Almassora en Blanc i Negre

Publicat pel Butlletí Oficial Provincial de la Diputació de Castelló al 1859

Edicte: Tandes

En Lluís Bellver, advocat, vicepresident del Consell, encarregat del govern civil d’aquesta província, faig saber: Que davant aquest consell provincial s’ha presentat per En Vicent Segarra, en nom d’En Tomàs Fuentes, En Josep i En Manuel Grifo, EnVicent Garcia, En Joaquim Claramonte i altres posseïdors de terres en el terme d’Almassora, escrit de demanda contenciosa, en què demana s’estableixe en el reg de la partida dels Catalans, dues tandes, una de dalt i una altra de baix, deixant sense efecte la sol · licitud dels regants de baix, i la providència governativa en la qual es va decretar l’abolició d’aquestes tandes, al expedient ha recaigut la sentència del tenor literal següent: - Auto - Senyors vicepresident, Fuentes i Ruiz: Vistes les raons que exposa En Vicent Segarra en el nom que intervé, i la nota que acompanya dels interessats en el reg de la tanda de baix, partida dels Catalans: Vistos els articles 228 i 235 de la llei d’enjudiciament civil, en els quals s’expressa la manera amb què s’han de citar i emplaçar a les persones contra les que es proposa la demanda, tant en el cas de ser conegut el seu domicili, com quan aquest és desconegut: Considerant que les grans dificultats que ofereix l’esbrinament del nom i domicili de tots interessats en el reg de la tanda de baix de la partida dels Catalans, terme de la Vila d’Almassora, a qui afecta la demanda interposada, posen fora de les condicions de la llei escrita, la citació i emplaçament necessaris en aquests actes; se citen i s’emplacen en la forma prevista en l’article 28 del reglament sobre procediments davant els consells provincials del 1r d’Octubre de 1845, a les persones contingudes en la nota presentada per En Vicent Segarra en el seu escrit del 14 de juny anterior, i pel que fa als propietaris el parador s’ignora, es fixen edictes en els llocs públics de la vila d’Almassora, i es publique en el butlletí Oficial de la província, a fi que dins de nou dies contesten la demanda interposada per l’expressat Segarra. Així ho van acordar els senyors del marge i va signar el vicepresident a Castelló a 30 de novembre de 1858. Complint, doncs, amb el decretat pel consell, i per tal que els interessats en el reg de la tanda de baix puguen contestar la demanda , dins el terme assenyalat, se’ls cita i emplaça en forma per aquest edicte; advertint que de no presentar-se, s’han de substanciar les actuacions en rebel·lia, carregant-los els perjudicis que haja lloc.

Publicat al periòdic la Veu del Poble el 10 de desembre de 1868

Assut de les aigües del Millars

Si Castelló és un poble eminentment agrícola; si la seua riquesa i prosperitat descansen en el progrés de l’agricultura; si l’agricultura es desenvolupa especialment amb els regs; si els regs de Castelló tenen el gravíssim defecte de no tindre una bona presa, amb la qual cosa es malmeten amb freqüència les collites per falta d’unes aigües que van a perdre’s a la mar, fent inútils els vostres treballs i els dispendis dels adobs; si a cada avinguda del riu gasteu per a la reparació de la presa actual quantitats que reunides formen un considerable capital amb el transcurs dels anys, veient durant la reparació i neteja buides les vostres sèquies, mentre la sequedat no deixa entrar al camp la reixa ni l’aixada, ni permet que creixen i adoben les vostres plantes, fruits i grans: si tot això és veritat, heu obstinar-vos en fer l’assut, tantes vegades projectat i emprès però sempre abandonat, desafiant a les despeses que ocasione per grans que semblen, doncs d’ells us reintegrarien amb usura caminant el temps. Calculeu, si podeu, les pèrdues sofertes durant un període de vint anys per falta d’assut, i aquesta quantitat us encoratjarà en el vostre projecte. Els vostres avantpassats van fer la sèquia perforant la roca i salvant amb el sifó la terrible Rambla; conclogueu vosaltres l’obra amb la construcció de l’assut, ja que la naturalesa del terreny us ofereix avantatges que s’ha negat a Vila-real i Borriana. Mentre hi ha qui empren quantioses sumes en obres que només satisfan la vanitat i el caprici, vosaltres donaríeu una lliçó d’economia invertint vostre capitals en millores necessàries i reproductives. Els vostres passejos públics i els vostres teatres, que no condemno, mai tindran per a la riquesa de Castelló la importància que té un assut sobre el Millars. La construcció d’aquesta obra seria la rica herència que la generació actual llegaria a les futures generacions que beneirien en els segles venidors la vostra memòria, com vosaltres heu beneit la dels constructors de la sèquia. Si cada generació ha de posar una pedra en la piràmide de la civilització perquè el progrés siga una veritat, la pedra que vosaltres heu aixecat en la construcció de l’assut.

Publicat al periòdic la Veu del Poble el 7 de febrer de 1869

Assut mal conservat

Cridem l’atenció del nostre municipi sobre el mal estat en què es troben les obres que avui constitueixen el nostre assut d’aigües. Sens dubte, el projecte de construcció de la nova presa, que ja comença a realitzar-se; però que potser per ser bona obra, es va suspendre, és la causa de l’abandonament del nostre antic i únic assut d’aigües. El rubor treu el cap a la cara de tot bon castellonenc, en contemplar el preciós sifó que travessa la rambla de la Viuda, i el gran túnel que sobre dur formigó van soscavar els nostres avantpassats per a la conducció de les aigües, i el poc que nosaltres fem per conservar en bon estat aquelles precioses obres, no construint un nou assut que és xicoteta obra comparada amb aquelles. Un petit i mitjà derruït moll que serveix de sosteniment a una biga sobre la qual recolzen uns canyissos sostinguts per alguns fustes, per altra banda, una línia de pedres soltes que la menor avinguda es porta al darrere; he ací tota la presa de Castelló i Almassora, de la qual depèn el futur d’aquesta ciutat i veïna vila, i la sort de milers de famílies; d’ací resulta, que en l’època que més cabal porta el Millars i més necessitat tenen els camps de reg, menys aigua pot entrar a l’aqüeducte que condueix a Castelló i Almassora; i si tal ha estat l’inconvenient de sempre per falta de presa, avui dia ho és molt més, en que aquell moll o parapet es troba en el major estat d’abandó. L’obra de la presa d’aigües sobre el Millars és de necessitat per a Castelló i Almassora, i els ajuntaments d’aquestes poblacions que la facen, han de dur a terme l’obra més patriòtica i més gran per aquestes poblacions essencialment agrícoles.

