Ponts del Riu
El Pont de Ferro
Publicat al Diari de Tarragona el 28 de Novembre de 1862
L’empresa constructora del camí de ferro de València a Tarragona, va convidar a les autoritats, als senyors enginyers de la província i a diverses persones de la ciutat, per visitar, el passat diumenge, les obres ja acabades, del gran pont de ferro que ha de servir per al pas dels trens sobre l’ample llit del Millars en la secció de Nules a Castelló que pròximament serà oberta al servei públic. Un tren especial, compost d’alguns carruatges de primera classe, va sortir a dos quarts d’onze de l’estació de València, conduint als senyors capità general i governador civil, alguns senadors, diputats a Corts, diputats provincials, directors de la societat del ferrocarril , enginyers, caps de secció del govern de la província, i altres funcionaris i persones distingides. Sense més que una petita detenció a Morvedre, van arribar els expedicionaris a Vila-real, en la estació esperava l’ajuntament a les autoritats.
Després d’un breu descans, van marxar els expedicionaris en el mateix tren a examinar el pont, situat a dos quilòmetres de l’estació de Vila-real. Arribats a la riba oposada del Millars, van baixar dels cotxes i des de les marges i la llera del riu, van veure passar a tota velocitat la locomotora sobre el bastidor de ferro del pont. És aquesta una obra de molta consideració. Està col·locat el bastidor sobre dos robustos estreps i 3 piles de cadirat, de manera que presenta quatre trams. Les piles tenen una altura de 43 peus i la longitud del bastidor de ferro puja a 500 peus, i el seu enorme pes 4000 quintars. Tot i la gran massa de ferro, és lleugera i esvelta la galeria que corre sobre els sòlids pilars, esveltesa i lleugeresa que no comprometen la seva solidesa, ja que una locomotora, el pes puja a 1000 quintars, passa amb ímpetu veloç sobre aquella aèria galeria, sense que imprimeixi en ella la més lleugera oscil·lació. Les persones intel·ligents van admirar les bones condicions d’aquesta important obra, felicitant per la seva encertada execució a l’enginyer director N’Antoni Revenga i a En Joaquim Coloma, ajudant encarregat de l’obra. Hem de fer esment també en aquest lloc A Tomàs Flik, fill del cap dels tallers del ferrocàrril, que ha estat al capdavant d’armar i muntar el tram de ferro. El bastidor procedeix de la fàbrica dels senyors Carles de Bergne i companyia de Manchester. Una coincidència notable ens va cridar l’atenció quan contemplàvem aquesta obra atrevida de la moderna indústria. Al costat del nou pont del ferrocarril, travessa el riu Millars la carretera de Barcelona que creua sobre tretze sòlids arcs la seua ampla llera. Dos segles hi són representats. L’antic pont, acabat en 1789, és considerat com el segon en importància entre els que comprenen la xarxa de les nostres carreteres. És una obra magnífica que ostenta el grandiós segell que l’època de Carles III imprimia en els seus monuments. Però el segle XIX ha sabut trobar un nou art i una nova indústria: unes quantes barres de ferro ofereixen al costat del massís pont de pesada pedra, una galeria fantàstica sobre la qual llisca el monstre de ferro que impulsa el vapor, mentre que el carreter agita el fuet sobre les mandroses mules que lentament arrosseguen la tosca galera sobre el camí immediat. I perquè augmenti l’interès d’aquell lloc, s’alça en ell les ruïnes de l’antiga fortalesa que encara conserva el nom àrab d’Almansor - origen del de la immediata població d’Almassora - i que reconstruïda en temps de la guerra del Francès , va ser teatre d’una d’aquestes ostentacions insensates, fins arribar a ser heroics dels nostres avis. La flor de la joventut de Castelló, Vila-real, Borriana i Almassora, va creure poder detenir al vencedor exèrcit del mariscal Suxet, i parapetada en la improvisada fortalesa va provocar a l’host francesa, sent embolicada per ella, i morint allí els fills de les més distingides famílies del país.
L’expedició valenciana va tornar a Vila-real on va ser servit un elegant dinar, a l’estació, i des el punt va tornar directament a la ciutat emprant hora i mitja a recórrer un trajecte una mica més gran que el de València a Xàtiva. La secció de Nules a Castelló que està ja acabada i que en la seva major part van recórrer els expedicionaris, comprèn una extensió de 18 quilòmetres i és el tros més important del camí perquè en ell estan les estacions de Borriana, Vila-real i Castelló. La de Borriana està pintorescament situada en una extensa plana, coberta d’horts de tarongers el cultiu adquireix de dia a dia proporcions més bastes. Són molts els horts joves que s’estenen a entre ambdós costats de la via. I amb les facilitats que oferirà a l’exportació el ferrocarril, serà molt més considerat l’augment que prendrà aquesta producció i la riquesa del país. Va cridar agradablement l’atenció dels viatgers, el bon moviment dels vagons, per la solidesa de la via, les travesses de ferro, segons l’avantatjós sistema Bergue, posat en pràctica per l’inventor d’aquesta línia, asseguren la immobilitat dels carrils. Els anglesos anomenen a aquest sistema de via permanent way i l’han adoptat per als ferrocarrils que actualment construeixen. En anunciar al públic aquestes grates noves, hem de felicitar a l’empresa constructora pel bon èxit dels seus actius esforços. En Josep Camp ha unit el seu nom a una altra de les obres públiques més important per al nostre país.
