Nostre poble. Anys 1951-60

Francesc Agut i Josep Sorribes.


1951

El dia 6 de gener, a l’Església de la Nativitat, va ser inaugurada la Capella de la Comunió, obra dels artistes valencians León Huerta, tallista, i Rafael Cardells, decorador. Intervingueren els més il·lustres capellans, fills de la localitat, com En Joaquim Balaguer, N’Aureli Querol i el Pare Benedicto.

El tradicional “Ball de l’Anguila” no estava oblidat: al Pregó de Castelló fou interpretat per dotze parelles d’almassorins/ines.

Al maig començà a funcionar la Biblioteca Pública, que s’instal·là a l’edifici del Sindicat de Sant Josep. També es reorganitzà la Banda de Música “La Esmeralda”, sota el patrocini de ”Educación y Descanso”. I fou creada la “Agrupación Coral San Gregorio”.img217.jpg

La Corporació denegà l’autorització per a fer una pista de ball al Cine Capitol, per considerar que es tractava d’una activitat immoral.

Al mes de juliol, una bona notícia, molt esperada per tots: les fleques foren autoritzades a vendre pa blanc (amb un 75% de farina).

A l’agost, es donà llicència per a la construcció de la fàbrica de la “Garrofera Industrial, S.A.” (G.I.S.A.); una lloable iniciativa de la societat integrada pel Sr. Boscar i tres germans de la família Pascual Ripollés.

Al setembre, es construí l’escalinata que ens permet baixar al riu, des de l’explanada de l’ermita de Santa Quitèria.RiuStaQ1.jpg

Al novembre, mossén Corneli publicà el primer número de la fulleta parroquial “Yunque”, que fou pionera en esta mena de publicacions.

Al desembre, l’Ajuntament es plantejà de construir unes escoles, a la Placeta de Santa Isabel. Però, com es sabut, no s’hi construïren mai.

1952

Al gener, se celebrà una vetlada literàrio-musical, organitzada pels Lluïsos, amb la intervenció d’un sextet local de corda i pua.

Al febrer, En Ferran Oliva dirigí una rondalla, amb 25 músics, per a intervindre al Pregó de Castelló.

Al mes de març, una nova i bona notícia: se suprimí el racionament de pa. Ja es podria comprar tot el que es volguera.

Mossén Corneli obtingué un clamorós èxit, amb el muntatge d’una tòmbola, dedicada a obtenir fons per a remodelar l’església. img052.jpg

Al maig, començaren els actes preparatius del Congrés Eucarístic de Barcelona.

A les festes de Santa Quitèria, En Joan B. Porcar subvencionà les Calderes.

En Vicent Vilar i Agut fou designat Alcalde.

A l’octubre, el Sr. Porcar donà 55.000 pessetes a l’Ajuntament, per a comprar unes cases en estat de roïna, ubicades al bell mig de l’actual Plaça de la Picaora. Foren enderrocades per a urbanitzar la plaça.

Al novembre, l’Adoració Nocturna local celebrà el cinquantenari de la seua fundació, amb molta solemnitat.

Al desembre, la Corporació cedí una parcel·la de terreny del cementeri, per a que els familiars dels deu assassinats el 20 de setembre de 1936 a les Alqueries del Niño Perdido, hi construïren un panteó.

Aquell any, començaren les obres d’ampliació del pont de pedra de la Carretera Nacional 340, de València a Barcelona.P Pedra1.jpg

1953

Almassora tenia 10.193 habitants.

Al març, per iniciativa de mossén Blanch, els Lluïsos crearen la revista “Mas”, com a preparació per a les Bodes de Diamant de la Congregació.

Al mes de maig, Mossén Corneli, a través de l’Acció Catòlica, organitzà la Semana de la Madre, amb la participació de 900 dones.

Al setembre, un organisme públic comprà uns terrenys al costat del cementeri, per a la construcció d’una gran fàbrica de productes derivats de la taronja, que mai no arribà a construir-se.

Hi aparegué una nova i temuda plaga dels tarongers: la famosa “rosquilla negra”, contra la qual no es trobà ningún remei.

