Viure ací. 1988 Març

Publicat al butlletí La Vila-roja.

En l’anterior butlletí apareixia una editorial que plantejava la poca vitalitat que té el poble d’Almassora. L’Editorial fou rebuda pels socis amb prou interés i consell de redacció va pensar que aquest era un tema que mereixia un espai de debat major. Amb la intenció d’oferir més punts de vista envers aquesta vitalitat/no vitalitat, hem entrevistat un urbanista, un ex-empresari de cinema i un botiguer. Convidarem, també, Sorribes i Agut per a què escrigueren un article d’opinió sobre el tema. Esperem que aquesta secció de VIURE A ALMASSORA no acabe sent MORIR A ALMASSORA.

EXERCIM D’ALMASSORINS de Josep Sorribes i Francesc Agut

Una bona part dels ciutadans, per cual d’una sèrie de maniobres i subterfugis adobats per la retòrica subtil de l’autoritarisme, tenen girades les idees matrius de la seua particular escala de valors. El mal és que van per la vida convençuts del caràcter inqüestionable de les seues pròpies opinions, quan només fan que viure en un món creat a la mesura i conveniència dels instigadors d’un credo sesgat, imbuït a colps de consigna imperialista. Valga com a exemple, l’acceptació més estesa (que no més certa) del concepte PÀTRIA: Si preguntem que s’encen per pàtria, la immensa majoria de la gent ens contestarà aportant fórmules com nació, estat, patrimoni comú, unitat històrica….suma d’hòmens, institucions i coses, etcc..Si acudim al diccionari de la R.A.E. Trobem que ens amolla una entelèquia com una casa que sona a cosa artificial, a invent malabàric: Nació pròpia nostra, amb la suma de coses materials i immaterials, passades, presents i futures que captiven l’amorosa adhesió dels patriotes. En conseqüència, no és d’extranyar que els propis membres de la benemèrita entitat s’haguen autoesmenat la plana, en publicar la darrere edició. Sincerament: Laus gloriaque Academicis!. Però seguim: donant-li al concepte un clar sentit restrictiu, identificat sovint amb una espècie de querència sentimentaloide, lícita i raonable, pert cert, si no hi ha més remei, bé que sempre d’nferior categoria tal i com ho evidència el diminutiu, ens parlen de la pàtria xica: lloc, poble, ciutat o regió on s’ha nascut. Obviament, la concepció de PÀTRIA que acabem d’esmentar, és basicament fasal; està girada com un calcetí, per obra i desgràcia d’uns interesos conjunturals encara que predicada per sermonaires de la causa. I és clar: de tals sembres, tals collites. La lògica i la veritat ens orienten justament al revés; en la mateixa direcció, però en sentit totalment contrari (prenguen nota, sobretot, els politics). Per demostrar-ho, anem a les fonts; al llatí, a la llengua mare del valencià i del castellà: Per als romans, patrius, a, um era un adjectiu derivat de pater= pare. S’aplicava a diversos substantius, amb els quals formava una noció unitària: patria potestas=la pàtria potestat; patrius amor=el amor del pare; mos patrium= els costums dels avantpassats; patria res=el béns de la família; sermo patrius=la llengua familiar; ……I entre tals locucions en trobem una TERRA PATRIA= la terra dels pares/majors/patrimoni familiar, d’on arrenca el concepte que tractem en la seua significança primegènia.

Però més avant, per omissió del vocable TERRA, l’adjectiu es va substantivar i va donar llob al nom PATRIA, portador del mateix contingut: terra paterna/terra pairal. Finalment el trobem ja usat amb un sentit més ample: murus patriae=els murs de la pàtria-ciutat; patres patriae= els pares de la pàtria/senadors….D’altra banda no és casualitat que la paraula

