Sindicat de sant Josep
Publicat al Correu de Tortosa l’1 d’abril de 1925
Tasca social catòlica agrària
El sindicat agrícola Sant Josep d’Almassora, celebrà amb gran solemnitat les festes que anualment dedica al seu patró Sant Josep. El dia 24, el doctor En Roger Xillida, Magistrat de València, va donar una conferència de caràcter social a la casa del Sindicat. L’ampli saló d’actes d’aquesta poderosa entitat estava plena de distingides persones. Una hora va tindre captivada el doctor Xillida l’atenció dels oients. El seu discurs va ser notabilíssim com tots els seus, va ser una brillant exposició de les doctrines catòliques per a la solució del problema social. El públic, entre el qual hi havia molts obrers i patrons, va aplaudir amb entusiasme al conferenciant. El dia 25 a les set, missa de comunió que va celebrar el doctor Xillida i a la qual van concórrer gran nombre d’associats. Després la solemne amb orquestra, ocupant la sagrada càtedra el mateix magistral de València. Va ser el seu discurs continuació de la conferència del Sindicat, però més local, adaptant-lo a l’actual moment polític a Espanya, per deduir que tota solució apartada de les doctrines de Crist no serà definitiva, passarà el període de força, i llavors, amb més violència renaixerà el problema social si aquest en la pau no rep definitiva solució mitjançant la caritat i la justícia. A la nit, la banda de música l’Esmeralda Almassorina, va donar un concert a la casa social del Sindicat que va estar plena. També s’ha celebrat a l’església parroquial l’aniversari general dels socis difunts. Continuació d’aquestes festes serà la que a primers d’aquest mes d’abril celebrarà el Sindicat per a fer entrega de les llibretes d’estalvi que la Caixa Rural del Sindicat regala a tots els xiquets d’ambdós sexes nascuts a Almassora durant el mes de Sant Josep.
Publicat al Diari de Castelló del 28 de març de 1926
La Memòria anual del Sindicat Agrícola de Sant Josep d’Almassora conté un bé detallat resum de la seua magnífica actuació social, que demostra el molt que el Sindicat es preocupa pels interessos generals de la comarca. Així les seues gestions en pro de la carretera d’Almassora al Grau de Castelló; les aigües potables per al proveïment d’Almassora i Alcossebre i el lliurament de parcel·les de terreny a obrers que arribaran a ser propietaris d’elles. Ha quedat constituïda la cooperativa de Cases Barates i ha realitzat nombrosos préstecs al mateix temps que ha acudit a diversos emprèstits de l’Estat i ferroviari, subscrivint una miqueta més de sis milions. Acaba l’interessant fullet amb diversos estats i balanços que demostren l’excel·lent situació econòmica i bona organització de la important entitat Sindicat Agrícola de Sant Josep. Felicitem a la directiva i per extensió a tots els socis.
Publicat al diari Mediterràneo el 29 d’abril de 1952
La festa de l’estalvi
Diumenge d’acord amb el programa publicat en aquestes mateixes pàgines va celebrar la caixa rural de la cooperativa agrícola de Sant Josep la seua festa anual dedicada a l’estalvi que va tindre com sempre el simpàtic epíleg del regal de caramels als estalviadors infantils.
Publicat per Josep Galí Sanxo al diari Mediterràneo el 4 d’abril de 1953
A sant Josep i l’estalvi
La ja anunciada festa en honor a Sant Josep i dedicada a l’estalvi que anualment celebra la cooperativa agrícola de Sant Josep, després de la solemne missa major celebrada a tota orquestra a l’església parroquial, predicant el reverend pare jesuïta En Miquel Bonet, va tindre com sempre la seua major ressonància en el repartiment de premis als estalviadors infantils. Com també ja vam dir, es va celebrar l’atraient acte a l’espaiós teatre Modern d’aquesta població ple de gent menuda, familiars i públic. Amenitzat l’acte per cor i orquestra, va donar començament llegint el secretari de la cooperativa unes interessants dades en les quals van destacar que durant l’any 1952 es van incrementar les llibretes infantils en nombre de 49 i el saldo de les mateixes es va elevar a 9.616.968 pessetes, també amb relació a l’exercici anterior; donant un total de llibretes infantils en 31 de desembre de 729 i un saldo total de 32.941.624 pessetes. Va parlar a continuació el reverend predicador de la missa que va ser breu però encertadament, va glossar totes les virtuts que emanen de la de l’estalvi tan encertadament fomentada per aquesta cooperativa. Seguidament van ser lliurats els 188 premis que van ser rebuts, principalment el voluminós paquet de caramels, pels petits amb alegria i gresca que cap imaginar. Més tard i en un dels salons de la cooperativa van ser obsequiades les autoritats, junta rectora i convidats amb una copa de vi espanyol. Cal consignar que l’organització del repartiment de premis aquest any pel seu ordre, rapidesa i comoditat del local va ser perfecta, evitant aquells aldarulls i cansaments de les llargues dissertacions incomprensibles per a les ments infantils i de les estretors en recinte ja petit per a aquesta festa.
