Nostre poble. Anys 1901-10
Francesc Agut i Josep Sorribes. Del llibre Història del Nostre Poble
“LLEGENDA” (Fragment):
En Rodolf Beltran i Manrique.
Jocs Florals de Vila-real, 1922.
.
El 2 d’abril, En Francesc Tàrrega, l’insigne guitarrista vila-realenc, vingué de paella a l’alqueria que el Sr. Olmos tenia prop del poble. I el dia 23, tornà a vindre; aquesta vegada, a la casa del notari, D. Andrés Gómez Begué; on, després del dinar, obsequià els presents amb unes peces del seu repertori. El citat notari, el Sr. Gómez Begué, s’establí al nostre poble, al 1899. I cal dir que, tant ell com la seua esposa, Na Cristina de Amusàtegui Cucullo, tenien una profunda devoció per Sant Antoni de Pàdua; la qual cosa, afegida a la compassió que sentien per la gent pobra, els decidí a fundar una associació benèfica: “El Pan de los Pobres y Pía Unión de San Antonio”, coneguda popularment amb el nom de “Les Antonianes”. Començà a funcionar el 15 d’abril del 1901, sota la presidència de la fundadora. 
La seua finalitat era recaptar ajudes per als més desheretats de la localitat. Dos mesos després, l’associació havia assolit ja uns mil socis i se celebrava una solemne novena anual, amb eloqüents predicadors.
L’Ajuntament els donà subvencions de 150 pessetes, “para coadyuvar a los santos fines de la misma”, entre altres ocasions, al desembre del 1901 i al maig del 1903. Al mes de juny de 1926, inauguraren la seua modesta casa social. Per a commemorar-ho, es repartí paella valenciana entre uns setanta pobres i vells, amb assistència de les autoritats.
En morir, José Ortiz llegà 82 casetes a les Antonianes; les quals les llogaven a persones amb pocs recursos econòmics, per una renda quasi simbòlica. I val a dir que encara hui, amb eixos ingressos i amb els donatius que reben, aquella humanitària obra, tan típicament almassorina, continua complint la seua caritativa funció.
De l’activitat municipal, cal destacar una sèrie de fets:
A conseqüència de la dimissió de l’Alcalde i d’un bon nombre de regidors, n’ocupà el càrrec N’Antoni Fonfria i Claramonte. Això va provocar la renovació de la majoria dels funcionaris i treballadors municipals, com ocorria cada vegada que l’alcaldia era ocupada per un candidat pertanyent a un partit polític diferent.
Per tal que els xiquets anaren a escola, els prometien caramels i confits, per a després dels exàmens finals.
L’Ajuntament ordenà obrir el pou del carrer de la Trinitat i donar l’aigua gratis; segurament, volien que la gent deixara de beure l’aigua de la séquia. Al respecte, cal consignar que hi havia molts aiguaders que la transportaven en carros i la repartien per les cases, a un céntim el cànter.
Les festes de Santa Quitèria costaren 2.000 pessetes; i les del Roser, 2.500.
El primer diumenge de maig, denominat “de la Rosa”, se celebraren unes festes, actualment desaparegudes, dedicades a Sant Marc.
Al juliol, es presentà al Govern Civil el Reglament de la societat constituïda pels constructors de caixes d’envassar taronges. Començà a funcionar a l’octubre, després d’haver aconseguit un acord amb els comerciants, per a no haver de treballar a estall i poder sancionar els que ho feren.
El joc de pilota valenciana es practicava, des d’antic, al carrer de Sant Roc (per aixó es deia el carrer del Trinquet); però, aquell any, un particular en construí un al carrer de l’Alcora. Les apostes eren fortes: la mínima era de 1.000 quinzets. 
Tot no eren tarongers al nostre terme: al conreu de la vinya es dedicaven encara 173 hectàrees; o siga, unes 2.000 fanecades.
També hi cal consignar que, en aquella època, hi havia molts morts i/o ferits per arma blanca, per les contínues baralles que es produïen a les tavernes.