El 15 de novembre, Els Lluïsos celebraren les sumptuoses festes de les Bodes de Diamant. Estrenaren altar, obra de Franscico Hurtado i una gran imatge del sant, tallada per Carmelo Vicent.

La “Schola Cantorum” del Seminari de Tortosa intervingué en els actes religiosos i en la funció de gala celebrada al Teatre Moderno.

En el Certamen Literari convocat amb motiu d’aquella celebració, obtigueren els primers premis N’Enric Beltran i Ballester i En Josep Galí i Sancho. Del concurs fotogràfic, el primer premi fou per a En Rodolf Agut.

El 5 de desembre, se celebrà l’acte d’inauguració de la important empresa “Garrofera Industrial, SA”, amb la intervenció del Delegat Nacional de Sindicats, D. José Solís Ruiz. Tot i el seu prometedor futur, la seua duració fou efímera. En època recent, la seua imponent arquitectura, motivà que fos inclosa inicialment en el Catàleg d’Edificis Protegits; però, finalment hi ha estat exclosa; la qual cosa ha permés el seu enderroc als propietaris: el Grup Batalla. Així ha desaparegut una de les més típiques estampes de l’Almassora dels anys cinquanta. garr1.jpg

També d’esta època data la primera fàbrica de taulellets d’Almassora: “CIASA”, promoguda per la família Cotanda, al costat de l’estació del Nord.

1954

Al febrer, va vore la llum una nova publicació religiosa: la fulla “Voy”, editada per les Purissimeres.

Al març, l’Ajuntament autoritzà el funcionament d’una fàbrica de conserves de peix, situada al carrer de Sant Ildefons.

Les Ordenances Municipals, que dataven del 1923, s’acomodaren a la nova Llei de Règim Local.

Al setembre, es fongué la campana major.

Al desembre, les Filles de Maria celebraren una grandiosa festa de la Puríssima, amb una cavalcada folklòrico-religiosa en la que actuaren vàries rondalles, cinc grups de balls regionals, centenars de xiquets vestits d’angelets i de llauradorets i una carrossa triomfal.

Com devia fer amb molts altres, l’Opus Dei li va demanar al nostre Ajuntament una beca per a estudis al “Colegio Romano de la Santa Cruz”. Però, no li la concediren.

El constructor En Miquel Renau i Serra edificà la nova peixateria; i l’empresa d’En Blai Garcia construí el cinema Windsor.img073.jpg

1955

Els almassorins ja n’eren 10.508.

Al gener, N’Enric Beltran i Manrique, aleshores Cònsol a Istambul, li oferí a l’Ajuntament el seu llibre sobre història d’Almassora. Li l’acceptaren, per considerar-lo interessant per al coneixement del nostre passat, del qual se sabia molt poc, ja que l’Arxiu fou destruït al llarg de la Guerra Carlista i de la Civil. A més, el nomenaren Cronista Oficial de la Vila.

Al febrer, s’incià l’expedient de beatificació de l’escolapi En Joan Agamunt Riera, assassinat vilment el 14 d’agost del 1936, a la partida del Pla de Museros, juntament amb el capellà mossén Josep Manuel Chulvi. Per tal de reunir les dades pertinents, visità Almassora el postulador de la causa; l’Ajuntament li donà 1.000 pessetes, com a contribució a les despeses de la tramitació. Fou beatificat l’1 d’octubre de 1995.

Al maig, entrà en funcionament el mercat del peix. S’iniciaren també els treballs per a la prolongació dels carrers de Sant Lluís, Jesús i Maria, i Sant Enric. També es concedí llicència per a la construcció de la fàbrica GEASA, de derivats de la taronja.Faenes_conserves de peig1955_RAgut.jpg

La Corporació Municipal adoptà la decissió de construir una nova Casa de la Vila, en un solar contigu a l’Hospital. Per a sufragar-ne el cost, vendrien l’Ajuntament vell i la casa del Jutjat.

