Biblioteca Municipal
Publicat al diari Mediterràneo del 29 d’abril de 1952
Vuit mesos
Va per vuit mesos, el 12 de setembre de 1951, vam donar la primera notícia que havien arribat al seu destí els llibres donats per l’Estat per a la instal·lació d’aquesta biblioteca. Hem vingut després cridant l’atenció sobre l’incomprensible contratemps que paralitzava la instal·lació. Avui que anem a dir de nou? Doncs res sinó que continuen els llibres en els seus calaixos sense el menor símptoma, almenys per a nosaltres, que s’acosta el dia en què siguen posats a disposició d’Almassora.
Publicat al diari Mediterràneo del 28 de setembre de 1952
Posada en marxa
Com una demostració més -per si alguna faltava- que Almassora només espera que pels que corresponga es canalitze per sendes de millora i superació en tots els ordres, ha vingut a resultar un rotund èxit la posada en marxa de la Biblioteca Municipal. Ben a prop dels 50 són els volums que es retiren en cada data, i les seus quatre hores diàries d’obertura es veuen en tot moment extraordinàriament concorregudes amb les lectures de les revistes i llibres de consulta.
J. M. Arribas. Publicat al butlletí la Vila-roja. Març 1988
Estat en que es troba
| De les dades suministrades pel propi servei de Biblioteca, el número total de volums que composen el fons és en l’actualitat de 7945, dels quals 6625 són adreçats a lectors adults, mentre que 1320 s’adrecen al públic infantil. Cal assenyalar, tanmateix, que de la observació dels prestatges hom dedueix que el número de llibres disponibles a la sala és clarament menor i, per altra banda, que una part significativa d’aquest fons està ja obsoleta. L’ampliació del fons bibliogràfic l’any 87 compren 531 volums per a lectors adults i 73 per a lectors infantils. Comparades aquestes xifres amb les normes de la FIAB (Sandards for Public libraries of the international Federation of library Associations), podem comprovar que encara ens trobem lluny del món desenrotllat. Així, per exemple, estableixen les normes esmentades l’existència d’un fons per a biblioteques públiques de dos llibres per habitants (convé conèixer que països com Dinamarca triplen amplament aquestes xifres). Les necessitats de renovació dels fons determinen l’adquisició de 0′33 llibres per habitant/any. Si compten que el cens municipal d’Almassora de l’any 88 és de 16.000 no serà dificil dir quin és la nostra diferència respecte als criteris internacionals.Si bé el tamany del fons és problemàtic, així com també ho són les xifres de renovació, la seua naturalesa encara fa més clares les limitacions. En un nucli urbà del tamany d’Almassora les necessitats bibliogràfiques podrien tipificar-se en: Literatural infantil, obres de referència en número, varietat | i actualitat suficients per a atendre les consultes d’estudiants no especialitzats (EGB i BUP) i literatura per a lectors adults, preocupant-se per l’actualitat literària. Tornant a l’anàlisi del fons i front el 33% com a percentatge que assenyala la FIAB dedicat al públic infantil, solament el 17,8 dels llibres de la Biblioteca Municipal són per a xiquets. Les obres de referència són insuficients i antigues i no és possible trobar novetats literàries. Finalment, és sorprenent l’exigu número d’exemplars en valencià en un contexte de normalització lingüística dins la politica educativa i cultural del País Valencià. No s’ha d’oblidar mai que una Biblioteca Pública potser i ha de ser alguna cosa més que un complet i ordenat museu de llibres, . Una Biblioteca Pública ha de ser un centre de vida cultural. És innegable que els pressupostos municipals deuen atendre necessitats molt diverses. Seria desitjable, però, no caure en l’error de perpetuar la mediocritat, justificant la falta de promoció cultural en l’escassetat de recursos perque aquesta ix, en bona part, de la pobresa cultural. Les biblioteques són -deia Borges- la memòria i la imaginació de la humanitat. La lectura una de les formes de la felicitat humana. Procurem que no haja de ser la nostra una societat desmemoriada i sense imaginació, que conseguim convertir aquella forçada relació amb els llibres en aquesta altra felicitat de la lectura. En aquest canvi tindrà la Biblioteca una decissiva participació. |
J. M. Arribas.Publicat al butlletí la Vila-roja. Desembre 1988
