Viure ací. 1896-1960

Article publicat a l’Heraldo de Castelló el 28 de novembre del 1896

Boda de Daniel amb Júlia

A les 8 del matí d’avui i a l’església parroquial s’han unit en indissolubles llaços la bella i elegant senyoreta Na Júlia Pavia amb el ric propietari d’Almassora En Daniel Pesudo Sangüesa (fill del metge En Jaume Pesudo Oliver). Van apadrinar els nuvis, ​​la simpàtica senyoreta Na Carolina Ruiz i el germà del nuvi N’Enric Pesudo, beneint la unió el rector d’aquesta església. A la nupcial cerimònia va assistir el més selecte de la societat almassorina i moltes distingides famílies d’aquesta capital. Acabat l’acte l’enamorada parella i acompanyants es van traslladar a casa dels senyors de Pavia on van ser obsequiats amb un esplèndid i delicat lunc i abundants dolços i havans. Entre els convidats que vam poder conèixer figuraven les distingides i belles senyoretes dIbanyes, Carbó, Agramunt, Bellver, Tàrrega, Arquimbau, Plana, Pavia i senyores de Giner (N’Antoni), de Pavia (En Francesc), de Plana, de Cabedo , vídua de Palaus, vídua de Saura i altres que ens és impossible de recordar. El sexe fort estava representat pels senyors Pesudo (En Jaume), Pavia, (En Julià, N’Alvar, En Germà i En Lambert), Bellver (En Jaume), Tàrrega (En Josep), Verdera, Cabedo, Mundina, Fernàndez , Tena, Bernat i altres. Al destapar el xampany i a instància dels concurrents el senyor Pesudo (En Jaume) va pronunciar un breu i sentit discurs al·lusiu a l’acte, al qual van seguir infinitat de brindis en els quals va cridar l’atenció la poesia bilingüe de N’Alvar Pavia. A la casa que han d’habitar els senyors de Pesudo vam poder admirar els molts i valuosos regals de casament que són prova inequívoca de les moltes simpaties que gaudeixen els nuvis. A la una, aproximadament, va acabar tan agradable festa, sortint la feliç parella en l’exprés de Barcelona; en la ciutat comtal passaran els primers dies del seu nou estat. Porten feliç viatge i que els siga interminable la lluna de mel.

Un convidat. 27 de Novembre 1896

Publicat a l’Heraldo de Castelló de 4 de febrer de 1896

Atracament al Pont de Pedra

A les set i mitja de la nit última i en tornar de Borriana per la carretera de València els joves Josep Tetuà Villalba i Francesc Castells Baldà muntats en les seues respectives bicicletes van ser sorpresos en arribar al pont del riu Millars per tres desconeguts, armats de revòlver, un d’ells i de ganivet i faca els dos restants que els van llençar a terra, exigint-los els diners que portaven. Els ciclistes van lliurar als desconeguts una pesseta i 25 cèntims que era en junt tot el que portaven i després de ser maltractats van ser deixats en llibertat. Quan els joves Tetuà i Castells es van veure lliures d’aquells canalles van muntar una altra vegada en les seues bicicletes i corrent com l’ànima que porta el diable van arribar molt aviat a aquesta ciutat per posar el fet en coneixement del valent i gelós sergent de la guàrdia civil a Josep Alejandro que immediatament va eixir per al punt de l’ocurrència acompanyat dels guàrdies segons Rufí Turrientes, Ramon Santos, Gregori Jurat i Manuel Forner, resultant de les actives gestions practicades durant la passada nit, la captura dels presumptes autors veïns d’Almassora anomenats Vicent Comins Bernat, Manuel Guiralt Bernat i Batiste Sansano Gòmez a qui se’ls van ocupar un revòlver de 5 tirs, un ganivet i una navalla de grans dimensions amb la suma de 1′25 pessetes que va ser la mateixa quantitat robada als joves castellonencs citats. Aquests subjectes han estat posats aquest matí a la disposició del jutge d’instrucció del partit judicial.

Publicat al Diari de Castelló del 10 de març del 1926

Monument recordant la Guerra del Francés.

A les onze del matí de Casa de la Ciutat, van eixir amb direcció a l’entrada del Pont de Pedra, lloc on s’ha emplaçat el monument commemoratiu, l’Ajuntament en corporació de Castelló, sota maces, autoritats civils i eclesiàstiques i cronista de la ciutat senyor Gimeno Mitjavila. Traslladant-se a dit lloc en vuit automòbils. El Consell, curosament, va posar a disposició dels periodistes un cotxe. Al lloc abans esmentat, esperaven a les autoritats de Castelló, els ajuntaments en ple d’Almassora i Vila-real, amb macers, presidits pels alcaldes respectius i acompanyats de les corresponents bandes municipals. A l’esplanada on s’aixeca el monument estava també la banda municipal de Castelló, dirigida pel mestre senyor Felip. També van assistir una nodrida comissió de dames de la Creu Roja, sota la presidència de la virtuosa i noble dama Na Conxa Alloza, vídua de Gironès, i integrada per les distingides senyores Na Maria Juan, vídua d’Huguet; senyora de Marc Cheza, donya Matilde Urrea de Dolç, i les gentils senyoretes Pepeta Ruiz, Conxeta Gironès, Alloza, Emilia Sans, Fineta Cantó, i unes altres els noms sentim no recordar.

Després de les salutacions de rúbrica, va tindre lloc les desfilades de les autoritats assistents a l’acte, en direcció a les dues tribunes aixecades a banda i banda del monument, artísticament engalanades amb banderes nacionals. Van desfilar d’acord amb l’ordre següent: Primerament l’Ajuntament d’Almassora, seguit de la banda municipal del mateix poble. Seguidament va desfilar l’Ajuntament de Vila-real amb el cronista d’aquesta ciutat reverend En Benet Traver, seguit igualment per la banda municipal amb artística bandera. Després es va dirigir cap a la tribuna el Consell Castellonenc i altres autoritats d’aquesta ciutat, seguit per la banda municipal. Les bandes van executar diverses peces. Les autoritats van ocupar la tribuna de l’esquerra, mirant el frontispici del monument. La tribuna de la dreta va ser ocupada per les dames de la Creu Roja, representants de la premsa i nombroses i belles senyoretes de Vila-real i Almassora. Al costat de les tribunes es van situar 28 individus de la Creu Roja del Grau de Castelló, a les ordres d’En Francesc Cumba. Els xiquets i xiquetes de les escoles nacionals d’Almassora amb banderes. En el tros enclavat entre les dues tribunes es van col·locar els macers dels tres ajuntaments i a les grades del mausoleu commemoratiu, fent guàrdia d’honor, una secció d’exploradors amb bandera, mentre es celebrava el sant sacrifici de la Missa. A l’esplanada, van ocupar diferents llocs les tres bandes assistents al patriòtic acte.

