|
 -És veritat que vas ser artista de teatre?
-Cantant, en realitat encara que per molt poc temps
-I com va ser dedicar-te?
-Als 14 anys i en el porrat d’un carrer em va escoltar cantar el mestre de música en Frederic Agut, a qui crec que Almassora no li hem fet la justícia que es mereix, es va oferir ensenyar-me solfeig gratuïtament al mateix temps que m‘animava - juntament amb el meu parent Miguel Forner - que eduqués i perfeccionés la meua veu.
-Qui es va encarregar d’això?
-El famós mestre en Lambert Alonso de València, es va fer càrrec de les meues classes de cant, dos anys després. Que per cert era qui uns anys abans, també havia donat les seues classes de cant al conservatori a la nostra eminent cantant d’òpera Herminia Gómez.
-Hi havia antecedents artístics en la teua família?
-No, però en la del meu pare n’havien molts que posseïen molt bones veus.
-Que registre era la de la teua veu?
-De tiple lleugera.
-El teu debut com a professional?
-Quan acabava de complir els 18 anys en una companyia que va organitzar un tal Aleixandre al Teatre Príncep de Sevilla, durant tot un mes vam estar representant les sarsueles Gigantes y Cabezudos i A Sevilla està el Amor actuant ja com a figura principal.
On hi va haver sempre queda, canta ara mateix alguna de les seues antigues interpretacions, les tarareja realment, recreant-se en uns aguts increïbles a la seua edat.
-Com va ser deixar la sarsuela per dedicar-te a la cançó lleugera?
-Per les dificultats que també en aquells moments travessava la sarsuela que exigia primeres figures, cors, nodrides orquestres, etc. Gairebé el mateix que passa ara que sense subvencions estatals resulta impossible costejar companyies líriques permanents.
-Així que ….
-Vaig entrar a formar part també com a figura principal en un conjunt de varietés.
-Vas conservar el nom i cognoms en les teues actuacions artístiques?
-A mitges . Perquè em deia Annita Campos , per indicacions del mestre Alonso i en record d’una gran cantant retirada de l’escena a qui segons el músic es semblava la meua veu : Júlia Campos .
-Per actuar com cançonetista , qui et va arreglar el repertori ?
-El també mestre valencià Pasqual Espert Morera .
-El teu debut en aquesta especialitat ?
-Al Teatre Eslava de València amb tant d’èxit que vam recórrer tota Espanya .
-Recordes algun esdeveniment memorable ?
-L’homenatge que em va rendir al teatre Principal de Castelló patrocinat per l’ Exm Sr Governador Civil en agraïment per la meua desinteressada actuació a benefici de les víctimes de la catàstrofe de cinema La Pau .
-Com cobraves per les teues actuacions ?
-En realitat un dineral per a aquella època : dos - centes pessetes diaries .
-Estalviaries molt!
-Res , no estalviava res. Tenia de gastar tot el que guanyava . La meua situació d’estrella en l’espectacle m’obligava a portar un tren de vida d’acord amb la meua categoria artística . Tenia a més de pagar-me el costós vestuari i de vegades , segons el contracte , també els viatges que feiem , sempre en tren, els hotels, etc .
-T’acompanyava algú de la teua família en els desplaçaments ?
Des del primer moment el meu germà Manuel el Pitillo , conegut guitarrista , qui solia actuar com a concertista i a qui jo també vaig acompanyar en alguna ocasió amb cançons de tall andalús , encara que el meu estil era un altre . A les cartelleres m’anunciava com Annita Campos cançonetista amb veu .
Vas actuar alguna vegada en la nostra població ?
-Al Teatre Serra en diverses ocasions . Recorde que la primera vegada que ho vaig fer va ser desinteressadament a benefici de la banda de música L‘Esmeralda perquè pogueren comprar uniformes que necessitaven . Vaig actuar així a petició del seu director en Frederic Agut , a qui tant jo devia.