Publicat per Josep Galí Sanxo al diari Mediterràneo el 30 de maig de 1954
La cooperativa agrícola de Sant Josep celebrarà en honor del seu titular el patriarca Sant Josep els següents actes: Avui, dia 30 .- A les 10:00 missa solemne a l’església parroquial en què l’agrupació coral Sant Gregori d’aquesta vila interpretarà la missa en honor de la Immaculada Concepció de DV Goicoetxea prevere pronunciant el panegíric del sant, l’ilustrissim senyor don Josep Soler Francès, tinent fiscal de l’arquebisbat de València i advocat de la cúria de justícia. A les dotze del matí al Teatre Modern solemne acte d’acord amb aquest ordre: Himne a l’estalvi per l’orquestra i l’agrupació coral Sant Gregori. Adjudicació de llibretes d’estalvi de la caixa rural amb un capital inicial de 10 pessetes cadascuna a 8 xiquets d’ambdós sexes que van néixer al mes de març de 1953 i viuen en el dia de la data. Adjudicació de premis als 198 imponents de llibretes de la caixa, menors de 15 anys d’edat, que han efectuat més de 299 imposicions des del 20 abril 1953 fins al 30 d’abril de l’any actual sense haver realitzat cap reintegrament. Adjudicació de llibretes d’estalvis de la caixa rural amb capital inicial de 10 pessetes a 21 xiquets d’ambdós sexes del grup escolar Cardenal Cisneros d’aquesta població que segons el parer dels directors mereixen per la seva aplicació i altres bones qualitats. Discurs resum per l’Il·lm senyor don Josep Soler Francès. Acabarà l’acte amb l’himne a l’estalvi. Tots els xiquets que han merescut la distinció de premi seran obsequiats també amb un paquet de caramels. En els intermedis l’agrupació coral Sant Gregori cantarà diferents nombres.
Publicat per Josep Galí Sanxo al diari Mediterràneo el 26 de maig de 1955
Sensacional
La cooperativa agrícola de Sant Josep i la seua caixa rural d’aquesta població celebra el proper diumenge dia 29, la seua anual festa a l’estalvi i en honor al seu patró Sant Josep. En uns impressionants programes on l’artístic, l’al·legòric i l’explicatiu en perfecta conjunció, es donen la mà per oferir tota una acabada mostra de bon gust; s’ofereix un ple programa d’actes entre els quals destacarem la solemne missa major a l’església parroquial, l’acte de caritat al menjador d‘Auxili Social amb suculent banquet per als acollits en aquest centre, i la vetllada del teatre Serra d’exaltació a la virtut a l’estalvi. Vetllada aquesta on es concediran els següents premis. Aneu prenent nota, si us plau: Adjudicació d’una llibreta extraordinària a la xiqueta que va néixer el dia de Sant Josep de l’any 1954. Adjudicació de 16 llibretes més a altres tants xiquets d’ambdós sexes
que van néixer el mes de març de l’any últim. Adjudicació de premis a 170 xiquets i xiquetes que durant un any van efectuar 299 imposicions sense cap reintegrament. Adjudicació de llibretes amb capital inicial regalat per la caixa a 21 xiquets dels dos sexes que millor comportament i aplicació observaren al Grup Escolar d’aquesta població. A tots aquests premiats a més, se’ls lliurarà un voluminós i saborós paquet de caramels. Tot això que acabem de detallar ve a ser alguna cosa aixina …. com la tradició. El de sempre. Però és que la caixa enguany, com nosaltres vam anunciar des d’aquestes mateixes pàgines el dimecres 3 de juny de 1954, amplia la concessió de premis a l’estalvi i concedeix 35 regals a tots els imponents majors d’edat amb capital superior a les cent pessetes. 25 regals propis per a xiquets i 25 més per a xiquetes que el saldo en les llibretes siga superior a les cinquanta pessetes. 85 premis en total amb els que s’ha instal·lat una exposició que els assegurem és digna de visitar. Tots els premis -principalment els dels grans- pràctics, útils, sense desperdici. Si els nostres lectors han contemplat aquesta enlluernadora exposició, assegurats estem ens donaran la raó. A esperar ara la sort ens afavoreixca. Gràcia que per a tots com per a nosaltres desitgem …..