Seguidament es va procedir a hissar la bandera nacional en un alt màstil col·locat en un extrem de la tribuna que ocupaven les autoritats. El moment va ser de gran emoció. Les tres bandes de música van interpretar la Marxa Reial sota la direcció del mestre Felip. Van presidir l’acte a la primera fila de la tribuna l’alcalde accidental de Castelló senyor Benedito, alcaldes de Vila-real i Almassora, senyors N’Evarist Olcina i N’Eduard Martinavarro, i regidors de Castelló senyors Ribes, Montserrat, N’Eduvigis Tena , Ortega i Llopis i el cronista de Vila-real mossèn Benet Traver.
El monument que perpetuarà la memòria de la gloriosa gesta realitzada pels nostres heroics paisans en defensa de les pàtries llibertats i la independència de la nostra terra, és auster i senzill; donant una impressió de grandiositat. Sobre una graderia de cinc esglaons de granit, descansa una àmplia lleixa rectangular, formant el plint d’una
ingent mola pètria sense treballar en forma de monòlit. Ostenta al mig una artística làpida en bronze, del cisell prodigiós de l’il·lustre i llorejat escultor Vila-realenc Josep Ortells. En un extrem la làpida té un relleu simbòlic que representa una àguila portant en el seu vol en el bec un cadàver; una garlanda de llorer l’orla i decora. Al centre es llegeix la següent inscripció: A la memòria dels valents defensors del Pont Nou contra la invasió estrangera en 9 de març de 1810. Els Ajuntaments d’Almassora, Vila-real i Castelló en el centenari de la gloriosa data. 9 març 1926.

A dos quarts d’una va començar la missa de campanya. Al peu de la ingent pedra monolítica a la lleixa del monument, es va col·locar un altar portàtil. Les grades apareixien bellament adornades amb plantes i flors. Va celebrar la missa el coadjutor d’Almassora, N’Eliseu Manrique. Mentrestant, les bandes de música, van interpretar diverses peces del seu escollit repertori, començant la d’Almassora i acabant la de Castelló. A l’alçar la sagrada Forma totes les bandes van tornar a interpretar la Marxa Reial. Acabada la Missa, fa ús de la paraula l’alcalde de Vila-real senyor Olcina, es va expressar en alts tons patriòtics i eloqüents. Recorda les passades glòries de la raça i les presents elogiant-les complidament. Acaba dient que l’acte senzill que ressenyem representa el culte fervorós dels pobles grans, a la religió, a la pàtria, sentiments tots dos que han de fomentar tots els pobles cultes. Dóna vives al Rei i a Espanya, sent molt aplaudit. L’alcalde d’Almassora senyor Martinavarro, pronuncia breus i sentides frases en el mateix sentit. Parla a continuació l’arxiprest de Santa Maria la Major, N’Eduard Soriano, adherint-se a l’acte com a representant del clergat. Alaba els sentiments de religió i pàtria tan arrelats a la nostra terra. Finalment entona un himne al monument en honor als herois que van morir en holocaust de les pàtries llibertats. N’Enric Ribes, president de la comissió que ha realitzat els treballs per a la creació del monument, ha pronunciat un eloqüent discurs, explicant el procés d’aquella obra i cantant l’heroïcitat dels màrtirs que van morir per defensar la pàtria. L’alcalde accidental de Castelló En Julià Benedito, en sentides frases elogia l’acció realitzada pels fills d’Almassora, Vila-real i Castelló en aquell lloc on van abocar la seua sang per la pàtria. Diu que aquell acte a més de la significació pròpia, té una altra també molt interessant, com el de ser motiu d’unió entre els tres pobles per quant representa progrés, millora i benestar. Aquest homenatge que ha de servir d’exemple als successors d’aquells valents ha de ser per l’avenir la renovació del propòsit d’unió i de confraternitat. L’advocat En Julià Poi, que amb gran tenacitat ha laborat fins a veure aconseguit cristal·litzés el projecte avui dut a terme, ha pronunciat un discurs enaltint l’obra realitzada i aplaudint que amb el seu esforç han aconseguit glorificar als herois de la Independència. El mariner Manuel Ibànyez ha pronunciat frases elogiant als herois del 9 de març dels que descendeixen espanyols com els tripulants del Plus Ultra mantenidors dels prestigis de la nostra pàtria.

Després dels discursos el reverend senyor Soriano va resar un respons per l’etern descans dels màrtirs de la Independència espanyola, sent signada a continuació l’acta de la solemnitat celebrada per les autoritats presents, cronistes de Vila-real i Castelló, president de la Creu Roja, Na Conxa Alloza, vídua de Gironès i secretària de la mateixa institució senyoreta Pepeta Ruiz; notari de Vila-real N‘Andreu Gòmez Vegué i pels representants de la premsa local, pel Diari de Castelló N’Alarde Prades Beltran; per l’Heraldo de Castelló En Joaquim Castelló i per la Província Nova, En Carles Armengot. L’acta es va dipositar en una caixa de metall, juntament amb un exemplar dels tres diaris de Castelló, monedes de cinc pessetes, de dues i d’una, una moneda de cupro níquel regalada pel cap de tropa dels exploradors N’Albert Peris i monedes de coure. Finalment la caixa de metall va ser enterrada a la lleixa del monument, acabant l’acte commemoratiu de la gloriosa data.