DOMUS=casa, estara considerada pels romans com un sinònim de PATRIA (domum redeo= tornar a casa/a la pàtria) Encara avui quan nosaltres diem que una persona no ha eixit mai de casa, volem significar que no ha vist més món que el poble o rodal on va nèixer o està afincat: el poble, la comarca, la regió on va veure la llum o fa la vida. Per tant és evident que el terme PÀTRIA, en bona llei, sense manipulacions, vol dir terreta, lloc de neixença o afincament. No per restricció, com adés, sinó per extensió (cosa que no debilita ni decreix ni un gram el concepte), també significa nació, estat. Algú dirà que tot en groc, al final del trajecte, l’ordre dels factors no altera el producte, No obstant, no és cert; per això caldrà advertir que els axiòmes matemàtics no són vàlids en el marc de la ideologia o dels valors morals.A sant de què ve tot açò? Es ben fàcil: sense crits, ni esvalots, ni xauvinisme, ni neures separatistes, volem dir que la NOSTRA PATRIA ES ALMASSORA Per tant , si volem estar a to comencem per ser almassorins (que és la nostra primera obligació patriòtica) i acabem per ser valencians i espanyols. Però, desgraciadament, la veritat, la pura veritat és que, en conjunt, no sabem ser almassorins com fora desitjable. Es molt lamentable però només cal observar, mirar, escoltar…: veurem carrers deserts, comerços buits, cines tancats, joves que peguen a fugir…veurem institucions somortes, societats avortades, un patrimoni històric que desapareix, veus que condemnen la llengua pròpia al fracàs….veurem apatia i menfotisme per tot arreu….veurem, en definitiva, una ciutat-dormitori en vies de ser una ciutat-cementiri. Ai, Almassora: quina mala cara fas!, Es veu que els teus fills no t’acaronen prou…Fa massa anys que els vas posar a dida, pensant que la llet extranya era millor, i ara, que estàs vella i desdentada et paguen amb sopes d’alls. Malgrat tot, Almassora, sabem que no et falten fills amatens que voldrien fer-te una dentadura postissa per veure si pots menjar pa, carn, peix i algun bom plat d’olla casolana que et mate la fam i l’anèmia….Però tu hauràs de VOLER SER PATRIA. Hauràs de tindre vocació de terreta. Hauràs d’ensenyar els teues menuts que t’han de fer renèixer, que necessites la seua il.lusió per reviure….Que ambiciones tornar a ser tu, Almassora, sense eixa estrambòtica Z que et clavaren al mig com un card punxos entre roselles…Que et faria goig veure relluir les teues gales, els teus costums, la teua fesomia, la teua llengua, les teues tradicions…Que vols que et naveguen els carrers, els camins, les tendes, les botigues, els casinos…Que desitges veure’t prenyada d’associacions i entitats culturals, comercials, religioses, artístiques, recreatives i esportives que et donen força i alegria….Que et mors per veure com els teus xiquets, majors i vells amb la boca plena i la cara ben alta, els rota per dir: SOM D’ALMASSORA: exercim d’almassorins.

ENTREVISTA AMB BLAI CASINO, EMPRESARI D’ESPECTACLES

CarrersAlcoraCapitolPMembrado.jpg

Quina és la situació actual del cinema i dels espectacles?La situació actual dels cines i espectacles és desastrosa. No es pot entendre com amb els habitants i el nivell cultural que té no puga tindre ni un cine.El debacle del cine va començae en eixir al mercat la TV. Va augmentar quan es van inventar els vídeos i la culminació va ser l’aparició d’un gran nombre de pel.licules considerades porno de molt baixa qualitat.Per què no hi ha un teatre-cinema municipal?.

No hi ha un teatre municipal a Almassora perque les autoritats no s’han preocupat del tema ja que en molts pocs diners s’haguera pogut fer un teatre per al poble.

L’empresa privada pot fer reviscolar el cine?

Es molt exposat que una empresa privada puga fer renèixer la vida dels cine ja que de tota la vida a la gent d’Almassora els ha agradat anar-se’n fora.

La proximitat de Castelló influeix?.

Degut a la proximitat a la capital, en aquesta es feien els estrenos abans que en el poble i era un punt menys per Almassora.

Pot fer alguna cosa l’Ajuntament?.

L’ajuntament crec que no podria fer molt ja que l’exemple el tenim molt prop d’Almassora, en un poble veí, on l’ajuntament ha comprat el teatre i han hagut de tancar-lo al poc de temps d’obrir per falta de públic.

Ha influit el canvi de centre del poble?.

