Política

Publicat al periòdic El Lliberal l’any 1893

Cens Electoral

Vistes i examinades les reclamacions d’inclusió i exclusió presentades davant la Junta Municipal del cens electoral d’Almassora, i resultant que la citada Junta en sessió del 20 d’abril últim acordà informar que procedeix la inclusió, en les llistes electorals, de Pasqual Mañanós Manrique, Josep Romero Aparici, Josep Peris Domínguez, Gregori Safont Gómez, Vicent Gavaldà Pons, Tomàs Navarro Garí, Vicent Monferrer Morales, Josep Falcó Blasco, Vicent Galí Sancho, Geroni Vilar Clausell, Joaquím Mundina Cubertorer, Manuel Beltran Escuriola, Josep Bernat Mañanós, Josep Comins Queral, Joan Batiste Clausell Galí, Josep Casals Safont, Agustí Beltran Arenós, Ramon Manrique Vilar, Josep Francesc Escuriola Gimeno, Dionisi Falcó Blasco, Josep Artero Chabrera, Josep Costa Garcia, Vicent Clausell Agut, Agustí Colera Torrejón, Vicent Mañanós Carda, Pasqual Polo Casaña, Cristòfol Colera Torrejón, Josep Mañanós Manrique, Josep Ortiz Sifre, Batiste Bernat Francisco, Francecs Ballester Escuder, Vicent Claramonte Melià, Ramon Agut Garí, Josep Uxó Escura, Pasqual Almela Vilar, Josep Agustí Soler, Josep Cubertorer Ferrer, Batiste Ibañez Esteve, Manuel Ferrer Peris, Ramon Ferrer Soler, Vicent Garí Peris, Joaquim Abella Mateo, Josep Escrig Forner, Joan Puig Santolaria, Batiste Romero Bovea, Josep Martínez Seder, Lluís Pons Grifo, , Maties Portalés Beltran, Emili Clausell Melià, Josep Martinavarro Flors, Vicent Forcada Igual, Esteve Garcia Ballester, Manuel Martín Clausell, Batiste Forner Serra, Llorenç Boix Fortuño, Josep Pons Brisach, Lluís Agut Tellols, Vicent Ortiz Gil, Miquel Albert Pitarch, Blai Mañanos Manrique, Josep Ballester Canós, Pasqual Clausell Igual, Joaquím Agustí Oliver, Josep Portalés Domínguez, Josep Selusi Morales, Josep Ballester Bovea, Josep Chust Selusi, Llorenç Claramonte Claramonte, Manuel Agustí Soler, Vicent Vila Garcia, Miquel Gòmez Bernat, Josep Canós Beltran, Josep Simó Aguilella, Josep Bernat Machordom, Jaume Portalés Vilar, Salvador Zaragoza Ros, Joaquím Ferrer Solà, Josep Bernat Hidalgo, Joaquím Costa Bovea, Manuel Vilar Andrés, Gonçal Esteve Adsuara, Pasqual Gorrís Romero, Josep Vilar Andrés, Vicent Mundina Clausell, Dionisi Falcó Hidalgo, Joaquím Bernat Chulvi, Pelegrí Agut Garí, Josep Agut Garí, Francesc Majordom Gimeno, Manuel Bernat Hidalgo, Antoni Ibañez Gómez, Batiste Colera Torrejón, Joaquim Gimeno Palanques, Joaquím Chust Agustí, Pasqual Monsó Seder, Josep Pons Sancho, Vicent Simó Fraga, Josep Francecs Monferrer Morales, Joaquím Martinavarro Flors, Joaquím Blanch Agramunt, Joaquím Clausell Garí, Alexandre Arenós Segarra, Francesc Artero Corell, Enric Arenós Segarra, Joan Garcia Hidalgo, Josep Uxó Escura, Vicent Mañanós Ortiz, Vicent Burdeus Bernat, Miquel Balaguer Martinavarro, Miquel Pons Peris, Joaquím Forcada Igual, , Joan Batiste Ibañez Esteve, Vicent Sivera Escuriola, Vicent Pons Selusi, Joaquím Gimeno Palanques, Pelegrí Gòmez Llorenç, Josep Pons Brisach, Vicent Gimeno Palanques, Josep Cebrià Vidal, Josep Agut Manrique, Carles Llàcer Violeta, Vicent Costa Comins, Màxim Fonfria Amiguet, Josep Felip Clausell, Ramon Adsuara Igual, Manuel Ferrer Martínez, Vicent Garcia Petit, Josep Font Beltran, Josep Monte Galí, Josep Cubertorer Clausell, Pasqual Andrés Mas i Joan Batiste Artero Ballester, per haver justificat documentalment que reuneix les circunstàncies per a ser electors; la no inclusió de Vicent Vilar Ros per justificar-se també documentalment haver finat. L’exclusió de Joaquím Agustí Escuder, Joan Batiste Falcó Galí, Vicent Martinavarro Bernat, Vicent Mas Beltran, Joaquím Serra Agustí, Vicent Balaguer Broch, Vicent Beltran Perelló, Joaquím Esteve Llàcer, Joan Batiste Forcada Arenós, Joan Batiste Martinavarro Gòmez, Josep Miquel Balaguer, Ramon Mollà Francisco i Vicent Forcada Rosell, per haver-se justificat no tindre edat que prescriu la llei electoral; la continuació en les llistes com electors elegibles per a càrrecs concejils de Josep Agustí Monferrer, Ramon Agut Soler, Agustí Beltran Falomir, Marià Beltran Català, Josep Canós Salvador, Vicent Cantavella Vives, Batiste Cantavella Vives, Miquel Casals Andrés, Manuel Clausell Garí, Joaquím Uvierga, Josep Escribà Abad, Josep Escura Andrés, Batiste Català Clausell, Joan Fonfria Arquimbau, Vicent Garí Monsó, Vicent Manrique Clausell, Josep Martinavarro Corell, Vicent Morellà Garcia, Josep Pesudo Oliver, Vicent Romero Peris, Ramon Safont Fonfria, Pere Arenós Bort, Vicent Beltran Colonques, Francecs Fonfria Arquimbau, Vicent Garí Esteve, Pasqual Mulet Alonso, Ramon Machordom Morales, Batiste Manrique Clausell, Joaquín Abella Canós i Josep Garcia Francisco, per constar justificat que paguen quotes al Tresor per contribució, i no accedir a la mateixa pretensió feta en favor de Josep Gimeno Sala que no reuneix condicions legals per a ser elegible. La Junta provincial ha acordat resoldre de conformitat amb lo informat per la Junta municipal, respecte de les inclusions i exclusions sol.licitades en les llistes electorals, i que no procedeix admetre les reclamacions com electors elegibles, per no acreditar-se documentalment la residència fixa per més de quatre anys i que paguen al Tresor la quota directa de les compreses en la localitat en els dos primers terços de les llistes de contribuents, per que sols s’acompanya certificació de que paguen contribució; i respecte a Josep Gimeno Sala per no acreditar-se que pague quota alguna.

