Almassora en Blanc i Negre

Publicat al periòdic l’Heraldo el 10 de juliol de 1895

Premi

En Almassora, ha estat rebuda triomfalment la música que dirigeix ​​l‘avantatjat mestre En Josep Moreno i que acaba d’obtindre en aquesta ciutat el premi de la primera secció. Res més just que aquestes manifestacions d’entusiasme per tan brillant banda a la qual li augurem molts i molt legítims triomfs de seguir dirigint el senyor Moreno i de provar els individus que la componen la mateixa laboriositat i el mateix talent que fins ací. La música que dirigeix ​​l’intel·ligent i gelós mestre Moreno, és un dels motius de més just orgull dels almassorins i trobem molt natural que tingués ahir en aquell immediat poble la rebuda solemne que va tindre. Que no decaiguen és menester els entusiasmes i l’afició d’ara, i abans de dos anys difícilment hi haurà música en la província com la d’Almassora que ens ocupa. L’Herald s’associa a les alegries dels almassorins pel recent triomf de la seua llorejada banda, i fa vots perquè la conserven molts anys per al seu propi orgull i admiració de tots.

Publicat pel Diari de Tarragona el 4 d’agost de 1896

També el 27 i 28 se celebren a la plaça de bous les dues parts del certamen musical. Festeig que ha apassionat els ànims de manera tan excessiva, que sempre s’ha hagut d’evitar algun conflicte. No hi ha poblet a la província que no tinga les seues dos bandes, que regularment reben el nom de primitiva i nova i els partidaris d’una i l’altra és el regular que estiguen a matar, així és que en aquest acte sempre hi ha aplaudiments i xiulets simultanis i és de veure la gent agrupada per pobles i defensant amb excessiva calor la música de la seva predilecció. Aquest any la respectabilitat del jurat compost pels senyors Giner, Pedrell i president de la Lira Biterroise ha estat una garantia d’imparcialitat. En la impossibilitat d’entrar en detalls, em limitaré a donar a conèixer la decisió del jurat aprovat per la comissió. El certamen es va dividir en dues parts. A la primera van executar les bandes inscrites en la primera i segones seccions una peça per sorteig entre les presentades com a repertori i que van ser per a la música de Massamagrell Damepique, per a la d’Almassora la simfonia del Barber de Sevilla i per a la del Patronat del Cabanyal la simfonia de Raymond. La Nova del mateix poble ha tocat l’obertura de Zampa. A la segona les referides bandes van realitzar una obra inèdita de relativa dificultat per a cadascuna d’elles, i les de la tercera van executar l’obertura del mestre Aubur El llac de les Fades.Les inscrites en la segona secció van executar les següents composicions: La Primitiva de Benaguasil ha tocat una fantasia de l’òpera Gli Hugonoti de Myorbeer, la Nova del mateix poble la simfonia Les Alegres Comares i la Lira Saguntina Preludi Original, compost pel director de la banda senyor Palanca. La decisió del jurat és el següent: De les músiques que van prendre part en la tercera secció va obtenir el premi de 1.250 pessetes la del Patronat del Poble Nou de la Mar i l’accèssit de 750 pessetes a l’Esmeralda d’Almassora.

Publicat al periòdic l’Heraldo de Castelló l’1 d’agost de 1896

Aquest matí ha arribat a Almassora procedent de València on va estar per a prendre part en el certamen musical allà celebrat, la llorejada banda d’aquella població, que com tothom sap ha guanyat l’accèssit de la tercera secció en brillant i porfidiosa lluita. El no haver-se assabentat l’ajuntament ni el veïnat de l’arribada de la banda, ha estat causa, al nostre entendre, que no se li haja tributat una rebuda digna dels mereixements de la referida corporació artística que ha sabut afegir nous llorers i cimentar més la seua reputació, acreditada ja des del passat any que en honrosa rinya va guanyar el primer premi del nostre certamen. La banda almassorina ha recorregut aquest matí els principals carrers del poble executant alegres marxes i despertant l’alegria en aquell veïnat.

Publicat al periòdic El Correu de Tortosa del 14 de juny de 1926

Certamen de bandes

Es celebrarà un certamen provincial de música de banda els dies 3 i 4 de juliol de 1926. Aquest certamen tindrà lloc a la plaça de bous de Castelló en dues audicions; la primera tindrà lloc el dia 3 a les 10 de la nit i la segona el dia 4 a dos quarts de la vesprà, el qual es dividirà en dues seccions. S’assenyalen tres premis per a cadascuna de les dues seccions, en la següent forma: Primera secció.- Primer premi 1250 pessetes; segon premi, 1.000 pessetes; tercer premi, 750 pessetes. Segona secció.- Primer premi, 1.000 pessetes; segon premi, 750 pessetes; tercer premi, 500 pessetes. Fins a la data són vuit les bandes inscrites per al certamen: 3 de la Vall d’Uixò, les d’Almassora, Borriana, Vila-real, Artana i la municipal de Castelló. La celebració de tan culte festival ha estat molt ben acollida pel concurs, un esdeveniment musical veritablement extraordinari.