Publicat al periòdic la Veu del Poble l’11 de febrer de 1869

Rastrell llevat

L’ajuntament popular d’aquesta ciutat va acordar en una de les sessions últimes que ha celebrat, nomenar una comissió del seu si, a la qual s’agregaran persones facultatives, per inspeccionar el partidor de les aigües entre Castelló i Almassora, en vista de les queixes produïdes per molts llauradors d’aquesta ciutat, al·legant que l’aqüeducte d’Almassora porta més cabal d’aigües que el que li pertany. En efecte: segons els nostres informes, fa uns dotze o catorze anys enrere va ser arrencat un rastrell de pedres a la sèquia d’Almassora al costat del partidor, resultant que les aigües tenen corrent més ràpida cap a aquella part que cap a Castelló a la llera d’ell existeix intacte el rastrell de pedres. Si els nostres informes són exactes, com creiem, estranyem molt la incúria dels anteriors municipis, i esperem que l’actual obrant amb l’energia i interès que corresponga, es col·locarà en el seu veritable lloc de tutor dels interessos col·lectius d’aquest veïnat, procurant que la més rigorosa justícia impere en la distribució de les aigües entre Castelló i Almassora, l’assumpte és de vital interès per a l’agricultura d’aquesta ciutat.

Publicat al periòdic la Veu del Poble el 14 de febrer de 1869

Cal construir l’Assut

Dimecres últim va passar una comissió de l’Ajuntament d’aquesta ciutat amb una altra d’Almassora, i ambdues associades de persones enteses en matèries d’aigües, a examinar els assuts de Borriana, Vila-real i Castelló. Durant tot el dia i sobre el terreny, es van tractar totes les qüestions que es relacionen amb les aigües de Castelló i Almassora, que com és sabut, corren per un mateix llit fins a certa distància on es separen en el partidor col·locat en el lloc anomenat Les Reixes. Es va mesurar l’aigua que entra a la llera de Vila-real, apreciant el seu corrent i profunditat; igual operació es va fer en el de Borriana; i tenint present les porcions que en la distribució tenen dret a percebre aquells assuts, i la comuna de Castelló i Almassora, resulta que la d’aquestes poblacions ix notòriament perjudicada. I no és això el pitjor sinó que, atenent el viciós procediment que avui dia s’empra en la distribució de les aigües, aquest mal no tindrà remei, llevat que Castelló i Almassora, comprenent els seus veritables interessos, no facen a favor de la seua única vida i pervindre que és l’agricultura, el que han fet Vila-real i Borriana. Aquestes poblacions han construït magnífics assuts, han eixamplat les antigues lleres, han facilitat uns corrents més ràpides a les aigües; Castelló i Almassora res d’això han fet, i gairebé ens avergonyim de dir, que el nostre assut i séquies estan en un estat molt pitjor que fa 400 anys. El mesurament després de les aigües, tal com avui es fa, col·locant una vara en sentit vertical per mesurar la profunditat en cadascuna de les séquies, tindria la seua raó de ser en un altre temps i s’aproximaria a la veritat; Però no avui dia que han variat les condicions de ser de les séquies de Vila-real i Borriana, mentre ha romàs inalterable les de Castelló i Almassora. Que convé doncs que facen aquestes poblacions?. Eixamplar tot el possible la seua llera, com han fet Vila-real i Borriana, netejar-la de les moltes sorres i graves que conté perquè el corrent siga més veloç, i sobretot construir sense demora l’assut. En el primer es troben conformes Castelló i Almassora; en la construcció de l’assut no es troben conformes els almassorins. L’oposició d’aquests és sistemàtica, cap raó han al·legat ni poden al·legar contra la necessitat d’aquella obra: Els avis ho van deixar així! Serà perquè no convé !. Aquesta és l’única raó que ara al·leguen els almassorins. No obstant això, molt temem que l’oposició que ara manifesten alguns, no tots els almassorins, reconega un altre origen. Nosaltres recordem que fa alguns anys l’Ajuntament d’Almassora es va mostrar propici a la construcció de l’assut; que posat d’acord amb el de Castelló començà ja el de la veïna població a verificar el repartiment entre els propietaris de terres de regadiu i que a l’efecte es van realitzar dos o més repartiments. Que s’han fet els diners recaptats llavors per a la construcció de l’assut? Que satisfacció s’ha donat als veïns sobre la distribució d’aquells diners que no tenia altre objecte que el determinat per a la construcció de l’assut ?. La contestació a aquestes preguntes procurarem donar-les el més complidament possible, un altre dia, Als almassorins que han pagat els seus diners i tenen dret que l’assut es construeixca: doncs no han de quedar defraudades les seues esperances perquè a molt pocs interesse no desenterrar antics expedients. El municipi d’aquesta ciutat, a qui creiem animat dels millors desitjos, no ha de ensopegar davant cap dificultat per a la realització de l’obra de l’assut, tenint present, que totes les qüestions que se li ofereixen durant la seua administració, seran petites al costat d’aquestes, i cap li pot reportar major glòria, ni conquerir major lauro dels veïns d’aquesta ciutat, que xifra totes les seues esperances en l’esdevenidor de l’agricultura. Gestione nostre municipi fent veure la gran importància i necessitat de les obres de l’assut als almassorins, seduïts potser avui per alguns pocs interessats en no remoure aquest expedient, i que per tant en que no es duga a terme aquest projecte: i si la tenacitat d’alguns, que no creiem arribe a l’extrem de negar-se a contribuir al pagament de les obres, i la mala fe d’altres, fos un obstacle per dur endavant el projecte, llavors creiem que encara a risc de contribuir per si només Castelló, ha de fer un últim esforç; construir per si només l’assut i portar les aigües per llit separat al d’avui, prenent del Millars, les que corresponga a la seua dotació. Moltíssim més van fer els àrabs, no tenint els poderosos elements amb que avui compta la indústria que el que nosaltres demanem. Es tracta del primer element de prosperitat de Castelló i tot sacrifici és poc.

