Dites de vells

Recollides per Joan Edo

El gat escaldat en aigua tíbia té prou.

De nit tots els gats són pardos

Xiquets menuts, problemes menuts. Xiquets grans, problemes grans.

Si et pica el ses, senyal de brulla.

Qui calla otorga.

El que s’enfada té dues feines.

El que s’enganya, sant Pere li trau els ulls amb una canya

El que molt corre promte para.

Poc a poc es va allunt.

Consells amb duros vells.

El que cria no viu.

Gos que lladra no mossega.

Apresseta i bé que al amo li convé.

Barat i bó van renyits

Goteta a goteta es fa riuet.

Castelló, València i Madrit no es van fer en un crit.

A la vellea sopes, rosaris i al racó del foc.

Veuen més quatre ulls que dos.

No et fies de l’aigua mansa que la correnta ella passa.

Demà que ahuí cau rosà.

Vela que no tira a la mar.

A primer fila gent de moc.

En tan que t’has vist i ara en ulleres.

El que vela no matina.

Els fideus entren per la boca i ixen pels peus.

Sembrà de xiquets, collita de pets.

Feina fuig, fogassa arrima´t.

Al donat, no li mires forat.

El que no sembra no cull.

La mar quan més té més vol.

Qui no té memòria, cames.

Qui no va no torna.

Molt de roido, poques nous.

Qui té pressa no es divertix.

Qui té troncs fa ascles.

Gos fart, no caça.

Lo que els metges erren, la terra ho podrís.

Carabassa en poca, n’hi ha massa.

A la vellea, bony i forat.

El que tinga cucs que pele fulla.

En raó o sense raó a la presó.

Es primer l’obligació que la devoció.

Fa més un voler que un poder.

El que menja, no fa gasto.

De les sobres es fa la festa.

Qui té padrins es bateja.

Arrima’t a bon arbre i tindràs bona sombra.

Després de les festes, venen les bèsties.

Si tens set, pissa i beuràs calentet.

Si tens fam, arrapat el cul i menjaràs carn.

Dos dones i un pato, mercat.

A la de tres, mort o pres.

Qui no fia, no és de fiar.

Qui s’ajunta en un coixo, a l’any coixo i mig.

S’alcança més promte un mentirós que un coixo.

Gent de muntanya, qui la perd la guanya.

Els diners i els collons, per a les ocasions.

Fent i desfent es depren.

Vendre i comprar, tot és negociar.

Qui deu , no te veu.

El que tracta, el cap es grata.

Colombaire, dos en terra i tres en l’aire.

Peixcador de canya i moliner de vent, a la punta del faro tindreu el testament.

Forasters vindran que de casa ens trauran.

Home llarga, feina curta.

Llarg d’esquena, curt de faena.

Home roig i gos pelut, primer mort que conegut.

L’home en bigot, l’alcança qui pot.

La dona que té bon marit, en la cara ho porta escrit.

No hi ha cosa més natural que la figa per al pardal.

Més val un mal conegut que un bó per coneixer.

Més val ser cap de sardina que cua de tiburó.

Faena feta, no porta destorb.

Lo que de nit es fa , de dia es veu.

Qui no guarda quan té no menja quan vol.

Menja fort i caga fort i no tingues por a la mort.

Qui guisa dolç, guisa per a molts. Qui guisa salat, guisa per al gat.

L’arròs fa el ventre grós.

A la taula i al llit, al primer crit.

El que de viu no beu, de mort no es veu.

Qui menja molt de peix, s’enganya ell mateix.

Quan més roin es la nou més roido mou.

En sentir aulor de guerra, Bufalaga ja està en terra.

El mal de les rates ho fan unes i ho paguen les altres.

Escoltetes en reunió falta d’educació.

Dime en qui vas i et diré qui eres.

Dels pecats del piu, el nostre senyor s’en riu.

Els enemics de l’ànima són tres: diners, diners i diners.

Li diu el mort al degollat qui t’ha fet ixe forat.

A vora riu, no faces niu.

Ponent la mou, llevant la plou.

A l’estiu, tot el món viu.

Cel a borreguets, aigua a montonets.

Quan la merita va per l’horta, fes foc i tanca la porta.

Si la Candelaria plora, l’hivern fora. Si la Candelaria riu, tornate’n al niu.

