolat de l’Oració. Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. Confraria de les Ànimes. Confraria de la Passió. Associació de la Medalla Miraculosa. Pia Unió de Sant Antoni de Padova. Sindicat Catòlic de Treballadores en la confecció de la taronja. Una obrera. Una Filla de Maria. Un entusiasta de l’Acció Social. Una sòcia de la Pia Unió de Sant Antoni de Padova. Sindicat Unió obrera de Sant Vicent Ferrer. Sindicat Catòlic Agrari de Sant Josep.

Aquest llistat d’almassorins ha estat publicat al Correu de Tortosa del 13 de juliol de 1934

Setmana d’Acció Catòlica “ pro Ecclesia et Patria” a Tortosa

Concepció Enrique, Maria Mollà Garcia, Maria Martínez Comins, Carme Martínez Comins, Dolors Portalés Fonfria, Maria Agut Manrique, Pilar Montoliu Toran, Maria Safont Sala, Rosa Costa Escura, Maria Clausell Usó, Maria G Gimeno Cabedo, Marta Cabedo Ramos, Dolors Broc Rubert, Carme Ortells Broc, Carme Gòmez Damià, Francesca Escrig Damià, Francesca Escrig Rovira, Dolors Vilar Morellà, Mª Rosa Claramonte Cabedo, Dolors Gil Usó, Anna Martinavarro Serra, Manuel Adsuara Serra, Dolors Grifo Garcia, Vicent Fonfria Garí, Enric Fonfria Garí, Roser Llàcer Agut, Mercès Fonfria Garí, Purificació Fonfria Garí, Roser Fonfria Llàcer, Mercès Fonfria Llàcer

Nativitat Fonfria Llàcer, Mercès Amiguet Burdeus, Teresa A Cassanya Usó, Josep Sanxo Domínguez, Francesc Arenòs Sanxo, Joaquim Usó Clausell, Enric Agut Rovira, Josep Serra Manrique, Vicent Hidalgo Vilar, Llorenç Gil Clausell, Manuel Gil Clausell, Miquel Pesudo Claramonte, Vicent Vilar Agut, Josep Galí Sanxo, Josep Bovea Adsuara, Francesc Claramonte Agut, Vicent Fortunyo Albert, Vicent Renau Matheu, Batiste Clausell Domínguez, Vicent Mollà Morellà, Josep Mollà Albert, Joan Beltran Beltran, Joaquim Claramonte Pitarc, Batiste Felip Garcia, Vicent Grifo Sivera, Enric Ballester Borillo, Ramon Amiguet Burdeus, Pasqual Cabedo, Pasqual Usó, Plàcit Matxí, Manuel Broc, Eliseu Manrique, Àngel Aznar, Joan Monferrer, Àngels Beltran, Mª Gràcia Clausell, Empar Clausell, Manuel Guàrdia, Josep Còlera, Confraria de la Passió, Congregació de Sant Lluís, Arxiconfraria de Filles de Maria, Apostolat de l’Oració, Adoració Nocturna, V.O.T. Mare de Déu del Carme, V.O.T. Mare de Déu dels Dolors, Confraria de Sant Josep, Confraria del Santíssim Sagrament, Associació Medalla Miraculosa, Confraria Mare de Déu del Roser i Santa Quitèria, V.O.T. de Sant Francesc, Joventut Catòlica, Sindicat Agrícola de Sant Josep, Sindicat Obrers Catòlics, Sindicat Obreres Catòliques, Santa Infància i Pia Unió de Sant Antoni de Padova.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 30 de gener de 1952