Publicat al Butlletí Oficial Provincial de la Diputació de Castelló el 19 de setembre de 1869

Acords de l’Ajuntament

Es va nomenar una comissió per la comunitat de regants del terme per confeccionar un projecte de reglament de Sindicat. Reunida la comunitat de regants del terme, va acordar: que interinament s’anivellàren els partidors de Vilamoncarro, Mig i La Malafa per mitjà d’un tauló en acord amb el nombre de fanecades que cadascú rega, traient aquell del patró. En virtut de l’article 46 de la vigent llei municipal, s’autoritza l’alcalde per a la distribució i inversió dels fons municipals del pressupost corrent, d’acord amb l’aprovat en els capítols articles del mateix. Es va acordar arreglar els antújares? per mitjà de subhasta pública, els dies quinze i vint-i-dos de l’actual. Per a la millor conservació de les aigües, es va nomenar un vigilant a l’Assut amb la dieta de quatre-centes mil·lèsimes d’escut. Es va acordar no reben les basses de guarir cànem, més que dues hores d’aigua al dia amb intervenció del Sequier. Assabentat el municipi d’una comunicació de l’alcalde de Castelló, en la qual manifesta haver acordat l’ajuntament que presideix s’acomiaden per aquesta alcaldia els dos homes que romanen dia i nit a l’Assut d’aquesta vila i aquella ciutat, vigilant les aigües, sense autorització competent, va acordar estar d’acord amb el resolt pel de Castelló. Es va donar compte d’una comunicació de l’enginyer de província en què posa en coneixement del municipi, tindrà efecte la presa de dades de les noves preses (Revallaores?) De Borriana, el sis de setembre pròxim, i que a l’efecte, acudeixca a dit punt la comissió i perit nomenat per aquesta vila. L’ajuntament assabentat acorda es posés en coneixement d’aquesta comissió i pèrit.

Almassora 14 setembre 1869. El president Marià Gimeno. El secretari Manuel Corell.

Publicat al periòdic La República Espanyola 15 d’abril de 1873

Obres dels partidors

L’Ajuntament d’Almassora ha repartit als terratinents de les partides Vilamoncarro, del Mig i la Malafa del terme d’aquesta vila l’avís següent: «Repartiment de les despeses ocorregudes en les obres dels partidors de Vilamoncarro, del Mig i La Malafa. - Vila d’Almassora- Any 1873- practicat el repartiment entre el nombre de fanecades que comprenen aquests partidors, de la quantitat de 6958 pessetes 83 cèntims import de les referides obres segons liquidació de l’arquitecte provincial, i 1659 pessetes 25 cèntims que importen les compra de terres, 6 per cent d’interès al contractista i altres despeses ocorregudes, les partides ascendeixen al total de 8618 pessetes 8 cèntims; aprovat per l’Ajuntament, ha correspost a vostè la quantitat de ……. pessetes ……… cèntims, referent a 67 cèntims per fanecada. La referida suma, heu de satisfer-la a l’abril i juliol pròxim al recaptador de la contribució territorial d’aquesta vila En Manuel Mas, en els dies que a l’efecte s’han d’assenyalar, en la forma ordinària, sota l’advertència de constrenyiment. Almassora 30 de març de 1873. L’alcalde, Batiste Galí. En aquest repartiment figuren 1659 pessetes 25 cèntims per compra de terres i cap baixa en el total a repartir per venda de terra sobrant, i l’Ajuntament de la veïna vila, ens ha de permetre les preguntes següents a què esperem conteste: La terres s’han comprat, pel que sembla, per canviar el caixer del reg de la Malafa; Però com el caixer nou no té més amplada que l’antic, i el terreny comprat limita amb dos llits, resulta tant o més terreny sobrant que el comprat. Que fa l’Ajuntament d’aquest terreny ?, El deixarà inculte ?, el vendrà? Si ho ha de vendre com sembla natural, per què no ha verificat la venda abans del repartiment i l’import ha estat baixa del total a repartir ?. Esperem la contestació a aquestes preguntes per fer les observacions que estimem oportunes.

Publicat al diari El Lliberal el 28 de febrer de 1894

Subasta de la sillería de l’Assut

En Josep Sanchez Esteller, president del Sindicat de Regs de Castelló de la Plana. Faig saber: Que havent convingut i acordat juntament amb la representació dels regants d’Almassora el treure a preu fet i peculiar subhasta, l’adquisició i execució de la pedra treballada necessària per a la construcció de la nova presa d’aigües comunals de Castelló i Almassora, emplaçada al riu Millars, d’acord amb les condicions existents de manifest en la secretaria del Sindicat, es fa públic que el total de pedra treballada que aproximadament es considera necessaria en el de cinc-cents cinquanta metres cúbics, els quals podran ser adjudicats en total, per meitats o per terceres parts, entre un, dos o tres dels licitadors que presenten més avantatjoses proposicions econòmiques per a la realització de l’obra i major garantia per al compliment del contracte, segons l’estimació que puguen fer les corporacions interessades en això. Per als efectes oportuns de la contracta i per al pagament de la pedra treballada que en les condicions i pressupost de la mateixa s’expressa, s’ha establert i s’ha d’entendre, que el tipus o unitat de mesura per a aquesta pedra, és el volum compacte massís que correspon o és equivalent a un metre cúbic; i el preu màxim de cada unitat o metre cúbic es fixa i abonarà als licitadors a raó de cinquanta-sis pessetes, amb subjecció al que consigna el pressupost i condicions de la contracta; descomptant la rebaixa proporcional que, en virtut de les seues respectives proposicions resulte de la subhasta que ha de verificar-se a la baixa del davant dit preu màxim fixat al metre cúbic. Els licitadors que vulguen prendre part en aquesta subhasta, estan obligats a presentar les seues respectives proposicions en paper timbrat de a pesseta, a expressar amb lletres el preu a què es comprometen lliurar al peu de l’obra el metre cúbic de la pedra treballada, el qual ha d’estar autoritzat amb la signatura del proponent o per delegació en nom seu. A més, a cada proposició que en plec tancat es presentarà dirigida al senyor president del Sindicat, ha d’adjuntar un taló o rebut expedit per la secretaria del referit Sindicat, que acredite haver estat dipositada a la mateixa secretaria, la quantitat de cinc-centes pessetes per als efectes que es determinen en els articles 22 i 23 de les condicions de contracta. Els licitadors hauran d’acompanyar també la seua cèdula personal. Serà de càrrec i compte del contractista o contractistes l’abonament respectiu de totes les despeses que ocasione la subhasta. L’acte de la indicada subhasta es verificarà el dia 15 del proper mes de març d’onze a dotze hores del matí, i, se celebrarà davant d’una comissió del Sindicat i una altra de l’Ajuntament d’Almassora, al Saló de la Casa Sindical. Situada a Castelló, carrer Major 121. El que faig saber per a coneixement públic. Castelló, 26 febrer de 1894. Josep Sánchez Esteller.
Model de proposició: En …… major d’edat, veí de … .amb cèdula personal que acompanya, assabentat de l’anunci publicat amb data 26 de febrer últim i de les condicions i requisits que s’exigeixen per a la contractació de la pedra necessària a la parada o assut d’aigües del Millars corresponent als pobles de Castelló i Almassora, es compromet a facilitar l’esmentada pedra amb estricta subjecció al que prescriu el plec de condicions abans indicades per la quantitat de (el valor es posarà en lletra ) per cada metre cúbic. Data i signatura del licitador.

