Almassora en Blanc i Negre

Jocs infantils d’antany. Llibre escrit per Enric Beltran i il.lustrat per Joan Edo

EL BOLIT

El bòlit és un bastonet de fusta dura ( nosaltres hem usat com a millor, una branqueta de llenya seca de taronger), d’un pam de llargària o poc menys i en devers d’una polsada de grossària amb punta en cada cap. Aquest joguet és l’element essencial per al joc (que també es diu bòlit) però són menester dos altres adminicles anomenats vara i paleta. La vara és un bastó llarg de peu i mig de llargària per mitja polzada, o poc més, d’amplària. La paleta té la forma d’una ganiveta de carnisser i és de fusta dura, amb els cantons arrodonits perquè no danyen les puntes del bòlit; les seues dimensions són un peu de llargària, inclòs el mànec i ½ peu d’amplària i del gros d’un dit (tot allò més o menys).

Per a jugar al bòlit, es designa un ordre per qualsevol dels mètodes ja dits abans. Després, es tria un rastell de vorera que no siga més alt de tres dits, procurant buscar un carrer ample o, millor, una plaça. També es pot jugar en el camp, però aleshores es deurà buscar una pedra plana o llosa que faja el paper de rastell. Quan tot això s’haja fet, en el sòl de la calçada si es juga en el carrer, o en la terra si es juga en el camp, es traça un semicercle o arc i en el punt del mig de la corda d’eixe arc, damunt del rastell o de la pedra (segons siga) es col.loca el bòlit de la manera que un terç d’ell quede al buit i els altres dos terços recolzats dalt del rastell o de la pedra. Aleshores tots els jugadors es fiquen darrere d’una ratlla traçada paral.lela a deu passos del rastell o a la pedra. Ja ficats aixina, el jugador número ú agafa la vara, s’agenolla en la calçada o en terra, a l’esquerra o la dreta del bòlit, segons siga destre o esquerre, amb el genoll apegat al rastell o a la pedra i diu: boli?, a lo que els demés responen d’una veu: sal! O també és pot dir dali afegint llavors el jugador tirador: Empoma este pardal que va per ahí dalt!. Alça doncs, la vara i la baixa amb tota rigor per a pegar-li amb ella al bòlit per la punta del treç que queda a l’aire, al temps que diu: espluguen! Si el cop està ben donat, com la punta del bòlit que el rep es troba en fals, la reacció del xoc alça la punta contrària, fent-lo girar cap al costat on ha rebut el cop i anar aixina per l’aire tan lluny com es puga. Els altres jugador que han estat darrere de la ratlla abans dita, a l’oïr que es diu espluguen!, poden travessar la dita ratlla i anar cap a on el bòlit va volant, per a veure si poden agafar-lo per l’aire i, si algú ho aconsegueix, es queda amb ell en la seua mà mentre el tirador posa la vara en terra com si fora la tangent del punt mig de l’arc abans dit i, llavors, qui haja empomat el bòlit el tira cap a la vara i, si l’encerta, s’acaba la primera part del joc i el tirador passa a ser empomador i qui haja fet l’encert passa a ser tirador, començant la segona part que és com la primera, però, com he dit, sent tirador el jugador encertador. Però pot ocórrer que ningú empome el boli, aleshores el picador picarà tres vegades amb la paleta, com si fora una gavineta que va a tallar carn, damunt d’una de les puntes del bòlit fent-lo alçar en l’aire i, llavors, pot pegar-li quan vola, amb la paleta de pla per a fer-lo anar més lluny. Després de la tercera picada mira la distància que hi ha des del bòlit fins a l’arc i, calculant el número de paletades que creu que poden cabre en la dita distància, diu el número que creu que hi ha i, si cap dels altres jugadors s’oposa, s’apunta el tirador eixe número per a d’ell i torna a tirar el bòlit des del rastell o la pedra com al principi; però si algun jugador s’oposa, deu dir mesura! , el tirador deu mesurar amb la paleta per a veure si hi ha les paletades que hi havia demanat i, si estan justes o hi ha poques menys (mai menys de deu o de cinc, segons s’hi haja convingut), s’apunta el número de les que hi hagen, tornant a començar. Però si no endevina el número per que demana més paletades de les que hi ha (o moltes menys de deu o de cinc, si això s’acordat), no se n’apunta cap número i passa a ser empomador, esdevenint tirador el jugador número dos.

