Festes de Sta Quitèria
Publicat al periòdic madrileny El Siglo Futuro per Manuel Renau l’any 1935
Grans van ser les festes que es celebraren a la Vila d’Almassora durant els dies 22 al 26 de maig en honor de la seua patrona Santa Quitèria .La vespra de la festa , a primeres hores del matí , eixien els innombrables almassorins en direcció a l’ermita de la Santa , distant uns tres quarts d’hora , per portar-la a Almassora , com és tradicional . Hores més tard ja tornaven amb la seua patrona portada a coll per dones i xiquets.A l’entrada, les campanes de tota la població donaven alegres tocs i la multitud eixia de casa a saludar la que feia un any no havia vist .D‘aquesta manera va ser conduïda a l’església del Calvari enmig de grans visques . A la nit les campanes deixaren sentir els seus alegres voltejos , senyal que va ser, per traslladar la imatge a l‘Església Parroquial .
El dia vint-i-dos , festa de Santa Quitèria , va clarejar el dia com no desitjaven els almassorins , perque des de les set del matí fins al migdia del dia següent , els núvols no van desistir de descarregar la seua pesada mola . A les nou es va celebrar la Missa Major cantada a tota orquestra . Va ocupar la Sagrada Càtedra el molt il · lustre senyor don Rogelio Chillida , Magistral de la Catedral de València que va posar de manifest la vida i grans miracles obrats sobre la població d’Almassora per santa Quitèria , Verge i Martir . A la vesprà, rés del Sant Rosari a l’Església Parroquial . La Processó no es va fer per haver plogut .
Els tres dies següents va haver grans festes ja que els núvols ja van marxar a un altre lloc . Es van fer grans carreres de cavalls i proves de vaques . Dissabte al migdia als acords de la banda l’ Esmeralda i al so dels grans cassons anaven omplint les cassoles , plats i fins els pots , d’arròs dels pobres de la població almassorina . Aquesta festa es diu Les Calderes de Santa Quitèria que es fan tots els anys el mateix dia de la Santa i per això són vint- i-dos : però aquest ha estat traslladada per impossiblitat del temps . A la vesprà després de còrrer unes vaques es va amollar un gran bou de la Ribera Tarragonina , el qual, després d’haver ferit greument un individu i a quatre més de pronòstic reservat, al donar un top a una barrera , va quedar el bou mort .
El diumenge a les cinc i mitja, després del res del Sant Rosari , Exercici i Advocació , enmig dels alegres voltejos de campanes , es va organitzar la processó , eixint del Temple Parroquial , en la qual en rica i luxosa peanya , anava la imatge de la moreneta Santa Quitèria , excelsa patrona de la vila d’Almassora conduïda per dos infinites files de ciris que il · luminaven de continu a la Santa . La processó es va acabar amb gran entusiasme i amb el major ordre , tot i que hi ha alguns elements pertorbadors. La massa de l’Ajuntament va deixar d’assistir per ser gairebé tots ateus .
Per completar la festa van vindre a la nit, el nostre batallador coreligionari senyor Tomás Lucendo i els seus companys a fer la seua grata visita al nostre Cercle, el qual ens va donar una explicació clara del Congrés de Joventuts Tradicionalista que en dies propers té de celebrar a Madrid. Després de visitar els nostres saló esportiu on tenim uns balancins per a la gimnàstica va emprendre la seua ruta a Castelló.
Publicat al periòdic Mediterràneo el 22 de maig de 1952
El Milionari
Van començar ahir les tradicionals festes de Santa Quitèria amb la vinguda de la Patrona des de la seua ermita al matí, trasllat a la vesprà des del convent a la parròquia i la sorollosa cordà a la nit. Avui la festa principal amb les clàssiques calderes per als pobres a la una de la vesprà i que enguany sufraga el fill predilecte d’aquesta el senyor Joan B Porcar Comte. Abans la solemne missa major i la processó general. A la vesprà a les cinc, en partit de campionat per a l’ascens, l’interessant trobada de l‘Almassora contra el Borriana. Demà divendres, carreres de bicicletes a la vesprà i concert a la nit. Dissabte el plat fort del bou real de l’acreditada ramaderia de Jesús Díaz de Calahorra, que és norma ja constitueixe el major al·licient de les nostres festes per la seua innegable bravura. A la nit embolat. Es reserva el diumenge per als actes preparatoris del congrés eucarístic internacional de Barcelona. A partir de dilluns i durant tota la setmana que ve, vaquetes; a la vesprà, i les populars revetlles a la nit. Diumenge dia un de juny, com a final, un altre bou real. Anticipant-se a aquestes festes es va inaugurar dissabte finalment la tómbola parroquial de caritat que va constituir un èxit inenarrable puix que tot ho és sempre per a la nostra parròquia es tracta.
