Almassora en Blanc i Negre

Publicat a la Revista Joventut dels Lluïsos al maig de 1968

Els oferim tres entrevistes en què hem volgut recollir les opinions de tres almassorins que, a més de populars, pertanyen a tres generacions diferents; procurant així unir el sentiment general del poble i sintetitzar l’opinió del mateix sobre les festes.

Manuel Adsuara Pinyana, l’auelo Nelo

Vaig nèixer en 1878, al setembre compliré 90 anys. A la meua joventut es feia la portà de la verge, també bous al carrer, les vint-i-dos calderes, cucanyes, pal ensabonat, balls a la plaça de l’Ajuntament ( que eren debades) i cordaes a la Vila que després es feren al Raval (1926). El dia de portar santa Quitèria s’anava a l’ermita a les cinc del matí; on es reunia tota la gent del poble. N’hi havia fira i passàvem tot el dia. Sent jo xiquet, eixe dia, es desafiaren dos homes per una partida de cartes; u va morir. Des d’aleshores, l’alcalde va prohibir que es pujara tant prompte a l’ermita. El bous pel carrer era una gran festa. En aquells temps l’entrà de les vaques es feia per qualsevol carrer del poble. També els bous es corrien en distints lloc del poble, unes vegades al carrer sant Marc, altra l’estació de la Panderola, la plaça del Mercat, etc.. L’única vegada que montàren una plaça de bous a l’estació de la Panderola (1915-1916) morgueren dos persones i altres es trencàren ossos, al cedir uns cabirons i caure part de la barrera. Sort que el bou, que estava a la plaça, s’espantà i entrà al corro. L’any 1905 fou el primer que es feren bous de Sant Afortunat. D’aquests bous s’encarregaven els joves, sent el comerciant de les taronges qui pagaven els bous. Sols duraren cinc anys, fins 1910. Les Calderes sempre han sigut vint-i-dos, però aleshores tots anaven amb el seu plat a menjar, els pobres i els qui no eren. El que més m’agradava eren les carreres de cavalls, jo era ú dels qui corria. Aquestes carreres es feien, primer a la Cossa, més tarde a la carretera del Cementiri. Les carreres de cavalls era una festa exclusiva del Roser fins que al 1918 o 1919 s’inclogueren en Santa Quitèria. Al 1896 o 1897, li vaig fer una jugada a mon pare. Resulta que tenia ganes d’anar a les corregudes, però mon pare no em deixava. Per a impedir-ho s’assenta amb una cadira a la porta de casa per a que no traguera el cavall. Parlant amb un amic meu, vaig conseguir que el fera alçar de la cadira. Pugué aleshores traure el cavall. Després de còrrer, no vaig guanyar res, li done una palmadeta al cavall i l’envie cap a casa. Vaig estar vuit dies sense apareixer per casa, doncs, mon pare m’esperava amb una forca. Mireu aquests mocadors -ens trau quatre- els vaig guanyar corrent amb els cavalls. Tindran uns 70 o 74 anys. Cada mocador valia catorze quinzets. Les Cantaes en el Raval i en la plaça de l’Ajuntament també m’agradaven. Encara m’en recorde de Pedralba, que cantava en Educació i Descans. Als balls anaven les dones amb lo milloret, amb mantò de Manila i ben pentinades. Els joves anàvem amb saragüells, pantalons fins els genolls, calces que més tard deixaren de gastar-se, encara que seguien portant els pantalons curts, i espardenyes d’espart. A les rondalles de joves que anaven a cantar pel poble tampoc em deixaven anar. Una de les cançons que cantava deia així: La meua nòvia no em vol/ perquè no tinc saragüells,/ a l’albatre dels canyoters/ seran trenta parells. Les festes que més m’agradaren foren les del 1914. Foren fantàtiques!, A més a més de lo acostumat es feren falles, carros triònfants, cavalls vestits i una gran cavalcada. Ara no vaig als bous. Si els feren pel carrer si aniria. M’agradaria que feren carreres de cavalls i bous pels carrers. El que més m’agradaria seria que la reina i les dames quan van als bous ho feren amb carruatges i amb banda de música. Ara pareix que vagen al mercat a compra. De les festes d’avui m’agrada molt el pregó i el seguici de la reina amb les dames. Si compare les festes d’abans i les d’ara, m’agraden més aquelles.