Harmonia

Encertat va estar el nostre reverend senyor rector a qualificar-ho com l’harmonia el primer acte congregacionista celebrat dilluns a la nit a la sala d’actes de la cooperativa de Sant Josep. Un tot harmònic fou aquella continuada entonació. Difícil entre tan nombroses intervencions que van donar agilitat i dinamisme a la reunió exigides per la mateixa joventut que la integrava. A la primera part dedicada a la congregació va resultar sèria la descripció de l’acte llegida pel secretari senyor Manrique. Encertada la presentació i obertura del president senyor García. Clara la descripció de comptes del dipositari senyor Bellmunt. Solemne la presa de possessió i imposició de medalles dels nous vocals senyors Sifre, Gual, Enguídanos i Claramonte. Ponderades els suggeriments relatius a la marxa de l’associació pels congregants Grifo, Barberá i Claramonte. A la part recreativa van ser molt del grat de tots les dues peces musicals interpretades pel sextet d’instruments de pua i pulsació integrat pels congregants Blasco, Beltran, E. Colera, Beltran, A Montoliu i Chabrera. Oportú el diàleg dels dos alumnes de l’Acadèmia, Martínez i Portalés. La cançó de Claramonte. Després, ja en part formativa, viril i emocionant la intervenció del jove de Castelló Evarist Vicent. Apropiades les consultes religioses d‘Escura, Martinavarro, Mas i Galí. Interessant i fort tema el desenvolupat magistralment pel reverend director En Joaquim Blanc que hi va haver a més de malbaratar durant tota la nit enginy i coneixements en aclariment de tants temes consultats. Finalment, com no podia ser d’altra manera, fermall inconfusible que tanqués la vetllada a càrrec del nostre reverend capellà En Corneli Monfort que va fer vibrar al juvenil auditori que abarrotava la sala. Magnífica i prometedora jornada congregacionista que acabant-se amb les agudes notes de l’Himne incomparable, obre ampli llit de perspectives tals que només la mateixa realitat serà capaç de confirmar en reunions successives.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 29 d’abril de 1952

Joves lluïsos

Com la primera i amb la sala d’actes de Sant Josep atestat de concurrents, es va celebrar dissabte últim la segona reunió trimestral de congregants. Va tindre, com l’anterior, el dinamisme i flexibilitat pròpies de la joventut que la inspira.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 18 de novembre de 1952

Reunió

Després de la dilatada paralització estival torna Almassora a donar senyals del seu civisme. No podia ser una altra que la Congregació dels Lluïsos qui obrís la marxa en el retorn a la normalitat. Divendres a la nit va celebrar la seua tercera reunió trimestral. I el que va començar a tan curt espai de temps en salonet de reduïdes dimensions ha hagut d’ampliar-se a un altre quatre vegades més gran que va veure també fet vessar el seu recinte fins a l’extrem que la següent haurà de celebrar-se per separat la dels xiquets i la dels xics. A part totes aquestes amenes i mogudes seccions de què es componen aquestes reunions, hi va haver aquesta vegada la intervenció extraordinària del jove i il·lustre En Joaquim Tomàs Villarroia qui sobre el tema Personalitat i Valentia va desenvolupar davant un captivat auditori tot un curs, no per breu menys acabat, del que ha de ser el jove cristià en els nostres dies. També les diferents intervencions del cor van aixecar nodrides salves d’aplaudiments.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 18 de novembre de 1952

Tots els Lluïsos

Quan es parle en endavant de la festa anual dels Lluïsos a Almassora, quedarà l’antecedent de l’any actual. Es dirà simplement ni menys, que van assistir tots els congregants. Tots a les conferències de la setmana anterior, tot i els contratemps sorgits a última hora a la predicació. Tots a la missa de comunió general de diumenge en què va haver de destinar per a ells sols l’església parroquial. Tots a la interminable processó de la vesprà d’aquest mateix dia. I si a aquests tots afegim els nombrosos antics congregants i aspirants d’avui que es van sumar als actes, obtindrem el càlcul aproximat del seu nombre. Quant a l’interès, entusiasme i fins i tot vehemència amb què se celebren aquests actes és mes per veure-ho que per ser relata-ho. Magnífica avantsala, doncs, per a les Noces de Diamants que aquesta popularíssima i arrelada congregació celebrarà l’any vinent.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 26 de desembre de 1952

