Goles del Riu
Publicat al butlletí de l’Agrupació Cultural la Vila-roja. Juliol de 1983
A la desembocadura del Millars tenim un patrimoni d’incalculable valor sociocultural i ecològic, que a passos de gegant s’està destruint per un desconeixement de l’entorn i de la seua importància climàtica. Les Goles, tantes vegades nomenades i visitades per la gent de la nostra localitat són molt poc conegudes. Encara recorde als coll-verts, l’agró roig i d’algunes cigonyes, el samaruc i la gambeta. Cada dia més es destrueixen les comptades reserves del patrimoni natural. Al delta del Millars tenim un exemple d’aquesta destrucció. Cabria pensar en la seua recuperació com una de les poques relíquies que queden dels ecosistemes d’aigües estancades.
El delta del Millars està situat aproximadament a la cruïlla del meridià 0º i el paral·lel 40º. La corrent paral·lela del nord-oest i la derivada ocasionada pel vent de llevant arrossegaren les sorres cap al sud i determinaren la forma arrodonida en ventall del delta. El ventall al·luvial adopta la típica forma triangular. Està constituït per argiles sorrenques roges, amb cants fluvials. L’origen d’aquests dipòsits que es situen com a ràdios en ventall tenen un sentit de formació a causa del clima de la zona. Les grans pluges en el naixement (Serra de Gúdar) van provocar corrents considerables amb gran capacitat de transport, escampant els materials a la plana costanera. La feble pendent del terreny (20-30 m.) al litoral provocaren una pèrdua gradual de la capacitat de transport, originant una ràpida sedimentació, que juntament amb altres rius i rieres van formar la Plana.El cordó litoral de la desembocadura és una franja en relleu formada per dipòsits de sorres i graves, alineades i modelades per la força de l’onatge. Els materials procedeixen de l’aportació del Millars i dels corrents marins de la zona. Aquest cordó litoral és el que va donar origen al tancament de la desembocadura, en formar-se furtà espai a la mar i va deixar un recinte tancat d’aigües embassades i fangs, que són les Goles, en nombre de tres en l’actualitat. En tancar-se la desembocadura i per les aportacions del riu que va formar la configuració típica de les Goles i els dipòsits d’al·luvions formaren el que anomenem alters. Actualment l’única aportació d’aigües que reben les Goles és el d’afloraments d’aigües subterrànies (els nivells d’aigua que porta el Millars en alguns punts de la seua llera es troben a més de 20 metres de profunditat).
La vegetació del delta del Millars, és la típica del litoral Mediterrani, podent-se distingir quatre ambients característics: a.- Platges sorra-pedrosa. b Terres salobres. c.- Llacunes. d.- Cenegal o marjal. Cadascun d’aquests ambients té un tipus determinat d’espècies. La vegetació de les platges sorra-pedrosa, està formada sobretot per plantes herbàcies que no mes es troben en aquest ambient i se sol presentar la zonació: platja banyada per onatge que no presenta vegetació i la platja interior amb una flora pobra en gramínies i ciperàcies (associació Agropyretum mediterraneum). Les terres salobres res més permeten la vida de plantes especials, les halòfites. Els sòls salins humits tenen denses poblacions de plantes de tiges suculentes molt característics.Els prats de joncs marins i de plantes crasòfiles indiquen sòls de salinitat més baixa. Les llacunes litorals estan envoltades de canyissar típic d’aquestes llacunes i distribuïdes per elles es troben grans zones de boga. Entre les espècies més característiques es troben: el rave de mar, el Xuclamel, malcomia, banya de mar, innulas, espinadella, canyota, canya , gram, jonc, boga, card marí, cascall marí, donzell marí, tamariu africà, pitera, …
No fa molt la fauna de les Goles era riquíssima en nombre d’espècies, actualment aquest nombre s’ha reduït considerablement, encara que existeixen un nombre considerable de les mateixes. La configuració i la presència de les llacunes, van fer de la desembocadura del Millars un punt de pas per a nombroses aus migratòries i un habitat peculiar per a espècies fixes. Entre les espècies més destacades es troben i trobaven: el cabussons, els martinets menuts, l’agró roig, el coll-vert, el xarrasclet, l’aufrany, la fotja i moltes altres. Tanmateix les espècies més característiques de les Goles són el samaruc i la gambeta, ja desaparegudes i d’això fa molt pocs anys,les Goles eren un dels pocs reductes que encara posseïen aquestes espècies. Es pot pensar si les Goles, tan riques ecològicament, no seria possible tornar-les a recuperar. Cada dia són més les zones que es protegeixen, per què no aquesta ?. El principal motiu de la regressió, es deu a l‘escassa aportació d’aigua neta que tenen Les Goles. Quan el Millars encara posseïa un petit cabal, existia una renovació de les aigües, que d’una manera constant permetien una aportació que evitava l’augment de salinitat, mantenint-la dins dels límits òptims per a la vida. En desaparèixer aquesta aportació, disminueix constantment el volum d’aigua estancada, amb el consegüent augment de la salinitat, si a això li unim l’aportació dels residus urbans, residus industrials, abocaments i les aigües filtrades del regadiu, obtenim el resultat actual. Seria de vital importància per a la recuperació de les Goles, l’estudi d’una aportació diària d’aigua, que permetés la seua renovació. La construcció del Pantanet, va originar una disminució dels nivells que arriben les aigües subterrànies del riu Millars, amb la consegüent sostracció en l’aportació d’aigua a les Goles, accentuant-se més encara els problemes de la desembocadura. Si tenim en compte que el microclima està influenciat en la seua major part per les Goles i que a la zona es van donar i es donen pluges curtes però abundants, sobre una superfície poc treballada per les rambles, fan que el gruix d’aigua siga mínim i la càrrega considerable, per això apareixen zones amb un fort encrostament d’uns 20 cm., formats per precipitació en el si d’un mantell d’aigua carregada de bicarbonat càlcic. En ser l’aportació intermitent permet l’enduriment de les làmines de calç per una exposició temporal a l’aire. La dessecació de les Goles d’una manera artificial o per via indirecta de no aportació d’aigües, tindria com a conseqüència un canvi important en el microclima fent més àrid, disminuint l’índex d’humitat i la consegüent formació de noves crostes de calç amb l’augment de les ja existents, amb el consegüent perjudici per a la agricultura de la zona.