Publicat al periòdic l’Heraldo el 14 de juny de 1895

Inauguració de l’Assut

Ampliant avui la notícia que va poder aconseguir l’últim número de l’Heraldo, referent al viatge realitzat pels convidats del senyor Sánchez Esteller per assistir a la inauguració oficial de les obres del nou Assut. Compleix a la nostra missió de cronistes l’obligació de donar en aquest número els detalls de l’expedició d’abans d’ahir al Millars i els de l’arribada dels expedicionaris de Castelló al pintoresc lloc on s’aixequen les tan atrevides com superbes obres de l’anomenada presa de les aigües del Millars per al reg de l’horta d’aquest terme i la de l’immediat poble d’Almassora. En set carruatges de lloguer van arribar els convidats en nombre de quaranta-dos, a l’ermita de Santa Quitèria, fent el viatge en molt menys d’una hora i sentint ara no haver-ho pogut fer en menys per haver vist abans les magnífiques obres aixecades al delitable lloc en qüestió. La autoritats d’Almassora i Castelló acompanyats d’una gran gentada de almassorins esperaven a Santa Quitèria l’arribada dels convidats de la capital. Els viatgers van baixar, dirigint-se caminant des de l’ermita a l’Assut. Les seues galeries el mateix que la casa del conserge ostentaven domassos i banderes nacionals. La visita a les obres va ser per a tots una veritable sorpresa, ja que encara que es tenien antecedents del projecte de l’arquitecte Forns i la competència que en la direcció d’aquesta mena de treballs distingeix al jove arquitecte En Francesc Tomàs tampoc era un secret per a ningú, no es esperava que la realitat respongués al llapis del senyor Forns, de la manera admirable que ha respost, ni que la mà de l’obrer entengués tan magistralment com ho ha fet, l’arquitecte director senyor Tomàs.

“Colossal, superb, inimitable!”, Van ser les paraules a cor uníson dels que abans d’ahir van estar a visitar les obres de l’Assut, admirant juntament amb la grandiositat de la referida construcció, el bell punt de vista que aconsegueixen les seues galeries. El senyor Antoni Ruiz i Nieulant van prendre algunes vistes de la referida nova obra, quan els convidats a la seua inauguració, recorrien les galeries acompanyats del senyor Sánchez Esteller que feia al detall i amb gran entusiasme la història de la construcció de la nova presa i envoltant l’arquitecte Tomàs que ordenava el funcionament de les comportes, fent veure la recollida de les aigües del Millars; la seua distribució per als dos regs, de la seua destinació i la manera de salvar les grans riuades. Va ser la visita a l’Assut un moment deliciós que renunciem a descriure per no malmetre la grandesa de l’acte i per no incórrer també en errors de caràcter tècnic que ningú ens perdonaria. Només cal dir que els que abans d’ahir van visitar la presa, la tornaran a visitar cent vegades més i que poques poblacions d’Espanya tindran per al servei de reg dels seus camps l’Assut amb que fa pocs dies compten Almassora i Castelló. L’enhorabona al Sindicat de Regs d’aquesta ciutat el mateix que al veïnat d’Almassora i els nostres enhorabones més sincers al senyor Sànchez Esteller per haver vist acabades les obres que amb tant i tan actiu zel ha procurat.

Arribada l’hora dels elogis no hem de donar a la caixa aquestes quartilles sense rendir un testimoni més d’admiració al jove arquitecte senyor Tomàs que en les obres de l’Assut del Millars per al reg d’Almassora i Castelló ha donat proves més que complertes del domini que exerceix sobre el llapis i del meravellós que sap fer-se entendre de l’obrer que el mateix empunya una piqueta destructora que la paleta que fa d’obra mestra del que el seu hàbil llapis s’aixeca sobre una tira de cartolina.
El lunc. Les autoritats d’Almassora van obsequiar als expedicionaris, acabada la visita a l’Assut, amb un esplèndid i variat Lunc, acuradament servit per la fonda Europa de la capital al llarg saló del domicili del conserge de l’ermita de Santa Quitèria. Van abundar les saboroses viandes d’aquesta classe d’obsequis i després dels gelats, va brindar el senyor Sánchez Esteller en nom del Sindicat per agrair la presència dels convidats a l’acte. Contestant el digne governador civil de la província, en nom de tots els comensals i amb un tan breu com eloqüent, significant l’admiració que li havia produït la supèrbia obra inaugurada i desitjant per als pobles d’Almassora i Castelló la prosperitat que es prometien amb el nou Assut. A més dels senyors que ja vam dir al diari d’abans-d’ahir, en donar compte de la marxa a l’Assut dels convidats a l’acte, que va ser el comiat de tan agradable gira, al secretari de la diputació provincial En Telm Veha, l’ajudant de marina En Francesc Moia, a l’advocat N’Agustí Soriano, a l’alcalde i clergat d’Almassora, a N’Antoni Ruiz Caruana, a l’enginyer agrònom En Lluís Nieulant ia molts altres. A les vuit estaven de tornada a Castelló tots els expedicionaris i tots com nosaltres, agraïts a la galant invitació del senyor Sànchez Esteller.

Publicat al periòdic l’Heraldo el 12 de juliol de 1895

Junta General

L’alcalde d’Almassora convoca per al dia 14 de l’actual i deu hores del seu matí en el saló de sessions de la casa capitular a junta general de regants d’aquell terme municipal, a fi de nomenar una nova junta auxiliar perquè en unió amb l’ajuntament, entenga en les qüestions d’aigües i regs, aprovació de comptes per despeses de sequiatge i obres i designar dos representants que han de formar part de la junta directiva d’aigües de la Plana que rau en aquesta capital. Serveixi d’avís, doncs, als terratinents d’Almassora que viuen en aquesta ciutat, Vila-real i Borriana.