L’article publicat al periòdic Mediterràneo el 24 de maig de 1955 per Josep Galí Sanxo que es troba a la pàgina CARRERS, gira al voltant d’aquesta plana.
Francesc Agut i Josep Sorribes.
Una institució almassorenca
Article publicat en el programa de festes de santa Quitèria de l’any 1988
Entre els edificis nobles i representatius d’Almassora, n’hi ha un ( el Sindicat segons la denominació popular) que enguany es vestirà de gala, per a festejar una important ampliació.
Per tal motiu, hem pensat publicar algunes notes entorn de la història de la entitat que el regenta; una societat de caire gairement agrícola ( sense oblidar altres finalitats), que al llarg de la present centúria ha estat lligada indessolublement a la vida del nostre poble, de forma que, en bona part, pot ser qualificada de motor del progrés econòmic, social i cultural de la nostra gent.
Antecedents.- Durant el segle XIXé, les velles estructures sobre les quals s’assentava la societat ( podríem dir que des de l’època mitgeval ), van començar a fer aigua. La principal responsable del canvi va ser la implantació de les ideologies lliberals i revolucionàries.
Una de les institucions més afectades va ser l’església, la qual va veure que la seua secular influència en la societat, inclús la seua existència, estaven en perill. En consequència, va decidir passar a l’acció, promocionant un ordre cristià basat en la justicia social ( és el temps de S.S.Lleó XIIIé, “el papa dels obrers” i autor entre d’altres, de l’encíclica “Rerum novarum”, al 1891), així com creant i dirigint associacions i moviments seglars, que contrarestaren l’escomesa que patia.
En este escenari, al 1900, va nàixer a Almassora el “Círculo Católico de San José”, agrupacions de patrons i obrers, que tenia per meta “impartir la veritable instrucció religiosa i moral, tan necessària per a la salvació eterna, com per la tranquil.litat pública”. Al 1904, tenía ja 253 associats. Durant 1908, entre altres activitats, va col.laborar eficaçment en la replega i distribució d’ajudes als necessitats ( un fortíssim vendaval va fer malbé les collites). Al 1910, tenia funcionant una “ Caixa de Socors Obrers”; i al 1914, regentava un dels tres cafés de la localitat ( els altres dos eren dels Conservadors i Republicans, respectivament).
El cultiu de la taronja s’havia estés, pràcticament, per tota la nostra horta. L’economia almassorenca anava d’allò més bé. Però en esclatar la guerra de 1914, Europa va deixar de comprar la nostra producció durant un llarg quinqueni; i els propietaris ,i més els jornalers, la van passar prou negra. Tant que al febrer del 1916, es va promoure una assemblea a l’Ajuntament (unes 2000 persones), per tal d’exigir solucions a la crisi….Desgraciadament, no van poder aclarir res,; per tant, només tenien un parell d’alternatives: o quedar-se i passar fam ( el anys de la fam, dels quals sentiem parlar de menuts) o emigrar a França en busca de treball. (S’ha arribat a afirmar que la població de la Plana va quedar reduïda a una sisena part).
Els que optaren per quedar-se, van veure una esperança de salvació en l’associacionisme. Per tal motiu, començaren a afiliar-se als sindicats: “rojos” o “grocs” (com eren anomenats), segons la seua ideologia i caràcter.