Publicat per Josep Galí Sanxo al periòdic Mediterràneo el 19 de maig de 1953
Les festes
Estem ficats en ple vertigen de festejos. Alterades les dates una mica aquest any, va fer la seua entrada a la nostra població santa Quitèria, ahir dilluns. L’avançar aquest esdeveniment uns dies no ha estat obstacle perquè els almassorins exterioritzaren el mateix fervor de sempre cap a la seua patrona. Ha quedat dipositada la santa en el convent i serà traslladada com tots els anys a l’església parroquial, dijous a la tarda, vigília de la festa major. El dia 22 els cultes acostumats amb les típiques calderes. El bou real es correrà el dissabte 23, embolant-se a la nit.
Publicat per Josep Galí Sanxo al periòdic Mediterràneo el 21 de maig de 1954
Les festes resumides
Heus ací amable lector, un resum de les festes, celebracions o actes més destacats que anem a celebrar en aquesta població. Avui a les 08:30 rebuda de la patrona Santa Quitèria. A les vuit i mitja de la vesprà, trasllat de la santa des del convent de les clarisses fins a l’església parroquial. A les 23:00 concert per la banda de música. Demà dissabte dia 22, festa principal. A les deu, missa solemne amb sermó a càrrec del nostre paisà Reverend P. Benet de Sant Josep C.D. A la una de la vesprà, repartiment als pobres de les típiques Calderes. A les cinc d’aquesta mateixa tarda, partit de futbol a la Garrofera entre el nostre titular i el CD Castelló. Ni més ni menys. A les vuit, la processó, A les onze, concert per l’Esmeralda. Dilluns a dos quarts de la vesprà, gran prova ciclista. Dimarts a les dotze i mitja, la prova de vaques. A les 16:30 primer dia de bous. A les onze de la nit, bàsquet femení. Dimecres, segon dia de bous. Dijous, dia de l’Ascensió. A les 11:30 concert per la rondalla almassorina. A les 17:30 partit de futbol entre l’Almassora i el Vila-real. Gairebé res !. A les vuit del vespre, concert per la mateixa banda d’Educació i Descans dels dies anteriors. A les 23:00 bàsquet masculí. Divendres, tercer dia de bous. Ull dissabte!. Aquest dia el bou del poble que es correrà a la tarda a les cinc i mitja, i s’embolarà a la nit a les onze. Diumenge a les onze del matí, torneig d’escacs. A les cinc quart de la vesprà, futbol entre el nostre equip i una selecció de la Vall d’Uixó. Que els semblen les nostres festes? Per descomptat que variades i per a tots els gustos n’hi ha. No hi haurà queixa de ningú perquè si a elles encara s’afegeixen altres fora de programa. El que s’ha dit. Tots contents. Repetim la invitació que feiem a la nostra crònica anterior.