Reunió congregacionista

“Les reunions dels lluïsos no tenen altre defecte que el no ser mes que per a ells”, ens deia en la mateixa vesprà de dimarts últim unes belles xiques almassorines. Els sobrava raó, tot i no conèixer tals actes més que per referències. Perquè qui no haja assistit a una d’aquestes reunions trimestrals es troba molt lluny d’imaginar la simpatia que en elles es malbarata a mans plenes, els ensenyaments pràctiques que es desprenen; i el seu to familiar de confiança mútua, el seu dinamisme i organització sense tatxa. Es pot vore, si no el que va ser capaç de fer-se en hora i mitja a la nit i en un dels salons d’actes de la cooperativa de sant Josep. Després d’oberta la reunió pel reverend director veritable animador i mantenidor, el dipositari de la congregació va donar lectura als ingressos i despeses de l’últim exercici. Seguidament el secretari va llegir al seu torn els noms dels vocals que cessaven en els seus càrrecs: Andrés, Agustí i Enguídanos; i els que anaven a substituir: Grifo, Saragossa i Balaguer. Aquells van fer entrega de les seues medalles al reverend senyor rector, qui les va imposar solemnement als entrants, als qui va encoratjar en la seua comesa el reverend director, al propi temps que expressava el seu agraïment per als que deixaven el càrrec. A continuació i com a conseqüència de la intervenció del congregant Galí i altres, va ser també el mateix director qui va aclarir diversos aspectes de tipus congregacionista donant amb aquest fi a la primera part del programa. Seguidament els alumnes de l’Acadèmia: Comins, Francisco, Portalés i Martínez van fer les delícies dels assistents interpretant un entreteniment familiar de manera insuperable al·lusiu al repartiment de l’aguinaldo que anava a dur-se a terme i de les festes nadalenques. A continuació el director d’estudis de l’Acadèmia en Josep Agramunt va dissertar, no per breu menys documentadament, sobre l’educació de l’home com a tal. Tancant aquesta part amb el lliurament del lot de peces de vestir: uns pantalons a mida, unes espardenyes d’hivern amb sola de goma i una camisa de primera qualitat als vuit becaris més necessitats de la repetida Acadèmia. Aguinaldo que en el seu volum i qualitat ha estat possible gràcies a la decisiva aportació de la cooperativa de Sant Josep. Sobre el tema l’esport i la joventut, el jove congregant Xavier Tomás va fixar la posició de l’església en això. I si encertat va ser el tema, no ho va ser menys la seua brillant manera de expressar-ho. Testimoni d’això va ser la interminable salva d’aplaudiments amb què va ser premiada la seua intervenció. Dues artístics concerts del també jove congregant Manuel Pesudo amb la seua harmònica van merèixer igualment els més calorosos aplaudiments de l’auditori. A continuació el sempre interessant col·loqui sobre qüestions d’índole religiosa i moral. Claramonte, Pesudo i Gimeno amb les seues encertades preguntes, van forçar al fet que el director les resolguessin com ell sol saber fer-ho. La consigna final, desenvolupada també pel reverend en Joaquim Blanc sobre la valentia del jove, va posar una vegada més de manifest la seua destresa en prémer els més sensibles ressorts de la vida actual del congregant. I que dir sobre el resum del nostre senyor rector? Ben poc. Que, sense ser paradoxa, va estar humorísticament seriós, deixant a la concurrència com sol dir-se amb la mel a la boca. L’himne de la congregació va tancar aquesta quarta reunió que marcarà una nova fita en la seua finalitat i desenvolupament. Gairebé sobra dir que la sala va estar plena de congregants, quedant molts d’ells a la porta i als passadissos.

Publicat al periòdic Mediterràneo per R. el 27 de setembre de 1953

A qui matina

A mes i mig de les noces de diamant de la Congregació dels Lluïsos d’aquesta població, es comencen ja a mobilitzar els seus juvenils hosts. Els seus pacífics tirs s’orienten de moment a reclutar tandes per a exercicis espirituals en complet retir. De raó és, ens retirem tots una mica d’aquest mundanal soroll.

Publicat al periòdic Mediterràneo per R. el 25 d’octubre de 1953

Efervescència

Que segueix, que augmenta dia a dia i el cas no és per menys. És la congregació del Lluïsos d’Almassora la més popular i que ha patit menys desgast a través dels seus 75 anys d’existència. Per això les noces de diamant que celebrarem el proper mes escapa a tota hipèrbole que poguérem aplicar ací. En telegràfica enunciació donem publicitat en part al que s’ha fet, es fa i es farà. Publicacions, emissions, anuncis lluminosos, exercicis, concursos literaris, fotogràfics, d’aparadors, façanes, balcons i carrers. Il·luminacions, jurats, trofeus, conferències, carreres ciclistes, funcions de gala, nou himne, nova imatge del sant i nou altar. Entrades triomfals del sant i del senyor bisbe, arcs monumentals, vinguda de mig seminari diocesà integrat per la Scola Cantorum del mateix, dels cinc directors anteriors a l’actual que sobreviuen, xiquets abillats amb vestits de l’època de sant Lluís, concentracions de bicicletes i motocicletes, cartells i cintes commemoratives, castells de focs artificials, etc. Una bogeria d’organització !. Que Déu i sant Lluís acosten la seua espatlla que bona falta ens fa -R