Publicat al periòdic El Lliberal del 15 de febrer de l’any 1893

Festa dels possibilistes

Senyor director d’El Lliberal. Molt estimat amic. També ací han fet festa, del dia d’avui, als possibilistes almassorins. Per commemorar el vintè aniversari de la proclamació de la república espanyola, s’han reunit avui en fraternal banquet, presidit per l’entusiasta i veterà republicà, el digne president del Casino Agrícola Industrial, n’Amat Vizcarro. Entre els comensals va regnar admirable ordre i exemplar expansió, fent-se frases d’elogis merescudíssims, adreçades al respectable president del banquet senyor Vizcarro. També hi va haver brindis iniciats per n’Amat Vizcarro, qui va encoratjar al jovent almassorí perquè engreixe les files de la democràcia espanyola, fent abans un sentit paral·lel entre la república i els partits que impedeixen el seu govern. A l’eminent tribú N’Emili Castelar, va dedicar el senyor Vizcarro conceptes molt entusiastes. Gairebé tots els comensals van brindar en semblant forma al senyor Vizcarro, distingint-se per la seva eloqüència i correcta manera, el jove doctor en filosofia i lletres En Joan Batiste Serra; qui després d’advocar per l’estreta unió de tots per aconseguir el triomf dels ideals del possibilisme, va significar també el seu interès perquè acabe aviat en aquesta província el predomini de tant cacic i caciquet com per ací pul·lula. Els nombrosos comensals a aquesta festa, celebrada a la pintoresca casa de camp del senyor Serra, es van mostrar molt satisfets de l’acte commemoratiu de l’al·ludit succés històric. D’eleccions puc repetir ací el que diàriament li dic de paraula: que gairebé el cos electoral en massa votarà al distingit candidat liberal, N’Emili Sànchez Pastor. N’Emili Sànchez Pastor. El Corresponsal.