El canvi de centre del poble no crec

que haja influït de cap manera ja que abans és quan més gent venia. Alguns cines estaven molt apartats del centre del poble i hi havia ple en totes les sessions. Quan a Almassora tenia la meitat dels habitants funcionaven sis cines: Serra i Moderno a l’hivern; Cortijo, Florida, Capitol i Holiday. S’omplien tots. Posteriorment es obriren el Niza i el Windsor al carrer la Trinitat. Els empresaris havien d’obrir la taquilla els diumenges dematí per la gran demanda d’entrades. Inclòs s’abonaven a la localitat per a totes les funcions, no sols d’ací sino també de Borriana i Vila-real. Recorde que una pel.licula de Joselito es projectava en quatre cines en una mateixa nit i havien de passar la pel.lícula de un cine a l’altre en bicicleta per a còrrer més. Ara, la que més sessions va fer fou la primera pel.licula de Marisol Un Rayo de Luz. De vegades, degut a que a la gent li agradava una escena, es feien bojos aplaudint. Teniem de rebobinar la cinta i tornar a passar el mateix tros (inclòs més de quatre vegades). Entre els anys 45 al 50 va arribar a haver diverses empreses d’espectacles. Fou tan gran la competència que s’aplegaren a vendre quatre entrades per una pesseta i a més a més es regalava una llimonà. També hi havia molta afició al teatre. Per ací passaren primeres figures com Matxín (aquest dia ferem un matinal extra), Cèlia Gàmez, el Duo Dinàmic. Tinguerm una companyia local de teatre.

ENTREVISTA AMB SIMON (BOTIGUER)

CarrerTrinitat2007MaRenau23.jpg

Quina creu que és la situació actual del comerç minorista a Almassora?.

Poc més o menys com sempre, però este any és prou roïn, sobretot per al comerç que ven prendes de vestir, doncs el temps no ha sigut d’hivern i la preparació del gènere no ha tingut eixida. Després, la campanya tarongera ha sigut prou desastrosa i això repercuteix en tot el comerç tant d’una classe com d’una altra.

Com influeix en el comerç la proximitat de Castelló?.

La proximitat de Castelló és nefasta per a Almassora, no sols per al comerç, per a tot perque annula moltes possibilitats.

També els dos hipermercats?.

La qüestió dels hipers comporta que és l’empresa menuda la que es deu defensar. Per a defensar-se a d’estudiar molt bé la manera de comprar i vendre. Ara bé, també cal tindre en compter que la gent deuriem tindre més interés en comprar al nostre poble doncs quan necessitem alguna cosa fora dels horaris si que recorrim a la tendeta xicoteta.

Creu que el centre comercial del poble canvia o ha canviat? Per què?Les poblacions totes tenen un punt anomenat centre. El centre a Almassora segueix sent el centre però el poble és gran. El centre no té la importància d’abans.

La immigració ha tingut alguna influència sobre el comerç?.

La immigració, sense lloc a dubtes, a influit al comerç. Ha vingut molta gent de fora que són més del poble que molts neixcuts en ell.

No hi ha oferta perque no hi ha demanda o a l’inrevés?.

Si que hi ha oferta, el que passa és que si el comerç ofereix i la gent no respon, el comerciant es desanima.

Individualisme i associacionisme al comerç minorista.

El comerç és lliure i per tant l’associacionisme, moltes voltes, és engordir a algú que ja estava gros. El que deu fer el comerç menut es estudiar molt bé a qui compra i com compra. El comerç és una professió que després d’estar en ella anys i anys, el comerciant a de procurar aprendre totes les dies perque no existeix cap sistema que siga per a tots iguals. Creu que el comprador almassorí practica l’autoodi?.

Sense lloc a dubtes, molta gent no valora en sí el que és l’establiment menut. No més puc dir que el públic deu pensar que aquell comerciant és al seu servei. Pot anar a comprar un paperet de safrà. El tender hi segueix per si vol tornar a comprar-ne.

ENTREVISTA AMB L’URBANISTA JOSEP MANUEL ESCURIOLA

Aquesta secció participa , des de la perspectiva que ens dona l’urbanisme, en l’interés de l’apartat VIURE A ALMASSORA, d’analitzar quins poden ser els factors determinants a l’hora de revitalitzar, o no, el nostre poble. Com ja vam comentar a l’anterior article de presentació, l’entrevista amb gent del món de la cultura i l’art seria pràctica habitual. En aquesta ocasió el personatge entrevistat ha estat MANUEL ESCURIOLA, urbanista, a més de ser el batlle d’Almassora. Com a batlle apareixerà a la Vila-roja en nombroses ocasions però en aquesta només ens interessa en la seva vessant d’urbanista.

El veïnatge amb Castelló és una de les causes més compartides per tothom de la manca de vitalitat d’Almassora. Creus que vertaderament influeix la proximitat a una població de major rel.levància?.Sí, Castelló i Borriana han estat historicament nuclis urbans més poderosos que Almassora. En 1434 el Batlle General de València dicta sentència a favor de Castelló per a que no s’embarquen mercaderies a Almassora que puguen fer-li competència. Castelló ha estat volcada cap el nord (Benicassi, les platges del Grau). Roman d’esquena al sud on ha col.locat el polígon industrial del Serrallo.Podem considerar que Castelló atrau els serveis administratius al igual que molts dels llocs de treball dels pobles del voltant. Almassora comença a ser una ciutat-dormitori per a eixa gent?.