A Santa Llúcia, pas de puça, a Nadal pas de gall i als reis burro qui no ho coneix.

En Juny, la falç al puny.

En maig, a segar me’n vaig.

A vora camí, ni per a tu ni per a mi.

Qui d’estiu va als bous, d’hivern es toca els ous.

No digues gat, mentres no estiga al sac.

Qui no vullga pols que no vaja a l’era.

Qui té terra, té guerra.

Si vols viure bó i sà, la faena d’avui guarda-la per a demà.

En pa i vi es fa camí.

El que té un motor, té un dolor.

Qui té burro i el ven, ell s’enten.

Ven en casa i compra en casa i faràs casa.

El vi, les dones i el joc poc a poc.

De llevant fins a ponent de la dona sigues parent.

Borriquito me lo das, no me fotràs.

El mort a la fossa i el viu a la fogassa.

A l’hospital i a la presó, tots tenim un cabirò.

Mentres vaig i vinc, faena no en tinc.

On no hi ha, fotut el que està.

A la parenta millor li entra, a la germana de millor gana.

El burro mal esquilat als dos mesos igualat.

Molta gent, roin provessó.

Qui en xiquets es gita, cagat s’alça.

De moliner canviaràs, de lladre no escaparàs.

Conforme el nas, el compàs.

Consell de vell, cagat en ell.

Del que nada i del que vola, no omplirem la cassola.

Deu ens guarde de frares, capellans i dels freds tardans.

Almassorí, llarg i fí.

En Castelló gasten gorra, Almassora barret, Vila-real mocador i Borriana sombreret.

CANÇONS

-Un cego va vore un dia com es cremava una casa. Un mut cridava a la gent i un coixo carrejava l’aigua.

-Si el dia de Pasqua no tenim pasqueres anirem a l’asilo i ens traurem aueles. La tarara si, la tarara no, la tarara mia de mi corasón.

-Sant Roró i els seus amics anaren de borrasqueta. Es feren per a sopar un conill amb tomaqueta. També posaren algun coentet per que li diguera més bé el traguet.

-Entre plats foradats quiqueretes d’unguent a tapar-li el forat al ratat de Granell, al ratat de Granell, al ratat de Granell. Entre plats foradats quiqueretes d’unguent.

-Santa Bàrbera va pel camp en busca de l’Esprit Sant. L’Esprit Sant busca a d’ella. Que mos lliure d’un mal tró i d’una mala centella.

  • Jo tinc un armari molt ben arreglat, un pitxer sense ansa i un plat foradat que me l’encontrat al mig del camí. Seria per a tu si et cases amb mi. Jo tinc una alqueria que no té trespol. Està fora del terme i no li pega el sol. Era de m’auelo quan era fadrí. Seria per a tu si et cases en mi.El millor que em queda es l’aixovar, el tinc a la botiga i encara la de comprar. Si el botiguer me’l regala a mi seria per a tu si et cases amb mi.

  • Ja ve Nadal, diu el gall. Diu el pato quin mal rato. Diu el conill quin susto tinc. Diu el borrego quin desconsuelo, Diu el pollastre quin desastre. Diu el titot ja falta poc. Diu l’oca a mi no em toca. Diu el pollet jo estic quetet.

  • Jocs

Rei vestit de budell la panxa cagà i el sombrero vell.

Cavall amunt i avall

Sota Carlota s’enpina la bota, s’en va al tros, cau de tos, se fa un bony com un codony.

Recollides per Josep Manuel Membrado

Eres un animal feròstic !

Mare vullc anar a l’excursió !. Quan pissarà sant Joan que té el cul de fusta.

Mare vullc anar a l’excursió ! Per anar t’han acurta’t!

Bona escusa té el malalt que se pissa i diu que sua.

Arròs al forn = arròs passejat.

Apagueu llums, no gasteu!

Fora feritat!

Que s’esburguen !

Posem un afegitó

Pareixes Futraga !

Torcar-se en un paperet

Embafar

Portes els calcetins als garrons !

Despitralat !

Tens la roba al Grau !

Tinc un fotracà de diners

Te portaré com a cagalló per sèquia.

Enseguerar

A tota paleta

Empomar

Barjoles!

No t’esbarres

A meu a meu

Arribar a hora horà

De matí manyana

Xata melera

Te ventarè un xuplamocs!

A este li pissen la porta

Mantusano!

