Nostre poble. Anys 1981-97
Francesc Agut i Josep Sorribes
1981
Al juliol, s’estrenà el nou convent de les Monges Clarisses, situat al mateix solar que ocupava l’antic edifici, construït el 1898. Amb el seu enderrocament, desaparegué una estampa clàssica de la Plaça d’En Pere Cornell.
Del 16 al 24 de maig, en la Casa de la Cultura, i a tall de col·laboració amb les festes patronals, F. Agut i J. Sorribes, promogueren la “Mostra de divulgació cultural almassorenca. Documentació - Arqueologia”, patrocinada per l’Ajuntament i dedicada “a la memòria del malaurat amic En Gabí Secades i Cabedo, fervent almassorí”, que havia faltat recentment. S’hi exposaren:
I) Documents:
-
Com a deferència pel detall que va tindre En Manuel Pesudo i Serra (que exposava els seus treballs a la sala contígua), “presidía” l’exposició una talla en fusta, feta (en una sola sessió nocturna) per l’esmentat artista local. Hi reproduïa l’escut del poble, del 1393, tret d’una carta segellada que la Corporació almassorenca havia adreçat a la de Vila-real (citada a l’apartat següent).
-
Uns pocs documents originals, que ens havien facilitat el Professor En Francesc Esteve i Gàlvez (una mà de paper de l’Honorable En Miquel Marco, de 1465; un llibre d’Actes de l’Honorable En Pasqual Sola, Justícia de la Vila d’Almassora, de 1465; i un Censal, de 1468); i també l’Arxiver i Bibliotecari de Vila-real, En Josep Mª. Doñate i Sebastià (diverses cartes; una d’elles, amb l’esmentat escut-segell de la Vila) . I també, en un lloc preeminent, l’original mecanografiat del llibre de l’Excm. Sr. N’Enric Beltran i Manrique: “Almazora. El Mijares. Narración histórica”.
-
La resta, eren reproduccions fotogràfiques emmarcades (de la Carta de Privilegis del Rei En Jaume, al 1235: “Manifestum sit omnibus…”; de la Carta Pobla, atorgada el 1237 pel Prior de Santa Cristina de Somport: “In Dei nomine et eius gratia…”; de la Donació del Castell i Vila d’Almassora, el 1242, al Bisbe de Tortosa: “Noverint universi quod Nos, Jacobus…”; d’una còpia de la Butlla del Sant Pare Pius II, del 1459: “Pius Episcopus servus servorum Dei…”, amb la que es confirmava la presència de l’Oficialat i s’hi establia l’Estació Eclesiàstica d’Almassora).
-
Fotocòpies (Repartiment de les Aigües del Millars, de 1346, de l’Infant En Pere de Ribagorça; Sentència d’En Carles IV, de 1759, relativa a la separació d’aigües entre Almassora i Castelló).
Relació de Mestres de les Escoles Públiques, des de 1834; etc.
Cal esmentar que, per facilitar-ne la comprensió, amb cadascun dels documents hi figurava la transcripció del text i, si calia, la traducció.
II) Arqueologia
En aquest apartat, s’exposaven:
-
Materials de l’Eneolític, de la Cova del Millars.
-
Fotografies de les urnes cineràries del Boverot.
-
Materials de l’Abric Rupestre de l’Assut d’Almassora (Prof. Esteve).
-
Materials ceràmics, pertanyents a l’època del Bronze Valencià, ibèrics, romans o musulmans, procedents del Torrelló, de la Vila-Seca, del Castell, de Sant Antoni i de la desembocadura del Millars…
-
Gresols de fundició, escandalls, claus de bronze i àmfores de l’epoca romana, procedents del tell submarí de Benafelí.
Així mateix, ens resta manifestar que, a banda dels ja citats, hi col·laborà qui, aleshores, era el Secretari de l’Ajuntament, En Pere Garcia i Rabassa, en la preparació de la sala; En Jesús Gumbau i Nicomedes, en el disseny dels cartells; l’Agrupació Cultural “La Vila Roja”, que ens facilità alguns materials. I tota una sèrie de persones: N’Eugeni Diaz, En Norbert Mesado, En Manuel Rosas, N’Assumpció Fernàndez, etc.
Finalment, cal dir que la ja citada talla, les fotografies, fotocòpies i el material arqueològic procedent de la nostra particular collita, foren donats a l’Ajuntament.
1982
Després de diversos anys d’estudis i de canvis de redactors, s’aprovà el Pla General d’Ordinació Urbana. La seua principal característica fou la limitació de l’excesiva altura que fins aleshores es permetia per als blocs de vivendes.