Publicat al periòdic Mediterràneo per R. el 19 de novembre de 1953

Reflexes

Reflexos, si. D’una commemoració diamantina, el parpelleig, tot i les restriccions, perdurarà molt de temps encara. Ja que parlem de restriccions elèctriques, diguem que per la seua culpa ens hem quedat amb les ganes de dir moltes coses. Amb el que llueix això d’escriure !: Almassora per les nits semblava un brasa de llum, etc,!. Doncs res. No ho exigeix ​​la història. No va vindre l’Escolania de Castelló. Va ser una errata. Eren les Escoles Pies. La coses al seu lloc. Va costar menys col·locar els adorns dels carrers que retirar-los ara, no per mandra. Fa mal arraconar el que tantes suors va costar de perfilar. Diuen que no podem tindre jardins naturals a Almassora. No els tenim. No obstant això, s’han construït per a aquestes festes: Artificials. Alguns precisament on haurien d’instal·lar els primers. Ens fem càrrec que la construcció dels naturals i sobretot la seua conservació reportaria treballs, cures, gust i …… es solucionen aquests inútils maldecaps construint vorera. Llàstima. Això de l’exposició fotogràfica va constituir un inesperat èxit de públic. La seua cloenda va estar a to amb el rang que havia adquirit. Ni més ni menys que amb la visita del senyor bisbe que també va llegir, en part, els treballs del certamen literari. Se’ns van presentar barreres amenaçadores de núvols a l’horitzó al matí del dia 15. No menys inquietants a la tarda a la Garrofera. En forma d’un Carcaixent que jugava massa bé. Totes es van dissipar al final i va lluir el sol. Respirem. A qui hem de donar les gràcies? No voldríem ser irrespectuosos però a Ell li les donem. Van ser els nostres hostes els quatre reverends directors de les quatre tandes d’exercicis en complet retir. La totalitat dels homes, 34, es va reunir amb el seu director en agradable tertúlia. Detalls com aquest escriuen per si sols tot un poema de religiositat en la nostra festa!. Capítol d’omissions. En la nostra crònica de dimarts ni més ni menys que deixem d’anotar les següents representacions congregacionistes que van estar a la processó amb el seu reverend director respectiu al capdavant: de Borriana, Onda, Bell-lloc, Vall d’Alba, Sueres, Tales, …. Per poc les ometim totes. Quins reporters estem fets!. No obstant això, potser d’algun allunyat sector on sempre fan mal els èxits aliens, se’ns haja censurat. I sortit a la llum allò del bombo i platerets i del soroll exagerat. Tot el contrari. Ens hem quedat curts en els relats. Un 57 aniversari no es troba tots els dies a la volta de cada cantonada. I si aquestes noces de diamant les commemora la congregació de lluïsos d’Almassora …. Ah, llavors, la cosa arriba a tindre la transcendència que ha adquirit! Res més, ni res menys.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 27 de gener de 1954 per Josep Galí Sanxo.

una avançada

Això és realment el que ha fet la joventut masculina d’Acció Catòlica d’aquesta població. Instal·lar una avançada de catolicisme pràctic, modern i juvenil, al més cèntric i estratègic lloc de la nostra vila. Inaugurat i beneït el nou local diumenge amb assistència del clergat, autoritats i jerarquies, forces vives, consell comarcal d’aquesta joventut i afiliats. Nombrós públic, que conste, tant dins del local com al carrer on es retransmetia el breu i solemne acte. No va faltar detall. Per descomptat, la instal·lació amb llum, fluorescent i tot !, i distribució d’aquest nou domicili social juvenil causa magnífica impressió als que tot el dia van desfilar pel mateix.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 25 de març de 1954 per Josep Galí Sanxo.