1902
En Julià Garí tornà a ser elegit alcalde. Tanmateix, dimití a finals d’any i fou elegit En Vicent Martinavarro i Bernat.
Al mes de gener se celebrà una reunió de l’Ajuntament, per tractar sobre les condicions que els demanava la companyia del tren del Nord, de cara a instal·lar l’estació que li havien demanat. Però, la Corporació sol·licità al Ministeri d’Obres Públiques que obligara la companyia a construir-la, si el municipi es comprometia a facilitar-ne els terrenys.
Durant els últims anys del segle XIX i els primers del XX, hi va haver una gran puixança del cultiu de la taronja i del comerç associat. Els resultats obtinguts amb l’exportació, propiciaren una transformació de la localitat. Així, pels voltants de l’estacioneta de la Panderola, es construïren nombrosos magatzems de confecció de taronja; també s’hi renovaren algunes de les velles casones familiars, com, per exemple, la coneguda com “Huerto Romero”, a la plaça del Rei En Jaume I, que encara hi podem contemplar.
Al llarg dels anys vinents, es construïren nous edificis, com el popularment conegut com la casa del metge Castell, al carrer de la Trinitat, que constitueix un magnífic exemplar de l’estil modernista (1905); en el cementeri, la família Serra-Ballester construí un esplèndid panteó neogòtic. I cal afegir que les tres últimes edificacions que hem citat, estan decorades amb valuosos murals, obra de l’insigne pintor castellonenc En Vicent Castell.
Importants exemples, encara que d’un estil eclèctic, en són diferents edificis posteriors, distribuïts per la Vila i pel Raval, com el del Banc de València i el de la Caixa Rural de Sant Josep.
Degut al creixement descontrolat dels ravals (ocupats per un 60% dels veïns), se li encarregà a l’arquitecte En Francesc Tomás i Traver la redacció d’un projecte d’aliniació dels carrers antics, i del traçat dels nous, que s’havien d’obrir. Amb aquesta programació, quedaven establertes les bases generals de l’ordinació urbana d’Almassora (distància entre els carrers, dimensions i distribució de cada bloc de cases, etc.). D’això, hui en diríem un PGOU.
En conseqüència, eixe mateix any, s’obriren les prolongacions dels carrers de Sant Salvador, Mare de Deu del Roser, de les Ànimes, de Sant Lluis i de Sant Ramón; obertes que propiciaren un eixample important de la població.
Però, tot no van ser glòries. Com que alguns edificis s’obraven sense cap mena de direcció tècnica, a l’octubre, s’ensulsiren dos cases de recent construcció, al carrer Major, en la caiguda de les quals hi restaren soterrats dos xiquets: l’un, malauradament, resultà mort; i l’altre, de mal nom “Paixarell”, per sort, en va sortir il·lés.
L’Abadessa de les monges Clarisses demanà permís per a tapiar els terrenys existents entre el convent i l’església del Calvari; obra amb la qual quedava obstruïda la boca de l’actual carrer del Cementeri.
Al mateix temps, En Josep Ortiz Millà, en uns terrenys molt distants de la resta de la població, començà a construir un grup de vivendes que s’anomenaren “les casetes de Manina” o “el Poblet”; un nucli suburbà de traces molt modestes.
També es construïren els llavadors públics situats al costat de l’escorxador i es reformaren les habitacions de l’ermitori de Santa Quitèria.
Al desembre es constituí el “Círculo canalejista” del partit democràtic, sota la presidència d’En Francesc Arenós i Cabedo. Ocupà l’anterior saló-teatre dels obrers agrícoles.
1903
Les Clarisses començaren la construcció d’una església en els terrenys del convent.
Els republicans anaven guanyant adeptes; així, en un míting del partit, celebrat al saló del “Casino Agrícola”, amb l’assistència d’unes 1.000 persones, parlaren l’insigne polític castellonenc En Ferran Gasset i el representant local més destacat, En Josep Gimeno i Sala, el qual es presentava a les eleccions.
En les subsegüents votacions, tot i ser del poble el candidat republicà, hi guanyaren, per molta diferència, els candidats del pacte “cossiero-fusionista-carlista”.