Publicat per Josep Galí Sanxo al periòdic Mediterràneo el 30 de maig de 1954
Superficialitats
De les nostres festes patronals que estem gaudint. Sense segona intenció, que conste. La relació d’actes a celebrar ja coneixen, ja van transcorrent com sempre molt animades. La gent, fa bé, no vol perdre ni un. Heus ací doncs la nostra particular versió de les d’aquest any. Miren, a la romeria per portar al poble la patrona va ser molta gent jove, el que és natural. No ho és tant però, el que estigués composta en els seus quatre cinquenes parts pel sexe femení perquè no havent en l’actualitat molta feina al camp per als homes, es dedueix en conseqüència que és la joventut masculina la que acapara mandra a matinar fins i tot una vegada a l’any. La benvinguda a Santa Quitèria a la parròquia la va pronunciar el jove nou capellà que hem estrenat provisionalment encara que no va tindre res de provisional l’arenga. Per això eixien els fidels de l’església amb la satisfacció d’haver complert a la perfecció amb la patrona. Caldria buscar nova instal·lació per als concerts musicals, sobretot si es duen a terme després de sopar ja que els portals de les cases particulars que emmarquen l’actual emplaçament ja estan tancats a tan altes hores de la nit i l’efecte és desconsolador. A les típiques calderes els va faltar alguna cosa aquest any, tan essencial com per a les curses de bous: el sol. En compensació a aquesta falta es va poder apreciar la novetat dels que complint a data fixa que estableix lluïen tremolosos vestidets estiuencs mentre altres s’abrigaven amb les seues més felpudes gales. L’interessant contrast definien amb claredat meridiana les diferents maneres de ser d’uns i altres. El malefici que pesa tot l’any sobre les esquifides arques del nostre club futbolístic no podia trencar-se, havia de succeir una cosa que restés ingressos i va acudir que va ploure ni molt ni poc en el precís moment. Prou perquè l’entradó que presagiava es convertís en l‘entradeta que es temia. Negra sort, en veritat, aquest any, econòmicament parlant. De l’altra, ja saben, derrocant ídols a tort i a dret segons es mira cap a València, sense mala intenció, és clar; tan sols perquè no hi haja més discussions. La traca que havia de succeir a la processó general la va precedir a trossos per aprofitar aquella pólvora que es mullava. Eren com els trons que en no esclatar en l’atmosfera retrunyien als nostres carrers protestant de la inoportunitat d’una pluja que no solucionava i tot ho venia a espatllar. Entre sambes i mambos, bestioles i a lo loco presumeixen de bones cames la joventut diví tresor. Ai! Que ja molts no podem presumir!. Una dada interessant i misteriosa. En cap programa s’han anunciat les revetlles ni per bàndol, ni per premsa ni per ràdio però a l’hora junta una tremenda proporció de dansaires de tots dos sexes pertany a l’element foraster que ningú sap que mitjans es valdran per marxar. Lliguen-les, doncs, vostès aquestes mosques per la cua. El ciclisme és un frau organitzat així. Per cinc minuts en què es pot veure als corredors -que no sempre corren- es passen dues hores i mitja de ple avorriment en impacient espera. El millor de les vesprades de bous als pobles està quan els tanquen per berenar en què la gent menja, beu i l’alegria que no produeixen els bouots la provoca el bon moràpio. Vostès perdonen encara que no sone és la pura realitat. Aquesta inoportuna i nocturna traca final de cada dia de festes és com el compendi de totes les indiscrecions. No serveix per res més que per despertar els vells anunciant l’hora en què entren a casa els fills. Ja està.
Publicat per Josep Galí Sanxo al periòdic Mediterràneo el 26 de maig de 1955
No és joc de xiquets, no. Ni de sonats com alguns creuen. És una cosa molt seriosa i interessant això de la colombicultura. Ho estem veient ací en aquests moments. Havent-se de celebrar diumenge que ve a Almassora el campionat provincial d’aquest esport, hem vist exposades les magnífiques copes i trofeus que es lliuraran als vencedors. Veiem també tots els dies els entrenaments, les reunions, els comentaris, etc .. amb el que extraiem la deducció que serà aquest campionat tot un veritable esdeveniment. Ja ho veuran vostès.
Publicat per Josep Galí Sanxo al periòdic Mediterràneo el 26 de maig de 1955
Populars si, però….
Nosaltres respectem tots els gustos. Que tot cal vendre en aquest món. Cadascú hem nascut amb un paladar diferent. Per això no diem ni pio sobre les festes que s’estan celebrant ací perquè tots quedem satisfets. Però no estaria de més que s’advertís a certes estrelles del cant més o menys jondo, no haurien de passar tant discursejant i al·ludint a coses i actes que no vénen al cas amb l’art pel qual foren contractades tals estrelles. Perquè sense entrar en el que l’altra nit es va dir des d’un cadafal i amb públic sobre la nostra patrona (amb la millor bona fe, potser). No ens negaran vostès que va estar saborós allò que se’ns va repetir tantes vegades que se’ns parlava en valencià per si no enteníem el castellà. Tot l’art popular que es vulga però, si us plau, no arribem tan baixet, tan baixet !. Bé. A tot això recorden vostès que dissabte que ve tenim ací el bou reial. Aquest bou sobre el qual tant encert es té tots els anys a escollir. Ens prenem la llibertat de convidar a tots els que vulguen visitar-nos. Assegurats estem, passaran una bona vesprà i una bona nit ja que s’embolarà després de sopar.