Al juny, arribà al poble la preciosa imatge de la Nativitat, obra d’En Carmel Vicent. L’esdeveniment coincidia amb les Bodes d’Or de Mossén Coneli, raons per les quals se celebrà una gran festa: solemnes actes religiosos i una vetlada a la Plaça de l’Església, amb balls regionals. En Joan B. Porcar hi col·laborà amb la subvenció d’unes Calderes com les de Santa Quitèria.

El mateix mes acordaren organitzar un homenatge a En Josep Ortiz i Milla (“Manina”), durant les festes del Roser, per haver donat a la “Pía Unión de San Antonio” les 82 vivendes que, anys abans, havia manat construir per a famílies pobres. A més, li posarien el seu nom al passeig del Cementeri.

Al juliol, la “Hermandad de Ex-Combatientes” li va demanar a la Corporació que li dedicaren un carrer a Vicent Esteller Bellmunt, soldat de la División Azul, caigut en el front de Rússia. De moment, peró, deixaren l’assumpte sense resoldre.

En Joan B. Porcar demanà llicència de construcció d’una casa a la Foia. Li la concediren, sense cobrar-li les taxes, en atenció a les ajudes que donava al poble.

El general Franco li concedí la Medalla d’Or de l’Ordre de Cisneros a En Vicent Claramonte i Cantavella.

AjuntamentBatlleVicentClaramonte72.jpg

1956

La famosa cantant Annita Comins demanà autorització per a fer una pista de ball; però li la denegaren, d’acord amb el criteri que la Corporació mantenia, en esta matèria, des de la Guerra Civil.

El Duo “Meló” (Martínez i Nogueroles) estrenaren el pas-doble “Almazora”.

Al febrer, el dia de la Candelària, es produí una catastròfica gelada (12º sota zero), que deixà sense treball a la majoria de la gent. Ningú no gosava d’arrancar els tarongers gelats; però molts ja no brotaren, i els que ho feren, tardaren molts anys a recuperar la normalitat.

Al març, començà a celebrar les seues audicions la “Sociedad de Amigos de la Música”, integrada per un grup d’aficionats a la música clàssica, que s’esforçaren molt a divulgar-la.

A l’abril, li posaren el nom d’Escura i Serra a la Plaça del Mercat.

El dia de Sant Pere s’inaugurà el nou altar major i la remodelació de l’església de la Nativitat. Al mateix temps, hi cantaren missa tres nous capellans.

També s’inaugurà la Plaça de la Picaora i la remodelació de la Glorieta.

Al setembre, acordaren proposar-li a En Joan B. Porcar que pagara la part assignada a l’Ajuntament, en la construcció d’un Centre Escolar a la Partida del Calvari. En compensació li posarien el seu nom al col·legi. Peró, la iniciativa no prosperà.

A l’octubre, acordaren posar-los nom a diferents carrers que havien estat oberts recentment. Tanmateix, en lloc de triar noms d’almassorins/ines distingits/des, o de fets directament relacionats amb el poble, pensaren en una sèrie de noms “d’allò més propis i adequats”: D. Juan de Austria, Dos de Mayo, Lepanto, Churruca i Batalla de Bailén. L’única denominació amb sabor local, fou la de “Boqueres” (¿o encara fou “Boqueras”?).

Com a nota curiosa, deixarem constància del fet que, en aquells anys, el parc motoritzat existent el constituïen majoritàriament els “Mosquito”, les “Mobylette”, les “Guzzi”, les “Ossa”, les “Vespa”… i els “Biscuter”. Encara que ben prompte, apareixeria ja el “Seat 600”.

1957

L’Ajuntament li adjudicà a En Manuel Tirado i Segarra la subhasta de les obres de construcció de 14 vivendes. Peró van haver d’anul·lar-ne l’adjudicació, per falta de finançament.

Al setembre, la Corporació contractà amb “Talleres Gràficos de Hijos de F. Armengot” l’edició de 500 exemplars del llibre de N’Enric Beltran i Manrique “Almazora. El Mijares. Narración histórica” per 60.200 pessetes.

