Mercat Municipal

Publicat per Josep Galí Sanxo al diari Mediterràneo del 27 d’octubre de 1954

Espai i higiene

A continuació però separats de la fortalesa medieval aquesta que tenim com a mercat de proveïments, s’estan aixecant els fonaments del que es diu va a destinar-se per mercat de peix. Bona empresa. Perquè de sempre hem sentit als que freqüenten aquests llocs, que resultava insuficient un sol local per abastir les necessitats gastronòmiques de la nostra vila. De sempre també asseguraven altres que resulta més higiènic tindre separada la venda dels productes de la mar de la de les verdures, carn … Doncs, que es construeixi, vaja, que s’acabe i que tots ho vegem.

L’article publicat al periòdic Mediterràneo el 24 de maig de 1955 per Josep Galí Sanxo que es troba a la pàgina CARRERS, també es refereix aquesta plana.

Publicat als butlletins de l’Agrupació Vila-roja. Abril i maig de 1980

Juan Serra davant del mercat en construcci___ Any 1930_ L__riginal __s de Rosalia Beltran_.jpg

Des de que el Mercat va ser traslladat de la Plaça Major a l’actual emplaçament l’any 1934, mai no s’ha parlat tant com en aquest darrers anys i més ara que les coses van radicalitzant-se. En termes generals, els problemes són els següents:

- Mal emplaçament del mercat del peix amb la protesta de pescaters i consumidors.

- Forta polèmica entre propietaris de paraes interiors i el venedors de verdures forasters. Aquest tema el tractarem en el proper butlletí. Aprofitem per a dir que la redacció està oberta a escoltar i fer ús de les opinions que ens apleguen en propers dies.

- Problemes dels carnissers amb el matadero o escorxador municipal i amb l’inspecció sanitària.

- A més, els consumidors volen productes de qualitat no dubtosa, a bons preus i amb condicions sanitàries adequades.

- L’Ajuntament sembla que vol adoptar les solucions que beneficien a la major part de la gent.

La redacció de la Vila-roja ha volgut investigar aquest problema i avui anotem la primera part de la informació rebuda que correspon al següent tema

EL MERCAT DEL PEIX

L’any 1975 es va inaugurar la reforma feta després de la destrucció de l’edifici del mercat del peix i la seua desafortunada col.locació al pis fet dins el mercat de verdures.Mercat del peix_ L_original __s Pasqual Torres.jpg

Més desafortunada encara es pot considerar esta solució tenint en compte el que passava al mercat de Vila-real, inaugurat feia poc de temps.

Aquesta obra, com es diu, van ser diners tirats. Un mercat en alt sol ser un fracàs ja d’eixida. Pescaters i consumidors, tots dos, coincideixen en açò. La malesa ja està feta però les consequències es pateixen a diari.

Per a vore l’estat de la qüestió, ens varem desplaçar al mercat i, apenes aplegar, ens van dir:

- “Tanqueu-mos al retén i aixina ens donareu a menjar que ací ens morim de fam”

- “Mosatros no som de l’Ajuntament, som de l’Agrupació la Vila-roja i voliem saber la seua opinió sobre el greu problema de la venda del peix”.

- Ah!. Voleu que tirem tot el peix per l’escala ?. Feu unes fotos, a vore si s’aclarís açò!.

Una pescatera en aclaria :” Jo no vull estar-me ací. No venem res del món. Tots estan queixosos, la gent i mosatros. No puja ningú…”. Una altra, recolzant el que deia l’anterior, manifestava: Allà ( referint-se al enderrocat mercat del peix ) ens costava mitja hora de vendre’l. Allí veniem cent quilos de peix i no vint. La gent tendria major varietat i estaria millor servida”.

Una de les poques dones que es podien veure, va comentar que si no fora per necessitat ( la seua malaltia ), no pujaria pel peix.

Malgrat tot, no es perd l’humor. Una pescatera proposava un nou mercat emplaçat on estava el vell i “allò” utilitzar-ho com a saló de ball ( però, diem nosaltres: i si s’encenguera ?.

Cal dir que sols la meitat de les casetes de venda estan ocupades, les altres encara són com el dia que van nèixer. Mentrestant, s’han obert dos noves pescateries en el poble incrementant-se la venda en totes elles i, amb un factor preocupant: cada vegada se’n va més gent a Castelló a comprar peix.

Una venedora ens diu: “ Em mor de fam. El rebuig que no vól la gent me’l menge jo. La gent jove no vol pujar per què té crios i la gent major no pot quasi pujar. A més, la gent no es que vaja a les pescateries del poble sino que van al mercat de Castelló. Jo crec que l’escala és el problema. (…) Abans veniem més del doble i al peix hi ha que donar-li avio per què el d’avui no és bó per a demà”.

Un pescater també comentava ( cal dir que ho és des de fa molt de temps ): “ Jo ja ho vaig dir antes de fer-se. Vaig posar l’eixemple de Terol on van tindre de tancar per què la gent no hi anava, però, ací hasta que no cauen no veuen la pedra”.

També varem preguntar al responsable dins l’Ajuntament, el concejal senyor Boix, quina era la proposta de la corporació front aquest problema: “ Oficialment no et puc concretitzar res. S’han comentat moltes solucions, des de tornar a fer un mercat de peix al mateix lloc d’abans, lo qual planteja diversitat d’opinions, hasta trobar solucions dins el mateix mercat com puguera ser un ascensor per a la gent. Esta possibilitat és la més comentada, però a nivell extraoficial. El problema no és de diners sino de procurar que estiguen ben invertits i no es torne a clavar la pata com abans.