El servici de Correus establí un carter al poble, amb la qual cosa ja es podien certificar cartes.
S’estudià construir el nou Hospital enfront de l’església; tanmateix, a través del Heraldo de Castellón s’aconsellava que es reservara eixe lloc per a una escola i que l’Hospital s’edificara en els afores de la població.
El 25 de novembre morí l’actiu i ric propietari En Vicent Serra i Canós, propietari del teatre que portava el seu cognom.
El Ministeri d’Obres Públiques, vista la petició del nostre Ajuntament, ordenà a la companyia del tren del Nord la construcció d’una estació a Almassora. Els diputats En Manuel Vivanco i En Ferran Gasset havien contribuït a la consecució d’aquella millora.
A conseqüència de la falta d’entesa amb els comerciants, els serradors mecànics tancaren les empreses i es plantejaren vendre les maquinàries.
1904
El 28 de febrer, i amb molta brillantor, fou inaugurada la seu del Centre Democràtic, presidit aleshores per En Joaquim Artero i Bovea. El director del Heraldo de Castellón, el Sr. Castelló i Tàrrega, representà en l’acte a D. José Canalejas, a En Joan Navarro i Reverter i a altres alts dirigents del partit.
El 20 de març entrà en funcionament la “Caja de Socorros para Obreros”, per iniciativa del filàntrop En Miquel de los Santos i Castel. Era una obra benèfica exclusivament almassorina; encara que s’esperava que la imitaren en altres llocs.
El 27 de novembre, l’eminent guitarrista En Francesc Tàrrega va donar un brillant concert al Centre Democràtic. L’acompanyà el seu deixeble predilecte, En Daniel Fortea. Òbviament, despertà tanta espectació que molta gent es quedà sense poder entrar.
1905
Fou elegit alcalde En Vicent Martinavarro i Bernat.
Per donar a conéixer un poc l’entramat social, deixarem constància que els deu majors contribuents hi eren: En Vicent Garcia i Petit, En Manuel Cantavella i Seglar, En Josep Gimeno i Sala, En Josep Claramonte i Casals, En Josep Escribá i Agut, En Francesc Agustí i Gimeno, N’Enric Beltran i Monferrer, En Joan Ballester i Torres, En Tomàs Morellá i García i En Llorenç Martinavarro i Grifo.
Els demòcrates es queixaven pel fet que l’anòmal pacte carlista-liberal-conservador, fruit de l’entesa entre En Julià Garí i N’Enric Beltran, havia polititzat l’Administració Local, tot dominant la Justícia, l’Ajuntament, l’Administració de Consums i el Sindicat de Policia Rural. I deien que aquella situació era pitjor que la dels temps del “cossi”.
En Josep Gimeno i Sala va ser elegit Diputat Provincial.
En el Certamen de Bandes celebrat a València, la d’Almassora obtingué el segon premi, sota la direcció de N’Antoni Rodríguez i Baldó.
1906
Hi va haver un nou canvi d’alcalde. Fou elegit En Vicent Usó i Clausell.
El 6 de gener, el famós cantant de jotes, Benito Àlvarez, actuà al Centre Democràtic, presidit per En Joaquim Garcia i Petit, amb un èxit clamorós.
El mateix mes, Hermínia Gómez (encara una xiqueta), també hi cantà fragments de sarsuela. Així mateix, intervingué en la representació de diverses obres al Teatre Serra.
El metge N’Enric Beltran es retirà de la política, decebut, segons els seus adversaris, pels fracassos dels seus correligionaris provincials. Pensem que mentre a Almassora dominava el pacte entre els conservadors i els liberals fusionistes, a Castelló governaven els republicans.
Al març, morí un home destacat, En Vicent Olcina i Segarra, ex-Diputat Provincial i sogre d’En Josep Gimeno i Sala.
L’arquitecte En Francesc Tomás i Traver presentà el projecte de construcció de la capella del cementeri i del pavelló d’entrada (maig).
La crisi econòmica de l’Ajuntament obligà a reduir les festes de Santa Quitèria.