Estar escagarsat

Tinc un canguelo…

Orso banyut!

Ai maretes que no n’hi han…

Recopilades per Francesc Membrado Guinot

Animal que no conegues , no li vages per darrere.

Cànter nou, aigua fresca

gat escaldat en aigua tibia té prou

Qui s’ajunta en un coixo, a l’any coixo i mig.

Dixos de vells, cagat en ells

Què li fa la mà per correr?

Quanta enruna té un gaiato i es de fusta !

Demà que huí cau rosà

El que és desgraciat en els collons estropessa

Els dines i els collons pa les ocasions

Si vols mentir, digues el que sents dir

Benvolent o malvolent , de la dona sigues parent

Mentres vas i vens faena no en tens. Mentres vens i vas, faena no en fas.

Si tens fam pegat un mos al cul i menjaràs carn.

Tot és bó saber-ho fer i res haver de menester

Ser més lleig que el dimoni de la primera creu.

Qui en xiquet se gita, cagat s’alça

Qui guisa dolç, guisa pa tots. Qui guisa salat guisa pal gat.

El que guanya dos i gasta tres, lladre és.

Primer parla el mut que el llengut.

Quan més xicoteta es la nou, més faena mou.

Sempre plou quan no fan escola.

Estar més fart que un gos darrere el carro

Molta gent, roin provessó

El carrer és del rei i el que se l’arrepilla pa d’ell

A vora riu no faces niu

Tres al sac i el sac en terra

Jo tinc set !. Pissa i beuràs al gallet.

La mar, quan més ne té més en vol

Tres dones i un pato mercat

De moliner fugiràs i de lladre no t’escaparàs

Aixina va el món, uns pasten i els atres van al forn

La carn no ix dels ossos, ix dels mossos

Quan més sucre més dolç, aixina foten a molts

A la taula i al llit al primer crit.

Qui no treballa en tot l’any, treballa el dia de cap d’any

Xiula-li que és guatla

Ferrer, ferrer; manyà, manyà; si no cague hui; cagaré demà

Nadal, cada bèstia al seu corral

Santa Llúcia, pas de puça; Nadal pas de gall; Reis bobo qui no ho coneix

Viure més agust que cul agre

Còrrer més que Meló

Donar més pena que una brosta dins l’ull

Moure més faena que una onza de cucs

Estar més perdut que Carracuca

Més negre que un xisnero

Més fosc que una gola de llop

Més dur que els peus de Pilatos

Més gos que una pitera

Més roin que la merda de gat

Còrrer més que un xavo fals

Tindre més cara que un sac de perres

Valdrà més l’espart que l’escurà

Acabar com Camot

Fallar com una escopeta de fira

Calent com una retlla

Qui guarda quan té , menja quan vol

El mort li diu al degollat: qui t’ha fet eixe fora ?

Les gràcies estan en Vila-real

Torna-li la trompa al xic

La desgràcia del Grau: una dona ha mort al tren

Hi ha roba estesa

Mos quedem ! I demà la nit vorem

A estes hores i plovent

Sente-vos que baixaran figues

Dona en bigot, l’alcança qui pot

El que estiga bobo que redole

Tot pot ser va dir Caliu, menos fer una rata un niu baix del rabo d’un gat viu.

L’aigua va al toll

Si no vols caldo, tres taces

Qui té fam somnia rotllos

En dinés ,tarrons

Almassorí, llarg i fi

Almassorins janets i captadorets

Doneu-li corda que es foraster !

Ponent la mou, llevant la plou

Si vols criar-te bó i sa, la faena de hui guardala pa demà

A la fam, rastoll

Les faves: donaes o furtaes

Qui no esta haveat a llagues, les costures li pareixen plagues

Gallina vella, bon caldo

Arc de vesprà, aigua passà

Quedar-se com el sant del milacre

Anar com oli en un cresol

Bo i barato van renyir

Escoltetes en reunió, mala educació

El que no se fia, no es de fiar

No va ni cara l’aire

Fer el bobo per a no anar a servir

Anar en l’olla al cul

Arribar a hora horà

Toca’m el collons i apreta a correr

Al reves tots saben

Fregit i rostit en un punt cuit

Entre amics i parents hi ha huit dies de temps

Amagueu els patos que venen els músics !

Ficar els ous en bona lloca

Ni el pare es morirà, ni mosatros soparem !