1916 Fundació del Sindicat.- En aquells moments, hi havia a l’Ajuntament d’Almassora
un Secretari, En Joaquim Gallego i Tena, del qual -pensem que injustament- s’ha parlat ben poc. Era un home intel.ligent, esforçat i emprenedor, un vertader apostol del Sindicalisme Catòlic Agrari i defensor dels nacionalismes hispans (“Espanya, redimida mitjançant la llibertat dels pobles, mitjançant la ruptura de les amarres de la tirania central ‘beneïda siga!! I beneïts aquests pobles germans, Catalunya i Bascònia, als que admire per com lluiten per la seva independència i la seva llibertat “). A conseqüència de l’ardorosa i coherent defensa de la seua ideologia, va patir moltes incomprensions i alguna marginació.
Segons este home, l’esmentat (Cercle Catòlic de sant Josep” no tenia prou força per a guanyar-los la mà als cada volta més vigorosos sindicats obrers de l’esquerra ni per a “reconquestar l’obrerisme per restituïr-lo a Crist…”
Va ser quan el citat senyor Gallego i el senyor cura en Pasqual Cabedo amb la col.laboració de mossén Joaquim Balaguer,
fill del poble decidiren fundar el Sindicat Agrícola de sant Josep. Objectius “ La submissió i respecte a les doctrines de l’Església Catòlica, amb adaptació de les seves normes morals a l’ordre social; consolidació de la família, amb el respecte degut a l’autoritat paterna; acatament del dret de propietat privada o particular; exaltació de la pau social i negació de les lluites de classe “.
A l’efecte, buscaren trenta-dos caps de familia, “els homes més apartats de la política, els que més es distingien per les seves idees religioses”, i el 5 de novembre de 1916, varen constituir l’associació.
1917: Un any asprot. La nova entitat, des de el primer moment, va concebre ambiciosos plans d’ajuda a la població. El juliol, una comissió del Sindicat integrada per mossen Balaguer, el president en Joaquim Esteve, els membres de la directiva en Joaquim Gil i en Vicent Artero, i l’esmentat secretari, visitaren el governador civil i li cursaren un escrit extens dirigit al ministeri de Foment en el qual demanaven que es facilitaren préstecs a la propietat a través dels sindicats.
Al mes d’agost, a causa d’una vaga general, molts obrers van estar tancats a la presó i es va declarar l’estat de guerra.
En desembre, el Sindicat de sant Josep, l’Ajuntament, el Sindicat de Policia Rural i la Junta de Defensa signen un escrit dirigit al Govern per tots els pobles de la Plana, on exposaven la gravetat de la situació econòmica. Hi demanaven autorització per a que les caixes avançaren quantitats per a les despeses de la collita i sol.licitaven fertilitzants i vaixells per a l’exportació.
1918.- Es formaren quatre sindicats grocs de treballadors: tres d’hòmens (jornalers, carreters i talladors) i un de dones ( confecció de la taronja).
1919.- Fundació de la Caixa de Pensions de la Vellesa i d’Invalidesa, Borsa de Treball, Cooperativa per a la comercialització de la taronja (sense èxit) i Secció de compra-venda de fertilitzants ( que va fer pujar enormement el número d’associats).
1920: La Caixa Encara que fundada al 1917, La Caixa Rural va començar a funcionar este any. Els seus efectes no es van fer esperar: de 177 socis (1919) passaren a ser-ne 1502. De moment, bé que només fora temporament, els sindicats obrers grocs, filials tots del de sant Josep, superaven els seus adversaris, els rojos.
Seguint la política de creació de diferents seccions, que va ocupar el trieni anterior, va haver un intent frustrat de constituir una cooperativa per a l’adquisició de comestibles.
La década daurada. Si en un principi, a conseqüència de la crisi auspiciada per la guerra europea, el nostre sindicat no va poder arribar més que a una relativa fortalesa, a partir de 1925 comença la seua Època d’Or al caliu de la prosperitat econòmica general i la reincorporació, en qualitat de caixer, del senyor Gallego ( absent durant uns anys, en els quals ocupava la Secretaria de Villahermosa) que va suposar una forta injecció de dinamisme a l’entitat.