També aquell mes, l’Ajuntament, en subhasta pública, vengué un solar, prop del Camp de futbol, destinat a la construcció de cases per a famílies amb pocs recursos. Li fou adjudicat a la “Constructora Nuestra Señora del Lledó”, de la Caixa d’Estalvis de Castelló.

1958

La Setmana Santa va assolir un caire de gran i nova solemnitat. Quasi al mateix temps, es fundaren tres confraries: “La Hermandad del Santo Sepulcro”, “La Hermandad de la Virgen de los Dolores” i La Hermadad del Santísimo Cristo del Calvario”. Els membres d’esta última tingueren el bon gust i l’encert d’aconseguir que un excel·lent escultor, En Manuel Rodríguez, tallara una artística imatge del Sant Crist.

A l’abril, al Teatre Moderno, actuà un Trio del qual formava part l’insigne violinista, borrianenc i veí d’Almassora, N’Abel Mus.

Al maig, es feu realitat una nova aspiració de mossén Corneli: la solemne entronització de les imatges de Santa Teresa i de Santa Maria Goretti; aquesta, proposada com a símbol de puresa per a les joves.

A l’agost, l’Ajuntament continuà titulant els carrers nous, “amb noms ben casolans”: Juan Sebastián Elcano i Hernán Cortés.

I al setembre, començà la demolició de les típiques boqueres, “para ornato de la población”, amb l’enderroc de la que hi havia a l’extrem oest del carrer Sant Jaume.

Al mes d’octubre prengué possessió de l’alcaldia En Vicent Claramonte i Cantavella, amb el qual s’inicià una etapa de progressiva modernització urbanística del poble.

1959

Al febrer se subhastaren les obres del Grup Escolar que s’anomenaria “Embajador E. Beltrán”. L’Estat subvencionaria amb 900.000 pessetes els 2.200.000 que en costaria la construcció. Les obres se li adjudicaren a En Manuel Tirado i Segarra.

A l’abril, es posà en marxa el primer televisor d’Almassora.

Aquest any, les festes de Santa Quitèria presentaren un especial motiu d’alegria: hi tornaren els soldats almassorins del Regiment “Tetuán 14”, que havien estat traslladats al territori d’Ifni.

També aquell any, fou construït el primer “bloc de pisos” que hi havia al poble. La gent no va tardar gens a batejar-lo: “Els Dotze Apòstols”. Ben prompte en construïren dues finques més; que, per supost, també foren batejades: “La Llocà” i “La Cova”.img152.jpg

Hi començà una sèrie de millores urbanes, amb la pavimentació del carrer de la Trinitat. A continuació, seguirien el de Sant Marc, la Plaça del Mercat i la resta dels carrers de l’eixample del poble.

També hi fou construït un cementeri civil (possiblement, per l’oposició eclesiàstica a soterrar els suïcides al cementeri municipal).

La Corporació decidí traslladar les oficines municipals a l’edifici de l’Hospital i construir-ne un altre, al costat, per a les instal·lacions hospitalàries. Però, el metge En Ricard Agut i Arenós dirigí un escrit a l’Ajuntament, en protesta per aquella decisió. El Consistori tingué en compte aquella sensata opinió i paralitzà el projecte.

1960

En la dècada dels seixanta es produí un important increment demogràfic, degut, principalment, al fet que hi va haver una etapa de forta immigració (de 12.000 habitants, al 1960, es passà a 15.000, al 1970); la qual cosa propicià l’aparició de grups perifèrics, com el de Fàtima i el del Barranc.

Aquest any tingué lloc la benedició de la imatge del Santíssim Crist del Calvari, magnífica obra del gran escultor En Joan Baptista Porcar. Va costar 150.000 pessetes, que Mossén Corneli va reunir, per contribució directa de tot el poble, visitant casa per casa.

A l’octubre, començà a aparéixer la “Circular Informativa de la Cooperativa de San José”, destinada a comentaris i notícies sobre l’entitat.

El 30 de desembre, morí l’Ambaixador N’Enric Beltran i Manrique. L’Ajuntament el nombrà Fill Predilecte i acordà donar-li el seu nom al Grup Escolar que estava en construcció.