Nevades:anys 1946 i 1954

Josep Galí. Publicat al programa de festes de l’any 1984

img148.jpg

Va clarejar aquell dimecres 16 de gener de l’any 1946 amb el firmament emplomat , no sentint molt de fred encara que el cel oferia les característiques pròpies del temps que va a nevar . Efectivament , davant la sorpresa general, van començar a caure flocs de neu ja aquest mateix matí . Poc després del migdia va parar de nevar , però ben aviat , tot just uns minuts després de les dues de la vesprà va tornar amb renovada intensitat, fent-se cada vegada més copiosa . A poqueta nit es va trobar una Almassora completament desconeguda; enfarinada per complet qual una població nòrdica i que seguia recollint neu i més neu .
Atesa la data que ens trobàvem , vespr
a de Sant Antoni , aquesta mateixa nit es tenia de celebrar la clàssica matxà . Era clavari Angel Arquimbau el Dobló , tots sabien que l’home havia fet gran provisió de coquetes , tot i l’extrema escassetat que es patia de farina i sucre . S’esperava gran afluència de cavalleries més o menys guarnides , genets amb les seues gropes i torxes enceses que desfilaven davant la casa del generós Clavari . Després de la benedicció a la porta del temple parroquial de la Nativitat per recollir a ser possible 3 coquetes : una per l’animal , una altra pel genet i la tercera per qui anava a la gropa del cavall , aca o ase … En lloc d’això , els carrers d’Almassora , al capvespre , van quedar silenciosos i deserts perquè els perills de les relliscades era eminent , sobretot , perquè a aquelles hores la població estava coberta per un gruixut mantell de neu que impedia el pas . Encara que l’espectacle , centrant en l’aspecte pintoresc i mai vist , resultava admirable i captivador .img144.jpg
Quant al
matí següent del 17 de gener, Festivitat de Sant Antoni , va clarejar, la vila aparegué convertida en un bell camp d’ermini . No resulta cursi l’expressió si es té en compte que tot apareixia, com mai ho haviem vist ningú, net i immaculat : Terrats , carrers , places i tota l’horta. Era una cosa admirable i enlluernadora per als qui no estàvem acostumats a veure a tanta neu cobrint-ho tot. Haviem quedat tota la gent , pràcticament , bloquejada en els nostres domicilis . Prop de les deu del matí, tornarien a caure petits flocs de neu però no ja de la fantàstica manera del dia anterior . Va eixir el sol cap a la una del migdia i va començar a fondre , en poca escala , una mica de la neu acumulada a teulades i arbres . Va sobrevindre a poqueta nit el que més es temia . Baixà la temperatura de manera que va gelar la neu , dificultant més i més el trànsit de vianants . Aquesta neu gelada va quedar sobre els arbres, les taronges , la recol · lecció amb prou feines havia començat per aquestes dades, tenint en compte en aquell moment, l’única varietat primerenca a era la mandarina comuna amb una exportació mínima cap a l’Europa empobrida per la guerra mundial de la que acabava d‘eixir en 1945 .
Els dies 18 , 19 i 20 de gener , en seguir l’intens fred i el cel
tancat , començà el desglaç molt lentament , encarregant-se eimg143.jpgl mateix veïnat , que no tenia altra cosa que fer , de la neteja de carrers i teulades . Però va ser només a partir del dia 22 quan es va començar a notar un cert alleujament en la temperatura en el moment que el sol va reaparèixer . La neteja total del nucli urbà i del camp no va arribar fins al dia 25 quan va començar a ploure amb fort vent . Tot i resultar un temps completament desagradable , va aconseguir , per fi, que desaparegués tot vestigi de nevada que ja aleshores havia convertit els carrers sense asfaltar en fangars . Al cap d’un mes es van vore molts tarongers completament despullats de fulles i de taronges, es gelaren. Vam perdre la collita d’uns quants anys !

img037.jpg

El dijous 4 de febrer de 1954 va tornar a nevar , per cert ne caigué pràcticament a tota Espanya . També a amb el firmament cobert com al 1946. Eren al voltant de les 11 del matí , com aleshores , quan va començar a caure aiguaneu . A la vesprà , a les 14′30 , caigueren els primers flocs de neu , no molt perceptibles perquè es fonien només arribar a terra . No obstant això , moments abans de les 16 hores, els flocs van ser més compactes i , cosa rara per aquest temps , es va sentir un tro amenaçador . Les muntanyes més visibles des d‘Almassora apareixien ja cobertes de neu . Les notícies que sabiem de l’interior de la província eren que havia nevat copiosament, així com també en alguns pobles del litoral . La nostra vila es va anar enfarinant al vespre, refermant-se la nevada, per continuar més tard amb una lleuger plugim .img041.jpg
En aquesta situació arribem a les primeres hores del divendres 5 de febrer amb molts almassorins sense dormir - nosaltres uns de tants - tement es repet
ira el de la vegada anterior ho tenien tots al cap . Al voltant les 3 de la matinada van començar de nou a caure flocs de neu que a poc a poc es van anar fent cada vegada més persistents fins a arribar a quallar als carrers, places , teulades i per descomptat també al camp . Va continuar així durant varies hores encara que sense arribar a la densitat de 1946 . A la matinada , aquest dia completament ras alleujà encara més la situació: va lluir un sol esplèndid propiciant immediatament que la neu comencés a fondres des del primer moment , aln no estar gelada , es va començar a circular encara que amb algunes precaucions . Segons les dades que va facilitar el Servei Meteorològic, el total registrat entre la pluja i la neu van ser només 12 litres per metre quadrat . A finals del mes de febrer , la defoliació dels tarongers era gran i abundants les taronges caigudes a terra. Els danys no van ser tan quantiosos com en 1946.img029_001.jpg
Que bonica és la neu ! Van tornar a exclamar els
xiquets aquest matí que en lloc d’anar a l’escola es van divertir llançant-se, uns als altres, inofensives boles de neu .
Per acabar , entre dissabte i diumenge 6 i 7 de febrer, va seguir lluint el sol sense que es don
aren temperatures molt baixes , amb el que no només es va acabar amb la neu que quedava en els nostres carrers i camps sinó també amb la que cobria les muntanyes properes .