Quan en Primo de Rivera va donar el Cop d’Estat (setembre de 1923), “va trobar en aquesta Caixa del Sindicat Agrícola de Sant Josep les gents més fidels i els col · laboradors més decidits en la seva obra de govern (….) va ser llavors quan el més destacat d’entre els dirigents del Sindicat i la seva Caixa Rural constituir l’Ajuntament de Almassora”.
La Dictadura va portar un període de forta religiositat i d’una gran euforia econòmica, que venen evidenciades en un comentari del “Diari de Castelló”, en el qual es parla del nostre campanar: “… al seu bres brollaran generacions cada vegada més provectes en fecunditat i en riquesa, que faran fulgurar d’entre els solars de les humils morades d’antany superbs i elevats edificis, plens d’art i farcits de luxe admirables, però que no gosaran disputar la primacia i la presidència urbana, com tampoc s’atreviran a ultrapassar els límits de la seva alçada”.
1925 La campanya tarongera fou molt productiva i generà abundants recursos a la Caixa que va adquirir 2000000 de pessetes en Obligacions del Tresor, arràn de la inauguració del pantà de Maria Cristina (30-5-25) i 5000000 de pessetes en Deute Amortitzable de l’Estat, “Això revela (Diari de Castelló 28-10-25) una potencialitat econòmica única i extraordinària en una entitat que, si bisoña per la seva fundació, és ja veterana i heroica pels molts llorers conquistats en els camps de l’economia local i nacional…”
En la Memòria Anual d’este any , el propi Sindicat destaca les seues gestions en pro de la carretera d’Almassora al Grau de Castelló, de les aigües potables d’Almassora 
i Alcossebre, l’entrega de parcel.les als treballadors ( pel sistema d’amortització) i la constitució d’una Cooperativa de Cases Barates.
Pel que fa a la Carretera Nova ( la primera pedra de la qual es va posar el 1916, per vore de posar remei a l’atur) el Sindicat va forçar una reunió amb el governador i la Junta del Port. La primera autoritat provincial va assegurar que per a la pròxima campanya entraria en funcionament.
Altres actuacions del Sindicat: va encapçalar un escrit dirigit al Governador on s’oposava a la pretensió de Castelló que volia prendre aigües del Millars ( transbalsant-les a Maria Cristina) per a l’ús domiciliari; l’Unió Obrera Catòlica ( la protegida de l’entitat) va aconseguir la firma d’un contrat col.lectiu per als treballadors de la taronja; davant la paralització del comerç, al mes de maig, va posar en marxa, ben positivament, la Cooperativa Exportadora de Cítrics ( que no funcionava des de anys arrere)….
1926 Al Diari de Castelló del 18-8-26 hi ha un estudi del senyor Gallego, segons el qual la nova carretera al Grau de Castelló estalviaria 63000 pessetes ( 20% del seu cost) en el transport de les 200000 caixes de taronges que eixen d’Almassora, Castelló i Borriana.
L’interacció mútua Ajuntament-Sindicat era tan desitjada des d’esta entitat, que el cronista del Dia de l’Estalvi cel.lebrat el 31-10-26 pronosticava “…units l’Ajuntament i la Cooperativa de sant Josep faran d’Almassora una de les poblacions més belles de la Plana i centre comercial de la mateixa “. Cal dir que la interdependència venia afavorida pel fet que ambdues entitats estaven co-dirigides per la mateixa persona: En Joaquin Gallego Tena ( Secretari de l’Ajuntament i Depositari de la Caixa).
La Gaceta de Madrid del 10-10-26 anuncía la subhasta de les obres del pont de la carretera de Borriana ( pressupost 899210 pessetes), que Almassora havia sol.licitat deu anys abans, com a mesura que pal.liara la crisi econòmica produïda per la guerra mundial. El Sindicat va remetre el següent telegrama al Ministeri de Foment: “Consejo Directivo Caja Rural Sindicato Agrícola san José de Almassora , que sigue atentamente y aplaude actuación vuecencia acrecentando riqueza patria agradece profundamente construcción puente sobre Mijares carretera Castelló-Borriana y mostrando gratitud acordó concurrir emisión emprestito dia 16 suscribiendo un millón de pesetas equivalente coste puente”
Les aigües d’Alcossebre. No sabem quines raons o intencions van moure al Sindicat almassorí a mamprendre una actuació de tanta envergadura i tan lluny del poble.