Publicat al diari L’Heraldo del 30 de març de 1897

L’explosió d’una sínia

Ha arribat a les nostres oïdes la notícia d’una gran desgràcia ocorreguda en una sínia dels voltants del riu Millars, pròxima a Almassora. Encara que els detalls del fet arriben a nosaltres bastant confusos, deixen comprendre, però, que es tracta de l’explosió de la caldera de la maquinària d’una sínia. L’explosió va arribar de prop a quatre obrers, matant a l’acte a un d’ells i ferint mortalment els tres restants un dels quals és un jove obrer molt conegut en aquesta capital. La dona d’aquest pobre home, avisada de la desgràcia, ha eixit aquest matí cap a Borriana a on va demanar ser traslladat el ferit i on després de curat de primera intenció ha estat extremaunciat en vista de la gravetat del seu estat. Dels altres ferits no tenim més notícies que les de la seva molta gravetat. En arribar ací se’ns dóna avís per telèfon d’haver mort aquesta vesprà a Borriana l’obrer de referència.
Publicat al diari L’Heraldo del 31 de març de 1897
Oficial i particularment hem rebut avui notícies concretes de la desgràcia que ahir avançàvem als nostres lectors. La catàstrofe no va passar en els voltants d’Almassora com se’ns va dir sinó a una distància de quatre quilòmetres de Borriana i al terme d’aquesta població, partida del Millars. Les quatre víctimes treballaven en la sínia d’una finca de la propietat de la senyora vídua d’En Joan Batiste Nebot de Vila-real, i a causa d’una fuita de vapor de la maquinària van quedar gravíssimament ferits. Es deien aquests Josep i Miquel Juan Seglar de Borriana, Vicent Campos Bernat d’aquesta capital i Vicent Mestre Cebrián d’Almassora. A dos quarts del matí, hora i mitja després del que va passar, van ser traslladats els ferits en dos carruatges a l’hospital de Borriana, en tan gravíssim estat que un d’ells, el Cebrián d’Almassora, va morir poc després. Els tres restants van morir a la vesprà coincidint gairebé amb l’enterrament general que se li va fer al mort primer. Avui hauran rebut els altres tres cristiana sepultura al cementiri de Borriana. Descansen en pau. El mateix motor o un de paregut

El poble d’Almassora a la Junta d’Aigües de la Plana

Any 1927

Còpia del document original facilitada per Blai Sempere Serra

Els rumors insistents que circulen pels pobles de la Plana, fan témer que s’introdueixca alguna modificació en el règim usuari de les aigües del Millars. Qualsevol que això fos seria motiu de constant inquietud i intranquil·litat a les poblacions interessades; la pau imposada després de molts anys de plets i disputes; la pau ja llarga que aquests pobles gaudeixen compartint fraternalment l’ús de les aigua en la mesura que se les va assignar i que va permetre crear riqueses i comprometre interessos, que serien amenaçats de greu menyscapte, si d’alguna manera se’ls afluixaren seues aigües o a pretext de sobrants, que ni existeixen ni són aprofitables, es canviara el règim actual, aquesta pau seria torbada en perjudici greu de tots i en dany dels interessos de la Nació. Perquè siga quina siga la innovació que s’introdueixca, aquests pobles de la Plana la consideren un atemptat als seus drets de propietat legítim com el que majors títols de tal ofereixca i és mes de lamentar que aquesta vulneració del dret siga, -segons el públic rumor afirma, per salvaguardar interessos creats amb idees molt diferents; creats recentment i consolidada la seua creació, perquè els termes de la concessió mai van poder fer sospitar que havia de viure a costa i en dany d’una zona de reg que va saber aprofitar les aigües d’un riu fins a l’última gota. I més lamentable és encara que aquest perjudici es produeixca en l’esmena d’errades d’obres hidràuliques que com la del Pantà de Maria Cristina costen a la Nació, al contribuent espanyol milions de pessetes. Almassora per la seua banda només si per la força se li imposa, acceptarà un nou règim en l’aprofitament de les aigües del Millars; però mai ho consentirà si la seva protesta, tan enèrgica com li siga permesa. El poble d’Almassora en dirigir un escrit a la Junta d’Aigües de la Plana li ofereix el seu suport moral i material més decidit per a la defensa dels seus interessos. I en súplica a aquest Organisme que en aquesta defensa no omet sacrificis. Almassora a 14 de maig de 1927.

L’alcalde Joaquim Grifo signa en representació de l’Ajuntament; hi ha un segell on fica Alcaldia Constitucional d’Almassora. Vicent Martinavarro signa en representació del Sindicat Agrícola de Sant Josep. Vicent Martinavarro signa per la Caixa Rural d’Estalvis i Préstecs. Signatura il.legible pel Cercle Musical amb un segell que posa Societat Instructiva Musical, Almassora. Josep Martinavaro signa pel Sindicat de Policia Rural. Signatura il.legible pel Cercle d’Unió Patriòtica. Signa Vicent Adsuara pel Cercle Fruter, hi ha un segell que posa Agrupació de Comerciants de Fruites. Enric Ballester signa pel Sindicat Social Agrari. Vicent Claramonte signa per la Societat d’Obrers L’Almassorina; hi ha un segell on es llig La Almassorina Societat d’Obrers Paletes d’Almassora. Blai Sempere signa pel Sindicat Agrícola. Societat d’Adobs La Protectora. Vicent Selusi signa pel Centre de Societats Obreres La Unió.Manuel Agustí signa per la Societat d’obrers La Taronja. Pere Simó signa per la Societat de Carreters El Concurs. Carme Bondia signa per la Societat Femenina de Confeccionadores de Taronja El Progrés. Manuel Tellols pel Centre Republicà. Signatura il.legible per la Societat Colombòfila. Angels Beltran signa per la Pia Unió de Sant Antoni. Josep Escuriola signa per la Societat de constructors d’Envasos L’Aliança. Josep Ibanyez signa per la Societat de Manobres L’Almassorina. Batiste Violeta signa per la Unió Catòlica-Obrera de Sant Vicent Ferrer. Batiste Violeta signa pel Sindicat d’Obrers Agrícoles. Ramon Sirera signa pel Sindicat d’Obrers Talladors. Vicent Peris signa pel Sindicat Catòlic d’Obrers Carreters. Dolors Grifo signa pel Sindicat Obrer Catòlic de confeccionadores de caixes de taronja.

Ordenances per al Règim de la Comunitat de Regants de la Vila d’Almassora i Reglaments del Sindicat i Jurats de Regs. Any 1929.