PlacesCalvariMercat55JoanAparici.jpg

La venda de fruita i verdura al mercat és un tema polèmic. Fa uns anys, es venia fora i dins el mercat; després l’Ajuntament va obligar a entrar tots dins el recinte, llogant per deu anys la pedra o la caseta i no deixant vendre fora. Va canviar l’Ajuntament i el mes de març passat es va autoritzar una altra vegada la venda fora el mercat sols per a fruita i verdura.

Van haver problemes entre la gent que ja tenia pedra al mercat i la forastera que venia dimarts i divendres a vendre. No es volia que vingueren, per part d’alguns. D’altres aceptaven la competència. El consumidor es beneficiava d’una rebaixa de preus. Sembla que s’havia creat un poc de monopoli i això era un perjudici per a la gent que anava a la compra.

Els llauradors també venen els seus productes igual que els que es dediquen a comerciar amb ells. Sols poden vendre els produits per ells, no sent legal comprar-los al mercat d’abastos fent-los passar com a propis.

Es diu que fora la qualitat es més fluixa però això depen de cadascú. Tant dins com fora hi ha de tot tipus de qualitat. Hi ha inspeccions sanitària encara que la millor inspectora es la dona que va a comprar col, lletuga o un quilo de tomaques i peres.

També s’ha dit que dins es paga molt pel lloguer de les casetes o dels metres de pedra, però, la veritat és molt poc: unes pessetes diàries. A més, cada dia es paga un tant per manteniment.

Sí han muntat el preu de lloguer de dins i de fora, el motiu pareix ser, per què el mercat deu de ser autosuficient.

El consumidor, creem, es beneficiarà de tota aquesta competència. Per a millorar i garantir l’afluència de gent es pot tancar amb valles els carrers del voltant.

Hem parlat amb persones que venen al mercat i amb el concejal delegat el senyor Boix. Açò és, poc més o menys, algunes de les coses que ens han dit.:

- “ Nosaltres varem pagar unes vuit mil pessetes per metre quadrat de pedra. El lloguer era per a dèu anys, es a dir, unes vuit-centes pessetes a l’any. Les casetes, en la subhasta, pagàrem entre seixanta i setenta-cinc mil pessetes”.

- “ Eixe lloguer per dia és molt poca cosa. A banda, per cada dia que l’utilitzes, pagues una quota de manteniment del mercat”.

- “ Nosaltres veniem fora i l’Ajuntament ens va obligar a entrar i pagar els metres de lloguer dels metres de pedra que vullguèrem, si voliem continuar venen “.

- “ Ara és veritat que hi ha més competència que abans “.

- “ La cosa que més mal ens sap és que l’Ajuntament anterior diguera que durant eixos dèu anys no es vendria fora i que ara ho autoritze “.

- “ Ara, dins ja no hi ha el problema de trobar lloc com fa uns mesos, a la gent de dins li toca també vendre fora per què molta gent no hi entra”.

- “ Fora la qualitat és més fluixa per això els preus són més barats “.

- “ La gent que dins ven la mateixa qualitat que els de fora ha resultat perjudicada. Els qui venien bona qualitat, i la gent ja ho coneixia, han notat molt poc això de vendre fora “.

- “ En lloc de dos dies de mercat es podria fer sols un, o fer-ne dos per en un lloc distint: La Plaça de la Biga seria un bon lloc “.

- “ Tot el qui pague la seua matrícula ens pareix bé que puga vendre. Hi ha alguns que són llauradors i, a més dels seus productes, en venen d’altres que compren al mercat d’abastos “.

El concejal delegat del Mercat, senyor Boix, ens va contestar així a les nostres preguntes:

V.R.- Per què l’Ajuntament va adoptar la postura de deixar vendre fora trencant la paraula que no deixarien vendre durant dèu anys ?.

B.- Bé, ací hi ha dos qüestions. Una, el que adopte una corporació una postura determinada no obliga a la següent a mantindre-la, si bé, l’actual alcalde estava en l’anterior corporació com a concejal-delegat del Mercat, la decissió era de tota la corporació. Una persona no pot dir que per a tota la vida. Sols ho poden dir per al temps que estiguen manan, a no ser que hi haja un contrat. El contrat diu que són dèu anys, però no diu que en eixos anys no canviarà la situació.

Com a segona qüestió, la intenció de deixar la venda de verdures i fruites fora per part de la corporació ha segut el de beneficiar el consumidor, al poble en general.

V.R.- Per què s’han augmentat el preu del lloguer de les parades ?.

B. El preu de les parades s’ha augmentat tant fora com dins perque hi ha una norma legal per la qual el mercat, el matadero, el servei de basures, etc. deuen ser autosuficients.

L’any passat l’Ajuntament va perdre set-centes mil pessetes al Mercat, ja que un mil.lió sis-centes mil pessetes varen ser les despeses i nou-centes mil les entrades. Clar, ara devíem pujar els preus per a poder, al menys, cobrir despeses.

V.R.- Alguna cosa més que afegir ?

B- Si, alguns m’han dit que les valles estan mal posades perque interrompen el tràfic. Creiem que així es facilita que vaja la gent i puga caminar sense perill.