El cas es que, al juny de 1926, havent trobat aigua en quantitat ( se n’estimaren en principi uns 50000 litres per minut) li encarregaren un ambiciós projecte de distribució d’aigües per tota aquella platja des de les Fons fins a Cap i Corp a l’enginyer fill de la vi.la En Joaquim Garcia Petit.
La importancia del tema interessa a l’Ajuntament d’Alcalà, el qual nomena una comissió que es desplaça a Almassora a parlar amb la directiva del Sindicat i senyor Garcia Petit, per vore d’informar-se i començar a menejar-se a fer les gestions .
Al mes de Juliol el bisbe de Tortosa visita i beneix les obres.
A primers d’agost, el president del Consell d’Economia Nacional tributa grans elogis al projecte. L’empresari castellonenc n’Enric Gimeno afirma que es tracta d’una de les obres agrícoles més grandioses de la regió.
Durant el mes de gener del 27, giraren visita els enginyers de l’Estat per redactar el projecte definitiu.
El diari de Madrid el Debate indica que la impressió dels enginyers del Estat ha sigut molt favorable. Podrien regar-se 30 Qm de zona costera arribant, inclòs, a Orpesa.
El 23-6-27, en presència del nostre alcalde en Joaquim Grifo, el Vicepresident del Sindicat en Josep Martinavarro i d’en Joaquim Gallego es va procedir a la prova oficial d’extracció . Segons informe de l’enginyer de l’Estat en Carles Dicenta s’aforaren 23000 litres/minut.
Però allò no va ser mai aprofitat per falta de col.laboració “ havia regnat la incomprensió moguda pels interessos econòmics i politics” afirmava el senyor Gallego.
1927 El Sindicat va col.labora en el muntatge de la Pelaora d’en Manuel Agustí Hidalgo.
El president en Vicent Martinavarro Bernat i les autoritats locals foren invitades el 12 de maig a la festa que donava Mr. Bruce a bord del vapor anglés Almassora, de recent construcció, estava destinat al transport de fruites.
Convé afegir, que existia un altre vaixell anomenat també Almassora propietat d’en Vicent Garcia Petit que anà de Castelló a Barcelona fins l’any 1924.
L’Edifici: Compra del solar. El solar fins el segle XVIIé, era de propietat municipal les anomenades terres vagants de la Vil.la. Per la seua situació fora de la muralla i prop del camí a Castelló va ser aprofitat per a la construcció de l’Hospital.
Al final del segle passat el director de l’Heraldo escrivia “ L’Hospital atès per cinc monges de la Consolació, sobre tenir mil i un defectes que tota construcció vella sol tenir, ja el voldria tindre jo per la major part de les poblacions de la provincia. Net, amb dues sales per a malalts. L’oratori és molt propi. El que millor condició reuneix és el local destinat a l’ensenyament de les xiquetes i el de la de pàrvuls “
Quan al 1908 es va construir el nou Hospital on ara és l’Ajuntament i Correus, les monges de la Consolació es quedaren a l’edifi antic dedicat exclusivament a l’ensenyament.
1928. El 80% de la riquesa local estava depositada a la Caixa a pesar de la competència de les dues sucursals bancàries de la localitat: el Banesto i el Banc de Castelló, després es diria de València.
La campanya de la taronja va estar ben lucrativa: a 20 pessetes el miller !, quan els anys anterior s’havien arribat a pagar a 5 quinzets. Els collidors guanyaven 6 pessetes, no es trobava gent per anar a cavar a pesar que els oferien 11 pessetes.
Al Diari de Castelló del dia de santa Quitèria venia un article sobre la producció tarongera del nostre terme:
- 18500 fanecades de tarongers, 15000 a l’Horta i 3500 al Secà.
- Collita: 153250 millers.
- Recaudació: 2700000 pessetes a l’Horta i 1330000 al Secà.
- Fertilitzants: 590000 pessetes.
- Reg: 140000 pessetes.
- Benefici total dels propietaris: 2097500 pessetes
- Jornals de colir, carregar i caixes: 2351875 pessetes.
