Teatre Escolar
Dilluns dia nou a les onze
Presentació a càrrec del ballet de la MOSTRA.
El col.legi públic Escultor Ortells de Vila.real representarà El Rei Presumit.
El col.legi públic Cardenal Cisneros d’Almassora portarà El Barret de Cascavells.
L’Escola Unitària de les Coves d’Avinromà actuarà amb El Gigante Egoista.
Dilluns dia nou a les divuit
Presentació a càrrec del ballet de la MOSTRA.
L’Escola Unitària de les Coves d’Avinromà actuarà amb Esclops i Taronges.
El col.legi públic Ambaixador Beltran d’Almassora amb Siempre está bien lo que hace el abuelo.
Dimarts dia deu a les divuit
Presentació a càrrec del ballet de la MOSTRA.
El col.legi Públic Leonardo Mingarro de la Vall d’Uixò farà Joan Malfaina.
Dimecres dia onze a les divuit
Presentació a càrrec del ballet de la MOSTRA.
El col.legi públic Cervantes de Moncofa portarà A Beceroles fan Ballades.
El col.legi públic Cardenal Cisneros d’Almassora representarà La Cenicienta.
Dijous dia dotze a les onze
Presentació a càrrec del ballet de la MOSTRA.
Grup de ball del col.legi Cardenal Cisneros d’Almassora.
El col.legi públic Verge del Carme d’Onda representarà Cels de Novençà.
Divendres dia tretze a les onze
Presentació a càrrec del ballet de la MOSTRA.
El col.legi públic Grangel Mascaró ofereix Pepito toca el Pito.
El col.legi públic Cardenal Cisneros d’Almassora portarà Oironet Onivid.
Organitza:
Comissió dels col.legis almassorins Cisneros, Errando i Ambaixador. L’APA del col.legi C Cisneros.
Patrocina:
L’APA del col.legi C Cisneros.
Col.laboració de:
Exm. Ajuntament, Exma. Diputació, Azulejera Alcorense i Sindicat de Sant Josep.
La MOSTRA es realitzarà al Teatre Windsor del carrer la Trinitat.
Els berenars al menjador del Cisneros
QUARTA MOSTRA DE TEATRE ESCOLAR
Publicat al butlletí la Vila-roja. Juliol de 1983
Almassora es converteix cada Maig en el centre del Teatre Escolar d’E.G.B. De tot el País Valencià i sense dubte de tot l’Estat Espanyol. Quants Almassorins són conscients d’açò?. Quanta gent és coneixedora de que al mes de Maig, i ja pel quart any, xiquets de les comarques veïnes a la Plana i de la Plana mateixa, representen entre quinze i vint obres cada any?. Malgrat tot- segons ens confessa un organitzador de la Mostra-, de la manca fins ara d’una quantitat de diners suficients, del canvi dels dies festers per l’Ajuntament sense cap notificació, del menyspreu dels majors pel treball dels xiquets i de tota mena de dificultats; avuí, Almassora -un grapadet de mestres i pares d’alumnes- mantenen, junt als alumnes, el que una volta a l’any en molts llocs de l’Estat Espanyol, parlen d’Almassora, del poble que encapçala el treball pel teatre escolar d’EGB.
El pati de butaques bull. Entrar en un teatre és per als xiquets un exercici militar d’ocupació per sorpresa. Corregudes. Guarda’m lloc! . Empentes. Jo estava a la vora d’ell!. Una volta cadascú té lloc, comença el rite de les comunicacions circulars: De genolls sobre la cadira, girat cap a darrere:
-Qué t’ho tape?
- Posat bé i ho miraré.
Es senta correctament mentre el company guaita a dreta i esquerra d’un cap que no arriba a l’altura del silló. - Si no mous el cap, si!. Amb els companys de les vores es reparteixen equitativament els braços mitgers, partició que no sol ser pacífica per alguna de les dues bandes (els xiquets solen renyir per coses menys importants que la rama d’un xiprer com fan els majors, i això si que és important).
S’OBRI EL TELO
El respetable no mou un dit. No tus al darrer moment. No guaita per última vegada el programa de mà. El respetable ja ha deixat lliure la seua imaginació i, sense adonar-se’n que l’escena, pobra i despullada, s’ompli de personatges de risa o de por; ell ja l’ha vestida de castells o muntanyes, de rius o naus espacials. El company de classe, aquell que ahir encara no sabia el paper, fa de metge. La xiqueta que viu al seu carrer, fa de Cenicienta . Una xiqueta que va a l’altra escola i que viu prop de casa la tia, fa d’arbre. Això ho sabia al començar. Ara, quan ja el silenci de la sala és total, un milier de xiquets veuen com de dins d’un nuvol blau i groc, la Cenicienta que fa un moment anava vestida de draps, ix feta una princesa, mentre sis criats vestits d’uniforme, guarnixen vuit cavalls blancs com la neu. Es el gran miracle del teatre- o és el gran miracle de ser xiquet?. 
De la mateixa manera, enguany, al llarg de cinc dies, Vall d’Uixò-Moncofa-L’Alcora-Vilanova d’Alcolea-Les Coves d’Aben Romà-C.P. Ambaixador Beltran-C.P. Errando Vilar-C.P. Cardenal Cisneros i el Grup d’Expressió de l’A.P.A. Del Cisneros han presentat quinze obres fruit d’un gran treball de mestres i xiquets i han ajudat a que avuí, la IV Mostra de Teatre Escolar d’Almassora tinga una realitat prou coneguda fora de casa i desconeguda dins. Pensem que, al llaurador millor que els altres ho deuria saber, qui vol replegar collita, cal que la sembre, el Teatre no és la cultura, però és cultura, i, fins avuí, l’acte cultural més majoritari que n’hi ha al poble. Animem als organitzadors, entitats i empreses que ajuden, en la seua tasca i desitgem que mai, arriben a la conclusió d’Altusser: no malgasteu la vostra herència donant-li moixama als pollastres, no la volen i tampoc ho agraeixen. Tireu-la al riu, sempre és un soterrar més digne.