Publicat al periòdic Mediterràneo del 30 de maig de 1959 per Josep Galí Sancho
Les nostres festes patronals estan transcorrent aquest any amb gran animació. A això, naturalment, ha contribuït l’extraordinària il·luminació acabadeta d’inaugurar en alguns dels nostres principals carrers. Mai es dirà amb més propietat que és una cosa realment enlluernadora. Si ara, quan siga possible, es fa desaparèixer la vella i antiestètica instal·lació anterior …. 
La tómbola parroquial contribuí també lo seu a aquesta animació. Del que no estem tan segurs és que els almassorins segueixen contribuint a l’èxit clamorós d’altres vegades d’aquesta mateixa Tómbola. És que res és etern en aquest món canviant. Tot cansa si s’insisteix massa sobre el mateix tema.
A propòsit de temes i la seua varietat. Anem a fer-nos ressò ací d’unes observacions que se’ns han fet amb el més sincer ànim de col·laboració i sense gens de censura. Es tracta dels comentaris que hem sentit sobre que no hauria d’haver-se limitat tant el tema per al concurs de fotografies. Argüeixen que així s’expressen que l’art no se li poden posar tantes traves. Que fins i tot, resultant tan simpàtic i entranyable lo de santa Quitèria i les seues festes, va resultar massa minvat ja que les festes encara no s’havien celebrat i ben pocs aficionats a la fotografia havien pensat en els anys anteriors realitzar-les dignes per a poder concursar. D’altra banda, segueixen dient, es pot admetre el reduir els temes a exclusivament local. Però mai a un aspecte tan sol. Doncs amb això, a part de retallar la inspiració, es priva al nostre poble d’una documentació gràfica pròpia i extensa que poc a poc s’aniria descobrint. No cal dir, que l’exposició resultaria més variada i interessant.
Com el Front de Joventuts ahir, l’actual i decisiva participació de l’obra sindical d’Educació i Descans d’Almassora en l’organització i desenvolupament de les nostres festes, han donat a aquestes un signe ben diferent del pesat i monòton any anterior. Els nostres lectors ho comprovaren a través del programa que publicàrem en el seu moment. Igualment per l‘idoni comentari aparegut a la secció d’Art. El que ens resta destacar ací, a part aquesta participació global, és el detall particular que en aquestes festes els seus locals apareixen bellament il·luminats en la seua part exterior.
Això de les titelles té èxit, caram, excessiu. Com excessiva és també la desconsideració de la gent gran respecte dels xicotets, aquells per a qui en realitat es realitza l’espectacle. La gent gran ocupa els millors llocs impedint als xiquets gaudir, al seu aire, d’una festa que per a ells s’organitza.
Un altre detall que calia: la il·luminació del nostre campanar. Ja aquest any s’ha dut a terme.
L’empresa (singular) dels cinemes (plural) de la nostra població (ai! Els monopolis), està en el seu perfecte dret d’obrar conforme millor li quadre en defensa dels seus propis interessos. Els altres també ho estem, opinant. Ja seria hora de dignificar aquells espectacles teatrals que se solen presentar durant les festes principals. Que són moltes varietats, ja. Que no coneixem altra cosa. Que per molt “altes” que es denominen, no deixaran de ser espectacles de la més ínfima categoria artística si és que en té alguna. No anem a demanar el supercar espectacle de sarsuela actual, si almenys, creiem que ja seria hora el que trepitgés nostres escenaris alguna companyia de comèdies de solvència.
Això de les calderes va constituir la concentració multitudinària de sempre. Vint calderes, com el dia de la festa. Cinquanta arroves de llenya per coure el que hi havia dins d’elles que era, entre altres coses, setanta quilos de pèsols, cent d’oli , cent cinquanta de carn i tres-cents d’arròs. Que les mestresses de casa treguen comptes. Si amb la mesura d’una tassa xicoteta d’arròs en sec s’obté, després del guisat, un plat normal, quants plats es repartirien aquest dia a Almassora amb les tassetes que entrarien en els tres-cents quilos d’arròs?.