Les conclusions de l’articulista, un poc interessades, cal dir que els treballadors havien demanat més jornal sense cobrar-lo, anaven encarades a demanar una major protecció al llaurador perque els seus ingressos eren menor que els dels treballadors.
No cal dir com va incrementar tot açò els depòsits de la Caixa: la Memòria de l’exercici va ser comentada en la Revista Catòlica de Questions Socials. La situació era òptima. Vegem un botó de mostra.
El pont sobre la carretera de Borriana anava amunt. L’alcalde en Joaquim Grifo, el senyor Gallego i l’arquitecte senyor Aznar giren una visita sobre el terreny per vore la forma d’evitar el mal que puguera fer el Millars prop de la desembocadura perquè cas que l’aigua es desviara podria destruir els tarongerals de la zona com havia passat ja al alter de les Raboses. L’Ajuntament encarregà al citat tècnic un projecte d’urbanització i sanejament del caseriu de la platja ( on s’afirma que el quarter del carabiners dista 300 metres de la mar!). Un altre projecte per a la defensa contra les inundacions del riu. Un tercer, per al sanejament dels aiguamolls i terrenys pantanosos del delta del Millars.
L’activitat periodística no podia anar millor. El Diari de Castelló va publicar un reportatge de vuit pàgina d’en Joaquim Gallego, vegem:
Almassora Monumental: Destaca que Almassora, amb 8000 ànimes, és un dels pobles que més s’ha edificat en els últims cinc anys. Als carrers Cànovas (Major), Colom, Canalejas (Damunt), Gasset (Trinitat), Primo de Rivera (Sant Marc) i Alfons XIIIè (Darremur) les cases de tres metres i els horts de tarongers s’han convertit en edificacions modernes i algunes d’elles monumentals (…) El Sindicat de Policia Rural edificà la casa social. La comunitat religiosa de Nostra Senyora de la Consolació, després de vendre el seu antic col · legi al Sindicat de sant Josep, per a la seua seu social, està també construint un Palau de l’Ensenyament al carrer Alfons XIII amb una superfície projectada de 1750 metres quadrats construïts; el col · legi no té comparació a la província.
La Pia Unió de sant Antoni va construir també en aquest quinquenni la casa social, igual que els obrers socialistes al carrer santa Bàrbara. Es propugna engrandir l’església parroquial ja que altres pobles menors en tenen més monumentals”.
En un altre article titolat “Parlant amb l’alcalde” comenta que la conducció d’aigües potables està costejant-la l’Estat amb participació municipal, la distribució serà ràpida. La corporació ha adquirit 100 llibres per a les grans biblioteques de les futures escoles de l’avinguda Alfons XIII; abans Unamuno, huí Cisneros.
La Biblioteca Municipal ha adquirit les obres de Cervantes, Pereda i d’altres clàssics. Se projecta un grandiós parc a les Aigües Potables per a esborrar l’aspecte de pobresa que ofereix la Cossa des de l’estació fins el poble”.
Els tallers de construcció d’en Josep Ventura Xarrete són qualificats com els més importants de la regió per la seua alta mecanització. Allí s’han
construit armadures i trespols per a les obres de la provincia i de fora d’ella, especialment per al col.legi de la Consolació, el Sindicat de sant Josep, el Centre Obrer i encarrecs de la contrata del pont del Millars.
Aquell any, la Caixa del Sindicat de sant Josep tenia una salut econòmica superior a qualsevol altra de la comarca amb uns nivells d’estalvis superior a les de Castelló, Vila-real i Borriana.
L’Ajuntament va convocar una oferta pública per tal de contractar un emprèstit de 500000 pessetes al 6′25% d’interés, destinat a la financiació de les obres municipals en ejecució. Va ser adjudicat per unanimitat al Sindicat.
1929. Va començar amb unes perspectives immillorables. La collita de la taronja donava feina a 3000 persones.
La Electro-Tèxtil subministrava energia a les cases d’uns quants carrers i es va proposar estendre-la a tot el poble.
A primers d’abril, al baixador de la Panderola, l’enginyer en Carles Dicenta va fer una prova de la pressió de l’aigüa potable pujant 16,40 metres. La distribució domiciliària havia començat a funcionar en alguns punts.