Reclutos i veterans

La setmana anterior, durant tres dies consecutius, van tindre els quintos d’aquesta població (igual que segurament en tota Espanya), xerrades i conferències d’instrucció pre-militar organitzades, com sempre, per la congregació dels Lluïsos i celebrades al local de la joventut masculina d’Acció Catòlica que per a aquests menesters ve que ni d’encàrrec. Un metge, en Josep Blanc, un veterà en Josep Galí, el reverend director de la congregació en Joaquim Ferrer, i el nostre senyor rector reverend en Corneli Monfort, van donar cadascú des del seu específic punt de vista la mínima i elemental instrucció que tan útil pot resultar als futurs soldats a la caserna i campament si volen i saben aprofitar-se’n. Aquests tres dia -ací ve lo bo- van desembocar en el quart en què es va anar a l’ermitori de la nostra patrona Santa Quitèria. Es va celebrar allí la santa missa pel reverend director, van confessar i combregar la majoria i es va imposar a tots l’escapulari de la Mare de Déu del Carme. Va seguir després un dia complet d’alegria i gresca amb l‘inevitable dinar de germanor, reunits sacerdots, instructors i mobilitzats. Al final d’aquesta el veterà que havia cregut estar donant normes d’això: de veterania, va haver de suportar graciosa quintada muntada pels idem que li havien preparat suculent postre en forma de dolç sàviament condimentat amb no menys saborosos i olorosos alls. Música, cançons, folklore (no podia faltar), acudits i anècdotes … En fi un dia que recordaran sempre tots.

Publicat al periòdic Mediterràneo el 24 de novembre de 1954 per Josep Galí Sanxo.

Millorant sempre

Podia esperar-se perquè hi havia la possibilitat que la Congregació dels lluïsos d’Almassora, hagués cremat tots els seus cartutxos en les històriques i innenarrables jornades viscudes l’any anterior quan la celebració de les seues Noces de Diamants. Era aquest següent any precisament com la pedra de toc sobre el futur ímpetu o desmai. Ací queda, la realitat immillorable que ha passat ara. Fins i tot inesperat. El torn de prop trenta congregants reclosos en exercicis espirituals en complet retir a Castelló, l’assistència en massa a les conferències congregacionistes, la missa major, la processó interminable, l’ambient sense cansament: ple de vitalitat. Però, sobretot i abans de res i per això vaig quedar-ho pel final, la comunió del dia de la festa que van rebre nou-cents joves. Queda amb això tot dit, ja.

Publicat al diari Mediterràneo per Josep Galí Sancho el 21 de març de 1956

Quinto alçat !

Com tots els anys d’alguns ençà, la Congregació dels Lluïsos d’Almassora, va tindre bona cura de que no se li escaparen els mossos de l’actual reemplaçament sense donar-los les sanes normes que seguiran després o deixaran de seguir, però que almenys van ser donades i, el que és millor, escoltades, amb el major interès i atenció. Van tindre lloc aquestes conferències i xerrades durant el dilluns, dimarts i dimecres de la setmana anterior al cèntric local dels joves d’A.C. A càrrec del reverend senyor rector, director de la congregació; el metge senyor Josep Castell i el congregant Josep Galí. Va tractar cadascú sobre l’aspecte que quadrava a la seua personalitat i càrrec. Dijous al matí es van traslladar tots -disertants i movilitzats- a l’ermita de la nostra patrona Santa Quitèria on es va celebrar la Santa Missa, van prendre la Sagrada Comunió i els va ser imposat solemnement el Sant Escapulari. Després, en simpàtica i juvenil camaraderia, es va passar entre jocs i bromes tot el dia en aquells encantadors paratges, on no cal dir-ho, els va ser servida el corresponent i suculent menjar.

Publicat al periòdic Mediterràneo l’any 1957, el 24 de febrer, per Josep Galí Sancho