Publicat al Periòdic L’Heraldo de Castelló el 28 de gener de 1898

Casino nou

S’ha convingut entre algunes persones molt caracteritzades dels bàndols conservador i liberal d’aquest poble, crear un centre d’unió sense altre objecte que el de treballar pel profit i la tranquil·litat d’Almassora, farts, ja sens dubte, de les baralles polítiques que sobre no reportar cap benefici als pobles divideix els seus homes fomentant odis i malvolences que després paga el menys deutor. Si tal conveni fos cert, ho sapieren portar a la pràctica, Almassora estaria eternament agraïda a aquesta iniciativa per que milloraria notablement per conseqüència de tan lloable unió i en breu seria el poble que mereix ser, per la seua avantatjosa posició topogràfica, la proximitat a la capital, la riquesa del seu sòl i la bellesa del seu cel. Es diu també per ací que els demòcrates almassorins, fent-se intèrprets dels sentiments que animen a tots ells de fa algun temps ençà van a inaugurar molt aviat un nou casino amb la denominació de Centre Democràtic per a lleure i instrucció dels seus socis però atenent preferentment a la propagació de les veritables doctrines democràtiques, ben lluny d’aquests odis a la religió catòlica i a les idees com professen els altres homes, que conreen alguns engalipadors de la política en profit seu.

Publicat al Periòdic El Regional de Castelló el 23 de desembre del 1902

El miting

Ressenya ahir a la nit l’Heraldo el meeting canalegista d’Almassora. Davant les inexactituds que la premsa política de l’Heraldo comet, ens convé fer constar que gràcies a les mesures preses per l’alcalde d’aquella població no els va passar un seriós contratemps als excursionistes; que al saló no havia consumers ja que els dependents de l’ordre estaven complint els seus deures en tots els punts on exerceixen vigilància; que en dir un dels oradors que el que volgués afiliar-se a la política del senyor Canalejas es quedés a la sala, la van abandonar tots continuant allí diversos xicots; que els individus nomenats pel comitè no tenen tota la personalitat política i tot i això s’han inclòs noms de persones que ni són canalegistes ni admetran el càrrec que com a Castelló, a altres se’ls ha atorgat a ells graciosament. Que políticament considerat l’acte va resultar un fracàs sense precedent, on els oradors van ser corejats amb menys respecte que el que ha passat al teatre del carrer Vicià de la capital. Les coses van arribar a tal punt, que el senyor Castelló i Tàrrega va haver de pregar a l’alcalde passés a presidir el miting, costant-li no escàs treball retirar alguns centenars de taronges que sens dubte portaven els espectadors per obsequiar als oradors. La intervenció del metge d’Almassora senyor Beltran, responent honradament i amb arguments de reconeguda importància a les censures dels propagandistes canalegistes, va posar tal calor a la sessió que va haver de treballar i no poc per apaivagar els ànims i tornar la tranquil·litat als excursionistes perquè tornaren en pau i gràcia de Déu a la capital.

Publicat al setmanari Rebeldia del 9 de desembre de 1917

Almassora pro-amnistia

En Almassora s’ha donat ja el primer pas. Un pas ferm, decidit gran, apartant-se, allunyant-se de la porcada, del ramat de les guàrdies negres, de les hosts lliberticides. El dia de diumenge passat va ser gloriós en els fausts dels nostres ideals i de la nostra política regional. Almassora viu, Almassora reneix, Almassora és ja una germana xicoteta que sap caminar al nostre costat. Així va quedar demostrat amb l’assistència al míting que pro-amnistia es va celebrar, de tots els homes de civisme amants del progrés, de la llibertat i de les reivindicacions dels seus escarnis i vilipendiats drets. L’ampli local del Centre Republicà era materialment insuficient. El poble es rebregava per escoltar els oradors. Presidit l’acte pel jove i intel·ligent advocat i decidit batallador republicà En Josep Gimeno, van fer ús de la paraula Josep Sanxís per l’Ateneu Radical, Batiste Otxando pel Centre Obrer, Miquel Moltó en nom de cinc processats, Josep Sebastià per la Joventut propagandista, Vicent Vilar per la REBELDIA, Segarra Llanes pel Partit Radical, Josep Castelló per la Joventut Republicana, i Josep Morelló en nom de la Federació del Partit Republicà. Sanxís d’una manera clara, senzilla i eloqüent, Otxando amb oratòria de ciclop que sap arribar a les entranyes; Moltó, contundent, tallant amb l’acerada fredor de la sinceritat; Sebastià amb fascinant i fogosa peroració, precís i eloqüent de gest aixecant tempestes d’aplaudiments a cada anatema aclaparadora; Vilar encarnant la representació; Segarra Llanes amb raonats i ardents arguments que eren cops de maça contra la monarquia; Castelló amb veritable eloqüència, i Morelló, gran, immens, resumint i tancant l’acte entre ensordidors vives i eixordadors aplaudiments, van demanar en nom d’Almassora la llibertat dels que iniquament pateixen condemna infamant. Una manifestació magnànima i el lliurament de les conclusions a l’Ajuntament, on Vilar des del balcó va dissoldre la comitiva, van donar fi a l’acte. Endavant almassorins! No tingueu por a aquests ases disfressats de lleó i a les gallines vestides d’àguiles. Endavant !!! Endavant !!!.