A banda d’això, el referit PGOU tingué un gran encert: mantenir intacte el casc antic de la població. D’eixa forma, sempre podrem veure i admirar com era l’Almassora de fa més de cent anys.
Tanmateix, en l’aspecte cultural, el seu planejament tingué un greu error: no declarà zona arqueológica tot el que quedava al recinte de l’antic Castell Vell, ja que només es protegí una estreta i ridícula franja, a vora cantera: una lamentable omissió, que va permetre la destrucció de la major part del jaciment del Bronze, sobre el que estava edificat el Castell.
Això no obstant (o millor dit: en conseqüència), els redactors d’aquesta segona part del present llibre, organitzàrem una “Excavació d’Urgència”, patrocinada per l’Ajuntament, i amb la col·laboració de l’Agrupació Cultural “La Vila-Roja” i de l’Associació Arqueològica “Llansol de Romaní”, de Castelló. Fou dirigida per l’arqueòleg de la Diputació Provincial, En Francesc Gusi i Gener, assistit pels també arqueòlegs Na Carme Olària, En Manuel Rosas i En Ferran Arasa. També tinguérem una visita de cortesia de d. Paco Esteve.
Els materials exhumats, en consonància amb un treball d’urgència i executat en tres caps de setmana, sobre un solar ja malmés (com ha estat dit en un altre punt de la present exposició), no foren d’allò més interessants; de tota manera, anaren a parar, per al seu estudi, a les corresponents dependències de la Diputació.
Canviant de tema, direm ara que l’Ajuntament conseguí la cessió gratuïta del Camp de Futbol “La Garrofera”.
A l’octubre, s’inaugurà el monument dedicat al Rei En Jaume I, obra de l’artista vila-realenc En Vicent Llorens Poy. Com a contribució a l’homenatge al Conqueridor, F. Agut i J. Sorribes escrigueren un opuscle, titulat “Un Rei i un Poble”, que contenia una breu biografia del Monarca i un comentari sobre els documents més destacats dels seu regnat, relacionats amb el poble d’Almassora (la Carta de Privilegis; la Confirmació de la Carta Pobla; alguns documents episcopals; un dibuix del Castell d’Almassora, fet al 1314, i tret de l’Arxiu de la Catedral de Tortosa, etc).
1983
Arran d’un suggeriment dels qui han redactat aquest capítol, la Corporació Municipal va aprovar la col·locació d’una fita geogràfica a la nostra platja; aquesta va ser una iniciativa pionera (almenys, a la nostra comarca), que posteriorment s’ha repetit en diversos paratges. A tal efecte, prèviament, se sol·licità la col·laboració de la Delegació Provincial de l’Institut Geogràfic Nacional, a fi que els seus tècnics determinaren i fixaren l’orientació i el punt exacte per on passa el meridià de Greenwich i s’interna a la Mar Mediterrània.
La Comissió Municipal Permanent, el 23.03.1983, encarregà l’elaboració del corresponent projecte als Servicis Tècnics de l’Ajuntament, dirigits per l’Enginyer En Ramon Selusi i Martinavarro.
Per cert, una pregunta: ¿què s’ha fet de l’estructura que s’hi instal·là?
Últims anys del segle XX.
Durant les décades dels vuitanta i dels noranta, sobretot sota el mandat de l’Alcalde En Vicent Vilar i Morellà, s’efectuaren diverses obres d’embelliment de la població: la remodelació de vàries places, com la citada del Rei En Jaume, La Picaora, la Biga, Botànic Calduch (inaugurada per En Josep M. Escuriola), Santa Isabel… També es construí la variant de la carretera de Castelló a Borriana, amb la qual es desvià per fora del poble una gran quantitat de trànsit; s’estengué la trama poblacional, de manera que s’uniren, pràcticament, els Grups Corell i Boqueres, a la resta del casc urbà; es començà la urbanització de una zona de la Vila-roja; i també s’edificà un important número de blocs de vivendes, que li donen a Almassora un aspecte més propi de ciutat, que no de poble.
A banda, s’ha construït un Ambulatori, un quart Col·legi de Primària (“Germans Ochando”), una piscina coberta, una Residència de la Tercera Edat, una gran depuradora…
També es construí un nou Col·legi “Cardenal Cisneros”. La llàstima va ser que, per bastir l’edifici modern, es va decidir l’enderrocament de l’emblemàtic Grup Escolar anterior, on tantes generacions d’almassorins ens hem format personalment i culturalment.
L’edifici del Carrer de Santa Bàrbera, que anteriorment ocupava el Front de Juventuts, fou destinat per l’Ajuntament, a través de la Regidoria de Joventut, a ser la séu de “L’Ateneu Jove”, el qual desenvolupa una gran varietat d’activitats, dedicades al jovent.