Seria petulància què anàrem a descobrir ara el que ha arribat a ser la Banda Municipal de Castelló , La seua actuació doncs, va resultar l’èxit artístic esperat. La pluja caiguda fins moments abans de començar el concert ( onze i mitja de la nit ), va restar molt públic a aquest. No obstant això, valdria la pena estudiar-ho per altres anys, si es pot aconseguir el que torne, que actués immediatament després de la processó de Santa Quitèria. Com va succeir una altra vegada que aixina es va fer, és l’hora millor perquè puguen ser molts els que gaudeixen d’una actuació musical tan destacada.
Això de la festa de les torxes va resultar emmarcada per alguna cosa realment espectacular. Ningú ignora, per descomptat, que és festa a què sol concórrer un gran gentada. Però el que ha passat aquest any va superar tots els càlculs. Tot i que a Almassora podem presumir de carrers amples, el suficientment prou llargs perquè en ells puguen aparcar infinitat de vehicles, va arribar un moment aquesta nit que resultava impossible el poder col·locar enlloc un més. Sense exagerar, que conste.
Les revetlles ” massa” organitzades. Sobretot per als que, com nosaltres, pels avatars de l’edat i de l’estat conjugal en què ens trobem, que la mitja taronja, perdonen l’expressió, ha de quedar reclosa a la llar a la cura dels desvalguts. Havíem de romandre mig amagats en el bigarrat i gratuït sector dels tafaners. Amb tan acurada organització, es pot dir que hem quedat exclosos definitivament dels nostres tradicionals, estratègics i barats llocs d’observació. Mala sort. Mai plou a gust de tothom.
Per acabar, la nota desconcertant. L’han donada en aquestes jornades els lladres. Amb una inconsciència veritablement ratonera, van intentar buidar, ni més ni menys, aconseguint-ho en part, la casa digna del nostre jutge de pau . No hi ha atreviment ni incongruència més gran.
Joaquim Aguilar. Publicat al programa de festes de l’any 1981
Fem Festes
“….Volem l’impossible per aplegar al possible
volem el possible per arribar al imposible
millor així, tots ho sabeu
millor així, encara que a vegades precipitats….
millor així, amb tota la nostra condició
humana, extranya i senzilla….”
Ll. Llach
Tots som un any més grans, en el context social que ens rodeja i en nosaltres mateixos han passat moltes coses. Un any més, i les feines es deixen de banda. Un any més, i….de festa. Un poble com el nostre sap divertir-se, obviament cal fer-ho, si, cal ésser també un poc excèptics; però no tant. Potser algun tipus de reflexió sigui bo per entendre que fem.
Es festa i cal sortir al carrer; però sense por al demà, sense pensar en l’ahir, ja fa fàstic tant de record, no podem renegar del passat; però el passat, passat, avui cal ser valents, viure el present i fer el futur. Quan en la ràdio sonem massa sovint cançons dels anys seixanta, quan els nois se retallen els cabells i se pentinen com abans…..,quan la història sembla que vol repetir-se, ara i aquí vull reivindicar el futur.
El temps ensenya que un poble que s’adorm en allò que ha aconseguit, s’atura, és pereòs, abúlic, trist, malangiòs….i mor. I jo no ho vullc pas per al meu poble. Avui més que mai cal abraçar el que tenim i ser el que som; però també repensar-ho i qüestionar-ho; això és l’únic que ens permetra fer el nostre futur, i escollir per nosaltres mateixos el que volem fer. Cal doncs defensar lo aconseguit i exigir el que volem, ser eterns adolescents, inconformistes i mirar els temps que vindran.
No voldria parèixer excesivament líric ni emotiu, malgrat que la veu del poeta sempre ha estat conductora de l’esperança d’un poble, vullc dir ací, que les paraules no fan el demà són l’activitat i la soterrada voluntat d’un poble, els únics capaços de fer història.