Afirmació Republicana
Publicat a diari Llibertat el 20 d’octubre de 1930


Com s’havia anunciat es va celebrar ahir a la veïna població d’Almassora el míting d’afirmació republicana, últimament organitzat pels elements directors del partit d’aquella localitat. L’acte va revestir importància excepcional, podent-se qualificar de grandiós, no només pels discursos pronunciats, sinó que encara més per l’enorme concurrència congregada que va omplir no només l’espaiós local del Centre Republicà, un dels més espaiosos de la província, sinó gran part del carrer de públic que no va poder penetrar a l’edifici, materialment atestat. Hi havia representacions dels pobles i una nombrosíssima de la capital que va acompanyar els oradors, senyors Gasset, Morelló i Selma. La tribuna estava ocupada pels presidents del Centre i Comitè i diversos elements del Comitè del districte de la capital. Els oradors van ser rebuts amb aplaudiments al començar cada un d’ells el seu discurs, dels quals no donarem més que una breu idea per impossibilitar la falta d’espai ja que hem d’atendre altres informacions també d’actualitat.
En Josep Morelló. Concedida la paraula a aquest propagandista, va dirigir primer una salutació als coreligionaris d’Almassora, que amb constància i fe no només han sabut mantenir dignament el partit, sinó que l’han engrandit de tal manera, que és avui un dels nuclis més potents de la província. Va fer un estudi extens de l’obra de la Dictadura, que va fustigar molt justament, combatent la se
ua obra i singularment la dels monopolis, tan ruïnosa per al país, però molt beneficiosa per als grans negociants que els exploten. Ha censurat el malbaratament que es va donar als fons municipals i provincials, gastats en gresques i homenatges. Va acabar demostrant la necessitat de renovar la política espanyola, substituint aquest estat de reacció per un altre veritablement liberal i democràtic com és la República. Va ser repetidament aplaudit. En Carles Selma. Aquest també estimat amic nostre i popular orador republicà, amb la seua forma acostumada, va dir un discurs veritablement pràctic que va merèixer continuats aplaudiments. Va exposar plana i clarament la situació d’Espanya i els remeis que haurien daplicar-se per salvar-la del caos actual de totes les manifestacions de la vida nacional. Va atacar a Alba, Romanones, Alhucemas i Bugallal, que no obstant haver estat sacsejats sense respecte pels homes de la dictadura i fins pel mateix règim, es presten a servir de comparses a la política monàrquica futura, quan el que haurien de fer era retirar-se a casa i no servir d’obstacle a la veritable democratització del país i a les solucions dels grans problemes que es necessita resoldre i que només poden solucionar-ho homes que no tenen interessos amb l’actual. Parlant de la tasca republicana la va exalçar, aconsellant que ara més que mai estiguem units, no només per implantar la República, sinó per defensar-la dels enemics que poden sorgir. Va acabar mostrant la seua fe en el pròxim triomf de les idees. En Ferran Gasset. Impossible dir l’entusiasme amb què va ser rebut el cap provincial del partit republicà En Ferran Gasset, al qual se li va ovacionar en ocupar la tribuna. Va donar començament el seu discurs el senyor Gasset congratulant-se de l’espectacle superb que oferia l’acte, demostració veritat que la tasca de tants anys, hagués donat un fruit tan excel·lent, demostració de la puixança que el partit tenia a la població d’Almassora. Va fer una admirable dissertació del que era la monarquia i la república i de les immenses avantatges que tenia aquesta sobre aquella per arribar a la conclusió que calia que l’actual se separés per deixar pas a la novetat, evitant així que el que puga instaurar-se per l’evolució no calga fer-ho per la revolució. Va provar la diferència que hi ha entre unes i altres monarquies, provant que aquelles que donant-se compte de la seua missió, van respectar i reconèixer el poder sobirà del poble i altres que aferrades al seu passat van negar el dret del país a governar-se per si mateix, donant motiu al que ha passat a Rússia. Va justificar la baixa de la pesseta en el descrèdit de la política monàrquica, comparant això amb el que passa en les accions d’una empresa abocada a un daltabaix, les accions no hi ha ningú que s’atreveixca a adquirir pel perill que ofereixen els negocis d’aquella . Va cridar l’atenció sobre els perills que ofereix no donar curs d‘eixida a les idees, quan aquestes adquireixen veritable puixança, com avui les republicanes, dient que quan això es fa, perilla tot, ja que buscant eixida i no trobar-la ho envaeix tot i ho arrasa tot. Creu en el nostre proper i total triomf, ja que els ideals republicans han envaït els Ateneus, les Universitats, Instituts, en la consciència de la classe escolar, a més de les obreres, comptant, per tant, el partit republicà, amb el més reixerit de la intel·lectualitat espanyola. Va donar fi al seu grandiós discurs incitant a tots a perseverar en la tasca empresa i, establint un parangó entre el que va ser i va fer l’honrada República el 73 en la seua curta vida i el que ha fet la restauració en més de mig segle. Les últimes paraules del senyor Gasset van ser per afirmar que malgrat els seus anys i les seues xacres seguirà treballant i lluitant per la República, ja que sense ella no és possible l’engrandiment d’Espanya i que prevalga la justícia i la llibertat, a base una i altra de la igualtat i la fraternitat dels pobles. En acabar va ser llargament ovacionat. Després de ser obsequiats pels amics d’aquella simpàtica població, van tornar a aquesta capital els propagandistes, veritablement satisfets de l’èxit del míting i més, com al principi diem, de l’entusiasme que regna entre els coreligionaris d’Almassora. El Corresponsal.