Una bona notícia per a la historiografia local: s’han realitzat diverses campanyes d’excavacions al jaciment arqueològic del Torrelló, dirigides per l’Arqueòleg Municipal, En Gerard Clausell i Cantavella. Així s’han pogut descobrir les imponents muralles del sector nord, uns habitacles datables des del Bronze final fins el segle III a. de C., i una gran quantitat de cerámica. També s’ha pogut localitzar part de la necròpolis del jaciment.
Els materials procedents d’eixes excavacions estan dipositats en el Museu Municipal, inaugurat el 1995, a l’edifici de les antigues escoles del carrer Major.
També al 1995, Francesc Agut i Josep Sorribes publicaren L’assut de Castelló i Almassora, encarregat i editat per les Comunitats de Regants de les dues viles, amb motiu de la celebració del I Centenari de la inauguració de la citada presa. Hi contenia un repàs a les intal·lacions, així com a la problemàtica del reg almassorí i castellonenc, des de les primeres séquies romanes conegudes, a l’actualitat: assuts, sèquies, repartiments de les aigües, dissensions, concòrdies, etc.
La Corporació almassorenca cedí un terreny a l’església de la Nativitat, a la urbanització del Xopar, en el qual, per iniciativa de mossén Manuel Granell Cotanda, s’ha construït una ermita de caràcter funcional, dedicada a la Mare de Déu del Roser.
Quant al desenvolupament indústrial, cal dir que durant els últims anys s’han instal·lat (o volen instal·lar-se) noves empreses. Per tal motiu, s’han projectat nous polígons, alguns dels quals poden resultar agressius per al medi ambient o per a les restes històriques: el del Boverot, per la contaminació de l’espai creuat pel Millars; el de Vora Rambla, entre altres atropellaments, ja ha fet desaparéixer les restes d’una séquia romana.
Al 1999, l’Ajuntament va aprovar un nou P.G.O.U., que ha convertit grans extensions de sol rústic en urbà i/o urbanitzable; cosa que permetrà una enome expansió de les àrees urbanes i industrials.
Dues beatificacions.
Almassora ha estat honrada amb la beatificació de dos dels seus fills: el ja esmentat mossén Joan Agramunt i Riera i el caputxí Fr. Enric Garcia i Beltrán, tots dos assassinats pels rojos. Les seues restes reposen a l’altar de Sant Francesc, a l’església de la Nativitat.
Cultura.
En estos anys, entre altres manifestacions s’ha fundat la ”Associació Cultural de Moros i Cristians d’Almassora”, entitat interessada en la defensa del nostre patrimoni históric. En la dita línia, ha introduït en el Pregó les vistoses “filaes de moros i cristians”, amb la presència dels personatges més representatius del nostre passat. A banda de les plaques ceràmiques col·locades a la façana del forn del segle XIII i a la muralla, cal destacar l’erecció d’un bust d’En Pere Cornell, realitzat segons un esbós del professor N’Alvar Falomir. L’última de les seues empreses, ha estat la publicació del llibre que ara tenen vostés a les mans.
Per acabar, ens referirem a la cultura creada “des de/ per al” nostre poble, tant en l’aspecte literari com en l’historic, pictòric, musical, etc.:
N’Àlvar Machordom i Comins és autor de vàrios llibres, la majoria dels quals versen sobre temes propis del món de l’islam. Entre d’altres, té publicats: Las columnas del Islam; La expulsión de los moriscos…Proceso històrico a Felipe III; La Yamahiriya Libia. Muamar al Qadafi; Granada: El último rey andalusí; Jesús…Antecedentes.En los evangelios. En el Corán.
El pare dominic Fr. Vicent Forcada i Comins ha escrit una vintena de biografies de sants i persones vinculades a l’Orde dominicana.
En Rosend Elvira i Palacio ha escrit una breu biografia sobre una persona entranyable: “El Botánico Manuel Calduch, farmacéutico de Almazora”.
Un almassorí il·lustre, sens dubte el més destacable i prominent de quants en viuen al dia de hui, és En Tomàs Llorens i Serra. Al seu currículum figuren un fum de càrrecs i destinacions: Professor d’Estètica de l’Escola Superior d’Arquitectura de València; del Porsmouth Polithecnic; de les Escoles d’Arquitectura de Barcelona; del Polithecnic of Central London; de l’Institute of Urban Studies, de Nova York; Director General del Patrimoni Artístic de la Conselleria d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana; Director del Centre d’Arts Reina Sofia, de Madrid; Acadèmic Electe de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando; Professor Titular de l’Escola Universitària de la Universitat de Alacant, en l’Àrea de Composició Arquitectònica; Catedràtic d’Arquitectura de la Universitat Complutense … i ara Conservador en Cap del Museu “Thyssen-Bornemisza”. Ha escrit diversos articles en prestigioses revistes nacionals i internacionals (franceses, italianes, etc.), sobre temes d’art, arquitectura, urbanisme i semiòtica. A banda, és autor o col·laborador d’un bon grapat de llibres.