VorariuMonolit30RosaPerales.jpg

Publicat al setmanari La Creu de Castelló del 5 de març del 1910

ElNoudeMarç18100305CreuCastello1a.jpg

ElNoudeMarç18100305CreuCastello2a.jpg

ElNoudeMarç18100305CreuCastello3a.jpg

Any 1928, publicat a l’Heraldo

Boda

La cerimònia de l’enllaç matrimonial del jove farmacèutic i fiscal municipal de Vila-real, En Lluís Gimeno Pla amb la bellíssima Acela Ballester Arenós, ha constituït una veritable solemnitat a la qual es van associar distingides famílies d’Almassora, Vila-real i Castelló. Va beneir la cerimònia el capellà ecònom de la Vall d’Uixò i notable orador sagrat N’Enric Balaguer i de padrins van actuar N’Antonia Ballester tia de la núvia i el notari de Vila-real N’Andreu Gòmez Begué, signant l’acta com a testimonis el comandant d’Estat Major N’Enric Edo Torrejón; ajudant del excel·lentíssim governador militar En Gonzal Rodríguez, el regidor i diputat corporatiu Doctor Fosses i el prestigiós cirurgià de Castelló, En Joan Batiste Palomo. Mossèn Balaguer va pronunciar una bella plàtica que va commoure als seus oients. Després de la cerimònia religiosa que, com ja vam dir, va tenir lloc a l’oratori de la padrina, bonic i pròpiament adornat, es va servir un esplèndid lunch als convidats, eixint seguidament els nuvis cap a Madrid i altres capitals d’Espanya. A més de les famílies dels distingits contraents, van assistir a aquestes noces algunes de Vila-real, Almassora i Castelló, pronunciant al final del lunch sentits i eloqüents brindis per la prosperitat dels senyors de Gimeno Ballester. Després es va ballar en els espaiosos salons de la casa de la padrina, admirant de pas els valuosos regals rebuts pels nuvis. Reiterem al nou matrimoni nostres vots per la seua eterna felicitat i sincerament vam participar de la satisfacció de les respectables famílies de Gimeno i Ballester.

Publicat al diari Llibertat el 9 de maig de 1931

Municipals

Sessió plenària de l’Ajuntament popular. A la sala de sessions gran ple imponent i en l’ambient del públic, sentiments democràtics. Presideix l’alcalde president En Vicent Adsuara. Després de l’aprovació de l’acta anterior i entre altres assumptes es van aprovar les conclusions presentades per les societats del Centre Obrer i el canvi de noms de carrers següents: Carrer de Canovas del Castillo pel de Alcalá Zamora. Carrer de Sant Marc per Vicent Blasco Ibañez. Avinguda d’Alfons XIII per Avinguda de García Hernández. Plaça del Rei En Jaume per plaça de Fermí Galán. Carrer del Roser per Largo Caballero. Carrer Sant Ramon per Alvar de Albornoz. Carrer de Sant Salvador per Indaleci Prieto. Carrer del 13 de Setembre per 14 d’Abril. Carrer Sant Daniel per Francesc Ferrer. Carrer Sant Jaume per Marcelí Domingo. Carrer Sant Pasqual per Alexandre Lerroux. Carrer Socors per Llibertat. Carrer Santa Bàrbara per Pau Iglesias. Carrer dels Dolors per Josep Gimeno Sala. Carrer O’Donell per Manuel Azaña. Plaça Pere Cornell per plaça de la República. Carrer Sant Lluís per Primer de Maig. I Carrer Sant Pere per Nicolau Salmerón.
Conclusions del Centre Obrer. 1a Que es faça càrrec l’Ajuntament de portar una bona administració al poble, millor que la dels ajuntaments anteriors. 2ª Que se’ls trega l’impost de repartiments de brasers als pobres de solemnitat. 3a Que s’enderroquen les parets del Via Crucis i que s’edifique en el mateix lloc la plaça del mercat. 4a Que la retirada obrera, en comptes de donar-se als 65 anys, siga als 60. 5a Que es retole amb el nom de Pau Iglesias un dels carrers de la població. 6a Que es faça l’obertura del carrer Sant Ramon amb direcció a la carretera Almassora Grau de Castelló i la del carrer de Sant Pasqual. 7a Que l’Ajuntament s’interesse del compliment de la Llei del Retir Obrer i del pagament de la maternitat tal com indica la llei o siga el temps citat no tenint la quantitat amortitzada el president done la baixa en el seu poder més de dos anys, després de haver complert el temps l’obrer de 65 anys. 8a Que s’implante la llei de l’atur forçós. 9a Que l’Ajuntament instal·le l’aigua potable per tot el poble i tot aquell propietari que tinga cases per llogar que estiga obligat a posar pel seu compte l’escomesa de l’aigua. 10a Que s’instal·le un parc de bomber amb el material d’incendi necessari. 11a Que s’abone amb 60 pessetes mensuals per espai de 20 mesos a la mare que tinga dues criatures d’un part. 12a Que s’atenga a tots els obrers que necessiten assistència facultativa amb tots els avenços de la ciència. 13ª Revisió dels impostos de consums i moderació de pagaments. 14a Ampliació del Cementiri Civil amb arbres i nínxols. 15a Que es dote les escoles de material d’ensenyament necessari i que es donen més dies de classe que fins a la data i que s’amoblen amb material més modern. 16a Que es done al Grup Escolar el nom d’En Miquel d’Unamuno. 17a Que s’interesse d’obres públiques el pavimentat dels carrers Vivanco i Gasset. 18a Retolar diversos carrers amb els següents noms: Carrer del Primer de Maig, carrer de Galán i García Hernández, carrer de la Llibertat, carrer de Pi i Margall, plaça de la República i carrer de Ferrer i Guàrdia.