Republicans molestats

Publicat al periòdic Llibertat del 19 de novembre de 1930

Han circulat rumors aquests dies que han estat molestats determinats elements republicans per determinada autoritat. Recollim aquesta notícia de terreny particular i ja tindrem al corrent i ens informarem degudament per poder detallar àmpliament d’aquest assumpte als nostres lectors. Seria de lamentar que qui té el deure de procurar de guardar la tranquil·litat d’un poble tan laboriós com aquest, en què els elements disconformes amb l’actual règim sempre obren dins de la legalitat i les lleis, s’oblidaren de la seua veritable obligació i es preocuparen de coaccionar certs elements que només s’interessen de procurar el benestar d’Almassora i defensar dins el terreny legal les idees republicanes que per ser idees pròpies nascudes del lliure do que ens imposa la nostra consciència, té necessitat de propagar. Demà procurarem ampliar degudament aquesta petita informació si les circumstàncies ho demanen.

Publicat al periòdic Llibertat del 7 de gener de 1931

El dia primer de gener es reuniren en Junta general els socis del Centre Republicà i entre altres coses es renovaren alguns càrrecs, quedant constituïda la Junta directiva per el present any de la següent forma:

President, En Manuel Pesudo Amiguet. President segon, En Joan Ballester Pesudo. President tercer, N’Enric Arenós Domínguez. Depositari, En Manuel Agustí Simó. Secretario N’Ismael Gallart Adsuara.Vice, N’Ignaci Majordom Gimeno. Bibliotecari, En Francesc Agut Esteve, Contador, En Julià Ortiz Segarra. Vocals: En Manuel Guiralt Bernat, N’Alfred Muñoz? …, En Josep Martinavarro Cantavella, En Pasqual Martí Claramonte, En Josep Sivera Amiguet, En Josep Aguilella Safont i En Vicent Llop Garcia.

Publicat al periòdic Llibertat el 23 de gener de 1931

Acció Republicana

Estan sent ben rebudes entre els elements d’Acció Republicana les notes polítiques publicades per LLIBERTAT. Es rumoregen certs noms per a la presidència d’Acció Republicana, entre ells el culte metge N’Enric Garí. Desitjaríem fos un fet aquest rumor i es confirmés la seva elecció, ja que és l’element que per les seves condicions intel·lectuals, simpatia entre els joves del Centre Republicà i el més coneixedor dels problemes polítics i socials, és l’únic capaç de poder canalitzar als joves d’Acció pels veritables camins de la democràcia. Per tots els sectors democràtics és ben acollida aquesta candidatura. Així és que esperem siga una realitat. Les noves generacions de joves que han vist transcórrer els nefastos dies de dictadura, necessiten nous elements que sàpiguen infiltrar-los les idees democràtiques. S’han passat molts anys sense tenir lliçons del que és el veritable ideal de la República, i per això es necessita un home de les condicions del senyor Garí, que les té totes per a això, i més que res, formar, fer republicans, que és el mes necessitat en els pobles en que més s’han preocupat de la política dels cacics que de formar homes conscients dels seus ideals. I això és el que esperem del senyor Garí, si es tria per a la presidència d’Acció Republicana com tots esperem.

Publicat al periòdic Llibertat el 21 de març de 1931

Ja es va notant el moviment electoral. Els monàrquics segons rumors, ja comencen a agrupar-se i deixant en l’oblit certes situacions en què es van col·locar durant el període dictatorial, pensen unir-se per formar candidatures úniques. Desitjos grans, molt grans, tenim de veure a certs prohoms d’aquells funestos temps de dictadura municipal, fer públicament ostentació de les seues idees i més que res que arribe el període electoral i tinguem llibertat per poder enjudiciar certs actes i actes que llavors ens estaven vedats. Llarg període de temps fa que el pensament no pot expansionar les idees amb la ploma, ni que es deixe a la paraula propagar el que sent el cor. Si algun núvol s’albira en els nostres seculars enemics, en canvi en les nostres files augmenten les inscripcions, s’estén el entusiasme i en totes les classes socials s’ha infiltrat l’esperit democràtic. La classe obrera (malgrat certs manejos d’alguns sectors polítics al Centre Obrer), compenetrada amb el programa republicà i conscient del moment polític actual, també respon a les ànsies de renovació ciutadana. Esperem tranquils els esdeveniments electorals.