Aci estic que figues seque

Aixina va el món, unes tenen figa i altres tenen pom

El que roba un ou, roba un bou

La bossa del jugador no té lligador

On va la corda va el poal

Més bort que el pa de panís

Estar més pagat que un gat en dos rates

Menjar més que una revolta de riu

Durar més que un cul de morter

Més cansat que una xufa

Més salat que una retrama ??

Més sèrio que un plat d’arròs

En abril no te lleves fil

Home roig i gos pelut més val mort que conegut

Después del burro mort, posa-li les garrofes al rabo

Ni és carn, ni peix

Que tres pa una peanya !

A l’Acenció cireretes a muntó

Anar el carro per el pedregal

Ser de punta de rama

Ser de l’agre del poncil

Ser de l’angrú

Tira més un pel de figa que una maroma de barco

La gallina de dalt caga la de baix

Recollides per Maria Martinavarro

Els vells, les rates juguen en ells.

Al preguntaor, mentires en ell.

Aixina va el món, uns pasten i atres ho porten al forn.

Hasta Nadal, calcetes no en cal. De Nadal per avant, calcetes no en caldran.

El que fora poble va a casar, o s’enganya o va a enganyar.

Si no t’agrà que te diguen mentires, no preguntes.

No neixem sabent però neixem aprenent.

Si la lluna cau a l’octubre 7 llunes cubrix.

L’auelo ho fa, el fill ho treballa i el net ho gasta.

Mal de molts, confort de tots.

El primer no fa dia, el segon santa Maria, el tercer sant Blai, el quart sant Nicolàs i santa Àgueda detràs.

Vestis-me esplaet que tinc pressa.

Sap més el dimoni per vell que de dimoni.

Santa Llúcia un pas de puça, Nadal un pas de gall i el Reis bèstia qui no ho coneix.

En sant Anton, les cinc donen en sol.

Al més d’abril no te lleves ni un fil, al mes de maig conforme vaig, al mes de juny conforme vullc

Espera assentà que dreta te cansaràs.

No te fies de l’aigua mansa que la correnta ella passa.

Qui no te conega que no te compre.

Qui no guarda quan té no menja quan vol.

Mai plou per a qui anar vol.

El que gasta més de lo que guanya, va vestit de pel d’aranya.

Qui fuig de Deu, corre debaes.

De moliner canviaràs i de lladre no t’escaparàs.

No per correr més s’arriba més promte.

Quants governa la farina ! I ella fina que fina.

El abril va gelar a la mare dins el camaril.

Amos i criats aigua en cistella.

Ni pena ni glòria com la burra de Victòria.

Si la mar creix abunda el peix.

Vers

En un taller de modistes, va passar un cas molt xocant, estaven cosint totes, i se va perdre el fil blanc. La mestressa de totes avisa la guardia civil. Varen regirar a totes i ninguna tenia el fil.

Recopilades per Rosa Perales

De verés? Com si menjares peres y les cagarés senceres.

Bufar en caldo gelat

Sant Blai glorios curam la tos

Amb diners tarrons

Costar un ronyó i part de l’altre

Passar les de Sant Amaro

El qui aconsella no paga

El peix gran es menja el menut

La provessó va per dins

Estirar més el braç que la manega

Excuses de mal pagador

Guanyar menyns que un mestre de escola

La peresa es la mare de la pobresa

Mes agarrat que un xotis

Qui guarda quan té menja quan vol

Qui tinga més, que sope dos vegades

Fer com fan no es pecat

Es mes lleig que pegar-li a un pare

A on brama la tollina

Es més vell que cagar ajupit

No hi ha més cera que la que es crema

Mes val un veí a la porta que un parent a Mallorca

Semblar-se com un ou a una castanya

Dos dones i un pato mercat

Arrancà de burro i parà de matxo

Burro que no conegues , no li rasques les orelles

Despullar a un sant pa vestir-ne a un altre

Els xurros com son tan xurros, diuen al cresol candil, a la finestra ventana i al jolivert perejil.

Cul petaor no necessita doctor

A bon nas bon compás

Sempre plou quan no fan escola

Una flor no fá estiu

Tan cert com que plouen figues

El que es casa per interés l’ eixen els conters al revés

T´has casat, t’has cagat

Això no demana pa

Donar color al drap

A la taula i al llit al primer crit

Cada olleta té la seua tapaoreta