Això significa que només nosaltres amb el nostre treball , l’esforç quotidià, i amb la nostra manera de ser, tenim de conformar una comunitat capaç de conduir-se per allí on vullgam, deixan de banda tota pressió, guanyant el demà. Sortim aquestes festes al carrer, divertim-nos, que les rialles d’infants i grans siguin el soroll fort i marcat de la festa, omplim els carrers de músiques, de banderes de papers, de llums de colors,….,fem festes; si, perquè les festes les fem nosaltres, els xicots i les xicotes de les penyes, l’home que surt el dia de la festa amb traje i corbata, la vella que arregladeta i amb l’eterna bata negra va a veure la processó de la santa, la gent que puja a l’ermita i els joves que ballen a la plaça. Si fem festes; però pengem al mig de la plaça el farol de l’esperança, així tots els del poble no ho oblidarem i els qui vinguin de fora que sàpiguen que sóm un poble amb un pervindre propi..
Fem festes….i si no és així, fotre! Tant se val, pot ser demà ho sigui.
Joaquim Aguilar i Falcó
L’article publicat al periòdic Mediterràneo el 24 de maig de 1955 per Josep Galí Sanxo que es troba a la pàgina CARRERS, escriu envers aquesta plana.
Anna Maria Martinavarro Escura. Publicat al programa de festes de l’any 1981
Avui és 22 maig 1956 ....
Somni , estudi , il · lusió i esperança , es barregen i se succeeixen a intervals en els estudiants , que en bicicleta , ens desplacem a Castelló per fer el batxiller .
El pedaleig es fa pesat , de nits sense dormir per voler aprovar l’examen final . Esperança , que manté l’esforç d’aconseguir bones notes . Il · lusió per gaudir a la tornada, la tarda de la festa . La tornada, deixava a la capital examens , notes , fi de curs i ens conduïa al poble festa .
Processó , vestits que cruixen i fan olor de roba recent estrenada . Pèls que assagen tècniques noves d’algun perruquer . Entrebancs de les de quinze anys que porten el seu primer taló . Jaquetes teixides per la mare , en hores robades al son , ara que s’ix prompte del magatzem . Joies penjades que l’àvia va regalar en l’últim aniversari amb diners de la taronja ben venuda per engalanar la xica que està en edat de merèixer . Mirades furtives al xicot que seriós exhibeix el seu vestit en la processó . La Santa entra solemne a l’església , on les veus discordants criden emocionades … Hoy tu pueblo te aclama…
Santa Quitèria , avui és 22 maig 1964 i estic a Camanyes . És un poble que no està assenyalat al mapa , però que curiosament et guarda en gran imatge , que com a reflex de la teua vida , està decapitada . No em recordes , la xicoteta , bruna , entranyable santa del meu poble . He intentat celebrar la teua festa , al meu aire , però les llàgrimes han impedit durant alguns anys veure la processó , els xics , els amics que , sens dubte , celebraran la teua festa .
Avui és 22 de maig i de nou sóc ací . M’he assomat al teu programa per anotar , com Maxado , la gràcia de les teues festes reviscolades. Ja no es va a la capital a estudiar amb bicicleta el batxiller …. Ja són molts els que fan el batxiller i volen aprovar l’examen final … però no tots els que es podia esperar . Estudi , treball , il · lusió i esperança es fonen de nou. Altres cares joves van a la teua festa . Alguns faltaran . Només tu segueixes immutable en aquest 22 maig primaveral , inoportú ? Recollint les súpliques tremoloses dels devots ancians o les imperceptibles dels joves .
22 de maig, santa Quitèria . Contemplar sense presses les teues aloradas festes , gaudir-ne amb la família, amb els meus amics amb fruïció , és un luxe molt de temps esperat a què , encara avui , no m’he pogut acostumar.
Articles publicats al Butlletí de l’Agrupació Cultural La Vila-roja. Maig 1980
S’acosta una vegada més , com en cada any i des de temps immemorial , el nostre entranyable vint-i-dos de maig , en la data que els almassorins, oblidant una mica els seus problemes particulars i la seua tasca , celebrem la festivitat de la nostra estimada màrtir , demostrant el nostre fervor i afecte .
És el nostre dia de santa Quitèria , en el qual, se celebra també un acte que li dóna a Almassora aquest toc de personalitat del qual ens sentim tots tan orgullosos : Les Calderes . Orgullosos per la seua originalitat , per ser la nostra tradició , perquè és una cosa que és herència , la nostra herència , sana i insubstituïble , que ens parla cada any de la nostra història , que és en fi un missatge viu , com una abraçada dels nostres avantpassats i que tenim l’obligació i el desig de transmetre .
Per tant , cal cuidar-la, s’ha de cuidar la nostra tradició fins al mínim detall .
