Modernisme

img260.jpg

Ramon Rodríguez

La transformació operada durant els últims temps en la majoria dels centres de la Plana ha estat veritablement espectacular . I , per bé o per mal , es parla molt d’ella . En general sol oblidar , però, la primera etapa d’aquesta transformació , dels nous temps , coincidint amb el primer període d’auge de la indústria i del comerç , entre els últims anys del passat segle i els primers de l’actual. En no pocs centres de la Plana va unit a això l’auge de l’agricultura , especialment del cultiu de la taronja , al donar-se també pas a una exportació racionalitzada , tot i que avui puga pareixer molt embrionari el sistema .
Un sector d’Almassora es va veure afectat notablement per aquest nou estatus i la població va veure una primera fase d
e renovadora transformació . Per aquells anys escriu Sarthou Carreres, en expressió molt simptomàtica : A prop de l’estació del tranvia de Castelló , s’estan edificant nombrosos i esplaiats magatzems de confecció de taronges .img261.jpg

A la classe burgesa, industriosa i treballadora centrada parcialment aleshores en la producció i exportació de la taronja, es deu en bona mesura aquest canvi, que avui passa a ser capitalitzat pels historiadors, objecte d’anàlisi i estudi. I, curiosament, aquesta classe de burgesos treballadors, realistes i ferms-en general, no només a Almassora-va a facilitar el pas a noves expressions de l’art i dels objectes decoratius o útils que, per capritx del destí, estan mes vinculats a tendències idealistes i simbòliques que al realisme de l’etapa precedent. El fet és cert i constatat ja a la història, tot i que per les nostres latituds es manifestés només de forma molt discreta i moderada. És cert que, al mateix temps, també es veuen afavorides les tendències historicistes i el neobarroc, com, en general, tots aquells signes i expressions pròpies d’una fase eclèctica, sobretot en els habitatges, com a segell d’estatus de benestar. Però , amb la mateixa naturalitat van acceptar les tendències modernistes , derivades , en realitat , de grups secessionistes més o menys rebels , la filosofia poc té de comú amb el que s’ha vingut considerant com a realisme propi de l’home de negocis . Mentre en uns casos es renovaven les velles casones de família , altres preferien noves construccions representatives . D’una i altra solució hi ha interessants mostres a Almassora . Però el comú a uns i altres és haver donat cabuda a expressions dels gustos de l’època .
En Almassora , el cas potser més interessant el constitueix el Raval la transformació li va permetre convertir-se en nou eix de la població , a partir del qual sorgiran nous eixamples . Avui és encara zona configurada per una arquitectura més o menys eclèctica, en algun cas regressiu - imitativa , amb decidits reflexos d’un discret però interessant modernisme - . Per la resta , els danys soferts no han estat excessius , i encara s’està a temps de la se
ua protecció i salvaguarda .
S’ha d’assenyalar entre elles la que porta el número 5, originàriament de la família Serra - Ballester . Recentment ha estat condicionada sense alterar els elements decoratius , i pendent de l’adequada restauració d’altres més delicats , com són les pintures murals .La casa fou construïda al començament de segle . És interessant constatar com , mentre per al panteó familiar , edificat pels mateixos anys , es tria una arquitectura purament neogòtica , per a la casa s’adopten fòrmules mixtes, però de tipus modernista , riques en decoració i molt eficaços . Tal eficàcia es confia , no als elements estructurals o la creació de nous espais sinó a la seua transformació per mitjançant elements addicionals . La qual cosa es percep ja a la façana mateixa , de major altura que les circumdants i ostensivament enriquida sobretot en la seua part superior i balustrada . img142.jpgDe la mateixa manera , la peculiaritat de l’interior recau sobre els elements complementaris : portes , reixes , taulelleria de sòls i sòcols , pintures murals , recercat de les portes amb policromia , vidres ….. Destacable per la seua singular efecte i bellesa és la perspectiva del passadís que comunica les diverses dependències de la planta baixa , així com la de l’escala, amb barana de ferro colat sobredaurat . En aquesta planta baixa es concentra la major riquesa de sòls i sòcols de taulellets en variat mostrari del temps i amb alguns exemples que no semblen correspondre a la producció onder de l’època, segons els catàlegs que es disposen. També es troben en ella els exemples més notables de fusteria, reixes i altres elements decoratius.
Vull referir-me de manera especial
a la decoració pictòrica de la casa i del panteó. Es tracta de pintures murals de l’insigne castellonenc Vicent Castell que vénen reforçades per les existents a la finca pairal de la família Ballester-Romero, coneguda com Hort Romero. Aquesta es troba, també extramurs, a la plaça del Rei en Jaume. És de major antiguitat i va ser renovada en l’època que venim al · ludint . Actualment es procedeix a noves obres de condicionament, amb exprés desig de salvaguardar els seus valors historico- artístic. En part , les pintures a què em referisc i que seran objecte d’especial anàlisi i estudi en un altre escrit , tenen el seu paral.lel en altres de col · lecció particular a Castelló . Diversos panells de mida considerable representen figures al · legòriques , un tema portuari i una correguda de joies . A més , hi ha un altre tipus ornamental , amb franges , medallons i al.legories diverses .
A la casa Serra- Ballester que després
va pertanyer a la família Castell i , actualment , a la de Joan - Jovaní , la decoració pictòrica se centra en una sala de la planta principal . Porta un sòcol de ramejat , línies , llaços i altres franges ornamentals al sostre , en sentit transversal a les bigues de fusta vista . A la zona superior , envoltant tota la sala , una gran franja a manera de fris , amb penjolls ornamentals en els angles . La part floral i de llaceries ve reforçada amb garlanda sostinguda per graciosos putti . img262.jpgGarlandes i nens tenen també el seu clar paral · lel en el fragment d’un plafó per sostrada pintada a l’oli sobre llenç , propietat de la compositora Matilde Salvador . La garlanda s’interromp deixant lloc a requadres amb cercle interior, on inclouen , al costat dels motius ornamentals de fulles i llaceries , motius animalístics . El traçat general i l’execució són correctíssims . La interpretació , en tons gris verdosos , a manera de gisallas , deixant-se la importància de la funció colorística als motius dels cercles ia la garlanda . El to en general és el del mes pur caràcter modernista , per al qual no obsta la impressió que en part produeix de ser obra impresa a trepa. Al contrari , és sabut que el modernisme va produir dissenys de papers i tapisseria per ambientació d’espais i que també en els taulellets del temps és emprada de forma habitual la trepa.
La construcció del panteó va concloure en 1903 , segons consta en inscripció
al costat de la porta . Va ser obra de l’arquitecte Traver ; respon a cànons neogòtics i està realitzat en pedra de Borriol . Capitells , mènsules , permòdols , gàrgoles , pinacles i creu , en pedra blanca . La sostrada és metàl · lica , escatada i porta com a rematada un àngel trompeter en marbre blanc obra de l’escultor valencià . La decoració pictòrica mural es troba en l’absidiola i en la plementeria de la volta de creueria simple . El tema general exalta la fe del creient i la seua esperança d’una vida futura gloriosa i transfigurada . D’acord amb això, sobre el complement de l’entrada es representa la personificació , en figura femenina , de les virtuts teologals presidides per la fe . En els restants, la resurrecció dels morts , la resurrecció de Crist i el seu triomf en glòria . Els panells han de contemplar de manera conjunta , ja que responen a un criteri unitari de composició . Al absidiola es representa la glorificació de l’ànima entre seguici d’àngels .PlacesJardinet2007MaRenau2.jpg
Castell mostra la se
ua preferència per aquestes joves figures femenines gràcils en què tradueix els seus àngels , figures i que va fer gala freqüentment en la seua obra , sobretot en aquella de tipus al · legòric o de temàtica religiosa . Els colors són suaus i empra una gamma de tons clars, lluminosos . La semblança d’aquestes obres amb alguns dels quadres signats de sant Jaume de Vila -real és ben patent. També , i sobretot , amb els de l’arc d’accés al presbiteri a la Capella del Crist de la mateixa població . Des de fa anys , i així ho he indicat en algun escrit , he atribuït aquestes a Vicent Castell , encara que no he trobat per ara document o testimoni exprés.CarrerDamunt22EMartinavarroMRenau6.JPG

