Nostre poble. Anys 1941-50

1942

L’Ajuntament demanà permís al Governador per a poder moldre blat als molins del terme, ja que per la prohibició de fer-ho, s’havien de desplaçar a altres poblacions. Però, la petició fou denegada.

La Corporació acordà comprar-li, a En Joaquim Garcia i Petit, uns terrenys a la Cossa, per a fer un camp d’esports, una piscina i vàries pistes. Però, les gestions no fructificaren.

Al setembre, s’instal·là la Creu dels Caiguts, obra en la que va col·laborar l’escultor Serra.cura.jpg

Al novembre, l’aigua de la mar arribà fins a la teulada d’alguns edificis de la platja i va inundar 2.000 fanecades.

1943

A les Festes de Santa Quitèria, se suprimiren les Calderes, els bous i la “cordà”; només se celebraren els actes religiosos, “por las actuales circunstancias de todos conocidas”.

Al desembre, el Governador nomenà una nova Gestora Municipal. Hi va ser designat Alcalde En Josep Rossell i Agustí.

1944

L’Ajuntament demanà ajuda estatal per a construir 200 cases per a obrers agrícoles; però no s’aconseguí.

També demanaren que uns soldats del polvorí, que encara estava ací, acompanyaren els combregars del dia de Sant Vicent.

Es plantejaren destinar la Casa Consistorial a vivenda dels mestres, i traslladar l’Ajuntament a l’Hospital; sembla que consideraven que no donava cap benefici i que els malalts podien ser atesos a l’Hospital Provincial. Per portar-ho a efecte, ordenaren a les monges que desallotjaren l’edifici. Però, en vista de les protestes que s’efectuaren, van haver de revocar aquella decisió.

1945

Al maig, l’Ajuntament va bastir un arc en la carretera general, per on havia de passar el general Franco, en una visita a Castelló. I al juliol, es plantejà la idea de construir un Sanatori a Santa Quitèria.

1946

Al gener, hi hagué una devastadora gelada. Els arbres es quedaren secs i en moriren la pràctica totalitat.

El membres del Consistori anaren a Madrid, a demanar ajudes urgents, ja que molts necessitats visitaren l’Alcalde en demanda d’aliments. La Corporació, per vore de donar treball, va acordar construir 50 vivendes, en la prolongació projectada al carrer José Antonio. Però aixó, mai no s’efectuà.

S’arxivà el sumari militar, incoat per alteració d’ordre públic, amb motiu d’una inspecció tumultuosa de la Fiscalia. La suspensió es degué al fet que no es pogué identificar a ninguna de les persones que hi participaren.

Al mes d’agost, fou designat alcalde En Manuel Vilar i Agut.

I a l’octubre, l’Ajuntament començà a arrancar els arbres que hi havia als carrers: el de la Puríssima, el de Colon i el de José Antonio.

1947

Al març, en renunciar l’alcalde, fou designat En Vicent Mingol i Claramonte.

I al maig, el Governador designà nou alcalde, En Ramón Amiguet i Burdeus; tanmateix, el designat no en va acceptar el càrrec, i tornà a ocupar-lo el Sr. Mingol.

Es pavimentaren els carrers transversals de la Vila.

L’acte de batre el blat a les eres, amb trills arrossegats per cavalleries, anava desapareixent. En substitució, cada vegada més, s’introduïren les trilladores mecàniques. Aquest any, per exemple, se n’establiren tres.

A l’octubre, es concedí llicència a N’Antoni Tomás i Sanz, per a la construcció d’una serreria de pedra (de marbre, principalment) i un taller de mecànica. I val a dir que, al nostre poble, a partir d’aquestes instal·lacions primerenques, va començar la implantació d’indústries d’un cert relleu.

1949.

Al febrer fou designat alcalde En Ricard Agut i Arenós.

Al mes de maig, En Joan Baptista Porcar i Conde (més conegut com “El Millonari”), un home que havia fet fortuna a l’Uruguay després de 36 anys d’emigració, fou nomentat Fill Predilecte de la Vila. Va pagar els coets de la cordà i la peanya de Santa Quitèria. En conseqüència, el dia de la festa major, fou convidat a presidir la processó. FestesProcessoQuiteMilionari49PresentBallester.jpg

A l’agost, mossén Corneli Monfort fou designat Cura de la Nativitat.

Al setembre, va dimitir l’alcalde, En Ricard Agut, i fou designat En Vicent Vilar i Agut.

Els Lluïsos encetaren el primer curs del funcionament d’una Acadèmia, en la qual s’impartia Cultura General, Comerç, Dibuix i Religió, sota la direcció d’En Josep Agramunt i Riera. Hi participaren 134 alumnes.

1950

Al gener, es va produir un fet que salvaria moltes vides humanes: s’autoritzà a les farmàcies la dispensació de la famosa penicilina.

El maEsglesiaSagrariPlaceta52ConsolBallesterSempere.jpgteix mes, fou designat alcalde En Josep Rossell i Agustí.

Començà ja a despuntar una part de l’obra que havia de fer el cura, mossén Corneli: la fundació de l’Escolania de “San Tarsicio”, que arribà a tenir més de 200 escolanets; i l’adquisició d’un artístic sagrari, donat per Dª. Antonia Ballester Arenós (viuda d’En Serra).

En maig, al Teatre Moderno, se celebrà una vetlada literàrio-musical, amb motiu del Dia de la Parròquia. Destacà l’actuació de la soprano almassorina Maruja Comins, coneguda popularment com “Maruja, la Tomaquera”.

El dia del Pilar, amb una Missa i la corresponent benedició, s’inauguraren les dos importants empreses de N’Antoni Tomás i Sanz: “Industrias Pétreas” i “Fundición Santa Eulalia”. Donarien treball a uns 200 operaris.img049_001.jpg

La Corporació Municipal no demostrava anar massa sobrada d’interés per la historiografia local, ja que no accedí a contratar un treball històric que li oferia el “Centro historial de las villas de España”.

El 17 de desembre, s’inaugurà el Camp de Fútbol de la Garrofera, cercat de paret i acondicionat pel “Frente de Juventudes”.