Publicat a la Província Nova del 31 d’octubre de 1933

Avui a les cinc de la matinada a la parroquial església d’Almassora s’ha efectuat l’enllaç matrimonial del nostre molt apreciat i distingit amic En Josep Lluís Serrano Calvo amb la virtuosa i lindísima senyoreta Carme Prades Martí. Els va beneir el reverend pare Julià de la Sagrada Família C.D. i amb veritable reverència i religiosa atenció nombrosos parents i amics que omplien la capella de la comunió, van presenciar l’emocionant cerimònia. La núvia portava un bonic ram de flors naturals i dins de la major decència cristiana lluïa elegant vestit. Han estat padríns En Josep Prades, pare de la núvia i N’Adela Calvo, mare del nuvi. Els convidats tots de les millors famílies de Castelló i Almassora, van passar a l’espaiós saló del Sindicat Catòlic Agrícola on es va obsequiar esplèndidament amb un esmorzar. Al tren exprés de les vuit van eixir els senyors de Serrano per diverses poblacions d’Espanya. Enhorabona a tan estimada família.

25 de març 1959

Setmana Santa

En efecte. La sorpresa que el poble creient d’ Almassora es va donar a si mateix el Diumenge de Rams va ser una sorpresa a mitges. Perquè eren molts si , els al·licients que concorrien perquè s’acudira al Via Crucis públic del vespre, que s’havia de celebrar per primera vegada al nostre poble. Ja que es trobava en primer lloc l’extraordinari fullet que era el pregó de la nostra Setmana Santa . I que s’havia revestit l’esdeveniment amb una solemnitat inusitada en prendre part en la desfilada les tres Germandats dels Penitents, del Sant Sepulcre i del Crist del Calvari, amb més de mig centenar d’integrants cadascuna d’elles. Amb la moderna organització d’instal·lar un circuit d’altaveus per tot l’extens itinerari que havia de recórrer la comitiva. Després, la destacada i idònia personalitat del predicador, paisà nostre, En Joaquim Balaguer, arxipreste de Castelló. Amb l’atracció de contemplar la recent creada germandat del Santíssim Crist del Calvari que anava a desfilar per primera vegada.

Però, tot i això, constituïa una atrevida i perillosa novetat el fer desfilar, a part els encaputxats, a les sis de la tarde d’un diumenge, a un sector masculí important d’un poble, per molt catòlic que aquest siga. Es va produir el miracle. La sorpresa va ser gran quan ens vam veure i ens van veure desfilar tants homes, a aquestes hores, i per un recorregut que abastava gairebé tot el poble. Silenciosa, solemnement. I fins i tot també emocionadament. Creiem que ha estat una de les més serioses i nodrides concentracions masculines que ha contemplat Almassora en la seva ja llarga i repetida història moderna, de multitudinaris actes religiosos. I no cal dir, és clar, que a part dels que formaven la comitiva, es trobava a les voreres i cantons de carrer, el poble en massa.
Per això va dir molt encertadament nostre senyor rector
en la seua emocionada al·locució final que el dia 22 març 1959 marcarà una fita rellevant, difícilment superable, entre les glorioses efemèrides parroquials almassorines. Serà que ja el Crist del Calvari baix la seua ladvocació es va organitzar l’acte ? ….. No hi ha dubte. Aquest memorable pòrtic de la nostra Setmana Santa cal atribuir al venerat nom que tot i faltar dels nostres altars des de l’any 1936, atreu encara com un irresistible imà les voluntats i cors del poble fidel d’ Almassora.EsglesiaSetmanaSProc62AntoniMontoliu.jpg

25 de març 1959

bisbe
En realitat ho és sempre que el nostre senyor bisbe visita Almassora. Ving
a pels motius que siguen, la nostra vila rep al seu prelat amb les més vives mostres de complaença. Així el dilluns últim, amb motiu de la seva visita pastoral, i malgrat ser un dia laborable en època d’enorme treball al camp, una nombrosa gentada va anar a donar-li la benvinguda. Al capdavant el clergat i autoritats, jerarquies, forces vives, congregacions i associacions parroquials amb les seves banderes i estendards, escolania, cobertors als balcons, pancartes donant-li la benvinguda, etc. demostraren al doctor en Manuel Moll i Salort que, com a bisbe de la diòcesi, se li vol i se li respecta a Almassora.

Banda de Música
A una altra part que és ni més ni menys,que a Madrid. Perquè cap a la capital de les Espanyes va partir el dimarts d’aquesta setmana la nostra banda per actuar al magne festival sindical del camp de Xamartín el dia de Sant Josep artesà, primer de maig. Actuant abans també els nostres músics, en diversos centres de treball madrilenys. Bona sort i bons pulmons.
Les comunions
Almassora, com segurament totes les poblacions d’Espanya, encara que unes més i altres menys, bull aquests dies que precedeixen al
s que prenen la primera comunió, als xiquets i xiquetes. Suposem, no sense moltíssima base que la nostra ínclita vila serà de les de major ebullició. Tot són aseaments de la llar, vestits nous per a tota la família , pastes , pastissos i tota mena d’articles comestibles i beurestibles. Sobretot, regals, molts regals. Un atordiment de regals que van i regals que vénen, que es creuen i s’entrecreuen. Més o menys inútils tots ells, és clar. Però cal fer-los. Cal rebre’ls. És el costum. Que s’estén, s’engrandeix cada any. No hi ha més remei que seguir-la perquè està el món d’una difícil complexitat que pot ser que els que mai regalen ni deixen que els regalen, ho fan també per un esnobisme més envellit que els que simplement es deixen portar pel corrent. Vés a saber!.img108.jpg
Les motos
Una altra nota palpitant a Almassora, i segurament universal, és el de les motocicletes que augmenten, es multipliquen. No ha de transcórrer un dia sense que una nova moto fa
ça la seva entrada en una llar del nostre poble. Comprovada aquesta realitat que de tant actualitzar-se ha perdut tota actualitat, no podem menys de recordar el que encara no fa mitja dotzena d’anys, aquell que s’avançava a adquirir un motoritzat vehicle d’aquests, era poc menys que assenyalat amb el dit. Ara en canvi, el rar, sobretot entre la joventut, és trobar a qui encara no posseeix una moto. El que va d’ahir a avui, senyors!.