És interessant constatar , en l’obra de Castell , la diferència existent entre els seus retrats , paisatges o escenes de gènere , respecte a les seues figures al · legòriques i els seus temes religiosos . En aquest altre àmbit , els recolzaments en el simbolisme i en les tendències modernistes són ben patents , encara que estiguen tamisades sempre pel seu temperament i el seu personal condició i mai arriben a aquesta sensual llanguiment tan pròpia d’alguns modernistes o secessionistes . No podem oblidar que Castell , a més dels seus estudis a València i a Madrid , va conèixer els ambients de Roma , París i Barcelona . Aquestes últimes ciutats , sobretot , eren focus de les tendències modernistes , passant ja el moment àlgid de l’impressionisme a la capital francesa .
Les pintures d’Almassora han patit alguns danys i esvorancs no excessivament greus . En el seu gènere , al costat de les existents en les residències esmentades , vénen a enriquir l’àmbit de la producció d’aquest important pintor castellonenc del primer terç del nostre segle , la monografia , ben merescuda , està encara per desenvolupar-se.

Les dos primeres fotografies pertanyen a casa del metge Castell al Raval. Les dos següents al Cementeri. L’altra a l’Hort Romero al Jardinet. Les tres últimes a casa n’Enric Martinavarro al carrer Damunt, 22.

Publicat al Programa de Festes de l’any 1984

CarrerDamunt22EMartinavarroMRenau1.JPGCarrerDamunt22EMartinavarroMRenau2.JPG