Nostre poble. Anys 1911-20
Francesc Agut i Josep Sorribes.
1911
Al gener, la nostra Hermínia Gómez, que ja havia acabat els estudis musicals al Conservatori de València, se n’anà a Milà per a perfeccionar-los, com feien tots els grans cantants.
L’Alcalde i diversos regidors procedents del pacte Liberal-Conservador, foren processats i destituïts pel Governador, que pertanyia al Partit Demòcrata. Com que, en substitució, va designar membres del partit de Canalejas, hi va haver llançament de cohets i crits de ¡Visca la llibertat i la República¡ I aleshores, fou elegit el demòcrata En Joan Ballester.
Pocs dies després moria el cap dels canalejistes, En Joaquim Artero i Bovea.
El periòdic conservador La Provincia publicava la següent notícia: l’alcalde canalejista havia enviat dos agutzils a casa de N’Enric Ballester, amb l’ordre de dissoldre la reunió que hi s’estava celebrant; i seguidament, uns exaltats començaren a tirar coets contra la façana.
El 26 de març, la cosa encara fou més greu: segons La Provincia, quan En Manuel Machordom i Agut es dirigia al Casino Conservador, uns quants demòcrates se li arrimaren i començaren a perseguir-lo. Ell tragué una navalla per a defendre’s, i aconseguí entrar al local. Aleshores, els Guàrdies Municipals entraren per a detindre’l; cosa que evità el Secretari del Jutjat, N’Enric Ballester. En eixir del local, l’Alcalde i el Secretari del Jujat tingueren una violenta confrontació, perquè els dos volien fer-se càrrec d’En Machordom. L’altercat s’anà fent multitudinari, perquè hi va acudir molta gent dels dos partits; els conservadors aconseguiren que Machordom fóra conduït al Jutjat. Finalment, la Guàrdia Civil va haver d’intervindre, a fi que no hi haguera un assalt a l’edifici judicial.
Tanmateix, el Heraldo de Castellón publicà un ofici remés per la Guàrdia Civil al Governador, on es deia que foren requerits per l’Alcalde, el qual els ordenà que detingueren Machordom, com a autor d’un delicte de desacatament a l’autoritat municipal.
Aquell mes de març, va ser instal·lat el telègraf al nostre poble, per la intervenció de D. José Canalejas, President del Consell de Ministres i Cap Nacional del Partit Demòcrata.
Al Teatre Serra, donà un recital un sextet de València, del qual formava part el violinista almassorí N’Ismael Simó, el qual deixava entreveure un futur artístic molt prometedor.
La primera notícia que ens parla d’una projecció cinematogràfica al Teatre Serra, apareix a principis de maig d’aquest any.
En vespres de les festes de Santa Quitèria, el Governador envià un ofici a l’Ajuntament, amb el que desautoritzava les corregudes de bous, que estaven prohibides per una Reial Orde, de 5 de febrer de 1908.
Tant el Heraldo de Castellón com La Provincia eren totalment contraris als bous de carrer, per considerar que amb eixos actes no se li feia ningun favor a la cultura de la nostra terra.
Tot i aquella prohibició, es va traure el bou al carrer. En l’explicació que la Guàrdia Civil donà al Governador s’afirmava que el bou es portà ensogat, des de la quadra a l’escorxador.
Per la seua part, l’Alcalde publicà una nota, on deia que havien comprat un bou per a sacrificar-lo i donar a menjar als pobres, segons s’acostumava; però, “ante las órdenes del Sr. Gobernador, se trató de devolverlo a su procedencia, mas en vista de las dificultades ofrecidas para ello, y para no privar a los pobres de dicha costumbre, dispuse, como alcalde, que el animal fuese conducido desde su encierro al matadero” .
Tanmateix, La Provincia va denunciar que el bou, pràcticament, va recórrer tot el poble.
Al mes de juny, la companyia subministradora de l’enllumenat públic suspengué el servei per falta de pagament dels deutes contrets des de feia molt de temps; només s’hi conservà el subministrament de l’Hospital. Hi semblava, no obstant, que la companyia estava influida per l’oposició conservadora.