Publicat per E. Grifo al periòdic Llibertat el 8 de juny de 1931

Actes de vella política que crèiem extingits
No volia prendre part en un assumpte que per res em incumbeix, però la me
ua joventut i impetuositat, si es vol, m’obliguen a defensar l’honorabilitat del meu poble, quan és desacreditat per algú que procura crear un enterbolit efecte polític. L’autor de l’article del “Diari”, alhora que fer-nos passar a En Joaquim Grifo, oncle meu per cert, com un màrtir víctima de l’atropellament d’una “minoria”, forma una nebulosa per atacar les autoritats i facilitar la seua escapada sense ser vist. Vam coincidir a considerar l’acte d’una salvatjada, però potser estem molt distanciats en atribuir càrrecs. Per a ell és obra d’una minoria escassa, i per a mi ho és d’algú que deint-se amic ho té per qui sent amic de debò ha buscat un efecte de galeria per fer creure l’existència d’animadversió cap a aquest al·ludit exalcalde. Tot això, ho aprofita l’articulista per treure una sola conclusió encara que siga superficialment; la ineptitud de les autoritats. Jo he d’advertir que en plena dictadura i sent alcalde En Joaquim Grifo, es van realitzar malifetes no solament al seu xalet, sinó a la Casa Ajuntament, a l’antic sindicat i en molts domicilis, sense que per això mereixeren les autoritats la menor repulsa; i és que, sens dubte, l’enyorança del passat els obsessiona per engrandir els xicotets esdeveniments que no estiguen sota el seu comandament. Jo critique el que ha passat i pel mateix estimule a les autoritats perquè prenguen mesures en defensa dels drets de tots els ciutadans, sense distinció de classes, però aquest cas mereix raonar bé, perquè des que s’ha implantat la República hi ha qui està afectat de mania persecutòria per buscar efectismes que repercuteisquen en una esfera social molt més elevada que la d’aquesta localitat. La nit en què es va calar foc a unes fustes de bastida, es va celebrar un acte de propaganda electoral pel socialista senyor Sapiña. Com algun reaccionari no té la menor idea del governamental i moderat que és el socialisme, va creure que calant foc a unes fustes l’atribuirien als que estaven sentint les prediques de dit senyor. La seua dissertació va ser de tal connexió que fins els més pusil·lànimes es van convèncer de la diferència existent entre aquest programa i el comunisme. Els reaccionaris, davant el fracàs de no poder posar en pràctica l’efecte polític que pretenien, hauran quedat defraudats; però això no els pot servir de lliçó, perquè són enemics de la República i contra ella aniran encara que siga encarats. Qui no conega el nostre poble i haja llegit el “Diari”, hi haurà cregut en l’existència d’una aferrissada lluita entre diferents bàndols polítics. I he de dir, que els únics sospitosos per cometre excessos personals són els escassos reaccionaris fanàtics fanàtics que volent oposar-se al sentit de renovació que ha experimentat Almassora, es valen dinsignificances per donar la impressió que les autoritats no compleixen amb el seu deure. Aquestes, actualment, compten amb el veritable sufragi popular i això hauria de ser suficient per calmar els irritables. El que ha passat s’ha de publicar a la premsa, però al donar-li caràcter sensacional, quan ha estat acollit amb la major indiferència per tot el veïnat, es veu el partidisme personalista de l’autor. E.Grifo

Publicat al butlletí informatiu de l’agrupació cultural la Vila-roja. Març 1982

En un intent d’informar als socis del que s’ha fet fins ara en l’actual corporació i dels problemes que han surgit en aquests tres anys de manament, van convocar els representants dels tres partis del poble. Els problemes sorgiren ja en la convocatòria, Ninot, secretari d’U.C.D. Va venir com a membre del seu partit però no pas com a secretari. Devis, regidor del P.C.P.V., aplegà una mica tard, pel que les primeres qüestions van restar un tant penjades. El P.S.O.E. 100 anys d’honrades,deu tenir coses que amagar perquè no hi va acudir.

