Impost de consum 1893

Publicat com a carta al director en el periòdic El Lliberal el 6 de juny de 1893

Comunicat. Almassora 1 de juny de 1893

Senyor director d’El Lliberal. El meu distingit amic: Pregue a vostè tinga la bondat d’inserir en les columnes del seu il·lustrat diari el següent fet ocorregut al poble d’Almassora.
En aquest poble dominat per gent co
ssiera, es recapten els impostos de consums per administració a càrrec d’un administrador nomenat per l’Ajuntament, i com és natural, aquest segueix la política cosiera dels seus benefactors. El tal administrador, usant de la seua autoritat incorruptible, afavoreix als seus amics, deixant-los en llibertat per fer les negociacions que a ells els convinga en assumpte d’introduccions, i en canvi limita i estreta als seus contraris fent-los passar pels punts més aspres i incòmodes aconseguint d’aquesta manera venjar als no subordinats a les seues idees polítiques. En prova del que passa podríem citar diversos exemples; però entenc que seria allargar molt l’assumpte i em limitaré citant un que n’hi hauria prou per cridar l’atenció. Pere Tusón Rosell, cosiero per conveniència com tots ells, introduïa gèneres subjectes a l’impost per una de les portes prohibides per l’administració; un altre anomenat Agustín Cuecos, va veure de no lluny a l’esmentat Tusón i donant regnes al seu bagatge va prendre la mateixa direcció, o siga el curs que segueix el camí de Borriana cap al poble que es tracta, Almassora, i arribats els dos subjectes junts i en el mateix moment a l’Administració en on acte seguit es va registrar als subjectes en qüestió. El primer, o siga el Tusón, portava un cerdo mort; i el segon, o siga Cuecos, una pell de vi que va ser decomissada, quedant tan tranquil el Tusón marxant a casa lliure de pena per ser cossiero, trencant tota llei l’administrador. En vista d’això, pregue a vostè senyor director done la publicitat que crega oportuna al fet que relate, a fi que l’honrat poble liberal per excel·lència, no presèncie abusos com el citat i puguen al mateix temps assabentar-se els senyors delegats i l’excel·lentíssim senyor governador perquè impose els culpables el seu merescut. El fet va ocórrer el dia 31 del mes que ve abril passat. El Corresponsal.

Publicat com a carta al director en el periòdic El Lliberal el 10 de juny de 1893

Comunicat. Almassora 7 de juny de 1893

Senyor director d’El Lliberal. En el periòdic El Lliberal de la seua digna direcció corresponent al dia d’ahir, es va inserir un comunicat, en què apareix autoritzat pel corresponsal d’aquesta vila, en el qual es fan apreciacions no molt dignes contra la meua persona que no puc deixar passe en silenci i emparat en la llei d’impremta pregue senyor director es serveixca inserir en el seu citat diari el següent remès, per la qual cosa li dóna les gràcies anticipades. Pere Garí.
En el comunicat a què em refereix
c s’explica un fet que diu el que ha passat a Almassora, comentant-ho d’una manera tan poc decorosa que a la simple vista es comprèn que només es tracta de posar en relleu a la meua pobra persona i escarnir a l’ajuntament, ja que és completament fals el que es consigna. En aquesta vila l’ajuntament (ministerial) com ha demostrat, té establerta l’administració de consums amb gran satisfacció de tot el veïnat en general, si bé en particular hi ha alguns expenedors que volgueren veure desaparèixer la recaptació de l’impost per l’administració. Jo com a administrador compleixc amb el meu deure sense que s’afavoreixca a amics ni a enemics que en el compliment del meu deure no els tinc, i sobre el fet que motiva aquest escrit, ha passat senzillament el que havia de passar. L’ajuntament té assenyalades les vies regulars que han de seguir totes les introduccions de les espècies subjectes a l’impost de consums i són les entrades pel camí de la Cossa, la via fèrria i el camí de Castelló. Pel camí de Borriana estan prohibides les entrades de totes les espècies subjectes a l’impost a excepció de les carns i farines de totes les classes i això és per no perjudicar els moliners, els molins estan precisament per aquella part i als pastors per la qual cosa dit està que la introducció que va verificar Pere Tusón Rosell el dia 31 de maig últim i no el 31 d’abril com diu el comunicat, era al seu lloc i tenia entrada, satisfent els drets corresponents. Agustí Cuecos no ignorava que l’espècie que va tractar d’introduir no podia tindre entrada per l’expressat camí de Borriana ja que com a tractant en vins sempre ha verificat les introduccions per les vies regulars assenyalades, i pel citat motiu ha estat declarat comís en tribunal administratiu . Queda aleshores, demostrada la falsedat del fet denunciat, havent de fer constar que com a administrador de consums no faig distincions de cap classe a persones, complint estrictament amb la meua obligació. Pere Garí.