El 12 d’agost, s’inaugurà l’estació del Nord. La construcció costà 14.000 duros i fou sufragada pel poble. Els terrenys els donà En Vicent Garcia i Petit, propietari de totes les terres compreses entre el poble i la carretera general.
El 13 d’octubre, es presentà al Govern Civil el reglament de la “Asociación de Cultivadores de Naranjos”, i al dia següent, hi hagué una manifestació de tot el poble d’Almassora, en la qual, unes 4.000 persones demanaren al Govern que concertara tractats amb els països europeus per a l’exportació de la taronja, ja que el mercat interior era insuficient per a consumir tota la producció. El metge N’Enric Beltran dirigí unes paraules al públic i l’Alcalde envià un telegrama al President del Govern.
Al novembre s’acabà la carretera de Castelló a Almassora.
1907
N’Enric Ballester fou designat vocal del Comité Provincial del Partit Conservador.
El 22 de juliol morí, als 75 anys, a la seua casa del carrer de Sant Jaume, En Manuel Vivanco i Menchaca, natural de Sevilla. Fou Diputat a Corts, Governador Civil de vàries províncies, i guardonat amb la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i la de Beneficència. Des del 1880 estigué relacionat amb Almassora, per la vinculació de la seua primera dona, N’Emília Santillan.
El Jutjat processà tres presidents de meses electorals per no admetre els inspectors del Partit Republicà i Canalejista. Posteriorment foren indultats pel President del Govern, el Sr. Canalejas.
1908
Fou elegit alcalde En Vicent Arquimbau i Ballester.
Al gener es fundà la societat d’obrers “La Almazorense”.
La notícia d’una persona ofegada al Clot de la Pila, ens parla d’un pontet, probablement de fusta, que hi havia allí per a creuar el riu.
La precarietat econòmica persistia, degut als baixos preus de la taronja. Al gener, les autoritats donaren jornals i menjar als necessitats, mentre els joves protagonitzaven una funció de teatre, al Serra, amb la interpretació de les sarsueles “Los Guapos”, “Los Descamisados” i “La Marcha de Cádiz”, per tal de recaptar ajudes. Les organitzadores foren N’Asel·la Molina de Ballester, la Sra. de Domínguez, Na Júlia Pavía, Na Micaela Pérez i Na Pasquala Olcina.
El 19 de gener, al Teatre Serra, se celebrà una assemblea per tractar dels problemes de l’exportació. Hi intervigué el metge N’Enric Beltran, el qual va defensar la sindicació agrícola obligatòria dels conreadors de tarongers.
La conclusió fou que s’havia de constituir una comissió, presidida per l’Alcalde, de la qual formaren part les següents persones: En Josep Martinavarro, President del Sindicat de Policia Rural; N’Andreu Gómez, Notari i President de la “Caja de Socorros”; N’Enric Ballester, President del “Círculo Unión Obrera” i del Partit Conservador; En Josep Claramonte i Claramonte, President del “Círculo Democrático”; En Josep García i Sancho, President de la “Sociedad de Naranjeros”; En Vicent Usó i Clausell, President del “Círculo Católico”; N’Enric Beltrán, representant del Partit Liberal; En Josep Gimeno i Sala, representant del Partit Republicà; En Julià Garí, En Daniel Pesudo i N’Enric Miralles, com a representants dels propietaris.
Els destacats almassorins En Miquel de los Santos i N’Enric Ballester foren designats membres del “Consejo Provincial de Agricultura”.
El 13 de maig, les autoritats provincials foren rebudes, a Almassora, per les forces vives locals. Visitaren l’Hospital, de recent construcció, situat en les immediacions del Calvari, segons projecte de l’arquitecte En Francesc Tomás i Traver. Tenia dues sales amb dotze llits i un bany; una per a homes i l’altra per a dones. Al jardí hi havia un pou i dues habitacions per a malalts contagiosos. Estava atés per dos metges cirurgians i tres monges de la Consolació.
Seguidament, es traslladaren a l’escorxador, també de nova planta, i construït segons un projecte de l’arquitecte ja citat més amunt.