  Cadascun dels comuners té opció a l’aprofitament, ja siga per a reg, ja per artefactes, de la quantitat d’aigua que d’acord amb el seu dret proporcionalment li corresponga del cabal disponible de la mateixa comunitat.
L’ordre de distribució de les aigües per al seu aprofitament en el reg, en les diferentes sèquies del terme és el següent:
  Sèquia principal. es coneix per aquest nom el tros comprès entre la Casa de les Reixes fins al partidor de la sèquia Major i la del Molí. Les terres que tenen dret prenen les aigües directament d’aquesta sèquia per al reg, es consideraran compreses en el torn anomenat tanda de Dalt que comença divendres a l‘eixida del sol i acaba el dilluns a l‘eixida del sol.
Sèquia Major. La presa d’aigua d’aquesta sèquia al partidor amb la del Molí tindrà quinze centímetres de llum si la del Molí té vuitanta-cinc o la proporcional que d’acord amb aquestes mesures li corresponga si les dimensions de tots dos mòduls són diferents. Mentre l’abundància d’aigua ho permetisca, el reg de les terres que d’acord amb dret el verifiquen amb aigües d’aquesta sèquia s’efectuarà de la següent manera: Tots els dies de dilluns des de la presa fins a la sèquia Parra o Arboleda, o siga el trajecte denominat Estret . Els dimarts i dimecres tota la sèquia Parra i canalat de la Vídua de Romero. Els dijous i divendres, la sèquia de la Llavanera. Els dissabtes i diumenges la sèquia de Vila -roja. En les èpoques d’escassetat d’aigua, el reg s’efectuarà a torn seguit en aquesta forma: Estret, Arboleda, Llavanera i Vila -roja. El Sindicat es posarà d’acord amb l’Ajuntament per establir el servei d’aigües a l’Escorxador i l’anomenada Fileta de manera que es cause el menor perjudici al reg.
  Sèquia del Molí. L’amplada de la presa d’aigua al partidor amb la sèquia Major serà de vuitanta-cinc centímetres o el que en proporció li corresponga, segons s’estableix en fixar el de la sèquia Major. El règim de reg de la sèquia del Molí, en tota la seua extensió, el de tanda de Dalt, o siga des de divendres a l‘eixida del sol fins dilluns també a l‘eixida del sol. Les files i portells que d’aquesta sèquia es deriven, hauran de romandre tancades els dies corresponents a la tanda de Baix, excepte la fila del Molí de Baix, que estarà oberta constantment, però en els dies de tanda de Baix, només en la mesura necessària per donar aigua a l’abeurador, establert a la carretera de Borriana, les aigües tornaran a la sèquia de procedència.
  Sèquia de la Malafa. Té el seu origen en els Partidors Reials i el reg de les terres que fertilitza s’efectuarà a torn seguit en tota l’extensió de la sèquia.

Braç del Retor. També comença als Partidors Reials i en el trajecte de la mateixa hi ha la fila de Navarro i el canalat dels Alters d’ Olsina , a les terres correspon el reg de la tanda de Dalt . D’aquesta sèquia es deriven al partidor del camí de la Mar les tres sèquies que a continuació es descriuen:
  Braç de Batà. Pren les aigües que li corresponen de la sèquia de procedència, com el braç del Retor, l’ample actual del mòdul i presa d’aigua serà inalterable. El sistema de reg de les terres que fertilitza aquesta sèquia és el torn seguit en tot el seu recorregut.
  Partidor o sèquia del Mig. Del mateix origen i amb els propis drets que l’anterior, amb referència a la presa de les aigües, això és, serà respectat l’amplada actual del mòdul i portell d’entrada. El règim de reg d’aquesta sèquia és el dels dos torns: el de tanda de Dalt, que comprèn des del principi de la sèquia fins al partidor del braç de Cervera, i el de tanda de Baix que comença on acaba el de Dalt i acaba a la mar.
  Sèquia de la Tarongera. Com les dues anteriors pel que fa al seu origen i presa d’aigua, sent inalterable la mesura del partidor. També el règim de reg d’aquesta sèquia és el de la tanda de Dalt i tanda de Baix. La tanda de Dalt comprèn des de l’origen de la Sèquia fins al canalat Verge inclosos, i la tanda de Baix comença en el canalat de Mingol fins al mar. A la tanda de Baix d’aquesta sèquia hi ha un bracet anomenat la Fillola. En arribar les aigües a aquest bracet, segueix per ell tot el cabal d’aigua que porta la sèquia i torna a aquesta només acabat el reg d’aquell.
  Braç de Cervera. Es deriva aquesta sèquia de la del partidor del Mig , existint el partidor de bifurcació al costat de la finca de Ramon Clausell Selusi y camí Manafelí . El dret de reg de les terres que comprèn aquesta sèquia és en tanda de Baix des del seu origen fins al mar.
  Sèquia de Vilamoncarro. Té el seu origen aquesta sèquia en a els Partidors Reials i el reg de les terres que amb les seues aigües fertilitza està subjecte als dos torns, tanda de Dalt i tanda de Baix. Perteneixen a la tanda de Dalt totes les terres compreses des de l’origen de la sèquia fins al partidor del braç dels Frares a uns quaranta metres del Caminàs de Musclera. La tanda de Baix de Vilamoncarro comença on acaba la primera i comprèn fins al final de la sèquia.

  Braç dels Frares. Comença aquesta sèquia al partidor al que dóna nom a la sèquia de Vilamoncarro. Tot el reg d’aquesta sèquia s’efectua a la tanda de Baix.

Braç d’ Esteve o de Dalt. Aquesta és l’antiga denominació de la sèquia que modernament s’ha anomenat braç dels Frares de Dalt, sens dubte perquè procedeix de la sèquia braç dels Frares , i per no confondre amb aquesta en endavant no es coneixerà amb un altre nom més que amb el seu primitiu braç d’ Esteve. Té el seu origen aquest bracet al partidor establert a la sèquia braç dels Frares al costat del camí la Mar i finca d’en Josep Blasco Balaguer. El dret de reg de les terres que el tenen d’aquesta sèquia és una tanda de Baix.

