Mercat Comú
Almassora davant del repte de 1992
Enric Domínguez. Publicat en el programa de festes de 1988
La data de 1992 ens fa pensar, de seguida, en dos esdeveniments de primera talla que passaran en aquest any: El Cinquè Centenari del descobriment d’Amèrica i les Olimpiadas de Barcelona.
En aquesta mateixa data, però, també es produiran dos fets de gran rellevància des del punt de vista socioeconòmic i que afectaran, en major o menor mesura, al ciutadà almassorí: Es tracta, en primer lloc, de l’acabament del període transitori per els productes industrials en el nostre procés d’integració en les Comunitats Europees i, en segon lloc, de la instauració de l’anomenat Mercat Únic a partir, en principi, de l’1 de gener de 1993.
LA INTEGRACIO EN LA CEE. -
Com és conegut l’1 de gener de 1986 Espanya va entrar a formar part com a membre de ple dret de les Comunitats Europees (CEE). El tractat d’Adhesió que es va signar contenia un període transitori de set anys per als productes industrials i deu per als agrícoles (els cítrics inclosos, com saben perfectament els agricultors), durant aquests set i deu anys, entre d’altres coses, es van reduint els aranzels que es paguen al vendre productes a altres països comunitaris i en comprar d’aquests països. Doncs bé, des de l’1 de gener de 1993 els productes agrícoles podran circular lliurement entre els dotze països sense pagar cap tipus d’aranzel. Però, a més, en aquesta mateixa data es vol posar en marxa el que s’anomena Mercat Únic, és a dir, es vol eliminar un altre tipus de barreres que encara existeixen fins i tot entre els països que van fundar la CEE fa una mica més de trenta anys (barreres fiscals , tècniques, etc.) Els cítrics i altres productes hortifrutícolas no eliminaran totalment els aranzels fins a l’1 de gener de 1996.
LA SEUA INCIDÈNCIA EN L’ECONOMIA ALMASSORINA.-
Però, tot això, fins a quin punt pot afectar o ha de preocupar a l’almassorí, al ciutadà de a peu, l’agricultor, l’industrial, al comerciant, el transportista, al professional o al polític?. Tot això ha de preocupar raonablement. Des que Espanya forma part de la CEE hi ha decisions, sobretot les del camp agrícola, que es decideixen entre els dotze països; hi ha normes que ens afecten o ens afectaran i que cal conèixer (des de la necessitat de formar part d’una organització de productors agraris per cobrar els preus de retirada de les satsumes quan les cotitzacions són molt baixes, fins al controlar el contingut de plom en la sang en el sector del taulell, la necessitat d’auditories per a les empreses o la lliure circulació de professionals, per exemple) .
El ciutadà de a peu, el consumidor també està notant (cada vegada mes) la major oferta i preus més competitius dels països de la resta dels països comunitaris. És cert que es produeixen desajustos com actualment en el sector porcí o oví, però també ho és que el consumidor pot comprar més barat. És a dir, hi ha mes competència i cada vegada es notarà més. Ja no n’hi ha prou amb produir sinó que, a més, cal produir bé, amb qualitat.
ACCIONS DE FUTUR.-
Aleshores, que pot fer l’agricultor, l’industrial o el comerciant per preparar més adequadament? Com fer front a ixe repte que hi està i que no és possible ajornar?. Puix en poques paraules, ha de ser un autèntic professional en cada activitat, estar al dia en coneixements tècnics i en formació i no estar aïllat. Cal tenir en clar que el preu ja no serà el més important d’un producte, sinó el mateix producte: la qualitat, disseny, contingut, la seva adaptabilitat al gust del comprador, el seu “això” que el diferencia de productes similars.
Si ens referim al sector agrícola, serà imprescindible racionalitzar els costos de producció, organitzar-se adequadament, conèixer el que el mercat necessita i produir qualitat, no quantitat. La competència de tercers països s’accentuará fins i tot al propi mercat espanyol, i cal tenir establertes unes bones xarxes comercials, és a dir, a més de produir taronges de qualitat cal vendre-les al mercat exterior i a l’interior i ja no es podrà dir que la culpa la té el Tractat o el pas de fruita marroquina .
El sector industrial no pot pensar que el seu futur està en fabricar productes barats sinó a produir bens en què la qualitat, la tecnologia, el disseny siguen elements importants.
Cada firma industrial ha de conèixer perfectament per saber si serà capaç d’actuar en aquesta línia i, per tant, adoptar l’estratègia més adequada. El sector del taulell ja està actuant en aquest sentit.
El comerç almassorí ha d’explotar els seus factors diferencials enfront de les grans superfícies o la competència dels establiments dels municipis del seu entorn. El contacte directe amb el client, l’assessorament, estar al dia, el no estar aïllat, és primordial.
Per tant, és molt important anar preparant-se des d’ara per a 1992, els esportistes saben que aconseguir una marca i mantenir-se costa molt d’esforç, perseverança, idees clares, confiança i coneixement profund d’un mateix. L’empresa (empresaris i treballadors) ha de fer alguna cosa semblant, la tecnologia, la formació i la informació van a ser elements fonamentals. Des de totes les instàncies, inclosa la municipal, es pot col · laborar amb l’empresa per fer front a aquest repte. La improvisació és un perill i el pensar que els problemes es resolen sols, un error. L’important, doncs, ja no és fer alguna cosa sinó, a més, fer-ho bé.