No obstant això , s’ha comès una relliscada intencionada o no, ací no importa , simplement s’ha comès i s’ha de rectificar com més aviat .
Encara que alguns els resulte un detall banal , si s’analitza , no ho és en el més mínim . Em refereix als ingredients que formen l’arròs de les Calderes .
Des de la meua infància , cada any , quan al migdia tornem a casa portadors del nostre flamant plat d’arròs de santa Quitèria recorde que el seu aroma i sabor característics m’evocaven temps passats , com dient :ací estic un altre cop , un any mes sóc testimoni de la vostra alegria . Tal aroma i sabor particulars es deuen, sens dubte, a que l’arròs estava condimentat amb , de sempre , carn de borrego . Doncs bé , des de fa uns anys ens estem modernitzant , ens hem posat a nivell europeu , hem comès el desvergonyiment de canviar a pollastre , amb la qual cosa , l’arròs ha perdut en bona mesura la seua pròpia personalitat quedant en un arròs vulgar com si diguérem el de dimarts al migdia .
No som qui per a esborrar en un moment el que s’ha conservat durant tants anys . Tornem a la tradició, no molesta a ningú ni és cap problema . Tornem a l’arròs amb borrego elaborant bé les Calderes . És conservar la nostra tradició per a generacions futures .
BATISTE
Entrevistem al sinyo Pepe Forcada, Capa
Encara que per a molts passarà desapercebut hi ha en aquest poble persones que han fet per les festes més que tots els presidents i comissionats que intenten fer-se autobombo del que fan o deixen de fer i que a la llarga els se veu el plomall per més mones que reparteixquen.
Una d’aquestes persones que durant 48 anys ( menys els tres de la guerra civil) ha participat activament en totes les festes que ha segut el senyor Josep Forcada conegut per tots com el sinyo Pepe Capa. A ell que ha fet més calderes que ningú, prop de mil, hem acudit per a fer-li unes preguntes.
Quants anys ha estat vosté fent les Calderes?
De 1930 al 1978, llevant d’un any que va ploure per que a causa del temps no es feren, però es va repartir en cru, als pobres, tot el que s’havia amanit oli, carn, arròs…Tampoc es varen fer durant els tres anys de guerra.
Abans de vosté qui era el que feia les Calderes?
Jo t’ho diré. Eren dos, el carnicer Escura que vivia al carrer l’Alcora i Pons, pare d’Antoni Pons que tenia el bar…..Ells les feien fins que em vaig encarregar jo.
A quins llocs ha conegut vosté fer-se les Calderes ?
Al Calvari quan era Calvari, després per ací per la plaça del Mercat; unes voltes a la Creu, altres al carrer de l’Hospital, un any al magatzem d’Elvira Cabedo per motiu del temps.
Sempre se n’han fet 22, de Calderes?
Jo sempre ne fet 22. Un any, recorde, en varem fer 4 o 5 amagades per si ne faltava
A les Calderes d’abans sols anaven a parar els pobres?
Sempre anaven els que volien per tastar-lo. També anaven les cases bones per dir que tastaven l’arròs de santa Quitèria. En general era per als pobres. L’arròs sempre s’acabava.
Alguna cosa més per acabar?
Home, no se per què, des de fa 6 o 7 anys, no es posa corder. El seu lloc es ocupat pel pollastre. També es fiquen dos pastilletes d’avecrem per caldera, aixina fa millor gust.
Arròs en caldera
Ingredients per a vint-i dos calderes:
Cinquanta litres d’oli, cent seixanta quilos d’àrros, vint quilos de pesols de desfer, vuitanta vuit quilos de corder ( quatre per caldera), safrà, sal i aigua.
Manera de fer-les:
Es posa la caldera al foc ficant oli. Quan està brusent es tira la carn i la sal. Es deixa fregir fins que la carn es pose dauradeta. Es tira un poal d’aigua. Quan aquesta alça el bull es manté un quart d’hora més. En passar eixe temps es tira l’aigua suficient per a posar l’arròs ( segons el tamany de la caldera) Es deixa bullir.
Un hora abans d’haver-lo de menjar es tira l’arròs, quan torna a alçar el bull es trau del foc menejant-lo amb una cullera de fusta i pegant-li la volta. D’aquesta manera es deixa acorar acabant-se de coure.