Els moviments cooperativistes estaven de moda: per iniciativa del senyor Gallego s’estudià un projecte de constitució d’una cooperativa per al consum d’energia elèctrica. Per la seua banda, l’Ajuntament va demanar un informe a un enginyer sobre la viabilitat de municipalitzar el servei.
Inauguració de l’Edifici. Al caliu de tanta euforia econòmica i de tantes millores per al poble, el 21 de maig de 1929, vespra de santa Quitèria i bon dia es va procedir a la solemne inauguració de la nova casa social del Sindicat de sant Josep.
Vejam com va estar la cosa, segon el diari de Castelló, de la Federació de Sidicats Agrícoles, que li va dedicar un extens reportatge:
L’edifici és un vertader palau de severa i elegant traça. A la planta baixa hi ha les oficines i el magatzem. Al pis principal. El gran saló-café de grans dimensions, decorat amb elegància i sobrietat. A l’altre costat, un salonet preciós d’estil clàssic valencià on campeja un magnífic mosaic al.legoria de l’estalvi i de la unió, obra del pintor senyor Llorens i del fabricant de manisetes senyor Diago de Castelló. Al segón pis, el sumptuós Saló d’Actes i la Biblioteca…..”
A les 5′30 del vespre, el bisbe de Tortosa va beneir l’edifici. Estaven presents el governador militar, el comandant d’estat major, el delegat governatiu, el comandant de somatens, l’arxiprest de Castelló, el president de la Federació Catòlica Agrària, autoritats locals, el director del Diari de Castelló, comissions de sindicats catòlics i ajuntaments de la Plana.
Pronuncià un discurs el senyor bisbe seguit d’una conferència del P Azpiazu sobre cooperativisme. Finalment, després d’un refresc, a l’hora del brindis, va parlar el prelat: l’infatigable propulsor de la causa social catòlica, senyor Gallego i mossen Joaquim Balaguer, aleshores cura ecònom de Borriana.
Sendemà de santa Quitèria, amb l’assistència de les esmentades autoritats més el president de la diputació i el president de l’audiència se celebrà un acte homenatge als vells. Després d’un discurs del senyor Gallego, el bisbe entregà 46 llibretes d’estalvi als xiquets nascuts en març del 27, 28 i 29. 
Seguidament, el secretari de l’entitat n’Enric Fonfria Garí va llegir un acord de la Caixa pel que es concedia un pensió vitalícia d’una pesseta diària a cinc vellets necessitats: Josepa Domínguez Vila, Teresa Galí Mas, Manuel Mingol Torres, Francesc Ferrer Soler i Antoni Martí Grifo.
Després de la inauguracióvisitaren l’edifici diverses personalitats com el bisbe de Huejutla de Mèxic acompanyat per mossén Balaguer.
El Sindicat es va posar de moda. En un any, les llibretes d’estalvi passaren de 1194 a 1592. El saldo de 2 a 3 milions, superior al de Castelló i Vila-real. Els socis de 831 a1193.
Paral.lelament, l’Ajuntament subhastà les obres del llavador del carrer santa Anna i sant Felip per 42113 pessetes i les del jutjat municipal per 28183 pessetes; les del nou grup escolar per 200000 pessetes de les quals l’estat en subvencionà 120000 pessetes segons el projecte d’en Lluís Ros d’Ursinos. D’altra banda, en urbanitzar el Darremur bastiren una plaça nova que batejaren rei en Jaume.
Totes aquestes millores desperten l’admiració de propis i estranys. Tant que un redactor del Diari la Mañana afirma que Almassora amb l’observança de tots el tràmits legals, s’està portant a terme una grandiosa obra de transformació de la vil.la que la coloca en una categoria més que superior per a reclamar el dret inqüestionable a ostentar el títol de ciutat.
En acabant, direm que est article només a pretés donar a conéixer una pinzellada de la història d’una època i d’una institució puntera en la dinàmica econòmica i social d’Almassora. Per la nostra part, gràcies i felicitats als seus membres i dirigents. Bons auguris en la nova etapa.
Finalment una reflexió que ens va pel cap, i que tots els almassorins de la soca o afillats havíem de tindre sempre present: si tot podem i devem fer pel nostre poble, quan més no podran certes entitats i persones si tenen voluntat i ganes de treballar.