Es va celebrar al Saló d’Actes de la Cooperativa de Sant Josep de la nostra població la XV Reunió General de Joves Lluïsos que va tindre com sempre aquest simpàtic i atraient desenvolupament que fa que cada convocatòria els congregants van disposts amb la seguretat de passar una bona estona, que al mateix temps se’ls instrueix, i … ja la resta que en mans de Qui depèn el més important. Per això, referent a l’assistència, el saló apareixia ple de joves joves, ja que per baix dels setze anys hauria una dotzena com a màxim, sense que cap baixés dels catorze. Bé, pocs també eren els que sobrepassaven els vint. Pel que fa als que havien asseguts van haver de fer alguns moviments estratègics cap endavant fins a posar-se fregant la Presidència perquè els de peu de la cua pogueren almenys sentir menys aclaparaments i estretors. De passadissos ni parlar. Va començar l’acte amb les pregàries de costum. Va seguir amb la lectura de l’Acta de la reunió anterior. Va continuar adonant detalladament el moviment econòmic de la Congregació durant l’últim exercici de 1956. Després, unes ràpides i encertades pinzellades sobre la Quaresma en el nostre segle XX; el que és la Santa Butlla a càrrec del reverend director En Vicent Beltran a qui, com se sap, no se li trava la llengua per parlar clar i directament als joves.

Va seguir amb els suggeriments i iniciatives congregacionistes que - siguem sempre exactament vertaders - aquest cop van estar una mica apagades. Finalitzant aquesta primera part amb l’actuació del reconstruït cor de Lluïsos a qui des d’aquest moment encoratgem a seguir amb una tasca gens fàcil ja que han de saber evadir-se - com ho estan fent- del tute arrastrat i altres inclinacions juvenils que tant es venen de gust en aquesta crítica edat. I mentre arriba l’ocasió de enumerar a tots, vaja mentrestant el felicita, el magnífic esforç del seu esforçat director el jove congregant Manolo Martínez. Va vindre al començar la segona part d’aquesta interessant reunió, el plat fort, fortíssim de la mateixa. Que ho va ser sense cap mena de dubtes la vibrant locució pronunciada pel jove universitari de València Elies Izquierdo Montoro. Els seus vint anys apassionats i virils, amens i acoblats a l’època que ens ha tocat viure, van ser desenvolupats durant tota una hora sense cap cansament per part de l’auditori, tota una extensa gamma de temes que agrupats sota el una mica alarmant títol de Tu pots ser Sant descobriren davant els sorpresos ulls de la nostra joventut local una incalculable i insospitada sèrie d’activitats senzilles i perfectament normals des de les quals elevar-se cap a la santificació sense haver de caure per això a les amanerades beateries, a l’ús, que espanten a la joventut masculina d’unes pràctiques religioses que mai van ser destinades només per a determinats sectors del coll tort. En nosaltres, particularment, aquesta intervenció que segueix a altres anteriors del mateix calibre, va vindre a confirmar amb una esperançadora veritat que anima i consola. Ja que el tètric desviament que s’observa en molta de la nostra actual joventut universitària i que enfosqueix gran manera el panorama estudiantil, no és total, a Déu gràcies, com es pot veure. Una minoria més o menys extensa, però capacitada i valenta, pot servir de sòlida base per a un futur menys desconsolador. Ja veiem que n’hi ha.
Seguint amb la ressenya, diguem que quan es van apagar les salves d’aplaudiments amb què va ser premiada l’apassionada intervenció, va actuar el trio Nocamar, ben conegut tant a Almassora com a les poblacions veïnes. On els tres congregants: Nogueroles, Canós i Martínez, músics, compositors i artistes d‘original vena, van aconseguir que l’auditori relaxara els seus nervis posats en tensió fins al màxim per la intervenció d’En Elies Izquierdo. Després, unes escaients veus d’alarma del reverend director assenyalant perills concrets que planen sobre la joventut ara en forma de fulletons circulants, va donar pas al punt final de la destacada vetllada que va acabar com direm.

Parlant el reverend senyor rector. No podia passar d’una altra manera. Ho va fer breu però substancioses. Després d’unes directrius assenyalant el que significa responsabilitat congregacioniste, va saber donar a la diana d’exaltació màxima en anunciar que serà la nostra Almassora en data pròxima l’escenari sobre el qual es concentraran els joves catòlics de la comarca o comarques en jornada preparatòria de la magna concentració diocesana de joventuts congregacionistes, d’Acció Catòlica i parroquials, que tindrà efecte més tard a Tortosa. Acusant els assistents l’impacte d’entusiasme que hi produïa la notícia i els exaltats sons del nostre himne, sembla que aquesta nit van sonar d’una manera diferent i nova, demostrant un cop més la realitat d’una renovació constant de la nostra congregació que és nova i actual com quan fa setanta-set anys llargs es fundés.