Els pesols es poden tirar segons costum.
La sal que es deu tirar al sofregir, es tasta quan l’aigua bull, en el cas d’estar dolç s’afegeix més fins trobar-li el punt.
No cal dir que la caldera serà de coure i el foc de llenya.
La recepta és del sinyo Pepe Forcada.
Primera Secció: Històrica
En Pere Cornell a cavall, cavaller aragonès va precedit pel seu fidel escuder Miquel Pérez, portador del seu escut de batalla amb les tres gralles que el representen heràldicament. Miquel Pérez va ser el protagonista d’una intriga àrab que va servir perquè en Pere Cornell arrabassés la població als sarraïns, penetrant en el recinte emmurallat de la Vila pel Portal. Capitaneja en Pere Cornell a sis guerrers cristians membres de les seues mainades, representant a la tropa que van prendre la plaça. Aquests porten presos dos moros en senyal de conquesta i sumisió. Un seguici brillantíssim de sis àrabs notables acompanyen al xeic àrab Mohamed Man - Afelí , moro principal de gran influència a Almassora que va donar el seu nom a un camí d’aquest terme municipal . Es evoquen i recorden en aquesta secció aquells fets que van produir que Almassora tornés al si del cristianisme inspirant-se en aquestes ruïnes àrabs que jalonen el camí de l’ermita de santa Quitèria , com la Caseta dels Moros , Assut àrab , Castell d’ Almansor , etc . que tantes vegades van contemplar als pelegrins a l’Ermita, dels nostres avantpassats , honorant-los en aquestes festes .
Segona Secció : Històric - Social
1er Parelles representatives de les partides del terme municipal . 2n . Evocació del pasturatge : riquesa ramadera . 3r . Distribució d’aigües : tandes , Seguidors i assuter . 4t . Rondalles amb interpretacions folklòriques locals . 5è. Grup de parelles abillades típicament representant la riquesa agrícola , comercial i industrial de la localitat . 6è . Carro de prega : transport de la taronja des dels horts als magatzems . 7è . Grup ballant el Ball de l’Anguila almassorí . 8è . Cinc parelles de collidors de taronges . 9è . Exposició de la manipulació de la taronja . 10è . Parelles representant països consumidors de taronja abillades amb el vestit típic de cada país . 11è . Tuna estudiantil pertanyent a l’Escola de Mestratge Industrial de Castelló .
Aquesta secció és una breu al · legoria dels principals motius d’on emanen les activitats agrícoles , ramaderes , comercials i industrials que d’antic se’ns han donat , cosa possible pels factors que s’hi representen , elements de treball , adornats per l’alegria del nostre folklore .
Tercera Secció: Costumista-representativa
1er . L’alegria infantil representada per nodrit grup de xiquets i xiquetes abillats amb el vestit típic. 2n . Antic subministrament d’aigua a domicili : carro de l’ Aiguader . 3r . Neteja de la roba : la bugada . Ahir i avui . 4t . Evocació de les cridades de llauradors des de les seues alqueries : Toc de la Caragola . 5è. Pregoner . 6è . Vint-i-dos parelles amb vestits típics portadores de calderetes representant el floriment de la caritat el Dia de Santa Quitèria . 7è . Cistella de flors ofrena a la Santa . 8è . Carrossa de la Reina de les Festes i la seua cort d’amor envoltada d’una escorta infantil de pages . 9è . Banda de música l’ Esmeralda d’Educació i Descans .
Aquesta última part de la desfilada del Pregó ofereix pinzellades d’antics costums que amb el colorit de la modernitat s’agrupen al voltant del Pregoner , formen un sugestiu quadre, el fermall d’ or està format per aquest pom de xiques joves que representen , amb la seua reina , la bellesa i el perfum de la nostra horta , condensant en aquesta cistelleta de flors, que juntament amb tot, oferim a la nostra patrona .
Publicat per Josep Galí Sanxo al periòdic Mediterràneo el 24 de febrer de 1954
La Madalena
Han aparegut pels nostres carrers els cartells anunciadors de les pròximes festes a Castelló. Tenim entès, es vol donar aquest any a la participació almassorina al Pregó una amplitud realment extraordinària. Quant coneguem concretament en què consistirà aquesta representació local, ampliarem detalls de la mateixa.