La Cruz de Castellón ens diu que la festa de Santa Quitèria i el repartiment de les Calderes se celebraren a l’ermita.
Segons La Provincia, a conseqüència de les gestions conjuntes de N’Enric Ballester i N’Enric Beltran, la companyia del tren del Nord col·locà una bàscula-pont per a carregar vagons de taronja i s’ensostrà el moll de càrrega. Però, segons El Clamor, l’esmentada gestió fou realitzada per D. José Canalejas.
El molí Montserrat, situat al costat de l’ermita de Santa Quitèria, es convertí en fàbrica de puntes de París.
N’Enric Ballester implantà la Festa de l’Arbre, en la qual els xiquets de les escoles plantaren acàcies al carrer de Sant Marc.
La “Asociación de Cultivadores de Naranjos”, constituïda per fer front als problemes de l’exportació, canvià la seua denominació per la de “Cooperativa de la Naranja”.
A la festa de la Mare de Déu d’Agost, va predicar el jove diacà almassorí En Joaquím Balaguer. Hi assistí molta gent, “a pesar de que las familias viven casi por completo en las alquerías durante la temporada de verano”, segons deia La Provincia.
Al novembre, N’Hermínia Gómez causà vertadera admiració en l’audició feta pels alumnes del Conservatori de València. I a partir d’aquell moment, començà a forjar-se la seua fama d’eminent soprano. 
La romeria al Desert de les Palmes, a finals de novembre, constituïa un acte tradicional: hi acudiren uns 900 almassorins.
1909
Al mes d’octubre, com que la crisi econòmica no s’havia resolt, l’alcalde es negà a celebrar les festes del Roser, i es produïren greus disturbis.
El 12 de desembre se celebraren unes eleccions municipals que poden qualificar-se d’històriques, ja que fou la primera votació guanyada pels demòcrates i republicans, en perjudici del pacte entre conservadors, liberals i bellidistes. Tot i aixó, com només es votaven una part dels membres de l’Ajuntament, aquest continuà governat per la majoria del citat pacte.
Alló va produir un gran desgovern, que va desembocar en un total descontrol de l’ordre públic. El dia 23, a conseqüència de la detenció d’uns avalotadors que l’armaren en una taverna, s’amotinà la gent davant la presó, intentant alliberar els detinguts. Per tal d’evita-ho, la Guàrdia Civil disparà uns trets a l’aire i detingué als principals causants de l’aldarull.
1910
En Manuel Serra i Usó fou elegit Alcalde, amb els vots dels Liberals i dels Conservadors.
Una plaga de poll roig obligà a constituir una junta encarregada d’organitzar-hi la defensa.
Al mes d’abril va morir el ric propietari i jove demòcrata En Baptista Romero i Bovea.
El dia 9 hi van haver grans celebracions, per la constitució de la Confraria de la Passió del Nostre Senyor. S’encarregava de la festa del Sant Crist del Calvari.
Al maig, s’aprovà el Reglament de la “Sociedad Instructiva Musical”.
A festes, s’enfonsaren les tribunes bastides per a presenciar les carreres de bicicletes, introduïdes per primera vegada en les de Santa Quitèria. Per sort, no hi va haver cap desgràcia.
El guitarrista En Daniel Fortea donà un concert al Centre Democràtic (juny).
També se celebrà un Consell de Guerra contra els vuit almassorins que s’amotinaren contra la Guàrdia Civil, el desembre passat.
Al mes d’agost fou cessat l’Alcalde i ocupà el càrrec En Joan Ballester. A l’octubre ho feu En Manuel Segarra; i al novembre, N’Emili Agut i Bernat.
El Governador prohibí l’ús domèstic de l’aigua de la séquia, per no ser saludable (setembre). I al mes vinent, aprovà el reglament del “Círculo Instructivo Legitimista”.
Durant aquest últim mes, se succeïren els aldarulls entre els partidaris dels dos grups polítics majoritaris. Els periòdics demanaven la intervenció del Governador, en evitació de mals majors.