Publicat com a carta al director en el periòdic El Lliberal el 20 de juny de 1893

Remitit. Almassora 14 de juny de 1893

Senyor director de l’El Lliberal. Ja que la llei d’impremta concedeix a Pere Garí la inserció d’un comunicat que apareix en el seu il·lustre diari del dia 7, (o periòdic com diu l’administrador, ja per l’ajuntament ministerial) que nega rotundament el comunicat del dia 1 del present mes , autoritzat pel corresponsal, vinc ple de vergonya a posar-me sota l’ombra de l’esmentada llei, mereixent de vostè senyor director, done cabuda al següent comunicat que ratifica el que desmenteix el ja nomenat amb aquesta tres vegades Pere Garí encara que a costa d’una altra ploma més hàbil. Sóc de vostè afectíssim.
Un lapsus del corresponsal va equivocar el mes que va ocórrer el cèlebre fet relatat el dia 1 del mes corrent (juny) però m’estranya moltíssim que home de tant abast com ho és
En Pere no notés que signat el comunicat el dia 1, en dir el mes pròxim passat, fes referència al 31 de maig, hi ha més va donar una altra becaina donant-nos a entendre que no sap quants dies té el mes d’abril. Una altra vegada pot comptar-los amb els dits dels peus i sinó al carrer dels Trulls hi ha un mestre que ensenya geografia, pot passar a l’hora que passen els xiquets, hora que està obert aquell centre docent, per repassar els dies que tenen cada un dels mesos de l’any, que bé ho necessita. Abans de justificar el fet en qüestió em siga permès transmetre al meu enemic polític quatre paraules que em mana el corresponsal d’aquesta vila que va autoritzar l’escrit perquè fos inserit a El Lliberal del dia 6 pel immerescut favor que se’ls dispense a dir-li que comentar el fet d’una manera tan poc decorosa que a la simple vista es va comprendre que tractava de posar en relleu la seua pobra persona i escarnir a l’ajuntament. Si serà perquè el corresponsal voldrà ser administrador o alcalde? Jo crec que l’un ni l’altra. Doncs bé, al meu poc entendre les paraules traduïdes del llatí que han estat, diuen així: L’àguila no caça mosques (o en llatí com el me les ha enviat dins d’una caixa de betum. “Aquila non capit muscas”) em sembla que En Pere no deixarà de ser de la meua opinió si entén com jo el sentit de lesmentada oració gramatical. Ara parle jo senyor director: ni somiat mai calgués fets tan certs com el que va passar foren negats ni més ni menys que amb lletres de motlle sent així que testimonis donen fe del fet que no esborrat quedarà de la meua memòria. Jo Agustí Cuecos, defensor acèrrim del partit liberal, veí d’Almassora, tractant en vins done fe, que Pere Tusón Rosell, amic de l’administrador de consums, cossier dels fins, ara renegat) introduïa gèneres subjectes a l’impost per una de les portes prohibides per l’administració; i jo anomenat Agustí Cuecos, enemic de l’administrador (per no ser d’ell subordinat, vaig veure de no lluny a l’esmentat Tusón i donant regnes al meu bagatge, prengué la mateixa direcció o siga el curs que segueix el camí de Borriana cap al poble que es tracta, Almassora, i arribats els dos junts que vam ser i en el mateix moment a l’administració, tot seguit se’ns va registrar. el Tusón portava un porc mort i jo una pell de vi que em va ser decomissada, sortint incolumne el Tusón, marxant a casa infringint les sagrades lleis de l’administració el nomenat administrador per l’Ajuntament que fins que va vindre al poder el nostre partit va ser cossier i des d’aquella data fins avui ministerial (Déu sap demà el que serà). Un altre exemple li provarà, senyor director, que no en va vaig instar al seu corresponsal perquè pregués a vostè donés la publicitat que cregués oportuna a l’esmentat abús comès per l’administrador ministerial de la vila d’Almassora (abans cossier). pel mateix camí i iguals circumstàncies va autoritzar l’entrada a Vicent García, amic polític també (perquè d’altra manera no es concep) però a s’ature la ploma un moment perquè veja el lector en la relació que vaig donant un no sé què de barroer i pel que sembla buf, però li pregue no ho prenga a broma que el fet va ser cert, ni més ni menys que com ho vaig a relatar: Quan En Pere va saber que l’amic en qüestió, es trobava a certa distància del poble, va ordenar a dos dels seus dependents que li eixiren a la trobada, per que si l’introductor es trobés cansat per la fatiga que li pogués donar el pes dels gèneres l’ajudaren a fi que sortís més lliure de la seua empresa. Això i més diria a vostè senyor director que ometo per no fer-me tan pesat. Queda doncs demostrat amb l’exemple repetit i el nou citat, el que nega l’administrador amb el seu comunicat del dia 7. Pregue a vostè, senyor director, no em retire sense publicar aquest escrit, deixant que figure en el seu il·lustrat diari, el que pogués ser afront, si deixés passar al silenci del que va ser una realitat. No importa que un home per salvar la seua responsabilitat, cap fet que pogués costar-li un destí, obrint-li les aterridores portes de la misèria. Els liberals no menteixen mai. Mentiri est turpe; “El mentir és vergonyós” ací hi ha tot arreu. Agustí Cuecos.