22 de juliol 1959

El cine

D’altra banda, l’estiueig a casa, al poble, entre el nucli urbà, segueix sent en realitat el més distret, el menys incòmode i, si ens apuren una mica, fins al més fresc. Perquè amb aquest invent (que invent, senyor, tant de temps inadvertit o, almenys, no utilitzat!) Dels cinemes a l’aire lliure, es passa part de la nit amb les seves hores pitjors de la canícula, enmig d’una agradable temperatura. Si a això s’afegeix que, com el cas de la nostra ínclita vila ara, hi ha competència, encara millor. Perquè en el poc que ha transcorregut de temporada cinematogràfica estiuenca han pogut donar-se a Almassora millors films que durant tot el llarg estiu, la primavera i la tardor. Ui, la competència!. I no volen ….

Homes
No sabem què passarà en els països on diuen que a les dones no se les tenen tan esclavitzades com en els nostres paratges. Però el que si podem veure cada dia és el que passa durant els estius. Si s’estiueja fora del poble, que són els que diàriament han de traslladar-se al treball. Si no s’ix de casa i es fan algunes excursions, que carreguen amb tots els estris. Si s’està a la platja que estan constantment a la cura dels xicotets. Si es va de passeig al capvespre i hi ha criatures que encara no poden valer-se dels seus propis mitjans, qui els porten en braços ….. Fixeu-vos, a
on diuen que tot són privilegis per al sexe masculí, el bé que ho solen passar durant l’estiueig (i que estiueig!) els que tan bé es va dir d’ells que porten el pes de la casa. Hi ha excepcions, és clar. Com que hi ha sultans i Maharajàs. Però tots en el globus es poden comptar amb els dits de la mà ….. Potser sobraren dits.

Eixides
Als amics de la partida de Sant Antoni de la nostra Horta se’ls podrien aplicar d
os heroics títols de dues pel·lícules famoses. Un: Els Darrers de Sant Antoni. L’altre: Van morir fent programes i excusions.El diumenge és la seva festa principal. Han repartit un fantàstic programa. Quan és la veritat que les festes a l’Horta han passat a la quasi prehistòria. Perquè l’Horta per passar els estius, ha quedat descartada a Almassora. Després, per si això fos poc, han adjuntat a aquest programa una invitació per al qual ho desitge puguen realitzar una excursió a la Mare de Déu de la Balma el proper setembre, que ens la juguem nosaltres amb la millor i més encertada propaganda i organització que puga realitzar la més acreditada agència de publicitat d’Espanya i els seus voltants. Amb fotografies, en litografia, amb paper de luxe, amb un text que …. llegiu-lo i segurs estem que s’inscriuen immediatament. Per tot això, diem que el que fan i realitzen els esforçats paisans i amics, estiuejants de la històrica partida de Sant Antoni, pot pariodar-se amb els èpics títols pel.liculers amb què encapçalem aquest comentari. Fins la setmana que ve.

29 de juliol 1959

Europa
Nota d’actualitat palpitant i espectant nacional i internacional, ja se sap, la integració d’Espanya en l
‘OEOE. Però, no tinga por el lector, no anem nosaltres a ficar-nos en aquestes profunditats que molt amb prou feines comprenem a mitges. El que si ens interessa destacar ací és una reacció observada molt …. diguem inconseqüent. Es tracta de determinats sectors, de determinades gent, que s’han passat mitja vida reclamant el que els espanyols entràrem en el concert de les altres nacions. En tindre i exterioritzar llavors potser desig, semblaven éssers normals perquè normal i molt normal resultava aquell general anhel. Però és que ara, quan el succés s’ha produït, si no s’atreveixen a lamentar clarament si almenys ens auguren a tots ombrívoles perspectives. Tan ombrívoles que arriben a posar-nos els pèls de punta. No de por, és clar. Almenys a nosaltres. De llàstima. De compassió caritativa cap tals comentadors que estan demostrant així, no només la seva inconseqüència, sinó una mala fe (ara ho veiem) que els qualifica com …. Bé, que cada lector jutge a aquests bestioles malastrucs segons li plague. Perquè és la reflexió final que cal fer-se. Si abans, segons ells, estàvem malament perquè no entràvem, ara, segons els mateixos, estarem pitjor per haver entrat, doncs …. això. Vostès diran el qualificatiu precís que es mereixen.

Autobús
A la callada ha estat elevat el preu dels bitllets dels autobusos d’Almassora a Castelló i viceversa. En vint cèntims d’a
a la capital i altres vint a l’inrevés. Doncs el que importa el viatge ara, després d’aquesta última pujada són quatre rodones pessetes. Gairebé com un taxi. Deia un amic nostre: Ara es construirà a Almassora la desitjada sala d’espera per als viatgers. Amb aquesta nova tarifa podrà sufragar-se la instal·lació, ja, que jo sàpiga, no ha estat elevat el preu de la gasolina ni els salaris del personal. Al que un altre objectava: No sigues càndid. La inversió que parles no és productiva. Com a màxim pot interessar als viatgers. L’opinió d’aquests no compta. El millor és adquirir un altre o altres autobusos de gran turisme.Son coses que no es poden evitar, concloem nosaltres. Que un tinga amics ingenus i amics pillins.img024_001.jpg

Cançons
No ens queda altre remei que aprendre idiomes. Sobretot l’italià. Sobretot als que ens agrada sentir els programes lleugers i musicals de la ràdio. Perquè ja s’hauran adonat els radioesc
oltes de les emissores espanyoles, sobretot d’aquelles que més espais dediquen al disc del radioient o de l’abonat, de les missives musicals i de les dedicatòries; que si no fos perquè els locutors s’expressen en castellà, arribaria a creure que estem real i plenament ficats en la dolça nació del líric Dante. El que no han aconseguit tants anys de refilets operístics van a aconseguir-ho sense subvenció estatal i en molt poc temps Carossone i companyia: que tothom tinga d’aprendre italià.

Per cert, que no volem deixar passar l’ oportunitat sense exterioritzar cert dubte que ens turmenta farà alguns temps. És que s’ha exacerbat aquests dies en què els casaments se succeeixen, s’amunteguen sense interrupció. A Almassora hi ha hagut dia que s’han celebrat fins a tres matrimonis. Els dies de dos són normals. La nostra estranyesa rau en sentir tant i tant disc dedicat a fulanet i sotaneta en la vigília del seu enllaç matrimonial. La veritat, mai arribarem a comprendre com el dia abans, la vespra ni més ni menys, té la joventut d’ara prou temps i el necessari aplom per estar escoltant disquets. Per molt dedicats que siguen. Per molt italià que et canten. A vostès que els pareix?.