La primera qüestió va estar la guarderia Corell. Fa uns anys els veïns del barri van demanar al Sr Corell uns terrenys amb la intenció de fer-hi una guarderia. Els terrenys van ser donats, amb l’ajut de l’antiga corporació i la mà d’obra dels veïns sota la direcció de Josep Martínez P.C. i Valentín d’UCD no van construir el 75% de l’obra. Quan l’actual corporació, després d’un plé en el que votaren a favor PSOE i UCD (una vegada més) van decidir parar les obres i fer-se càrrec ells mateix amb la promesa de l’actual batlled’una donació de terrenys on feren un local social per als vells. Fa dos anys que les obres estaven parades i fa poc que hem vist treballar a ritme lent a 2 o 3 obrers.img952.jpg

Nosaltres ens preguntem: Quina és la finalitat d’aquestes obres i quan acabaran ?.

A Ninot li vam preguntar que savia de tot açò i ens va contestar: Es l’única obra en herència de l’antiga corporació que no s’ha acabat. Cal preguntar-ho a l’alcalde.

Respecte a l’actuació de l’Ajuntament i l’equip d’EUSA, les coses no són transparents i sí molt fangoses. En opinió de Devis PC Eusa va rebutjar seguir per veure un P.G.O.U. Molt fora del que ells pensaven fer…..Després del plà inicial aprovat, al veure que hi havia l’alegació de l’Ajuntament amb 14 o 15 rectificacions, ells van dir (EUSA) que així ells no podien actuar, així no podien fer una cosa correcta,….i això es aprofitat per dir-nos el batlle que aquests senyors tenien massa feina, tenien 40000 plans i aquest anirà passant el temps i convé rescindir el contrat.

Devis no estava d’acord en rescindir-lo i així ho va dir en un plenillo però al veure’s sols (una vegada més) i després de reconsiderar-ho en un recés demanar pel PSOE (que avui no ha vingut) es va rescindir el contracte, passant a fer-se càrrec Estudi 4.

El PC (Devis) considera molt més positiu el PGOU rescindit que l’actual i així ho vaig fer constar.

Ninot (UCD) veu coses positives i negatives als dos PGOUs : Veig coses d’aquell plà que m’agradaven més que aquest i veig coses d’aquest que m’agraven més que aquell….en aquell hi havia pressa per rescindir….les al.legacions van ser per a rescindir i no per a reformar….aquell plà haguera pogut estar un bon plà si s’hagueren rectificat algunes coses.

També van sortir les al.legacions que, organitzades per la Cambra Agrària, van firmar 800 llauradors, esglaiats com quan es creia que els comunistes eren dimonis amb banyes i cues, creient que ja no podrien arrancar un arbre o posar un portell quan la intenció d’EUSA era protegir el llaurador i la zona agrícola d’Almassora.

Ninot, aleshores, no militava al partit i no va replicar, però Devis sí que ho va dir en un plé:…. vaig dir: eixos senyors que havien dit eixes mentides perquè havien mentit a tot el poble dient que no podrien arrancar cap taronger i vaig dir a l’Ajuntament que tinguera en compte això a l’hora de les al.legacions.

Ninot diu que aquest Plà no sap si es podrà realitzar per l’elevat cost que suposa.

Sobre la recent obra de l’avinguda Josep Ortiz, nosaltres pensem que era més coherent la proposta d’EUSA que preveia ( veure article Boverot mes de desembre) una gran zona verda o una mena de Rambla que fera de passeig amb una finalitat social bàsica, unir els barris perifèrics amb el poble mitjantçant aquesta rambla que serviria de lloc de confluència. Però pareix que el cotxe té més dret que l’home. Segons l’opinió dels polítics no s’ha fet per massa diners. Nosaltres seguim pensant que una cosa mal feta sempre són diners tirats i que, de vegades, valdria la pena no fer tants projectes, però les realitzacions fer-se amb una qualitat digna de la humanitat.

En resum, Devis justifica el seu vot al Nou Plà de la següent manera: En el darrer Plé jo no volia aprovar-lo (el Plà) però els del meu partit em van dir: Se te tirarà tot el poble damunt perquè tots els demés diran Sí, i seràs tu el que impediràs el que se puga obrar…..Mira bé el que vas a fer perquè quedaràs tú com el que t’has carregat el Plà i tu el que no has defés els interessos del treballador perquè has fet que no puguen obrar i els que estan en paro se te tiraran damunt….. (Així va tot)img953.jpg

Ninot va resumir dient: S’adapta al poble perquè el poble l’ha aprovat però té els seus defectes perquè no se si es podrà realitzar pel seu cost elevat.

Sembla que les obres cares es guarden per als segons quatre anys . Pensem que el PGOU s’aprova per a 8 anys i l’actual corporació és per a quatre. A més a més, la cosa greu de l’actual PGOU és la quantitat d’infraccions urbanístiques hagudes al poble. Ninot digué que jo crec que tota infracció urbanística que es produeixca dins un àmbit local que tinga un Plà aprovat es deu sancionar amb lo que marque la llei.El greu afer és que açò passa perquè les infraccions comencen per fer-les els mateixos de l’Ajuntament.