Publicat com a carta al director en el periòdic El Lliberal l’1 de juliol de 1893

Remitit. Almassora 28 de juny de 1893

Senyor director d’El Lliberal. Molt senyor meu i distingit amic: He de merèixer de vostè es serveixca donar cabuda en el diari de la seua digna direcció a l’adjunt escrit, contestant al remès que va publicar en el mateix, al número corresponent al dia 20 de l’actual, autoritzat per N ‘ Agustí Cuecos, favor que li agrairà el seu afectíssim segur servidor. Pere Garí.
Al remès a que em refereix
c, N’Agustí Cuecos pretén exhibir-se fent-se valer com a notable per la seua il·lustració filosòfica i geogràfica, ja que diu que no se comptar els dies que té el mes d’abril. Ja sé que no sóc savi ni erudit i pense per això prendre el seu consell, buscant un mestre perquè m’ensenye el que no sé, hi ha l’efecte, aprofitant la temporada de banys procuraré fer-ho en aigües de Sagunt. Si vaig consignar en el meu comunicat que vostè senyor director, es va servir donar cabuda a El Liberal del dia 10, fent referència al del corresponsal inserit en el dia 6, que el fet ocorregut que cita va tenir lloc el 31 de maig últim i no el 31 de abril, va ser perquè això mateix va consignar el corresponsal; així doncs, pot el senyor Cuecos aconsellar a aquest corresponsal, es passe pel carrer dels Trulls que hi podrà aprendre el que no ha pogut aconseguir en vint anys d’estudis. Deixant a part aquestes petiteses, (a les que des d’ara renuncie a continuar per mesquines si a això no m’obliga) diré que efectivament el senyor Cuecos se li va decomissar una pell de vi ja que la conduïa per un camí irregular, complint amb l’acordat per l’ajuntament i Junta d’associats de consums. Que l’espècie que introduïa Pere Tusón Rosell, estava en el seu perfecte dret pel mateix acord que data ja de 1889 i que ell no ignora. Si jo com a administrador, no he complert amb la meua obligació, no és el senyor Cuecos qui ha de reprotxar-m’ho; i si la decisió de la Junta administrativa dictada en el judici seguit contra el mateix, no està ajustat a les prescripcions de la llei i reglament de l’impost de consums, el camí ha tingut expedit per recórrer en alçada davant el senyor delegat d’Hisenda, qui no dubte que el seu dia resoldrà amb estricta justícia. No era doncs necessari que el senyor Cuecos hagués acudit a la premsa ple de vergonya per demostrar-nos que és savi i erudit i blasonar al propi temps de liberal, ja que jo ja sabia en què aigües navegava hi a més tots ens coneixem en aquesta vila. Donant-li les mes expressives gràcies es repeteix de vostè afectíssim. Pere Garí .