25 de març 1959

Protestants

Va ser al principi d’aquest estiu quan la polseguera es va produir. No vam creure oportú aleshores passar també el camió del nostre comentari escrit que alçant encara més pols, arribés a cegar-nos a tots. Ha plogut bastant des d‘eixos dies . No sabem si afortunada o desgraciadament, pareixen ara els ànims apaivagats. Allà va, doncs, el nostre comentari, que, com es veurà persegueix un fi eminentment pràctic. Tenim protestants a Almassora. Declarats. Alguns indígenes i altres dimportació. Ells ho diuen públicament, ells ho pregonen. Amb la seva propaganda, amb el seu pastor, etc. . Davant el fet cert, en un poble com el nostre de sempre catòlicament unit, ha reaccionat cadascú segons les seves … etcèteres també. Heus a la nostra particular manera d’enfocar aquesta inicial escissió religiosa local. Vista és clar, des de l’angle seglar. Que és el que veiem, on ens movem i sobre el qual podem lliurement opinar. Hem d’aprofitar. Ens ha de servir per a alguna cosa més que per lamentar histèricament als que encara ens diem catòlics, el furóncol que ens acaba deixir. Perquè si aquests elements que han començat a disgregar-se de l’anteriorment unit ramat , resulten iguals o pitjors que la majoria que hem quedat: poc haurem de témer-los. Cap proselitisme que no siga interessat poden dur a terme. Però si resultàren millors, si, sobretot -ai ! - Realitzaran millors obres humanes amb gest menys avinagrat ja que cal reconèixer que moltes gents de les que es diuen d’església tenen un geni de mil dimonis … ah , aleshores!. Una altra cosa. El tindre oficialment comunistes a França, el tindre-los també declarats a Itàlia, va servir d’esperó per als seus adversaris d’ambdues nacions. Van saber contrarestar el seu exemple i la seva propaganda. Amb la seva conducta particular, primer i amb les ajudes de l’exterior després. Doncs apliquem el conte. Actuem nosaltres d’acord amb el credo en què diem creure. Principalment en la nostra relacions amb els nostres semblants. Que és el que més convenç, vulguem o no vulguem. Demanem les ajudes que necessitem de fora per a aquesta magna empresa a la qual no foren suficients nostres soles forces. Per a aquesta necessària i inajornable església del Calvari que no admet més esperes que les necessàries. No ha dilatar-se la seva construcció més de l’indispensable. Es té ja el solar. No ens entretinguem discutint -moltes vegades per conveniències personals- si l’edificació resultaria més bonica uns metres més ençà o uns centímetres més enllà. Que sent per descomptat més desitjable allò que és l’ideal, de sempre hem de recórrer la humanitat al que bonament puguem aconseguir que és el pràctic. Somiar amb impossibles la gent ja gran és, a més, ridícul. MusicaViol__Saragoss__68FraAgut.jpgMiren. Teníem i tenim, per molts anys, un amic que en la seva adolescència - com tots - somiava per a futura mare dels seus fills amb una jove així de pita, així de rica, així de jove, així de prima, així de bella, així de il·lustrada, així .. així … Tal cúmul de perfeccions va tardar dies i anys de tenir-los al seu abast. Va esperar que la seva prudència li aconsellava i per fi va aconseguir, no el seu quimèric somni, sinó una bona esposa. L’home és feliç, immensament feliç, perquè va saber trobar i té el que necessitava. Conclusió particular nostra: Que ens hem d’atenir a la realitat de l’hora present local, els catòlics almassorins. Tenim protestants. Que ens aprofite.

26 de desembre 1959

Autobús
Dèiem la setmana anterior que amb la terminació del mur de contenció de les ones que baten l
a nostra costa, desapareixeria una de les inesgotables pedreres de comentaris parlats i escrits almassorins. Un altre tema del qual sempre ha estat possible parlar i escriure ací, no precisament per la seva perfecció, és el dels autobusos de Castelló a Almassora. També se’ns va a esgotar. Encara que, per desgràcia, precisament pel contrari que el mur de la mar. Perquè l’autobús de Castelló a Almassora ja pareix tot el que vostès vulguen, menys de Castelló a Almassora. Perquè fa alhora, ni més ni menys, que el servei entre la parada de la capital i el que era la caserna de Sant Francesc; i el grup Cardona Vives; i el grup Mare de Déu del Lledó; i l’encreuament de la carretera de Sant Jaume; i el Pou del Progrés; i el Barranc de Fraga; i el de la Vila Lola; i el de l’Estació de la Panderola; i alguna que una altra parada més circumstancial. Arriba per fi a Almassora. Perquè en algun lloc cal donar la volta. Aixina succeeix, que els quatre quilòmetres que separen les dues poblacions es tarda a recórrer amb el vehicle en qüestió, el seu gairebé mitja hora. A vegades sense el gairebé. Es puja un ací anant ja dempeus (perquè com el trajecte és tan curt ) per això tenim el cotxe de seients escassos i de fusta, però, això si, amb l’imprescindible espai vital per moure les mans a la recerca de la cartera i pagar religiosament com si anares còmodament assegut i s’arriba a Castelló amb una estretor inenarrable. El suplici de trenta minuts de durada s’agreuja quan en alguna d’aquestes parades, s’admeten viatgers que no sempre reuneixen les mínimes condicions higièniques i de neteja com per fregar-se amb ells els qui ens rentem cada dia. A més, per aquest voler aprofitar fins al màxim el rendiment econòmic del recorregut, es menysprea la nova, espaiosa, tranquil.la i recta carretera que desemboca a la plaça de Fadrell de Castelló, seguint per l’estret, tortuós i tumultuós itinerari de sempre; amb totes les seves voltes i revoltes, creus i entrecreus del tramvia, l’intens trànsit de la carretera general, etc. En resum. Que tenint en compte l’extensíssim servei que avui abasta el susdit autobús, amb tants nuclis de població dispars i dispersos, tots àmpliament habitats, estem veient, el dia menys pensat, la substitució del que ja resulta anacrònic cartell: Castelló - Almassora . Privant-nos llavors als de la nostra soferta i ja relegada vil.la, fins i tot l’últim recurs. Que és la protesta.