Publicat al programa de festes de 1982

L’Esmeralda 1882-1982

Aquest podria ser el senzill comentari del que s’ha mantingut durant un segle i perdura en un ambient satisfet i harmoniós dels enamorats d’una Agrupació, la tasca visible és insignificant, però que, a través dels anys, s’ha fet i es fa de notar, quan pel carrer, a pas de pasdoble, fa sonar les seues notes cordials i alegres, que sembla que eixen amb la facilitat amb què sonen. Però darrere hi ha un món de sacrifici, assaig, voluntat i estudi d’unes persones obsessionades i enamorades del que, en un moment, fa riure, cantar o plorar, que se sent, s’imagina, se sent i no es veu: La Música.
Aquesta Agrupació és la Banda de Música, centenària en aquest any. Durant la seua vida se l’ha coneguda per diversos noms, però mai va perdre el que li ha donat la seua solera i prestigi dins i fora de la província, L‘ESMERALDA.
Va ser creada en 1882 sota la direcció d‘en Julià Cabezas, i per la fusió de dues bandes que, aleshores, hi havia a Almassora: Una era la Xaranga i l’altra banda La Barrusca. Aquest fet ho reflecteix N’Enric Beltran al seu llibre Almassora: el Millars.

Els seus directors van ser nombrosos. Uns, han passat a l’oblit. D’altres, encara estan en la ment dels vells i joves músics. D’ells, cal destacar En Frederic Agut, sota la seua batuta la Banda va aconseguir grans èxits a nivell regional, aconseguint un primer i segon premis en els Certamens Regionals celebrats a València, i dos primers premis en els Certamens Provincials, celebrats a Borriana i Castelló , interpretant obres de difícil ejecució i direcció. Pasdobles compostos pel mateix dels quals cal destacar entre d’altres: El Duc de Tetuà, L’Aviador, El Palau de la Pau, … El seu record transcendeix com si d’un mite es tractés de generació en generació de músics.
Un altre director fou n’ Amadeu Antonino, més recent. La seua batuta va aconseguir un primer premi en el certamen celebrat a la plaça de toros de Castelló interpretant la Torre de l’Or, on el músic Joaquim Comins, el Merdero de mal nom, va aconseguir una gran ovació, per la brillantor amb que va executar el sol de saxofò alt.
Després van vindre en Lluís Llorens, en Josep Bort i altres que anaven i venien sense cap compromís.
Els seus components van ser persones treballadores, llauradors, que vetllaven amb afany i interès la grandesa de la Banda del seu poble i, per això, amb tenacitat lluitaven, unes vegades ho aconseguien, altres, per motius particulars, interns i pels canvis polítics , veien com el seu conjunt quedava minvat de músics. Però, amb ànim de ferro, tornaven a aixecar el que abans fou gran.

Qui no recorda personatges com el sinyo Fraisco el Forn, Pepe el Quelo, Vicent Vila, Pep Arbona, Pepe Mompó, l’avi Peris, Sansano, Batistet, Enric el Blanquet entre altres ja morts?.
L’any 1972, la Banda patia una gran crisi. Tots creien en la seua dissolució, però, com caigut del cel, arribà en Salvador Llorens Rambla, actual director, qui va treballar durament, aconseguint alumnes entre la poca afició existent a la localitat i engrandint la Banda amb extraordinària mestria, arribant el nombre de places fins als 45 músics dels 13 existents aleshores.
Sota la seua batuta s’han aconseguit grans i quantiosos èxits, entre els quals destaquen un segon premi al certamen provincial, celebrat a l’Alcora, i tres tercers llocs en els de Moncofa, Borriana i Betxí. També ha participat en els certàmens de Bétera i Nules, aconseguint en els dos un gran nivell musical, segons els documents expedits pel jurat i en poder de la Banda.
En l’actualitat està composta per 45 músics dels quals dues terceres parts són menors de 18 anys. També en la seua escola s’imparteixen coneixements musicals a més de 25 alumnes.
Una grandesa somiada pels que no són, els que segueixen vivint i els que amb entusiasme donen suport i estimen l’Agrupació mes antiga d’Almassora : LA UNIO INSTRUCTIVA MUSICAL L’ESMERALDA.

per N I U