Tot això mateix ocorre si algun jugador empoma el bòlit i, al llançar-lo cap a la vara, no l’encerta; ara bé, en aquest cas el tirador comença les picades des del lloc on haja caigut el bòlit, que sol ser prop de l’arc. El joc s’acaba quan algun jugador arriba a tindre el número de punts que s’haja convingut a l’inici del joc, que sol ser mil si són cinc o menys jugadors, i cinc-cents si són més de cinc.

En el joc del bòlit cal dir que el dit joguet no deixa de ser un projectil no massa visible, amb dues puntes que, si peguen en algun punt feble del cos d’algun xiquet, pot fer-li mal, per la força en que va per l’aire. Per això es convenient jugar en les hores de bon sol, però que aquest estiga d’esquenes i, més encara, pintar de roig o altre color ben visible el bòlit.

VIVENCIES de Manuel Pesudo Serra

Publicat al programa de festes de l’any 1979

Va ser l’any passat, quan per igual motiu i efemèrides que en l’actual, em vaig atrevir escriure unes línies sobre la Història d’Almassora que no guarden els llibres, i que per inèdita, caracteritza, o almenys m’ho sembla, al nostre benvolgut poble.

En aquesta ocasió, i aprofitant la celebració de l’any internacional del xiquet, volguera en homenatge a ell, recordar algunes facetes dels xiquets d’abans que igual que aquells entranyables personatges que vaig narrar en l’anterior oportunitat, també formen part de la Història costumista d’aquesta Vila.

En l’esdevindre quotidià d’aquest passat, tan recent encara, i mentre els majors es lliuraven als seus quotidians quefers, els xicotets anaven a costura, alguns és grillaven la classe anant al riu a fer arca o a collir lledons si era el temps. En eixir de l’escola i mentre jugaven es podia oir el crit de: boliii….sal, empoma aquest pardal que va per ací dalt !, i a la veu d’espluguen ! Amb un pal es fa saltar el boli ,bastonet afilat per les dos puntes, des del rastell de la vorera. Si els contraris l’empomaven canviaven els jugadors; sinó amb una paleta contaven des del rastell al boli………

Els qui jugaven en el carrer de la Vieta o en el carrer de la Trinitat, a l’or des de lluny la xiulada de la Panderola que s’acostava, ficaven sobre els raïls trossos de filderams o claus de llandes de conserves perquè en passar el tren les aixafara i els facilitara la construcció del punxó que s’utilitzava per a jugar a furtaterreno.

Les xiquetes jugaven a conillet , nines , boletes , botar o al rogle , joc aquest últim que acompanyaven amb aquella cançó de : Rode la bola , rode el molí , una coca amb panses i un barril de vi !

Una altra diversió de les xiquetes era el piso . Que habilitat mostraven els passejacretes en efectuar tots els salts i tortuositats que imposava el joc , portant sobre el costat al xiquet que els havien encomanat !.

Els xiquets es lliuraven a jocs més virils i toscs : a fava, a la trompa , a mitja-entera, carregueta de pebre o reventa-sapo . A baló és jugava a la Biga o la plaçeta del Convent , però com calia ser posseïdor d’una pilota de futbol o demanar permís a l’amo de la pilota , autorització que era concedida a canvi de cromos , xapes .. etc o de formes tan pintoresques com arquejar-se o ficar-se el puny dins la boca , condició , aquesta última, que només aconseguia algun privilegiat .

Quant ens agradaria que els xiquets d’avui pugueren jugar lliurement enmig de carrers i places , a aquests i altres jocs , amb els únics perills de caure baix d’un carro de prega o de xafar-te una bicicleta .!

NOMS

Publicat al programa de festes de l’any 1991

El boli	Garregueta de pebre
Reventasapo	Tres en ratlla
Fava, munta i paga	Tallabaejo
furtaterreno	Les xapes
L’auela	Els cartrons
El punyet	L’espardenyeta
El rotgle	La comba
Forat: trenca-li el cap ( jugant amb fang)	Lligar picaports
A penyores	La trompa al mataero
La trompa al rogle	La viuda
Saltacavall	Mediaentera
A l’una la pruna	Al canut
Fer arca al riu	Els llanderols per la Nit de Nadal
Tirar la corda	Trencaperols
Agarrar pollastres amb pila	Sambori
A les gallotes	Els ous-ous
Les palmaetes	Pis pissiganya mata l’aranya
El pot	L’aro
Caçar falzies amb canya als cantons	Menjar terra
Jugar al marro	Al quatre cantons
Xata merenguera	A la rateta amb un espill
Al cotxerito leré	A salar-la
Jugar a bou	Jugar a baló
Parar potets	Al patinet