N’Hermínia Gòmez tingué un debut triomfal a Civitanova (Itàlia), amb la interpretació de l’òpera “Rigoletto”. D’allí passà a Venècia, on obtingué un altre èxit sonat, davant d’un públic molt exigent (mes d’agost).
A les festes del Roser, tornà a reproduir-se la polèmica dels bous entre la premsa de les distintes opcions polítiques.
Al desembre, s’aprovà el reglament del nou Cercle Liberal.
1912
Fou construïda l’ermita de Sant Josep, per a facilitar la celebració d’actes religiosos als estiuejants de la partida de Pa i Vi.
Fou elegit Alcalde el demòcrata N’Eutimi Miralles, en substitució de qui havia exercit el càrrec accidentalmet, En Josep Claramonte i Claramonte.
Al mes d’abril, promoguda per la mestra Na Teòfila Pichardo, es constituí la “Mutualidad de Socorro Escolar “La Andaluza”: una espècie d’assegurança estudiantil.
Al maig, es creà la societat “Centro Agrícola de Almazora”. El Governador destituí l’Alcalde, per un enfrontament que tingué amb l’esmentada mestra; i arran d’això, tornà al càrrec En Josep Claramonte i Claramonte.
També s’inaugurà el “Círculo Monárquico Conservador”, amb seu al Teatre Serra. En l’acte de presentació intervingué N’Enric Ballester, glossant la història del Partit Conservador des dels temps de D. Victorino Fabra; igualment va criticar els maltractaments rebuts des que van perdre el control de l’Ajuntament i del Sindicat de Policia Rural.
A l’agost, les monges Clarisses commemoraren el seté centenari de la fundació de l’ordre, amb grans celebracions religioses, en les quals es beneí una imatge de Santa Clara, tallada per l’eminent artista vila-realenc En Pasqual Amorós.
Se celebrà una grandiosa concentració en contra de la blasfèmia (mes de setembre).
Aquest any fou el de la consagració definitiva de N’Hermínia Gómez com a gran soprano de nivell internacional. Continuà la seua gira triomfal pels escenaris italians de Brescia, Florència i Mòdena, amb un parèntesi estival, en el qual actuà davant la Infanta Isabel, al Casino Antic de Castelló.
1913
S’inaugurà el Centre Republicà, sota la presidència d’En José Gimeno i Sala. (gener).
A l’abril, el batalló infantil, fundat per Mossén Vicent Cubertorer, jurà bandera i feu exercicis de gimnàstica sueca. El componien uns 400 xiquets. L’èxit del batalló ocasionà un greu enfrontament entre el Cura i Mossén Vicent; fins i tot va haver d’intervenir el Governador, per posar-hi pau entre els dos.
La línia telefònica es prolongà fins a Castelló, al Grau, a Borriana, a Vila-real i a Betxí.
N’Hermínia Gómez continuà triomfant a Itàlia (Messina, Catanzaro, Rivere, Ravena), a Lisboa i a Malta.
1914
En Pasqual Domínguez i Monferrer substituí, com a Alcalde, a En Josep Machordom i Claramonte.
Diversos carrers foren rebatejats: Cánovas (Major), Canalejas (Amunt), Jaime Pesudo (Pilar) i Gasset (Trinitat).
Les festes presentaren una gran espectacularitat: es feu una cavalcada (ara en diríem “Pregó”) amb personatges històrics i grups vestits de llauradors. També hi hagué una batalla de “confetti” i serpentines. I, cosa insòlita: ¡¡es construí una falla!!.
Al mes de novembre, unes 500 dones es manifestaren davant del magatzem de García Petit, al carrer Sant Jaume, per a exigir la sindicació de totes les que no ho estaven. Les dispersà la Guàrdia Civil; però la intervenció del Governador solucionà el problema.
El Molí de Baix amplià la seua activitat, al convertir-se en fàbrica farinera.