Això comença a manifestar-se als anys 60 i 70 amb afluència migratòria. Hem de considerar tanmateix que també Almassora té els seus barris dormitoris a les Boqueres. La ciutat té dins d’ella diversos sectors especialitzats (administratius, comercials, etc.) que qualifiquen de forma molt determinant la fesomia dels barris.

A més de l’especialització dels barris, no creus que s’ha produit un canvi d’escala i són els pobles els que ara s’especialitzen?.

Els italians ja fa molt de temps que van començar a utilitzar el concepte CIUTAT-TERRITORI. La ciutat no és Almassora, ni Vila-real, ni Borriana sino un conglomerat de totes elles. Així quedaria Benicassi com a centre de diversió, Castelló com seu administrativa i l’eix de la N-340 com localització industrial.

La concepció de la ciutat-dormitori desfà el que diríem ARRELS D’UN POBLE?.

Queda clar que la major influència de la mass-mitja, així com el desenvolupament dels transports fan que la movilitat siga major i per tant l’arrelament al poble es dilueix una mica. Analitzar això seria competència d’un sociòleg però malgrat tota aquesta polèmica, la identitat d’un poble no desapareix totalment com tampoc desapareix en la ciutat la identitat dels barris.

A Almassora s’ha produit de fa un temps enrere un desplaçament del centre urbà des de la Vila a la plaça Pere Cornell i l’avinguda Josep Ortiz. La Vila roman aleshores com un barri quasi mort, diríem millor dormit, que sols es desperta quan arriben les festes. No es podria revitalitzar aquesta zona com es fa en altres ciutats promovent la creació d’uns equipaments com ara museus i altres de caràcter cultural i recreatius?. Podria passar a ser una zona dinàmica tot l’any.

Artificialment no es pot crear vitalitat en un poble. El que es revitalitze un centre històric en una ciutat es deu a que hi ha una sèrie de factors que així

ho possibiliten: una població elevada que compte amb una sèrie de serveis i equipaments concrets que estiguen lligats a una forma determinada de viure. Aquest factors han posat en una determinada època una moda cultural de recuperació dels centres històrics. Cal comptar també amb una bona localització geogràfica que afavoresca tot açò. Caldria afegir també que la dualitat recuperació o no recuperació no té perque plantejar-se en tots els llocs. Jo no sé si a Almassora es podrà recuperar o no perque no depen d’unes accions municipals tan sols sino d’un diamisme intern. En principi crec que hi ha poques possibilitats de recuperació. Caldrà parlar molt sobre el tema.Darrerament s’han produit a Almassora diverses intervencions destacades per a la futura configuració del poble. Com valores la plaça Tirado de J Ferran Zaragoza?

Almassora no té un centre únic que destaque sobre els demés, hi ha diversos districtes urbans. La plaça Tirado funciona com instrument aglutinador d’un d’eixos districtes.. Almassora té un model policèntric sense cap centre especialment rellevant. El barri suposa un sector urbà amb una identitat molt clara. A Almassora no es deuria parlar de barri sinó de sector urbà perque aquests encara no han tingut un element urbà que els articule. La plaça Tirado és un d’aquest elements: és una zona verda que admet més utilitzacións que vol recuperar l’espai públic com a zona d’estar.

El Pla Darremur?

Almassora té clar que compta amb unes terres molt riques cap a la costa on predomina el minifundi. En canvi per amunt la productivitat és menor. Les darreres urbanitzacions s’han produit sobre grans solars d’un sol propietari com el Darremur que era una finca d’unes 50 fanecades. Sobre el Xopar on tota la terra era de dos propietaris . La divisió parcel.lària té un pes molt fort dins l’urbanisme.

Des de les primeres dècades del segle XX comencen les modernes preocupacions dels arquitèctes i urbanistes pel control del sol urbà i de l’especulació. Després aquestes inquietuts serien assolides pel Poders Públics. Per on va la qüestió avui?.

Es pot intervindre allà on es vulga. Cal no oblidar que vivim en un sistema capitalista amb una sèrie de classes socials amb un determinat poder de cadascuna. Açò fa que les capes altes de la societat tinguen major facilitat d’aprofitar-se de la situació. La missió dels poders públics hauria de ser la de contrarrestar aquest desequilibri amb intervencions correctores. Malgrat tot cal tindre present que els Poders Públics tenen una capacitat d’actuació limitada pel propi sistema capitalista.