Han passat ja vuit mesos des de que, a les fulles d’aquesta revista, vam fer un reconeiximent de la importància del servei que les biblioteques deuen donar, a l’hora que valoravem negativament l’estat de la biblioteca municipal d’Almassora, no solament pel tamany del seu fons, sino també pel seu estat i distribució: molt poca literatura infantil, quan els xiquets són un sector bàsic entre els usuaris d’una biblioteca no especialitzada com la d’un poble com és Almassora. Poques obres de consulta i falta de vigència d’elles, insuficient número de volums en valencià en un context de normalització lingüistica del País Valencià i, finalment, inexistència de novetats literàries. Tots aquest trets, caracteritzadors d’un cadàver cultural en estat vegetatiu, al qual, com el senyor Valdemar en la narració de Poe, hagueren sotmés a un tractament d’hipnosi en un intent de posposar allò que és innevitable, la corrupció i la mort. Va ser el passat mes de setembre. La Biblioteca va tancar les portes i ens ha sotmés fins avui al silenci, augmentant la nostra curiositat i, de vegades, la nostra indignació. Què està passant? Què és eixa activitat, els muntons de llibres damunt les taules? Què signifiquen eixos prestatges buits? Quan haurem d’esperar?.Aquestes i altres preguntes ens adreçaren fa uns dies a la Biblioteca Municipal amb la intenció de resoldre la nostra perpleixitat. Les respostes se succeïren en boca de la bibliotecària (Tècnica en Biblioteconomia) contractada per l’Ajuntament i del responsable polític del Servei Senyor Cubertorer:- Estem mamprenent una reforma de la Biblioteca que afecta el local (desinsectació, pintura, il.luminació, calefacció), els llibres i el propi servei. Quant al fons bibligràfic el que he fet és una tasca d’expurgació tot eliminant 1500 llibres sense interés actual sobretot de política, religió i ciencies que restaran a l’arxiu. També hem començat a classificar i catalogar els llibres i esperem, tot i que ens queda molta feina, poder obrir el mes de desembre. Respecte al pressupost tenim unes 200.000 pessetes pel que resta d’any, que dedicarem a la compra de llibres infantils, sobretot còmics. Volem que el pressupost per a l’ampliació del fons del proper exercici arribe a 1000000 de pessetes. |
També volem posar-nos en contacte amb els centres docents d’Almassora per confeccionar la relació de prioritats bibliogràfiques que en un 50% volem que es cobreixquen amb titol en català. L’horari seguirà com ara de 5 a 8′30 de la vesprada. Al menys fins que es puga augmentar el personal dedicat a la Biblioteca per a la qual cosa hem demanat els serveis de dos alumnes de F.P. Que serien contractat en pràctiques. En una societat en la que la beneficiència es transforma , si bé massa esplaiet, en satisfacció legítima de necessitats, no s’ha d’aceptar la beneficiència cultural. Aplaudim, doncs, que s’haja començat a plantejar el sentit d’un servei com la Biblioteca Municipal i desitgem sincerament que aquest tancat per reformes puga donar començament a una etapa de revitalització d’aquest servei públic d’extraordinària importància per a la vida cultural del poble. Ens segueix pareixent insufucient que l’horari d’atenció al públic no permeta que el servei no estiga obert els dissabtes dematí i assenyalem la convenència de tenir amb compter els periodes de vacances, quan els estudiants tenen més possibilitats d’utilitzar la Biblioteca. D’altra banda, si la reforma d’una biblioteca no pot mamprendre’s sense un tècnic en biblioteconomia, tampoc tendria sentit mamprendre cap reforma si no es pot garantir la continuïtat del servei. Es per això que pensem com a necessari el manteniment d’una persona capacitada (el contracte de la bibliotecaria actual és de sis mesos). També són assignatures pendents l’augment i la distribució dels espais segons les característiques dels usuaris (biblioteca infantil, sala de lectura per a adults, sala de treball per a grups, hemeroteca, servei reprogràfic, etc.), augment del personal qualificat (una auxiliar de biblioteca, almenys), l’ampliació del fons i la promoció cultural. Sembla que les primeres passes s’han donat, amb tot i això si no s’aprofondeix en l’esforç, si no hi ha continuitat en trobarem davant el sofisme de que canvia alguna cosa per a que tot segueixca igual.Darreres notícies.-Ha aparegut a la premsa el cessament del regidor encarregat de la Biblioteca Municipal. En Josep Cubertorer ha estat cessat en tots els seus càrrecs per l’alcalde. No són, creiem, bones notícies i per a la tasca que s’anava portant. |