La nostra admirada Herminia arribà al cim de la fama arran de les seues actuacions a Egipte (Alexandria i El Caire). Però, malauradament, la Guerra Europea truncà la seua fulgurant carrera, a causa del tancament de tots els teatres europeus. Després d’una actuació a València, se’n va anar a l’Amèrica del Sud, on s’eclipsà la seua carrera.
1915
Per solucionar la crisi laboral i distribuir els treballs entre els més necessitats, al febrer, es constutuí una Junta formada pel Sr. Cura; el Notari, Sr. Gómez Begué; sis propietaris i quatre treballadors.
Aixó no obstant, pocs dies després, els organitzadors del Centre Obrer convocaren una manifestació pacífica per demanar construccions que donaren treball als més necessitats.
En acabar unes eleccions, s’acusà a un influent carlista d’haver demanat, pistola en mà, que en canviaren l’Acta.
Al juliol es presentà el reglament del Centre Obrer, que fou inaugurat aquell mateix any.
Al setembre va actuar a Borriana el Batalló Infantil de Mossén Cubertorer.
1916
El 21 de febrer morí, als 86 anys, En Jaume Pesudo, ex-Alcalde, ex-Diputat Provincial, i guardonat amb la “Cruz de Caballero de Carlos III”.
El mateix mes, es reuniren 2.000 persones, per a demanar solucions a la greu crisi tarongera, esdevinguda a causa de la Guerra Europea, que n’impedia les exportacions. S’anomenà una comissió, per tal de buscar-hi solucions.
Començà la llarga sèrie de col·laboracions periodístiques en La Provincia, del jove estudiant Enric Beltran i Manrique.
Als 18 anys, debutava Annita Comins Arquimbau, tiple almassorina, alumna, en principi, del Mestre Agut Manrique i després, del Professor de Cant del Conservatori de València, En Lambert Alonso (qui també ho va ser d’Hermínia Gómez). Va començar la seua carrera com a cantant de sarsuela; tanmateix, les dificultats per les quals passava el gènere, la forçaren a dedicar-se a la cançó lleugera (Annita Campos, a l’escenari). El seu germà Manuel fou un notable concertista de guitarra.
El 5 de novembre, quedà constituït el Sindicat Agrícola de Sant Josep, per iniciativa d’En Joaquim Gallego i de Mossén Joaquim Balaguer. Una de les causes que propicià aquella constitució fou, segons paraules dels fundadors, combatre “la yerba del socialismo”.
Amb la finalitat de donar jornals, començaren les obres de la carretera d’Almassora al Grau de Castelló. 
1917
Fou elegit alcalde En Josep Machordom i Claramonte.
El pou de la Foia i el de Sant Antoni demanaren permís per a creuar, amb un reguer, la finca de García Petit en la Cossa, i poder regar així les finques de la partida del Calvari.
Al març, més de 1.000 almassorins acudiren a la magna concentració convocada a Vila-real, a fi de demanar que s’incrementara l’exportació.
Al maig, una vaga general i una nova manifestació reclamaren el començament de les carreteres projectades.
La crisi es complicà més encara, amb la tornada massiva de França dels almassorins que hi estaven treballant.
Al juliol, una comissió del Sindicat de Sant Josep visità el Governador i li entregà un escrit, dirigit al Ministre de Forment, en el qual li demanaven que es facilitaren préstecs a la propietat, a través dels Sindicats.
Al mes d’agost dimití l’alcalde i el substituí En Facund Beltran.
També hi hagué una vaga general a tota la Plana. El Governador Militar declarà l’estat de guerra, que no s’alçà fins el mes d’octubre. Les protestes foren tan virulentes que molts treballadors almassorins van estar detinguts i tancats a la presó.
Amb tot i aixó, a les festes del Roser continuaren les corregudes de bous.
Al desembre, tingué lloc una manifestació en demanda d’alliberament dels empresonats pels successos del mes d’agost.
Com que la crisi econòmica no millorava, el Sindicat, l’Ajuntament i la Junta de Defensa signaren un escrit, dirigit al Govern per tots els pobles de la província. Hi demanaven que les Caixes pogueren avançar unes quantitats per a les despeses de la collita; i que es facilitaren fertilitzants i vaixells per a l’exportació.