Tir de Colom
Amb la presència del vent, que és ja tradicional aliat dels coloms quan el nostre Cercle de Caçadors El Millars anuncia alguna competició, es va celebrar a
cí, el diumenge últim, l’anual concurs local de tir al colom. Van prendre part en el mateix 27 tiradors que constitueix una xifra rècord per a Almassora. Hi va haver premis per als 20 primers classificats, fins i tot n’hi va haver per a l’últim no classificat. El títol de campió, tenint com a oponents a molts veterans, s’ho va calçar aquest cop el joveníssim tirador Joaquim Claramonte Blasco, matant nou dels deu pardals que li soltaren.Si bé per a efectes de classificació, només vuit se li van computar com a vàlids. Els que van seguir en puntuació ja van ser menys matons. El segon Josep Esteve Segarra es va classificar amb sis encerts. El tercer Vicent Claramonte Esteve va puntuar amb cinc. Aixina successivament baixant fins que algun que altre tirador va tindre el gest d’indultar a la totalitat dels coloms que tot i ser els gràfics representants de la pau, tanta guerra solen donar a alguns en aquesta classe de competicions.

27 d’abril 1960

Pasqües

Amb la novetat, enguany, de l’abundància de transistors amanosets deixant sentir -malgrat la seua gairebé increïble xicotesa- ininterrompudes melodies en els llocs del camp més apartats i inversemblants en contrast amb aquells no tan allunyats temps en què els excursionistes més forçuts havien de carregar amb aquells terribles gramòfons i els seus no menys tremendes campanes que xillaven a tot pasto el mateix repertori de quatre discos reunits treballosament …… Acaba de passar ara les primeres i segones de les sempre -això si- alegres i bullicioses festes de Resurrecció. Mentre es lamenten els de les cames joves amb el desolador ja s’han acabat!.Criden els dels fastiguejats i madurs estómacs amb el respir de ja era hora que acabaren!. Així és la vida. Són els contrastos -ai!- de les edats respectives.pasq__a01Carme.jpg

Mestre premiat

Segons el Butlletí Oficial del Moviment del 20 de març últim, el nostre Capdill, com Canceller de l’Ordre de Cisneros, a proposta del Sr. ministre d Educació Nacional, ha concedit l’ingrés en aquesta Ordre amb la categoria de Medalla d’Or, al mestre d’Almassora En Jesús Milián de Gómez amb motiu de la festivitat de sant Josep de Calassanç i Dia del Mestre.Cal destacar que és la primera vegada que es concedeix d’aquesta manera.Han estat premiats 41 mestres de tota Espanya. És el que cal raonar.Aquestes distincions s’hauran atorgat per alguna cosa més que per trobar-se els elegits creuats de braços, mirant distretament els pupitres dels seus alumnes.Haurà calgut una relació de treballs i mèrits contrets en benefici de la població escolar.Creditors s’han fet, al fet que es destaque el premi. És el que gustosament fem per trobar-se entre els guardonats el mestre d’Almassora esmentat.Escola_memoria1966-67 _12_.jpg

Estudiants

Recorden vostès la notícia que en el seu dia publicàrem que dos xiquets almassorins, dos aprenents del Front de Joventuts, Jordi Paricio Nuñez i Joan Forcada González, havien aconseguit per les seues aptituds i interès aconseguir una beca per seguir el curs de l’Escola de Capacitació del Ministeri de Treball? .Ens cap la satisfacció de comunicar ara que tots dos xiquets han sabut aprofitar dels ensenyaments rebuts fins a l’extrem d’haver aconseguit sengles diplomes amb un primer premi cadascun d’ells en les seues diferents especialitats d’ajustador el primer i torner el segon. Enhorabona.

De l’11 de maig 1960

Del 8 de setembre 1960

Verema

Estem una vegada més en l’època dels desplaçaments a França, per treballar en la verema, pareix. A la tornada dels que ara emprenen el viatge, ja ho veurem, es produirà el mateix fenomen de sempre. Curiós detall que no podem més que ressaltar. És aquest. Vindran els viatgers contant les glòries de la gent d’allà. Els seus modals, la seua comprensió, la seua educació, etc. Perquè del diners és molt complicat i no ho volem esmentar en absolut. El curiós d’aquestes contalles és que semblen van dirigides a que els que quedem ací ens reformem i ens transformem com els que van quedar allà. Mentre als que anaren i tornaren no se’ls s’aprecia absolutament cap canvi. Mala predicació per convèncer. L’exemplar seria que ells acusessen la millora. És aleshores quan no tendríem més remei que seguir el seu exemple. D’una altra sort, perden el temps. De sermons estem ….VeremaFran__aJosep70EmparSafont2.jpg

Llum

Quin espanyol serà el que haurà tingut el suficient temps, extraordinària paciència i capacitat per llegir, entendre i interpretar els extensíssims i explicadísims rebuts de la llum ? …. Bé pocs. Tan pocs que bé podem aventurar pèrfidament inutil tanta escriptura, tant de número i tant de paper. Ara bé, a tots els espanyols, en canvi, ens agrada que el que nosaltres paguem vaja al nostre nom i porte la nostra adreça. Ni volem que a la meitat de la nostra vida ens bategen de nou, ni volem que la nostra direcció siga la del veí. És lògic. Pel que és ací, on s’ha de posar la màxima cura perquè els rebuts vagen correctament estesos. Doncs bé . La LUTE S.A. Ho fa exactament a l’inrevés. Entre mil casos que podriem citar, he ací el nostre propi: Josep Galí Sancho, plaça de l’Església número 12, Almassora. Aquest és el galimaties del rebut en qüestió: J. Ayali Sancho Pl 5Glesi, número 18 “. S’omet la població. La J. Que igual pot dir Josep, Joaquim, Jesús que Josué. El primer cognom apareix totalment canviat. L’E d’ Església la converteixen en un 5. El número 12 el pugen a 18. Sense consignar la població. Ni una en el clau. Fa molts mesos vam fer la reclamació. Vam dur un rebut perquè el rectificaren . Ací tenim el Ayali, el 18 i tots els altres que bimensualment ens revolta.