En Joan Bautista Cantavella i Blasco, almassorí, antic membre del Consell de Redacció de la revista local “Mas/Juventud Luises”, Doctor en Periodisme i en Teoria de la Literatura; antic col·laborador del diari “Ya” i Director del “Diario de Menorca”, Professor de la Universitat Antonio de Nebrija i de la Universitat San Pablo-CEU. Té publicats vàrios llibres sobre temes associats a la seua professió: Sobrevivir en un mar de tinta, Manual de la entrevista periodística, Un siglo de atentados reales, etc.
De la seua collita o sota la direcció d’En Josep Sancho i Comins, també fill d’Almassora, Professor Titular de la Universitat d’Alcalà d’Henares i Catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Politècnica de Madrid, el 1986 es publicà l’obra “Castellón desde el espacio”. I al 1990, un complet estudi sobre el Millars, titulat “Itinerarios por el Valle del Mijares”. Altres publicacions: “Iberoamérica desde el espacio, un solo mundo”, “Desarrollo rural: de los fundamentos a la aplicación”, “La agricultura de cara al futuro”, i una extensa sèrie d’articles i col·laboracions.
Des de 1991, els dilluns a la nit, venen celebrant-se, quinzenalment, les conferències-xarrades de “La Tertúlia del Portal”, al Sindicat de Sant Josep. Versen sobre els més diversos temes i matèries. El contingut de les xarrades hagudes fins el maig del 1995, ha estat resumit en un llibre, publicat (amb el patrocini de la UJI i de la Caixa Rural) per En Josep Manuel Bernat i Agustí, Professor de Matemàtiques d’aquella institució. I ja n’hi ha un altre, en preparació, que resumirà les posteriors. També s’ha editat un llibre que reprodueix fotografies antigues, titulat “Almassora, en blanc i negre” (d’on hem pres algunes de les fotografies que il·lustren la present obra).
L’any 1991, Na Vicenta Isabel Pons i Gómez, Llicenciada en Història, va publicar un llibre: “Almassora en las Visitas Pastorales de los siglos XV al XIX”.
El 1992, En Josep Galí i Sancho publicà “La Cooperativa Agrícola y la Caja Rural San José, de Almazora”.
En David Igual i Luis, en l’actualitat Professor Titular d’Història Medieval de la Facultat d’Humanitats d’Albacete (Universitat de Castilla-La Mancha), ha publicat diversos treballs, molt ben documentats. Per exemple, la seua Tesi Doctoral “Valencia e Italia en el siglo XV. Rutas, mercados y hombres de negocios en el espacio económico del Mediterráneo occidental”. A banda, n’és co-autor de Oficios artesanales y comercio en Castelló de la Plana; Portogallo mediterráneo; La Tesorería General y los banqueros de Alfonso V, el Magnánimo; i La ciudad viva. El mundo urbano hispano-cristiano de los siglos XI – XV.
A partir del 1997, el Museu Municiplal ha editat vàrios números de la revista “La Murà”, amb treballs sobre història d’Almassora.
N’Anna Maria Beltran i Martinavarro, Llicenciada en Filologia, aconseguí el Segon Premi del Concurs “Relats de dones, 1998”, patrocinat per l’Excm, Ajuntament de Castelló de la Plana, amb el magnífic relat intimista “Beatriu”.
I des d’un altre angle de la cultura, hem de deixar constància d’un fet que també ens ompli de satisfacció: Almassora, últimament, presenta una llarga nòmina de bons pintors. A tall d’exemple: Manuel Pesudo, Josep Mingol, Enric Limo (també escultor; ja difunt), Enric Agut, Joan Edo, Joan Simó, Francesc Membrado, Josep Pasqual Castell, Xavier Clausell, Cristian de Bou, Riansares Guidotti …
O com passa també en el món de la Música, en el qual, a banda del ja citat N’Enric Agut Catalá, excel·lent pianista, brillen, amb llum pròpia quatre almassorines, Concertistes i Professores, cadascuna en la seua especialitat, i en diferents Conservatoris: N’Isabel Martín i Arenós (piano) i N’Isabel Agut i Font (guitarra), ambdues al Conservatori Superior, de Castelló de la Plana. N’Encarnació Monzó i Llueca (oboé), al Conservatori de Lleida. I N’Anna Mª. Archilés i Valls (guitarra), al Conservatori d’Ontinyent.