En un míting celebrat al Centre Republicà, parlà el jove advocat En Josep Gimeno i Olcina.
Hi aparegué la publicació semanal “Almazora Nueva”, promoguda, entre altres, pel jove Enric Beltran i Manrique, i dirigida pel metge D. Manuel de los Santos Vivanco. En formava el Consell de Redacció el bo i millor de la societat culta almassorenca.
1918
Fou elegit alcalde En Joaquim Grifo i Martinavarro.
A l’agost, els almassorins que venien de França contagiaren de còlera a la població; i a l’octubre tingué lloc la greu epidèmia coneguda com la “cucaracha”. Hi va haver dies en què es contaren fins a onze defuncions. Entre Borriana i Almassora, hi hagueren més de 1.000 afectats.
Es formaren quatre sindicats “grogs” de treballadors: tres d’hòmens (jornalers, carreters i talladors) i un de dones (confeccionadores de la taronja). A més es presentà al Govern Civil el reglament del “Centro Católico Obrero”.
1919
L’arquitecte En Francesc Tomàs i Traver confeccionà un projecte per a la construcció d’un mur de defensa contra les avingudes del Millars, obra que tardà molts anys a realitzar-se.
Al març s’inatal·là una Estafeta de Correus, al front de la qual estava En Josep Bayarri.
També hi començaren les gestions per a la construcció d’un modern Centre Escolar, que fou inaugurat el 1931.
Amb motiu de la detenció de l’advocat Josep Antoni Castell, per un crim que no havia comés, es criticà l’existència de caciquisme a Almassora.
Les festes de Santa Quitèria, per primera vegada, duraren set dies: la principal novetat fou la realització de vàries sessions de cine, en diferents punts de la localitat.
Al juny, en un míting republicà va parlar En Josep Gimeno; i al juliol, ho feu el també republicà N’Àlvar Gimeno. Al Centre Demòcrata intervingué el jove advocat En Rodolf Beltrán. Tanmateix, l’electorat es decantà massivament pels candidats de la dreta.
Fou un any prolífic quant a constitució de sindicats: al març, “La Naranja, Obreros Agrícolas”; a l’octubre, “El Sindicato Católico de Obreros Carreteros”; al novembre, “El Sindicato Católico de Obreros Agrícolas”; i així mateix “El Progreso, Confeccionadoras de Naranjas”.
Al mes de novembre es trencà el pacte entre obrers “rojos” i “grocs”; la qual cosa produí greus altercats als camps.
N’Enric Beltran i Manrique va començar la seua brillant carrera diplomàtica, amb l’ingrés al Cos Consolar. El primer destí fou el Consolat de Rotterdam (desembre).
1920
Fou elegit Alcalde el conservador En Josep Martinavarro i Claramonte.
En les eleccions de febrer, resultaren elegits quatre conservadors, dos republicans i dos demòcrates.
Fou construït un magatzem de taronges (carrer de Sant Ferran), projectat per l’arquitecte En Josep Gimeno, amb una artística façana. Per desgràcia, ha estat enderrocat recentment.
Al març, es fundà el sindicat “El Concurso, Carreteros”.
El 23 de maig, s’enfonsà la rudimentària plaça de bous construïda per a festes; hi hagué dos morts i molts ferits. Era quadrangular: l’Hospital i el Convent la tancaven per dos costats; mentre que els altres dos estaven formats per carros i taulons.
Al juliol se celebrà una vetlada a benefici de les víctimes de la plaça de bous, organitzada pel Secretari de l’Ajuntament, En Miquel Company i En Rodolf Beltran. S’interpretà “La Casa de la Troya”.
Al setembre, els catòlics constituïren el “Sindicato de Obreros Podadores”.
A pesar que fou fundada al 1917, La Caixa Rural va començar a funcionar est any. Els seus efectes no es van fer esperar: de 177 socis, passaren a ser-ne 1.502; i els sindicats obrers “grocs”, filials tots del de Sant Josep, superaren els seus adversaris, els “rojos”.