Josep Maria Burdeus Forcada, Rípio

El carreter més famòs d’Almassora

Les festes dels meus anys de joventut m’agradaven més que les d’ara perquè tenien més gust a festa. A més, totes eren debades inclòs els balls. El que més m’atreia eren les Calderes, la Nit de la cordà, l’Entrà dels bous pel carrer sant Marc, pel Portal o pel carrer general Mola, la Cantà que es feia al racò de l’Ajuntament on l’auelo Orfe ballava peces locals; també eren dignes de vore’s les rondalles del Boixo i Sento Pantalons i les cantaes damunt el pou del Raval pel Ceguet de Benaguacil i del Xiquet de Marjalenes. M’entusiasmava molt el bou en corda que el passejàvem per tot el poble. Per aquells temps s’aplegaren a fer quinze dies complets de festes que començaven a les deu del matí i s’allargaven fins la matinada. S’embolaven tres bous. Als voltants de l’any 1945 estava prohibit el bou embolat. U de l’Ajuntament ens donà l’ordre d’embolar-lo, ho férem a la plaça de l’Església. Tota la gent que estava a la revetlla a l’assabentar-se vingueren corrents per a veure-ho. Abans que el bou acabara de donar la volta a la Vila, un municipal el va matar de cinc trets a la Picaora. El que més m’agrada de les festes actuals és: Les Calderes, el Pregó y els bous de carrer. Les Calderes s’han aguantat sempre igual, excepte que abans es repartia l’arròs dins el Calvari. Aleshores, els rics també anaven per provar l’arròs. A la viuda de Serra, li portaven l’arròs. Hui pareix que és rebaixar-se anar a provar-lo, el de les calderes. Es una cosa tan històrica i peculiar del nostre poble que al desfile regional de València d’aquest any, es demanà una representació de Les Calderes. El Pregó m’agrada encara que alguns diguen que ens copiem coses dels veïns. Els bous de carrer és el que més m’agrada tant per la Vila com per altres carrers d’Almassora. Els bous de plaça són festa per a qui no li agrada la festa. Els bous de carrer s’han deixat de fer perquè alguns veïns de la Vila protestaven per les molèsties que causaven. Però no comprenc com no es fan per altres carrers del poble. Els membres de la Comissió de Festes es sacrifiquen organitzant festejos però la gent no respon. A les festes actuals, a més a més de ficar coses de lo desaparegut, els afigiria una serenata en honor a les dones nostres.

Joaquim Bernat Agut

El Paul del conjunt The Silver’s Stones

Les festes estan prou bé, jo diria que de categoria. Falta fer programes de cara a la joventut. Alguns de cultura general, literari, música moderna, esportius….El pregó em pareix un còpia del de Castelló. El dia de portar a Santa Quitèria van tots a passar el dia. Encara que no es fera res, la joventut acudiria el mateix. El més important de la nostra festa ha sigut sempre els bous de carrer. Hi venen molts forasters, cosa que no passa fent-los en plaça. A la Comissió de festes tendrien d’haver joves, és indispensable. Les festes tendeixen a desapareixer perque no s’actualitzen.

A la presentació de la reina s’esforcen en portar atraccions cares. Podrien traure conjunts de per ací que hi ha de molt bona qualitat. Llevaria els bous de plaça. La proclamació de la reina agrada més als majors que als joves, són aquells qui van en major número. Inclouria als programes els populars trencaperols. Les cordaes són del gust de la joventut; no m’explique perquè les han tretes. L’elecció de la reina deuria ser popular; actualment la reina elegida deu de tenir diners. Deuríem arribar a votar les reines i si alguna no pot suportar les despeses, podrien ser pagades per la Comissió de Festes. Els barris de les afores crec que no participen massa en les festes. Pujaria la seua participació si cercaren una dama de cada barri, en lloc de ser quasi totes del carrer sant Lluís cap avall. A les calderes van quasi sols els pobres, això és una humiliació.