  Braç de Voracamí. També a aquest bracet se li denomina impròpiament braç dels Frares de Baix , sent el seu primitiu nom el de braç de Voracamí, que és amb el que se li coneixerà en endavant. Té el mateix origen que l’anterior a la sèquia braç dels Frares i el dret de reg de les terres que fertilitza és el de tanda de Baix.
  Sèquia de la Murgonà. Al final de la Sèquia de Vilamoncarro, hi ha el partidor que dóna origen a aquesta sèquia i la del Pla de la Torre. El dret de reg de les terres que fertilitza és el de tanda de Baix.
  Pla de la Torre. De la mateixa origen que l’anterior a la sèquia Vilamoncarro, i correspon el reg a les terres que recorre en tanda de Baix, i amb el mateix dret es deriva d’aquesta un bracet anomenat el Bosc, cap al final de la mateixa. Els dos torns o tandes que en l’article anterior s’estableixen en les respectives sèquies per al règim de reg de les terres que fertilitzen, denominades tanda de Dalt y tanda de Baix comprenen: la tanda de Dalt, des de divendres a l‘eixida del sol fins dilluns també a l‘eixida del sol, i la tanda de Baix des de dilluns a l‘eixida del sol fins divendres a l‘eixida del sol.
Estan compreses en la tanda de Dalt les sèquies següents:
La principal , la del Molí, la Vilamoncarro des dels partidors Reials fins al partidor del braç del Frares, braç del Retor, partidor o sèquia del Mig des del seu origen fins al partidor del braç de Cervera, la Tarongera des del seu origen fins al canalat de Verge .
Estan compreses en la tanda de Baix, les sèquies següents:
Braç de Cervera, partidor o sèquia del Mig des del partidor del braç de Cervera al final del reg, la Tarongera des del canalat de Mingol fins a la mar, braç dels Frares, Braç d’ Esteve, Braç de Voracamí, Vilamoncarro des del partidor del braç dels Frares al partidor del Pla de la Torre i Murgonà, Murgonà i Pla de la Torre.
S’efectua el reg a torn seguit, sense subjecció a tandeig a les sèquies següents:
Major, la Malafa i braç de Batà.
Les tandes de Baix de les sèquies partidor del Mig, Tarongera i Vilamoncarro, tenen dret a ser auxiliades per les respectives tandes de Dalt quan el reg en aquestes s’efectue a menys de quatre setmanes. Les sèquies denominades braç d’ Esteve i braç de Voracamí, així com la de la Murgonà i Pla de la Torre, tenen el deure de auxiliar mútuament en el reg de les terres que per dret els comprenga.
En endavant no podran modificar-se les mesures de cap dels partidors existents actualment a les diferents sèquies d’aquest terme, si no és per acord unànime de la junta general, a la qual concorren les dues terceres parts dels regants de la Comunitat i a proposta del Sindicat en què demostre la necessitat i conveniències de la variant.

El reg dins de les respectives tandes s’efectuarà a torn seguit, i a l’efecte els propietaris dels dos horts immediatament inferiors al que s’està regant tindran posades les paraes i oberts els portells per rebre l’aigua, entenent que renuncien al reg aquells que així ho verifiquen. Si algun regant qui ha saltat el torn tinguera necessitat de reg, ho sol · licita del Sindicat i aquest , si considera justificada la petició podrà permetre donar-li l’aigua necessària per al reg.
En època d’escassetat d’aigua el Sindicat ordenarà el reg perquè s’utilitzen les aigües en aquells camps que per la naturalesa dels seus sembrats més les necessiten, però ben entès, que mai anirà saltant el reg, sinó que el torn que s’estableixca comprendrà tota la tanda per tal d’evitar el tràfec de les aigües, i per això els regants que vulguen ser inclosos en aquest torn de preferència ho sol · licitaran oportunament al Sindicat, quan aquest anuncie que va a establir-los, i aquesta entitat fixés lliurement el torn segons considere les necessitats del reg. La distribució de les aigües s’efecturà sempre sota la direcció del Sindicat pel personal encarregat d’aquest servei, i si fos en èpoques que no hi hagués sequiers els regants es subjectaran a les disposicions que el Sindicat adopte, podent establir el sistema de vareta per acreditar el dret a reg. Cap regant podrà per si prendre l’aigua, encara que per dret li corresponga; sense estar en possessió de la vareta que acredite aquest dret o li siga facilitada l’aigua pel sequier. Tampoc, fundant-se en la classe de cultiu que adopte, podrà reclamar major quantitat d’aigua o el seu ús per més temps del que amb dret li corresponga i fixe el Sindicat per a les terres dels Alters.

Josep Mª Doñate. Publicat al programa de festes de 1984

Per l’amistat i col · laboració en el treball d’investigar, que m’uneix als historiadors d’Almassora senyors Agut i Sorribes, que m’ho van suggerir, així com del meu vincle almassorí derivat de la meua àvia paterna, que va viure entranyablement lligada al record dels seus anys d’infància i joventut passats en la seua Almassora natal i del seu entorn cultural procedien, conseqüentment, les històries primeres que van obrir el meu sentit infantil a la curiositat per les coses passades, vaig accedir a oferir aquesta que tan bé ha guanyat el títol de ciutat, les primícies d’uns estudis que estan pendents de publicació sistemàtica però que, en realitat, no tenen per què seguir romanent ocults a un poble que sent per la seua història l’interès que Almassora està demostrant sentir.

Em referisc a unes activitats que afecten la protohistòria almassorina, ja que es remunten ni menys ni més que a època romana, i que indiquen fins a quin punt aquest laboriós poble va saber reunir recursos per utilitzar en el seu profit part del cabal del riu que, ahir molt més que avui, estava fortament arrelat a la base dels recursos vitals dels habitants de l’àrea geogràfica puguem o no considerar-la com contenidora, ja, d’un veritable nucli humà. El dubte, però, no treu interès a l’assumpte ni mèrits als contemporanis que tenen perfecte dret, crec jo, a vincular a la seua història l’home protagonista d’aquells laboriosos avatars encara que probablement no de la seua ètnia, si bé això últim no hi ha ningú capaç de demostrar-ho.

I dic, a títol il · lustratiu, que en els confins de l’actual terme, allà a la Ratlla d’Onda, hi ha (o va existir per vergonya nostra) el conegut i potser recuperable complex arqueològic denominat el Torrelló d’Almassora, veritable laberint de restes i construccions que, sense concedir massa a la imaginació, es poden tenir per veritable esbós d’un poblat, bé que resulte molt aventurat relacionar-lo amb la vella Almassora darrere la seua pista van, molt encaminats, els senyors Sorribes i Agut.