Del 18 de setembre 1960

Polígon industrial

Farà uns dies escoltàrem amb agradable sorpresa pels micròfons de Ràdio Nacional que seguien els estudis per a l’establiment en ALMANZORA Castelló (amb aquesta inoportuna ena central), d’un polígon industrial. Home encara sort! La cosa no havia quedat com altres vegades, altres coses, al més complet dels oblits. La radiada notícia podia tindre lògic origen des d’on es seguien fent aquests estudis, no hi ha dubte que era aquesta la més autoritzada procedència per seguir abrigant alguna esperança. Si per fi es porta un dia a la pràctica, per a nosaltres l’interessant projecte. Si s‘alleuja Almassora d’aquesta tafanera ena, no hi ha dubte que la felicitat local pot resultar completa. Anim.

Llum elèctrica

Si plou, ens quedem sense llum elèctrica. Si apareixen en el firmament llampecs i trons, es talla el mateix fluid. Si xiula el vent, no hi ha corrent. De manera que l’abonat que paga puntualment el seu mínim no pot comptar que amb un mínim de regularitat se li preste aquest vital servei públic. A curtes tempestes atmosfèriques llargs talls de llum. Ací està com a últim botó de mostra tota la ja llarga nit de l’últim dijous. Amb la propina de part del matí de divendres. És que no hi ha compensació, cavallers!.

Del 5 de noviembre 1960

Pomes

No hem de parlar sempre de taronges. Avui anem a citar a les pomes. Dient que ara comprenem la caiguda de la nostra mare Eva davant el seu indubtable bellesa. Cal reconèixer-ho. És magnífica i atraient en grau summe aquesta classe de fruita que, sense precedents, ha envaït en aluvió aquesta tardor els establiments del ram almassorins. Fent que totes les mestresses de casa senten la temptació d’allargar la mà i adquirir-les. Com la seua predecessora Eva. No anem a indagar ara d’on ha eixit tanta poma, ni si el seu preu està a l’abast de tots, ni si el gust …. Donem compte de la novetat.

Modes

Ens pareix bé que als cavallers se’ls exigeixe que es descobreixen, que vagen sense barret, a les sales d’espectacles, etc. Però que ens diuen vostès del que ara els ha donat per col·locar a la coroneta a la dones? O exactament sobre el cap? Si algú, una mica baixet o fins i tot d’estatura normal, té la desgràcia en el cinema o el teatre de caure darrere d’una d’aquestes elevades torres de cabell, ja pot acomiadar-se de poder veure una altra cosa que els casquets en qüestió. La pantalla o l’escenari ni arribarà a vislumbrar-los. Segur. Donem gràcia que la naturalesa preveient sens dubte aquestes modes “torrencials” (de torre, no?) Va fer als seus usuàries amb menys talla que als que ens obliga a descobrir-nos. D’haver-nos fet iguals!.

Del 17 de novembre 1960

Futbol

No hi ha dret perquè no haver futbol a Almassora, la nombrosa parròquia que ací té aquest esport, va canalitzar tota la gent cap a l’equip de la capital. O potser la cosa fos mes exactament dient a l’inrevés: que per haver posat els ulls, gairebé sempre, lafició d’ací al futbol castellonenc, no n’hi ha, no pot haver-lo, en el nostre camp de la Garrofera. Excepte esporàdiques excepcions. Les estan passant morades aquest any els pobres aficionats. Amb el que cal viatjar des Almassora al Estadium!, Quan almenys teníem tan a prop el Sequiol …. Plou sobre banyat. Diumenge últim, molts, però que molts, van voler recuperar-se de les seues penes dirigint la vista i els seus passos -utilitzant tota mena de mitjans de locomoció- cap al camp del representant futbolístic nacional. També a Mestalla! … Ni un. Aquest any, ací, a futbol, ni un. Perquè mira que si mirem la faeneta que ens acaba de jugar la selecció nacional …futbol06Paco.jpg

Loteria
Ningú dóna duros a quatre pessetes. En canvi, són molts els que, a gust de tothom, es dediquen en aquesta època a vendre quatre pessetes per un dur
o. En participacions de loteria nadalenca. És així la humana condició. Ens sentim tots tan atrets a enriquir-nos amb una fórmula tan senzilla com és la loteria que sense la menor protesta, o amb molt poques, adquirim quatre pessetes amb el comentat dit duret. Coses …
Eleccions
Davant la junta del cens i per al terç de representació familiar del nostre Ajuntament, han estat presentades les candidatures del senyor Ba
tiste Cantavella Andrés i el senyor Manuel Claramonte Agut. Com que són dues les vacants no hi haurà elecció i seran proclamats pel conegut article 29 que ara és el 55.

Del 24 de desembre 1960

Despeses

L’actualitat en aquesta època pel que fa a l’economia casolana es refereix, es pot afirmar rotundament que és de veritable fallida. A la qual no poden parar ni les pagues extraordinàries, ni l’abundància de jornals ni el que ja s’haja cobrat alguna taronja, etc. Les agarrades són massa terribles i ininterrumpides. Perquè comença la cosa amb la festa de la Immaculada en què les xiquetes es vesteixen i s’adornen. Coincidint amb el dia de la mare. Que ja sabem tots el que això vol dir. Per què no ocorren els mateixos dispendis el dia del pare?. Segueix la loteria de Nadal. On és totalment incert el que es compre a baix preu la il·lusió de la sort. No desemborsen milions que diguem! .. Al que passa La Nit de Nadal. Nadal. Cap d’Any. Reixos … Un inacabable rosari de desemborsaments que no és que resulte difícil ja d’escalar la costa de gener: és que ni tan sols pot iniciar-se!.