És en arribar a aquest punt de la conversa que li demane uns retalls de premsa i fotografies de les seues actuacions sobre els escenaris . Al que no pot accedir perquè , em confessa, un dia que vaig eixir de casa per anar a la perruqueria , el seu marit , que era molt gelós , aprofità la seua absència per cremar tots els seus records artístics . Va ser tal el disgust que va tindre que es va sentir temptada a separar-se’n . |
|
-Potser vas haver-te de retirar del teatre per casar-te ?
-No, no . Al meu marit Miquel Cerdà Gozalbo el vaig conèixer a València , després . No em vaig casar fins passats 4 anys esperant el seu llicenciament de l’exèrcit d’Àfrica .
-A que es va deure la teua eixida ?
-A que s’havia casat el meu germà i no podia acompanyar-me. No comptava ja amb la tutela que tant m’havia protegit fins aquell moment.
-És cert allò que es deia que a les artistes joves vos assetjaven amb proposicions indecoroses ?
-Tant, la meua retirada es va deure a això. Sense tindre amb mi, ja ,al meu germà em van contractar per 15 dies en un Teatre de Saragossa . Va ser tal el meu èxit que vaig estar actuant el doble : 30 dies. Al final dels quals em va cridar l’empresari per proposar-me un contracte ventajosísim ; però , en què s’endevinaven dubtoses intencions , que no només vaig rebutjar de pla sinó que fins i tot em vaig atrevir a retreure la seua conducta tot i els meus pocs anys i la meua indefensió .
-Quina va ser la seua reacció ?
-Furiosament em va anunciar , donada la meua manera de ser , no arribaria a ser ningú en un escenari .
-La teua?
-Abandonar definitivament la meua carrera als 20 anys.Amb un disgust tremend d‘en Frederic Agut , que va ser l’únic que li vaig explicar el que havia passat , que tant havia confiat en les meues possibilitats . Jo estava desmoralitzada i sense l’empara del meu germà , quedava a mercè de qualsevol desaprensiu que creués en el meu camí .
-Quant a la teua vida de casada ?
-Bastant desafortunada , a part de no tindre fills , el meu marit que es dedicava al comerç a València va començar a patir trastorns mentals arran d’haver-nos incendiat l’establiment quan el 1931 va arribar la República . Cuidant-lo a casa durant 13 llargs anys. Al final dels quals , atès que el seu estat s’anava agreujant , no hi va haver més remei que internar-lo en un psiquiàtric .
-Com vas poder subsistir ?
-Especialitzant-me de cuinera i treballant a València i París . No em va anar malament.
-Així que les teues actuacions artístiques es van limitar ….
-A dos anys : dels 18 als 20 anys.
-Et molesta confesar la teua edat, ara ?
-En absolut . Vaig néixer el 3 de setembre de 1898. M’arrime als 84 anys .
Que ningú els endevinaria veient-la gaudir d’una salut , una vitalitat i una memòria envejables . Encara ens segueix narrant les seues enyorances i records .
Però l’entrevista per a aquest programa a d’acabar. No sense abans lliurar-me mitja dotzena de fotos de les seues actuacions que no es van cremar perquè les guardava la seua mare . Dues de les quals il · lustren aquesta conversa juntament amb la de la seua proclamació com Cambrera Major.
Ens acomiadem d‘Annita deixant-la envoltada d’un ambient gratament casolà en el seu bonic apartament de l’avinguda Josep Ortiz moblat amb senzillesa i elegància, a to amb els gustos i aficions d’aquesta valerosa dona que combat amb gallardia, sense complexos, el pas del temps . Va suportar amb enteresa exemplar importants desgràcies familiars que va superar sense traumes. Va veure que ser frustaven les seues il · lusions quan als 20 anys se li va tallar brutalment el camí de roses dels triomfs que se li obria entre els continuats èxits.
Publicat al programa de festes de 1982 per Josep Galí Sanxo
|