Però tornem al Millars, aquest riu providencial per a la nostra existència i que, per ser-ho ja en aquella època, conduïa un cabal molt superior al del nostre temps i això està demostrat pel temor que encara a l’Edat Mitjana es tenia a les incursions dels normands que, amb les seues lleugeres embarcacions, havien remuntat cursos fluvials de menor entitat. Pel Millars, ja en la baixa època, es transportava mitjançant rais la fusta de les serres veïnes. De qualsevol manera prova que aquest temor estava molt justificat la torre que es va construir, per l’any vuit-cents i escaig de la nostra era per a la defensa dels pobles riberencs de la cobdícia d’aquests pirates. Torre de la qual, certament, no quedava pedra sobre pedra quan al segle XVI es va iniciar la construcció de la que en el mateix emplaçament va pagar el Mestre Racional per protegir-los, aquesta vegada, d’altres pirates, els berberiscos capitanejats per Barba-roja.

Però Els almassorins del segle IX no guardarien record, sens dubte, dels quals en l’anomenada era d’August explotaren les seus fèrtils terres mitjançant les seus vil.les, unitat econòmica-administrativa d’explotació agrària que agrupava, al voltant de determinada família d’origen en general metropolità, a tota una clientela d’esclaus i lliberts, sense menysprear naturalment el material humà d’origen indígena. I aquest és el moment a què referim la informació objecte d’aquest article sobre els canals que van servir per elevar, des del llit del riu fins a les vil.les o terres centuriadas, l’aigua capaç de posar-les en producció.

Seguint les petjades dels meus estudis relacionats amb aquest tipus de canals a la part de Vila - real , i encoratjat pel professor Sánchez Adell a través d’una recensió que de les conseqüents monografies em va fer al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura , vaig emprendre el reconeixement de la marge esquerra del riu amb els antecedents que tenia d’anteriors prospeccions , meues i comunicades pel meu paisà i bon amic el botànic Calduc , tan vinculat a Almassora , i que lamentava la decisió d’un Ajuntament d’allà per la primera meitat del segle que, per facilitar el pas , va fer enderrocar el mur de mamposteria romana que formava com el parament exterior d’una sèquia adossada , mitjançant excavació , a la cantera en el paratge on ara s’han construït uns paellers , en l’ermitori de Santa Quitèria . La roca en qüestió , on encara es pot observar la línia de l’excavació , forma allà com un eixent i està perforada per un túnel , de curt abast i que , certament , no té res a veure amb això .

Des d’allí i enganxada al penya-segat, vam anar observant, superat l’assut, l’empremta del canal que, amb lògiques interrupcions en paratges més castigats per l’erosió, arriba fins a la confluència del Millars fins a la Rambla de la Vídua, d’amplada creuava el canal encara que sense cap element visible que ens permetisca afirmar si ho feia pel túnel o mitjançant aqüeducte. No obstant això la majoria de les probabilitats, diguem que fins al 95%, les considerem a favor de l’aqüeducte per ser aquest el recurs generalment emprat pels romans amb preferència al sifó. És clar que, com hem dit, no hi ha en superfície resta algun que avale el que s’ha dit, contra el que passa, per exemple en el terme de Vila-real al riu Sec, però és que cal veure com se les gastava aquesta rambla quan se sortia de mare.

I tornant al punt de partida , als voltants de l’ermitori , remuntem aquesta vegada , rastrejant el curs possible de la sèquia fins passat el pont , on queda senyal evident del seu pas , entrada i sortida, per la pedrera mitjançant un túnel en part conservat i en part solsit ja, precisament aquesta última en el lloc on ara es construeix l’ancoratge lateral esquerre de la presa del pantà . Llàstima que aquesta obra , de tan evident utilitat per als pobles que la subvencionen , haja hagut de sacrificar a l’altar del progrés els abundants vestigis que a partir d’aquest punt eren , fins fa pocs dies , observables en tota la zona , entre ells el llarg túnel que va poder servir a la nostra època per a la conducció de l’element motriu del molí de serrar pedra que a 1776 va construir , fundat en un concedit dret d’aigües , el senyor Bartolomé Montserrat i des d‘aleshores conegut per aquest mateix nom , per l’advocació de la imatge catalana que el fundador va vincular al seu cognom.

Posada al descobert el que podriem dir infraestructura del riu per aquesta mateixa obra (no hi ha mal que per bé no vinga) va aparèixer clar que en els segles segon i tercer de la nostra era es va construir la presa al mateix lloc en què el senyor Bartolomé Montserrat construí la seua (i així havia de ser perquè es va valer del mateix túnel per a la conducció de l’aigua al seu molí) és a dir, en la qual sempre s’ha tingut per la Parà del molí, on les construccions antigues i modernes es confonien en residual artifici destinat a embocar les aigües cap al túnel.

I , prosseguint les investigacions , en pla d’esgotar totes les possibilitats d’existència de nous artificis hidràulics , no dubtem , encara que amb cert escepticisme inicial , a portar les nostres prospeccions fins a la Rambla mateixa de la Viuda . I la nostra sorpresa va ser majúscula al comprovar , dins del seu curs , en el vessant esquerre, vestigis d’una altra sèquia que, a partir de la seua confluència amb l’anteriorment descrit, allí on s’inicia ja la seua franca direcció a Almassora ( Lloc , com el Torrelló , fatalment anomenats a ser irreconeixibles sota els residus de sengles granges porcines ) deixa la seua empremta en sentit ascendent , observable en trams diferents en què l’esforç humà ix , com a flor de pell , malgrat les inclemències del temps que no han estat capaços d’esborrar , en gairebé vint segles , el senyal dels nostres predecessors , ja que no seria honest dir que els nostres avantpassats . L’empremta , però, es perd , en paratges molt picats per l’erosió sense que resulte possible precisar el lloc exacte d’emplaçament de la presa de cabal .

És aquesta la segona de les sèquies romanes observades i la presència no ha de sorprendre a ningú ja que el fet que la Rambla no porte aigua en l’actualitat no suposa, de cap manera, que no la portara en època romana. I si haguera algun dubte al respecte hauríem de donar per superada a partir d’aquest moment.
Diguem com a colofó ​​que, sense considerar ociosa l’observació que les dues sèquies van poder no ser simultànies en l’ús (amb tota probabilitat la de la Rambla va haver de ser anterior a jutjar per diferents peculiaritats observades, a part les més elementals raons lògiques) això atorga a Almassora una evident prioritat històrica en l’ús d’aquestes aigües, així com als pobles de la Plana, i a Almassora i Vila-real de manera molt patent, el dret indiscutible a remuntar a l’època romana els més tard reconeguts drets a l’ús de les aigües del Millars.