Eixemples d’infraccions: Superfície màxima construïda. Miradors a la Vila fets en l’actual PGOU. Patis de llum sense mesures corresponen. Balcons més grans del que toca. Materials no admesos a la Vila….

Devis reconegué que el mal no ve d’Almansa però si de l’Ajuntament (recordem el famós altillo). El PC va denunciar en dos Plens el fet i s’aprovà que es tiraria l’altillo, però després, en una nova reunió de la permanent s’acordà ( amb el vot en contra d’un tinent d’alcalde de l’UCD) que no es tirara. Tota la pelea que vaig fer-me la van tombar. Ara en quina cara vaig jo a fer-li tirar a un contribuient obra quan els mateixos de l’Ajuntament fan infraccions !. El fet de denunciar aquestes infraccions és un deure de tot almassorí, però el mal és que si denuncies potser et senyalen amb el dit i per tant, l’obligació moral i real no és de denunciar, sino d’impedir que es produixquen aquestes infracciones per part de l’Ajuntament…….els almassorins no volem ser caps de turc. I encara així…ja ho vorem !

Les relacions del PGOU d’Almassora amb el de Castelló – diu Ninot – són opostes perquè la zona industrial de Castelló s’aplega amb la residencial d’Almassora i la Zona del Serrallo és la cosa més nefasta per a Almassora i per a Castelló perquè ens foten l’agricultura i està massa prop del casc urbà.

En el Plé del gener l’alcalde va formular una moció per a constituir una comissió presidida pel governador i integrada per entitats locals, comarcals, nacionals i internacionals per aturar la contaminació produïda per la central térmica. La moció va estar aprovada per unanimitat i aplaudida per Messeguer. Devis va pensar, però tard, que no va estar al frau i que va caure al enfilat perquè no van ampliar la moció a tot el Polígon Serrallo i a totes les indústries que afecten el nostre terme. Així es va pronunciar el regidor del PCPV en la nostra entrevista.

El Poliesportiu – segons ens diu Ninot – ja està en marxa i s’ha adjudicat a Construccions Domínguez i el montante és d’uns 30 milions. Un 30% ho paga la Diputació, un altre 30% el Municipi i la resta es finançarà mitjantçant un crèdit del Banc de Crèdit Local. No s’ha fet a pública subhasta perquè ho adjudica directament la Diputació i és el President el qui té la potestat, amb informes de la localitat. No sé si es va presentar algun altre constructor

El 30% que correspon al municipi no coincideix amb els 4 milions que van sortir en els presupostos per a l’any 82 (dit en le Plè de gener).

Preguntats per les zones verdes, zones de joc i política infantil, el Sr Ninot ens va respondre: Més que zones verdes, el que ens manca són zones de jocs per a xiquets. Actualment no hi ha llocs on puguen jugar. Hi ha països on vallen carrers per tenir eixe espai lliure on poder jugar. La política infantil seguida pels partits va estar posada damunt la taula. El nostre partit – digué Ninot – si que s’ha preocupat i ha ajudat en el possible a peticions de les associacions, formar equips de futbol, mostres de teatre. UCD ha posat el màxim d’interés en la política infantil. Per a nosaltres això no és tot i així vam parlar de la manca d’actes culturals per als xiquets que segons Ninot és tasca de les Associacions i no dels partits polítics. El col.legis podrien ser oberts el cap de setmana per als xiquets donada la manca d’espai. Ninot creu que no és competència de l’Ajuntament. Devis ratifica dient sols la neteja va a càrrec de l’Ajuntament.

L’almassorí mitjanament inteligent pot adonar-se, al presenciar un Plé Municipal, que l?CD està partida, que el PSOE (que avui no ha vingut) està partit i recolza a mitja UCD, i que el PC no es pot dividir perquè Devis és UNO. Nosaltres preguntarem sobre les relacions entre aquests partits. Ha hagut uns intents, al principi, de fer una política conjunta entre els partits, però no ha donat fruit (Ninot). Devis es queixa de que aquest intent va ser trencat molt aviat. El PSOE i el PC van intentar-ho però s’ha trencat molt promte.

Sobre el que han fet els partits polítics per la cultura del País Valencià, ens digueren: Reconec – va dir Devis – que no hem fet res. Una vegada que vam intentar fer una setmana Cultural del P.V. Però amb més dificultats i impediments dels que es puguen imaginar. Quan el PSOE va desapareixer del Consell i l’UCD va prendre la Conselleria ja no ens van avisar i no vam fer res més. Ninot digué: Es van fer unes xerrades sobre política molt bones per a la democràcia. Pel que pareix no va ser un acte del tot públic. De totes maneres accepten UCD i PC (el PSOE no ha vingut) que no han fet molt per la nostra cultura.

L’Estret i Palmeretes